Categoria: Plans i programes

Cau en picat la xifra d’empresonats als Països Baixos

Notes de seguretatDeixa un comentari

328 PRESONSEls Països Baixos han tancat 23 presons en cinc anys i tenen la tercera taxa d’empresonament més baixa d’Europa amb 54,4 interns per cada 100.000 habitants. Les presons han estat reconvertides en centres d’asil temporal, habitatges o hotels.

El sistema judicial holandès està disminuint la població penitenciària gràcies, en part, a programes de rehabilitació per a persones amb problemes de salut mental.

Hi ha perfils de persones sota tractament psiquiàtric que són beneficiàries d’una tendència que creix als Països Baixos, i és la d’evitar que les persones entrin a la presó a menys que sigui estrictament necessari. Entre les claus hi ha, sobretot, un exitós programa que ofereix cures comunitàries als qui pateixen problemes psiquiàtrics.

Aquest programa persegueix dos objectius: prevenir un nou delicte i alleujar el patiment psiquiàtric i els problemes socials que aquest comporta. Moltes vegades es tracta de persones amb vulnerabilitat psicòtica, autisme o dificultats greus en l’aprenentatge que sovint es combinen amb seriosos desordres de la personalitat, addiccions, problemes financers, problemes d’habitatge o de vincles familiars, i que acostumen a estar traumatitzades.

Segons WODC, centre de recerca i documentació del Ministeri de Justícia, el nombre de sentències de presó aplicades en el país ha disminuït de les 42.000 el 2008 a 31.000 el 2018. A aquesta xifra cal sumar-hi una disminució de dos terços de les condemnes a joves i un descens en els delictes registrats en el mateix període del 40%, fins a 785.000 il·lícits el 2018. Paral·lelament, un altre dels factors seria el de les sentències fora del sistema judicial, com podrien ser les multes o l’ús de la mediació.

A més, existeix un programa de rehabilitació psicològica anomenat TBS. Forma part del sistema de justícia criminal per a persones que no poden assumir la responsabilitat dels seus actes o només poden fer-ho de manera parcial.

Els beneficiaris del TBS han d’haver comès un crim amb una condemna mínima de 4 anys de presó i tenir un gran risc de reincidència. El programa treballa específicament en la seva reinserció. Si es creu que això no serà possible o l’intern no coopera, poden ser transferits a una presó d’alta seguretat.

El sistema de justícia criminal considera que tot i que les condemnes a presó poden semblar el mètode més lògic i efectiu per millorar la seguretat, la veritat és que només ajuda a crear criminals més perillosos. Davant d’això, consideren que hi ha mètodes menys agressius capaços d’obtenir resultats més duradors i positius per a la reinserció de les persones que cometen delictes.

Conclouen que les presons imposen una manera de viure institucionalitzada i molt controlada que no té res a veure amb el món real. A més, les persones joves tenen pitjors experiències a la presó.

Deixar de considerar l’empresonament com la solució estàndard per a la delinqüència pot permetre la recerca de mesures preventives més eficaces.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Equador: el pla “Más Seguridad” busca una estratègia conjunta

Notes de seguretatDeixa un comentari

El pla “Más Seguridad”, que va ser suspès fa 11 anys, s’ha tornat a reprendre. El passat 15 d’agost es va signar un conveni interinstitucional amb les principals institucions involucrades en aquest tema.

En la reunió, liderada per l’alcaldessa de Guayaquil, Cynthia Viteri, es van citar els màxims representants de la Policia Nacional, el Servei Integrat ECU911, la Corporació Nacional de Telecomunicacions (CNT), la Corporació per a la Seguretat Ciutadana de Guayaquil (CSCG), la Policia Metropolitana, el Cos de Bombers de Guayaquil, l’Agència de Trànsit Municipal (ATM), les Forces Armades i la Direcció Municipal de Justícia i Vigilància.

La represa del programa de seguretat es desenvolupa junt amb el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia General de l’Estat i l’empresa privada. Es pretén que aquesta conjuntura interinstitucional permeti que els organismes de resposta en seguretat ciutadana, ordre públic i altres accions beneficiïn el bé comú, propiciïn una cultura de prevenció i participació ciutadana, control i seguiment de polítiques amb avaluacions i rendició de comptes periòdics.

Guayaquil ha ofert recursos, equips i personal amb l’objectiu de millorar la seguretat. Es destinaran 8 milions de dòlars USA per a l’adquisició de 120 càmeres de vigilància. Una de les estratègies és unificar les 1.100 càmeres que té la CSCG i les 500 del Servei Integrat ECU911 del Govern.

També es preveu invertir en 600 botons de pànic per al pla “Amiga, ya no estás sola”, 600 bodycam, de les quals 500 es lliuraran als agents metropolitans i 100 a la Policia de Turisme. I finalment, en una nova central de trucades i càmeres videoanalítiques de reconeixement facial.

El Ministeri de l’Interior va subratllar que es tracta d’un pla de xoc per tal de fer front a la violència, el narcotràfic, la mineria il·legal, la pornografia infantil, els feminicidis, la possessió d’armes, etc., ja que l’any passat a l’Equador es van produir més morts en l’àmbit de la convivència social que no pas per criminalitat.

El pla preveu fer més incidència en les zones o barris amb un nombre més alt d’assalts, com seria el cas de Modelo i 9 de Octubre, els sectors amb més activitat comercial de Guayaquil.

Les estadístiques del Ministeri de l’Interior mostren que aquest cèntric sector comercial és on es produeixen més robatoris a locals. De gener a maig de 2019 es van registrar 284 casos, la qual cosa suposa un augment del 10,08% respecte al mateix període de 2018.

El pla “Más Seguridad” inclou la integració de meses de treball on empresaris, periodistes, acadèmics, representants polítics, etc. debatin i proposin solucions i propostes per millorar la seguretat.

Les meses de treball redactaran les seves iniciatives sobre com millorar els serveis d’atenció de seguretat i justícia, el tractament correcte de la informació sobre delictes, l’atenció integral a les víctimes i la convivència pacífica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

.

Estats Units i El Salvador signen un acord en matèria de seguretat i migració

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Salvador - USAEls Estats Units i El Salvador han signat una carta de cooperació en matèria de seguretat i migració, en la qual El Salvador es compromet a millorar el control a les fronteres i a intercanviar informació sobre crim organitzat en un treball conjunt amb forces nord-americanes.

El secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kevin McAleenan, i la ministra de Relacions Exteriors d’El Salvador, Alexandra Hill, van rubricar l’acord després d’una reunió en què van tractar aspectes relacionats amb bandes juvenils, migració i desenvolupament econòmic.

La millora del control de les fronteres salvadorenques pretén aconseguir disminuir el flux de persones que migren de manera irregular però també lluitar contra l’actuació de les bandes juvenils, així com el tràfic il·legal de menors.

Un altre dels aspectes destacats de l’acord signat és que els Estats Units es comprometen a col·laborar en la lluita contra les bandes juvenils i el crim, entès des d’un punt de vista ampli: traficants d’éssers humans, contrabandistes que venen òrgans, segrestadors de persones per vendre-les com a esclaves, etc.

El Salvador es compromet a compartir informació biomètrica i en temps real respecte a moviments sospitosos que succeeixen a les fronteres tant terrestres com aèries. Podria ser el cas de persones que intenten ingressar al país amb documents falsificats o que són buscades per la justícia d’altres països, sovint relacionades amb crims vinculats al narcotràfic.

Per part nord-americana, es van reconèixer els esforços de les autoritats salvadorenques en la lluita i la reducció dels fluxos de migració irregular. En aquest àmbit, es va concretar que l’ajut dels Estats Units es proporcionarà a través de diferents fronts, entre els quals l’ajut a la policia per millorar la seva capacitat d’actuació i l’ampliació de l’accés a visats de treball per als salvadorencs.

Tot i això, els representants nord-americans van subratllar que l’acord signat no implica que El Salvador s’hagi convertit en el tercer país segur, tal com va passar abans amb Mèxic i Guatemala.

McAleenan va concloure que mantindrien reunions amb representants del sector privat i que estan interessats a dialogar sobre les taules tarifàries, amb la intenció que aquestes siguin més proclius a atraure inversió estrangera.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile presenta el Pla Calle Segura, que amplia els controls preventius d’identitat

Notes de seguretat2 comentaris

El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.

Una de les justificacions de tirar endavant aquest Pla és perquè es considera que la primera preocupació dels xilens és la delinqüència i el narcotràfic i cal fer-hi front.

Com a part del Pla #CalleSegura es va desplegar una intensa agenda de seguretat ciutadana, que inclou la modernització dels Carabiners i PDI, l’augment del desplegament als carrers de més de 3.000 carabiners, important inversió en tecnologia amb càmeres i drons i l’anomenada “Ley antiportonazos”.

Aquesta Llei ha de permetre als Carabiners practicar controls als carrers amb més facilitat, incloent-hi la inspecció de robes, motxilles i accessoris quan correspongui per evitar, segons aquesta Llei, els delictes amb més eficàcia. També s’inclouran els joves de més de catorze anys, ja que segons les estadístiques policials xilenes entre el 20 i el 30% dels delictes violents – robatoris amb violència, emboscades, etc.– els cometen els joves.

Tot i les baixes taxes de reclamacions per conductes inapropiades dels Carabiners en aquests procediments, també s’inclouen a la Llei mesures per evitar abusos i discriminacions. I és que la Llei arriba amb nombroses veus que han qüestionat la legitimitat i la utilitat d’aquesta mesura.

Un dels aspectes més qüestionats de la nova Llei és que, sota un gran pla que preveu la dissuasió de les conductes criminals, s’espera que la tecnologia –càmeres, drons, portals lectors de matrícules…– col·labori a controlar els delictes que succeeixen en els carrers.

En aquest sentit, l’experiència comparada i el que destaca la criminologia urbana són els límits que tenen aquest tipus d’iniciatives, no només en matèria de percepció d’inseguretat, sinó sobretot en relació amb la reducció dels delictes a l’espai urbà. Per tant, apostar com a política de govern només per la inversió tecnològica pot resultar insuficient.

Algunes veus han alertat els defensors del Pla Calle Segura que el control del delicte no només passa per la vigilància dels carrers i el control tecnològic de l’ambient, sinó per una adequada i equilibrada planificació dels espais públics i les ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Notes de seguretatDeixa un comentari

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cap a un futur sense delictes?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Frenant el tràfic il·lícit de mercuri i d’or a l’oest d’Àfrica

Notes de seguretatDeixa un comentari

A l’agost del 2017 es va fer efectiva la Convenció de Minamata sobre la utilització del mercuri. Un element que causa grans impactes a escala mundial i concretament en 15 estats de l’oest d’Àfrica. En la Convenció, els estats van acordar reduir, i si era possible eliminar, l’ús del mercuri i els seus derivats, i també les emissions d’aquest provocades sobretot en el camp de la mineria. Durant el procés d’extracció de l’or a la regió, s’utilitzen tècniques molt senzilles i de poca inversió econòmica. El mercuri s’usa sovint per separar el metall del mineral i generalment aquelles persones que tracten amb aquest element estan exposades a tenir problemes de salut com ara intoxicacions i cremades. L’oest d’Àfrica és una de les zones més riques en dipòsits d’or, i el mercuri té un paper essencial en aquesta activitat, ja que 2-3 milions de miners artesans l’utilitzen per extreure or, i la venda d’aquest suposa grans ingressos per a les economies del país. La majoria dels països que formen part de la regió de l’oest d’Àfrica han signat i ratificat aquesta Convenció.

Curbing Illicit Mercury and Gold Flows in West AfricaUn estudi publicat per Global Iniciative against transnational organized crime subratlla que l’ús del mercuri i les seves emissions tenen conseqüències negatives per als països africans implicats. Gairebé tot el mercuri és exportat de l’oest d’Àfrica. Encara que molt producte és importat de manera legal, hi ha molt comerç informal, no registrat i clandestí, el qual va en augment. Per donar un exemple, nacionals de Burkina Faso es consideren responsables de la majoria de comerç il·legal de mercuri de la regió i països com Costa d’Ivori, Ghana o Senegal en són els principals consumidors. Dades sobre les importacions de mercuri estan per sota de les dades estimades del consum de mercuri. És a dir, que la majoria de fluxos de mercuri són il·lícits. Així que si se subministren quantitats de mercuri s’asseguren també els fluxos d’or. D’aquesta manera, les cadenes de subministrament tant d’or com de mercuri creen un cercle fort que és molt difícil de trencar.

Els països d’ECOWAS (la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental) recalquen la necessitat d’incloure diferents institucions i actors governamentals per discutir mesures per coordinar els fluxos de mercuri i combatre els fluxos il·legals. Togo, per exemple, destaca la necessitat de millorar la cooperació entre països. Des de l’estudi de Global Iniciative proposen les recomanacions següents:

  • Millorar el coneixement sobre fluxos de mercuri.
  • Estandarditzar marcs reguladors específics de mercuri.
  • Incentiu per a aquells miners que extreuen or sense l’ús de mercuri.
  • Centrar els esforços regionals en els hubs de les línies de subministrament.
  • Harmonitzar els règims d’exportació d’or.
  • Enfortir la supervisió reguladora de les importacions de l’or en hubs finals de destí.

Enllaços d’interès:

http://globalinitiative.net/gold_mercury_ecowas/

https://www.verite.org/wp-content/uploads/2018/01/SSA-Verite-Commodity-Report-Gold.pdf

https://ige.org/archivos/IGE/mercurio_en_la_Mineria_de_Au.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Recuperar l’entesa en matèria de defensa entre els Estats Units i la Unió Europea: l’objectiu de l’EUISS a Brussel·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

El creixent interès dels màxims representants de la Unió Europea i els seus estats membres a enfortir l’autosuficiència europea en matèria de defensa, i fins i tot en la creació d’un exèrcit europeu, ha suscitat preocupacions als Estats Units, per ara el màxim soci dels països europeus en l’àmbit militar i de defensa. La iniciativa, promoguda sobretot per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, ha estat vista pel govern presidit per Donald Trump com a una amenaça per a l’OTAN. Una reacció en part contradictòria tenint en compte que l’actual president dels Estats Units ha retret en repetides ocasions als països de la Unió Europea la insuficient contribució al pressupost de defensa comuna i la excessiva dependència d’aquests respecte a l’OTAN.

Davant la reacció americana, Europa ha desmentit que el possible futur exèrcit de la Unió sigui una alternativa a l’OTAN, sinó que ambdós serien complementaris. Per tal de compartir opinions i iniciatives pel que fa a la reactivació de la defensa comuna de la Unió Europea i solucionar malentesos amb el soci transatlàntic, així com per tractar altres temes que afecten la seguretat global, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la UE, l’Institut Neerlandès de Relacions Internacionals (l’Institut Cligendael) i el Centre per la Nova Seguretat Americana van organitzar una taula rodona a Brussel·les el passat 3 d’octubre. L’objectiu era el de debatre i dissenyar estratègies comunes a successos recents que tenen un impacte en la seguretat global i especialment en les relacions transatlàntiques, com el rol de la Unió Europea en les negociacions per la desnuclearització entre Corea del Nord i els Estats Units i la postura de Turquia a l’OTAN.

Tant els ponents dels Estats Units com els dels països europeus van estar d’acord en el fet que cal seguir treballant en la mateixa direcció per tal d’afrontar les qüestions que amenacen l’ordre internacional acordat i establert.

En la primera taula rodona, dedicada a debatre el futur de les relacions transatlàntiques en matèria de defensa, els ponents europeus van remarcar que la missió de la Unió de ser més autònoma no podia ser interpretada en cap cas com un desig d’isolació i distanciament dels Estats Units. Els membres dels EUA van adoptar una postura més aviat crítica amb les declaracions del seu president, i van destacar els esforços duts a terme per part de la UE, tot i que sí que van mostrar una part de preocupació perquè aquests esforços acabessin distanciant-la de Washington. Tant els membres d’una banda de l’Atlàntic com els de l’altra van acabar concloent que calia una millor clarificació dels rols complementaris de la Unió Europea i de l’OTAN.

Al segon debat es reivindicà l’elevada aportació dels països de la Unió Europea al pressupost de l’OTAN, la qual és més alta que el 2% del PIB establert. A part de l’aportació directa, també es remarcà que les sancions imposades a països veïns al continent tenen uns costos econòmics més elevats per a la Unió que per als Estats Units. Diversos ponents van lamentar que la visió de Donald Trump d’Europa com a enemiga en lloc de com a aliada estava obstaculitzant la cooperació entre totes dues entitats, ja que semblava que la intenció del president americà fos la d’erosionar i debilitar la UE.

Durant el dinar, va ser el torn de la desnuclearització de Corea del Nord i el paper que la Unió Europea havia de tenir. Des d’un principi es va plantejar que Pyongyang acceptaria seure amb la UE a la taula de negociació atesa la visió neutral que el país asiàtic té sobre aquesta i es va manifestar que la UE no plantejava cap altre mecanisme d’acció que la negociació i els mitjans pacífics. A més, la Unió Europea podria ajudar Corea del Nord a iniciar una hipotètica obertura econòmica. Alguns ponents, però, van mostrar-se més aviat escèptics davant la possibilitat real de desnuclearització del país liderat per Kim Jong-un.

Finalment, a l’última taula rodona es va abordar el tema de la complicada relació de la Unió Europea i els Estats Units amb Turquia. Es va posar de manifest que els principals motius del distanciament entre Trump i Erdogan tenen a veure amb la tardana reacció del govern americà a l’intent de cop d’estat el 2016 i el posterior arrest del pastor americà Andrew Brunson, així com amb el suport que els Estats Units brinden a Síria a les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), que Turquia considera enemigues. L’adquisició d’armament rus per part de Turquia dificulta encara més l’entesa entre Washington i Ankara. Tot i això, els ponents europeus van manifestar que no poden perdre Turquia com a aliat estratègic per diverses raons geopolítiques.

Després de la trobada, sembla que ni els experts estatunidencs ni els dels països europeus tenen cap interès en el distanciament d’ambdues entitats a l’hora d’afrontar les amenaces a la seguretat global ja que aquest escenari debilitaria tant Europa com els EUA.

https://www.iss.europa.eu/content/weathering-storm-transatlantic-security-insecure-times

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El carnet per punts ciutadà, una realitat a la Xina

Notes de seguretatDeixa un comentari

china chinese city forbidden kingdom

El govern xinès està desenvolupant un sistema de ‘crèdit social’ que permeti puntuar els ciutadans pel seu comportament i nivell de confiabilitat, oferint recompenses o penalitzacions segons la seva actuació. Aquest programa, que es presenta com un mecanisme per garantir la seguretat nacional i l’estabilitat social, es preveu que estigui totalment operatiu l’any 2020.

No obstant això, les primeres pinzellades ja estan començant a ser implementades. Entre elles hi ha la prohibició de comprar bitllets d’avió o de tren a aquelles persones que hagin perdut punts per haver fumat dins de vagons, utilitzat bitllets caducats o difós fake news, especialment si estan relacionades amb atacs terroristes o la seguretat aeroportuària.

Altres accions que podran comportar una pèrdua de punts són la publicació de posts polítics en línia sense permís, el fet de contradir la narrativa oficial del govern, cometre infraccions al volant o passar massa temps jugant a videojocs. Contràriament, altres comportaments com participar en obres de caritat o donar sang ajuden a incrementar la puntuació i, amb això, a millorar la posició, una posició que determinarà aspectes fonamentals com la possibilitat de ser admès en determinades escoles (per a la persona en qüestió o per als seus fills), enregistrar-se en hotels, exercir càrrecs públics o llogar un apartament.

A les persones amb una ‘puntuació ciutadana’ baixa, els serà més difícil accedir-hi, de la mateixa manera que els serà més complicat obtenir visat per viatjar a l’estranger. D’altra banda, aquells ciutadans que presentin una puntuació alta es beneficiaran de descomptes en la factura energètica, d’un accés a internet més ràpid o de millors condicions a l’hora de demanar un préstec bancari.

La metodologia exacta que s’utilitzarà per determinar aquestes puntuacions es manté secreta, però es considera que estarà basada en intel·ligència artificial i big data, la qual ajudarà a construir perfils de tots els ciutadans basant-se en el tipus de compres que es facin, els moviments financers, els contactes personals i professionals, l’ús de les xarxes socials o les interaccions amb organismes oficials. Malgrat que les autoritats xineses defensen que aquest sistema permetrà controlar el nivell de civisme i disminuir la taxa de criminalitat, millorant així la seguretat pública, un nombre significatiu d’organitzacions, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han alertat del perill que suposa per als drets i les llibertats civils, especialment pel que fa al dret a la privacitat, a la protecció de dades i a la llibertat d’expressió. Una situació especialment preocupant si es té en compte que el nivell de llibertat a internet a la Xina, segons Freedom House, és el pitjor del planeta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français