El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va anunciar l’inici de l’aplicació d’estratègies concretes amb les quals pretén reduir la violència al país, que continua entre els que registren majors taxes d’homicidis del món, 50,3 per cada 100.000 habitants l’any 2018.
Tot i que des del govern es criticaven anteriors polítiques governamentals de “mà dura” contra les bandes, es va explicar que s’apostava per nous paradigmes en el combat del crim, en considerar-lo un problema social sorgit de la manca d’oportunitats i la pobresa. Ara bé, fins a la data no s’ha parlat de prevenció ni de polítiques de reinserció, sinó d’atacar les bandes en els dos escenaris considerats clau pel govern actual: les presons i els centres de les grans ciutats.
El primer que es vol fer és atacar les finances de les bandes. El govern vol evitar que les bandes tinguin ingressos i, per això, vol evitar-ne el finançament. I és que es considera que és gràcies a la pràctica d’extorsions que les bandes financen gairebé un 80% de les seves operacions. Paral·lelament, es vol evitar el blanqueig dels diners amb les empreses que els faciliten les operacions.
Una segona iniciativa seria la de recuperar els centres de les grans ciutats, que es consideren el lloc on les bandes tindrien la majoria de negocis relacionats amb l’extorsió. Fonts governamentals consideren errònies iniciatives anteriors que posaven el focus d’atenció en les petites comunitats rurals.
Per recuperar aquests centres històrics, es pretén desplegar càmeres de seguretat, així com desplegar més presència de les forces de l’ordre, que serien destinatàries de la inversió de 15 milions de dòlars USA per a la millora de les condicions laborals.
La tercera iniciativa en la lluita contra les bandes seria la de tallar les comunicacions a les presons, ja que es considera que el 80% de les ordres d’homicidis i extorsions surt de les mateixes presons. D’aquesta manera, es perseguiria escapçar les comunicacions des d’aquests centres. Per fer-ho, també es vol comptar amb la renovació del personal penitenciari, per evitar suborns o extorsions en el si de les presons.
El pla de seguretat que posi en marxa el govern salvadorenc no reflexa cap via de diàleg amb les bandes. És més, es va subratllar que un govern no ha de dialogar amb “grups criminals”.
Hi ha experts en el tema que asseguren que les polítiques exclusives de “mà dura” no funcionen sense un pla que cerqui les arrels socioeconòmiques de la violència al país, ja que no serveix de res empresonar milers d’integrants de bandes perquè aquestes ja són part del teixit social d’El Salvador.
Però políticament es considera que la criminalitat és el que més preocupa a la població, i es vol exterioritzar un missatge d’implacabilitat, que és el que voldrien els salvadorencs. Tot i això, hi ha analistes polítics que abonen el terreny a una doble estratègia: començar el mandat governamental amb una política visible més dura davant del crim, per esperar la reacció de les bandes i poder promoure després alguna mena de proposta alternativa.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
El 
Els Països Baixos han tancat 23 presons en cinc anys i tenen la tercera taxa d’empresonament més baixa d’Europa amb 54,4 interns per cada 100.000 habitants. Les presons han estat reconvertides en centres d’asil temporal, habitatges o hotels.
El pla “Más Seguridad”, que va ser suspès fa 11 anys, s’ha tornat a reprendre. El passat 15 d’agost es va signar un conveni interinstitucional amb les principals institucions involucrades en aquest tema.
Els Estats Units i El Salvador han signat una carta de cooperació en matèria de seguretat i migració, en la qual El Salvador es compromet a millorar el control a les fronteres i a intercanviar informació sobre crim organitzat en un treball conjunt amb forces nord-americanes.
El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.
L’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.
El projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.
Un estudi publicat per