El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (i 2)

La setmana passada vam publicar un apunt  sobre la nova classificació de delictes proposada als EUA. A continuació exposarem les principals conclusions i propostes del segon informe publicat, l’any 2018, pel mateix grup d’experts sobre el nou sistema per mesurar la delinqüència.

La nova classificació comporta un canvi del concepte de ‘delicte’ que no es basa en una definició legal, sinó en la conducta de les persones. L’objectiu és que, sigui quina sigui la font utilitzada per recollir la informació, els fets semblants s’assignin a la mateixa categoria. Per exemple, evitar que un fet pugui ser considerat ‘agressió sexual’ a l’enquesta (per la conducta que el motiva) i ‘abús sexual’ en les dades policials (per la definició legal que el regula). Amb aquest objectiu, el nou catàleg amplia considerablement la quantitat de categories i recull fets que anteriorment no es comptabilitzaven.

En aquest sentit, un pas fonamental era descobrir les diferències entre els fets que queden recollits a les estadístiques actuals (tant del registre policial com de les enquestes de victimització) i la nova classificació: les tipologies incorporades en alguns casos es corresponen a fets emergents, i en altres casos es tracta de categories que s’incorporen ara als recomptes estadístics malgrat que ja eren considerats problemes greus (com els actes contra el medi natural o contra els animals).

La proposta presentada pel grup d’experts no consisteix en la creació d’un sistema de recollida i anàlisi de dades completament nou, sinó que promou la millora i modificació dels sistemes actuals (tant pel que fa a les dades policials com a les d’enquesta),  per tal d’adaptar la recollida de dades a les noves categories. També preveu la incorporació de fonts d’informació complementàries, especialment per a les categories afegides a la nova classificació i per a aquelles en què poden tenir més dificultat a l’hora d’obtenir dades.

A més, recorden que ni totes les fonts d’informació  poden recollir les mateixes dades, ni cal la mateixa informació de tots els fets delictius. En aquest sentit, el sistema també ha de ser flexible per adaptar-se a aquestes diferències.  

El major èmfasi es posa en el sistema de recollida de dades policials, ja que els darrers anys ha evolucionat menys que el de les enquestes, que ha tingut uns processos de millora i revisió més continus. Per fer viable l’evolució cap al nou sistema, l’informe proposa anar implementant les millores tan aviat com sigui possible, quan s’assoleixin uns nivells mínims, i continuar perfeccionant-les fins a arribar al nivell òptim.

L’inconvenient més gran del sistema actual és que ni l’FBI ni la BJS (l’Oficina d’Estadístiques de Justícia) lideren de manera clara la recollida de les dades i les seves responsabilitats es difuminen. En conseqüència, no hi ha hagut un acostament clar entre unes dades i unes altres. Els autors reclamen que hi hagi algun organisme que tingui aquest lideratge i recomanen que sigui l’Oficina responsable del pressupost i de la gestió institucional qui explori i decideixi com s’ha de portar a terme la coordinació, i es responsabilitzi d’aquesta gestió conjunta, així com de la revisió futura del sistema de classificació.

En resum, es pretén passar d’un sistema que enumera els delictes coneguts, principalment a partir de denúncies, a un sistema que reculli informació sobre la delinqüència, amb l’objectiu que el sistema estadístic permeti analitzar les dades des de diversos punts de vista (geogràfics, demogràfics, sociològics o econòmics) i que permetin aportar informació més enllà del mer recompte d’il·lícits penals.

Els informes complets es poden consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

Report 2: New Systems for Measuring Crime (2018)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El carnet per punts ciutadà, una realitat a la Xina

china chinese city forbidden kingdom

El govern xinès està desenvolupant un sistema de ‘crèdit social’ que permeti puntuar els ciutadans pel seu comportament i nivell de confiabilitat, oferint recompenses o penalitzacions segons la seva actuació. Aquest programa, que es presenta com un mecanisme per garantir la seguretat nacional i l’estabilitat social, es preveu que estigui totalment operatiu l’any 2020.

No obstant això, les primeres pinzellades ja estan començant a ser implementades. Entre elles hi ha la prohibició de comprar bitllets d’avió o de tren a aquelles persones que hagin perdut punts per haver fumat dins de vagons, utilitzat bitllets caducats o difós fake news, especialment si estan relacionades amb atacs terroristes o la seguretat aeroportuària.

Altres accions que podran comportar una pèrdua de punts són la publicació de posts polítics en línia sense permís, el fet de contradir la narrativa oficial del govern, cometre infraccions al volant o passar massa temps jugant a videojocs. Contràriament, altres comportaments com participar en obres de caritat o donar sang ajuden a incrementar la puntuació i, amb això, a millorar la posició, una posició que determinarà aspectes fonamentals com la possibilitat de ser admès en determinades escoles (per a la persona en qüestió o per als seus fills), enregistrar-se en hotels, exercir càrrecs públics o llogar un apartament.

A les persones amb una ‘puntuació ciutadana’ baixa, els serà més difícil accedir-hi, de la mateixa manera que els serà més complicat obtenir visat per viatjar a l’estranger. D’altra banda, aquells ciutadans que presentin una puntuació alta es beneficiaran de descomptes en la factura energètica, d’un accés a internet més ràpid o de millors condicions a l’hora de demanar un préstec bancari.

La metodologia exacta que s’utilitzarà per determinar aquestes puntuacions es manté secreta, però es considera que estarà basada en intel·ligència artificial i big data, la qual ajudarà a construir perfils de tots els ciutadans basant-se en el tipus de compres que es facin, els moviments financers, els contactes personals i professionals, l’ús de les xarxes socials o les interaccions amb organismes oficials. Malgrat que les autoritats xineses defensen que aquest sistema permetrà controlar el nivell de civisme i disminuir la taxa de criminalitat, millorant així la seguretat pública, un nombre significatiu d’organitzacions, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han alertat del perill que suposa per als drets i les llibertats civils, especialment pel que fa al dret a la privacitat, a la protecció de dades i a la llibertat d’expressió. Una situació especialment preocupant si es té en compte que el nivell de llibertat a internet a la Xina, segons Freedom House, és el pitjor del planeta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Descens important de la violència a Colòmbia: algunes claus de l’èxit

Colòmbia ha conegut una disminució important de la violència i un fort descens dels homicidis els darrers 25 anys.

Esdeveniments com la caiguda de Pablo Escobar l’any 1993 i del càrtel de Cali l’any 1995 van permetre sufocar la violència de les bandes més perilloses. La desmobilització de grups paramilitars armats també va contribuir-hi.

D’altra banda, Colòmbia va apostar per un nou enfocament: la violència com un problema de salut pública. La prevenció s’articula a partir de la creació de serveis públics i no utilitzant la repressió policial. Els alcaldes de ciutats com Cali, Bogotà i Medellín es van inspirar en l’explotació de les dades i en mètodes orientats a la investigació àmpliament utilitzats pels professionals de la salut.

L’experiència exitosa de tres ciutats

Cali

L’any 2002, l’alcalde Rodrigo Guerrero va enfocar el problema de la violència com una epidèmia, i va intentar cartografiar el brot de la violència i com aquesta es transmetia a partir de l’explotació de les dades.

La recopilació de les dades sobre homicidis i sobre els llocs concrets on s’havien comès va permetre elaborar mapes de criminalitat. Les represàlies del càrtel i els enfrontaments territorials no explicaven totalment l’increment de la taxa d’homicidis, molt elevada a determinades hores i llocs: els caps de setmana de cobrament de la paga i a  primeres hores de la matinada del dissabte i del diumenge a prop dels clubs d’oci nocturn. L’estudi de les dades suggeria que l’excessiu consum d’alcohol i la disponibilitat d’armes de foc tenien conseqüències mortals.

La notable disminució de la taxa d’homicidis d’un 35% als barris va ser possible gràcies a la prohibició de portar armes de foc el cap de setmana de cobrament de la paga i a les restriccions a la venda d’alcohol.

Medellín

Segona ciutat de Colòmbia, va liderar un projecte urbanístic conegut com “acupuntura urbana” que, a partir del disseny urbanístic, pretén solucionar problemes socials. A un barri marginal, s’hi va instal·lar un telefèric. Aquesta mesura va ser molt important perquè proporcionava mobilitat als residents, que podien trobar feina i se sentien més inclosos a la ciutat. També es van fer inversions en serveis bàsics, especialment en biblioteques i escoles. Les millores en educació i en mobilitat van contribuir a reduir la taxa d’homicidis, des del rècord mundial de 380 homicidis per cada 100.000 persones de la dècada dels 90 fins als 20 homicidis de l’any 2015.

Bogotà

La capital també va implementar mesures inspirades en polítiques de salut pública. Van millorar o van destruir espais que s’havien transformat en focus d’activitat criminal, i van invertir en espais públics que fomentessin un sentit de pertinença i d’inclusió positiva entre els residents. Un dels seus alcaldes, Antanas Mokus, va intentar canviar normes de comportament a través de programes i de campanyes que emfasitzaven el respecte mutu i la importància de la vida. La taxa d’homicidis va caure de 80 homicidis per 100.000 l’any 1993 a 16,7 per 100.000 l’any 2018.

Les experiències exitoses de Cali, Bogotà i Medellín van ser possibles gràcies a la visió dels seus líders polítics. La modificació de la Constitució colombiana l’any 1991 va transferir més poder a les autoritats locals, que podien ser més creatives i experimentar. Al final de la dècada del 2000, el lideratge d’aquests polítics locals va inspirar canvis en les polítiques del país: la revolució de les dades havia arribat als nivells més alts de la política governamental.

Lliçons apreses

La perspectiva de salut pública per gestionar la criminalitat té un gran potencial. La implicació dels investigadors, els professionals de la salut i els treballadors socials va permetre noves aproximacions a un vell problema.

L’espai urbà influencia els patrons delinqüencials i un millor disseny urbanístic pot estimular millors conductes; la inversió en infraestructures pot transformar problemes socials.

Les reformes en les organitzacions policials: el combat de la corrupció, la capacitació dels policies en l’explotació de dades, la focalització sobre les dinàmiques de la criminalitat local i la intensificació de la col·laboració comunitària van ser clau en el descens de la criminalitat a Colòmbia.

Enllaços d’interès

“Treating violence like a disease helped cut Colombia’s murder rate by 82%. Public health approaches could save hundreds of thousands of lives” by Edward Siddons

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Fronteres europees, retorn a la (a)normalitat?

Frontex - Risk analysis for 2108El mes de febrer del 2018, Frontex[1] va publicar el seu informe anual Risk Analysis for 2018. Com cada any, l’informe ens ofereix diversos elements d’anàlisi i un seguit de dades rellevants sobre la situació a les fronteres exteriors de la Unió Europea.

En aquesta ocasió, el document destaca perquè és el primer informe postcrisi migratòria arran del conflicte sirià i el primer que deixa entreveure, en les seves dades, el resultat de l’acord assolit entre la Unió Europea i Turquia. A grans trets, Frontex ens presenta un escenari que recupera, parcialment, el flux de migrants a les fronteres exteriors de la Unió anteriors a la gran crisi migratòria dels anys 2015-2016.

Aquest retorn a la situació anterior es visualitza a les fronteres del Mediterrani central (Líbia i Itàlia), a les del Mediterrani oriental (Turquia i Grècia) i a les fronteres terrestres dels Balcans (repúbliques de l’exIugoslàvia). Amb relació al 2016, presenten un descens espectacular del 34%, el 77% i el 90% respectivament, i tornen a xifres semblants al 2014, però lluny encara de les del 2012.[2]

Malgrat aquestes dades tan contundents, els analistes determinen que la pressió no ha davallat a les fronteres europees i que encara hi ha casos de preocupació. Trobem, per exemple, que a les fronteres del Mediterrani occidental (Marroc/Algèria i Espanya) la detecció de creuaments il·legals de la frontera s’ha multiplicat per 2,3 aquest darrer any.[3]

En altres àmbits relacionats amb el moviment il·legal de persones,[4] si bé les dades de conjunt milloren respecte al 2015-2016, Frontex incideix en el fet que la pressió no disminueix si es compara amb els anys 2013-2014. A la vegada, en alguns punts geogràfics les dades no apunten cap davallada. Per exemple, respecte al refusal of entry, a països de l’Europa de l’Est les dades es mantenen estables i, en alguns casos, incrementen.[5]

Els elements de preocupació en la seva anàlisi són diversos. D’una banda, l’eficiència en les polítiques de control com ara les ordres de retorn, una preocupació ja expressada en anys anteriors.[6] D’altra banda, les activitats criminals associades al creuament de fronteres, com ara les de contraban de productes il·legals, de tràfic de persones i d’activitats terroristes.[7]

Finalment, es plantegen diversos escenaris de futur. Frontex preveu que la pressió a la frontera sud augmenti[8] i que es produeixi un impacte negatiu als Balcans per l’acord de Sèrbia amb la Xina, l’Índia i l’Iran per a la liberalització de vises per als seus ciutadans. També destaquen que les rutes marítimes continuaran sent les més importants, sense oblidar el pes que assoliran àrees de trànsit com els Balcans i l’aeroport d’Atatürk com a hub aeroportuari per a migrants il·legals. Per acabar, assenyalen l’amenaça latent del terrorisme gihadista, amb una naturalesa més descentralitzada i on l’ús de documentació fraudulenta serà central.

[1] European Border and Coast Guard Agency.

[2] Cal destacar que les nacionalitats que van protagonitzar la crisi migratòria en aquestes fronteres els anys 2015 i 2016 van ser, per ordre, la siriana, l’afganesa i la iraquiana. En xifres absolutes, al Mediterrani central, el 2016 van ser detectades 181.376 persones, davant les 118.962 del 2017; al Mediterrani oriental s’ha passat de 182.277 a 42.305, i, finalment, als Balcans s’ha passat de 130.261 a 12.178.

[3] S’ha passat d’unes 10.000 deteccions el 2016 a unes 23.000 el 2017, i les nacionalitats més habituals són les del Marroc, Algèria i la Costa d’Ivori.

[4] Entrades clandestines (clandestine entries), denegació d’entrada (refusal of entry), ús de documentació falsa (fraudulent documents) o ordres de retorn (returns orders).

[5] Les tres nacionalitats a qui més es denega l’entrada ─per sobre els 30.000 casos el 2017─ són Ucraïna, Rússia i Albània. Els motius de la denegació varien segons el país.

[6] Hi ha un biaix notable entre el nombre d’ordres de retorn i els retorns efectius. El 2017 es van executar un 46% de totes les ordres de retorn. Els problemes principals són la identificació i l’obtenció de la documentació necessària dels països tercers.

[7] L’informe de Richard Barret Beyond the caliphate: Foreign fighters and threat of retunrees, del think tank The Soufan Center, destaca que les pèrdues territorials de Daesh i Al-Qaeda han provocat la descentralització de la seva activitat i una diàspora dels seus combatents. Calculen que un 30% (1.700 aprox.) dels europeus que van combatre a Síria i l’Iraq han tornat al continent.

[8] Especialment per la situació inestable a Líbia en contraposició a Turquia, l’Europa de l’Est i el Marroc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les fake news, un nou repte

Actualment internet ens obre un món immens de contingut informatiu al qual estem exposats constantment. Les informacions apareixen sense parar a les plataformes digitals, entre les quals destaquen les xarxes socials i de missatgeria instantània. Entre tant transvasament d’informació, nombrosos usuaris difonen fake news [1].

Les notícies falses tenen per objectiu la transmissió d’informació totalment o parcialment falsa. Es poden elaborar a partir de continguts falsos que no tenen cap relació amb un fet real, a partir de continguts reals tergiversats per obtenir un significat diferent, o amb informacions extretes de webs satírics o a partir de la construcció de notícies falses que després es difonen com a reals.

Casos assenyalats

A punt de les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016, es va llançar una fake new per perjudicar la imatge de la candidata demòcrata en la qual, suposadament, Wikileaks confirmava que Hillary Clinton era responsable de la venda d’armes al grup terrorista Estat Islàmic. Aquest fet, que va tenir lloc un mes abans de la celebració de les eleccions, va suposar un cop dur per al partit demòcrata i va poder influir en l’opinió pública dels ciutadans del país.

A Espanya, notícies falses com la del retorn del servei militar obligatori van causar l’enrenou dels usuaris a les xarxes, que es posicionaven en contra d’aquesta mesura. La notícia, que es desmentia posteriorment a través de ‘Maldito Bulo’ [2], per exemple, va mantenir els ciutadans en una situació d’incertesa que es va estendre ràpidament a través de les plataformes informatives.

Així mateix, hi ha àmplia presència de fake news en qüestions de gènere. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va emetre l’informe 13/2018 el mes de març, que presentava un estudi sobre les fake news que es llancen a la xarxa sobre qüestions de gènere i feia l’anàlisi de diverses notícies. Algunes d’aquestes van ser: ‘El govern d’Islàndia pagarà als homes que es casin amb una dona islandesa’, ‘La Universitat d’Oxford donarà més temps a les dones per fer els exàmens’ o ‘Científics saudites confirmen que la dona és un mamífer però no és humana’. L’informe conclou afirmant que les notícies falses construeixen arguments que susciten la inferioritat de les dones, discursos contraris a les polítiques de gènere i elements que desautoritzen moviments per la igualtat de les dones.

Possibles afectacions de les fake news

Les fake news, que tenen protagonisme en diferents àmbits com la política o l’economia, entre d’altres, incideixen en el modus vivendi, els estats d’opinió i les decisions de la població, ja que tenen un alt grau de viralitat i expandeixen continguts que es consumeixen al moment, en qualsevol lloc, a través de la connexió a internet. Si poden afectar el resultat d’unes eleccions, contrarestar determinades polítiques o crear incertesa entre la població, de quina manera impacten les fake news en la seguretat? Seria convenient que accedissin a l’agenda legislativa estatal o seria millor crear un manual de bones pràctiques global per educar els ciutadans en el consum d’informació verídica i contrastada? Són els nous escenaris que s’obren davant l’era d’internet, la globalització i les noves tecnologies, que evolucionen cada vegada més ràpid tant en quantitat com en qualitat.

[1] Fake new: Informació totalment o parcialment falsa que s’adopta com a notícia i és present en plataformes de diferents tipologies.

[2] Maldito Bulo: Part del projecte periodístic de maldita.es a fi de donar eines als lectors a través de les quals puguin distingir una fake new.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units d’Amèrica estableixen protocols per a l’ús de les eines de reconeixement facial

Face recognitionLes tecnologies de reconeixement facial són una de les eines desenvolupades en els darrers anys que més clarament poden donar suport a les tasques policials. Tanmateix, a l’hora d’adoptar-les, s’han de tenir en compte molts condicionants, tant des del punt de vista legal (principalment per l’afectació a qüestions de privacitat en el moment de recollida, emmagatzematge i tractament de les imatges), com des del punt de vista tècnic (la precisió de la identificació o la seguretat dels sistemes que les fan servir, entre d’altres). El Departament de Justícia dels Estats Units ha elaborat i posat a disposició de les policies d’aquell país una plantilla per posar en marxa aquests sistemes, especialment enfocada a les qüestions relatives a la privacitat.

Un dels motius és que les mancances en el desenvolupament i la implantació d’aquests sistemes, i les disfuncions a l’hora d’utilitzar-los, poden implicar uns riscos potencials molt alts, tant en l’àmbit de la responsabilitat civil com en una percepció negativa per part de la ciutadania. A més, atès que la normativa dels EUA aplicable a aquests sistemes és dispersa i complicada, el Departament de Justícia vol que es redueixin aquests riscos relacionats amb la privacitat, a més d’establir uns elements mínims o comuns sobre àmbits com ara la formació i l’entrenament dels seus usuaris, així com sobre la supervisió i responsabilitat de les entitats.

El document inclou un primer apartat introductori amb un repàs de les tecnologies de reconeixement facial, la utilització del document i una llista de recursos (tant pel que fa a les qüestions tècniques com a aspectes legals i altres recursos complementaris). La part principal del document és una plantilla a partir de la qual les agències o entitats que vulguin posar en marxa algun sistema o programa de reconeixement facial tinguin coberts la majoria dels casos previstos. En alguns casos, només hauran de copiar i enganxar el contingut i afegir els noms de les entitats de referència, i, en d’altres, la plantilla recull diversos supòsits per tal que les entitats o agències triïn aquella que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies i necessitats o al sistema que vulguin posar en marxa.

Els apartats que es recullen fan referència a qüestions de motivació, de normativa, d’utilització dels sistemes i de la informació que se n’obtingui, de tractament de la informació, de responsabilitat i de formació dels usuaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El pirata de les habitacions d’hotel

Avui publiquem al blog una entrada diferent: recollim una història singular que pensem que pot ajudar a reflexionar sobre alguns aspectes de la seguretat i de la qual podem obtenir alguns aprenentatges.

L’any 2012, l’analista de seguretat Cody Brocious va descobrir una vulnerabilitat que afectava els panys electrònics de la marca Onity, instal·lats a les portes de multitud d’hotels d’arreu del món, i va crear un petit dispositiu portàtil amb el qual es podien arribar a obrir 10 milions de portes d’hotel.

La troballa, a més de ser comunicada a l’empresa, va ser difosa en fòrums especialitzats en hackers i seguretat informàtica, i algun mitjà de comunicació com ara el periodista Andy Greenberg, de la revista Forbes se’n va fer ressò. Malgrat aquestes comunicacions i que a internet es van replicar demostracions sobre diferents dispositius, cada vegada més petits, que eren capaços d’aprofitar aquesta vulnerabilitat, l’empresa va trigar a reaccionar i molts hotels no van voler canviar els panys que havien esdevinguts insegurs.

Aaron Cashatt, un jove d’Arizona amb problemes amb les drogues, una breu carrera criminal i coneixements d’informàtica i electrònica, va veure un programa de televisió en què s’explicava com piratejar els panys de les habitacions d’hotel. L’estiu del 2012, amb una inversió d’uns 50 dòlars, va poder replicar el dispositiu i ho va provar en un hotel, d’on va sostreure unes quantes tovalloles. Veient-ne l’efectivitat, va anar perfeccionant els seus cops, augmentant el valor dels objectes sostrets primer, televisors i equipaments de les habitacions i, més endavant, pertinences de les persones allotjades i perfeccionant l’eina que li permetia accedir a les habitacions sense deixar rastre. Durant més d’un any, les autoritats policials d’Arizona i d’altres estats veïns com Ohio o Califòrnia van estar perseguint un fantasma que entrava a les habitacions d’hotel sense deixar rastre. I, malgrat haver estat detingut i breument empresonat per delictes anteriors, no va ser fins l’estiu del 2013 que el van poder relacionar amb els prop de 100 delictes que havia comès durant aquell temps, i finalment va acabar detingut, condemnat i empresonat per aquests robatoris a hotels.

Greenberg va publicar a la revista Wired la història de Cashatt l’estiu del 2017 i, malgrat que no tenia coneixements d’informàtica, va poder replicar també l’eina ideada per Brocious. Va intentar fer servir el dispositiu en quatre hotels diferents s’hi allotjava a les habitacions que intentava forçar per evitar cometre cap delicte i, sorprenentment, després de cinc anys que es conegués la vulnerabilitat dels panys Onity, el dispositiu li va funcionar en una de les habitacions.

Aquesta història ens permet reflexionar, entre d’altres, sobre alguns aspectes:

  • La multitud d’actors amb responsabilitat sobre la seguretat: en aquest cas, policia, hotels, fabricants de panys… i pirates informàtics que descobreixen la vulnerabilitat.
  • La importància d’implementar mesures un cop es descobreixen les vulnerabilitats. Cashatt va estar un any explotant la vulnerabilitat descoberta per Brocious i Greenberg va demostrar que, cinc anys més tard, encara suposava un risc per als establiments que no havien canviat ni actualitzat els panys.
  • La necessitat de seguir les informacions relacionades amb la seguretat. Malgrat que s’havia comunicat públicament i difós pels mitjans de comunicació, els cossos policials no van descobrir el modus operandi de Cashatt fins que el van detenir i li van trobar els dispositius que feia servir per entrar a les habitacions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Fiscalia Europea entra en escena

És sabut que un dels objectius de la Unió Europea és la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia. El darrer pas, fins ara, per assolir-lo l’ha donat el Consell de la Unió Europea amb l’aprovació del Reglament (UE) 2017/1939 [1] del Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació de la Fiscalia Europea. Ho ha fet atenent allà que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix la cooperació judicial en matèria penal i seguint la proposta de la Comissió Europea i amb l’aprovació del Parlament Europeu. [2]

De conformitat amb l’article 86 del TFUE, la Fiscalia Europea ha de crear-se a partir d’Eurojust. Això significa que el Reglament 2017/1939 ha d’establir una estreta relació entre ambdues basada en la cooperació mútua.

L’àmbit material de competències de la Fiscalia Europea queda limitat a les infraccions penals que perjudiquin els interessos financers de la Unió d’acord amb el que disposa el TFUE. D’aquesta manera, les funcions de la Fiscalia Europea han de ser investigar, processar i portar a judici els autors dels delictes contra els interessos financers de la Unió, així com els delictes que hi estan indissociablement vinculats.

Així, atenent el principi de subsidiarietat, les infraccions que perjudiquin els interessos financers de la Unió, a causa de la seva dimensió i efectes, es poden combatre millor a escala de la Unió. I pel que fa al principi de cooperació lleial, tant la Fiscalia Europea com les autoritats nacionals competents han d’ajudar-se i informar-se mútuament amb la finalitat de lluitar amb eficàcia contra les infraccions incloses en l’àmbit de competència de la Fiscalia Europea.

El Reglament preveu que la Fiscalia Europea elabori i faci públic un informe anual sobre les seves activitats generals que inclogui com a mínim dades estadístiques sobre el treball de la Fiscalia Europea.

La Fiscalia ha de ser un òrgan indivisible de la Unió, que funcioni com un sol organisme. A més, amb la finalitat de garantir la coherència de l’actuació de la Fiscalia Europea i, per tant, una protecció equivalent dels interessos financers de la Unió, l’estructura organitzativa i el procés de decisió intern de la Fiscalia Europea han de permetre a l’oficina central controlar, dirigir i supervisar totes les investigacions iniciades pels fiscals europeus delegats i els processos penals en què aquests intervinguin.

El fiscal general europeu exercirà les seves funcions com a cap de la Fiscalia Europea i assumirà responsabilitats davant del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió. En un àmbit descentralitzat, hi haurà els fiscals europeus delegats, establerts als estats membres.

El Reglament requereix que la Fiscalia Europea respecti, en particular, el dret a un procés judicial imparcial, els drets de la defensa i la presumpció d’innocència, consagrats en els articles 47 i 48 de la Carta.

Les activitats de la Fiscalia Europea es duran a terme amb plena conformitat amb els drets dels sospitosos o acusats consagrats a la Carta, inclosos el dret a un procés imparcial i als drets de defensa.

Igualment, ha de garantir-se a tota la Unió una aplicació coherent i homogènia de les normes de protecció dels drets i les llibertats fonamentals de les persones en el respecte al tractament de les dades personals.

La Fiscalia ha de poder obtenir qualsevol informació que afecti la seva competència emmagatzemada a les bases de dades i registres de les institucions, òrgans i organismes de la Unió.

[1] Directiva (UE) 2017/1371 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol del 2017, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal.

[2] Aprovació de 5 d’octubre de 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Algunes mesures contra el terrorisme esdevenen permanents a França

El president de la República francesa va promulgar, el passat 30 d’octubre del 2017, la Llei 2017-1510, per reforçar la seguretat interior i lluitar contra el terrorisme. La norma va entrar en vigor l’endemà, quan va ser publicada al Diari Oficial. La conseqüència immediata va ser la finalització de l’estat d’emergència en què vivia França des del 13 de novembre del 2015. La nova llei transforma en permanents algunes mesures vigents durant l’estat d’emergència i en matisa d’altres per rebaixar l’afectació als drets dels ciutadans.

Les mesures més destacades són:

  • Establir perímetres de protecció per donar seguretat als esdeveniments o espais particularment exposats (reunions esportives, culturals…).
  • Permetre el tancament de llocs de culte que incitin o facin apologia del terrorisme o que incitin a l’odi i la discriminació.
  • Permetre a l’autoritat administrativa implementar controls i mesures de vigilància individual sobre persones que puguin suposar una amenaça especialment greu.
  • Permetre als delegats del Govern ordenar, prèvia autorització judicial, el control d’indrets freqüentats per persones vinculades amb el terrorisme.
  • Permetre la realització d’investigacions administratives sobre funcionaris amb risc de radicalització.
  • Fer controls d’identitat a zones frontereres o en un perímetre de 10 km al voltant dels aeroports i de les estacions internacionals.
  • Adaptar la llei francesa al Passenger Name Record (PNR).[1]
  • Ampliar la durada i el perímetre de control de les zones frontereres.
  • Instaurar un nou sistema legal de control de les comunicacions.
  • Crear un nou il·lícit penal: els pares que incitin els seus fills a cometre actes terroristes o a viatjar a l’estranger amb aquest objectiu poden incórrer en una pena de 15 anys de presó i multa de 225.000 €. També poden perdre la pàtria potestat.

Segons fonts oficials del Govern francès, la motivació d’aquesta reforma legal és la necessitat d’adaptar el corpus jurídic per lluitar eficaçment contra el terrorisme en el marc del dret comú i finalitzar la situació d’estat d’emergència en què vivia el país. Cal recordar que l’estat d’emergència a França estava concebut per afrontar puntualment circumstàncies excepcionals; limitava l’exercici de certes llibertats públiques, com la llibertat de reunió i de manifestació, i, finalment, donava a l’Administració poders especials sobre el dret comú.

Enllaços d’interès:
http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

http://www.gouvernement.fr/lutte-contre-le-terrorisme-le-passenger-name-record-pnr-c-est-quoi-4433

http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

[1] Un registre de noms de viatgers que entren o surten de l’espai francès en vaixell o avió per tal de permetre un millor control dels desplaçaments de risc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français