Etiqueta: Seguretat

Nova York prohibeix les persecucions policials a alta velocitat per infraccions de baix nivell

Notes de seguretat1 comentari

Els agents de policia de la ciutat de Nova York, la gran ciutat més densament poblada, ja no participaran en persecucions a alta velocitat de conductors que incompleixen les lleis de trànsit o cometen altres delictes de baix nivell, segons el Departament de Policia, en un esforç per aturar els xocs que han provocat ferits greus i morts als Estats Units.

Les periodistes Maria Cramer i Hurubie Meko van publicar al rotatiu The New York Times un reportatge sobre aquesta nova política, que prohibirà als agents perseguir vehicles a discreció, tret que els conductors hagin comès delictes greus i violents.

Els oficials mereixen una guia clara i protocols intel·ligents a l’hora de determinar si han de participar en una persecució de vehicles als carrers de la ciutat, segons la comissària Jessica S.Tisch. Els esforços de la policia de Nova York mai han de posar la societat o la policia en risc indegut, i les persecucions per faltes i/o delictes de baix nivell poden ser potencialment perilloses i innecessàries.

La política arriba a uns carrers de Nova York disputats com mai, amb conductors competint no només entre ells, sinó amb vianants i conductors de patinets i bicicletes elèctriques. El preu de la congestió fa que els agents cerquin conductors que hagin alterat les seves matrícules per evitar els lectors de peatge. I a tot això cal afegir la legalització de la marihuana.

Les noves regles de persecució, que entren en vigor l’1 de febrer de 2025, suposen un canvi important de l’enfocament de la policia des de l’any 2022. Aquell any, les persecucions van començar a augmentar quan el departament s’enfrontava a un increment de robatoris de cotxes i denúncies de patinets i motos il·legals que recorrien els carrers.

Tot i que ciutats com Boston, Washington i Chicago van mantenir polítiques estrictes, Nova York va afluixar els seus protocols. Nova York és una ciutat molt densament poblada. Si et dediques a una persecució a alta velocitat, és millor que sigui per alguna cosa violenta o que amenaça la vida. Sinó, no paga la pena el risc.

L’any 2024, la policia va participar en 2.278 persecucions de vehicles, segons les xifres del departament. Una quarta part va provocar una col·lisió, danys materials o danys físics, segons la policia. El seixanta-set per cent de les persecucions es van produir després que un agent va perseguir un conductor que va fugir d’una parada de cotxe. Moltes d’aquestes persecucions no s’haurien permès sota la nova política.

La política s’ajusta a les recomanacions descrites en un estudi de l’any 2023 del Police Executive Research Forum, que va investigar el problema amb el suport del Departament de Justícia. Aquest estudi va advertir que les persecucions són esdeveniments d’alt risc que fan perillar la vida dels agents, els sospitosos i la ciutadania en general.

Quan les persecucions van malament i les persones innocents i no implicades resulten ferides o mortes, la confiança de la societat en la policia es veu afectada.

Segons la nova directriu que s’aplica a Nova York:

  • Els supervisors seran els responsables de gestionar les persecucions i instruir als agents per tal que s’aturin si arriben a grans velocitats en zones denses o prop d’una escola o pati.
  • Els agents que aturin les persecucions per motius de seguretat no seran objecte de crítiques ni mesures disciplinàries.
  • La tecnologia s’utilitzarà per mantenir registres de les activitats.
  • Hi haurà revisions mensuals per determinar si les polítiques s’estan seguint o s’han de millorar.
  • La policia emetrà un informe anual sobre les persecucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avançar amb la policia comunitària als Estats Units amb l’horitzó al 2054

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per commemorar el 30è aniversari de la seva creació, l’Oficina COPS va convidar els membres de la comunitat, els líders policials, i els investigadors de seguretat pública i els drets civils a contemplar els propers 30 anys a la policia nord-americana.

Aquesta publicació recull assaigs de diversos col·laboradors de tots els rangs de les forces de l’ordre, així com d’investigadors i líders de drets civils, tots els quals toquen un o més principis de la policia comunitària (canvis organitzatius, resolució de problemes o associacions) i presenten prediccions variades però, en última instància, optimistes per al futur.

Mentre es reflexiona sobre els 30 anys de treball i influència de l’Oficina COPS, s’estudia cap a on es dirigeixen les forces de l’ordre, sobretot amb ganes de continuar donant suport a les comunitats a les quals serveixen.

Els col·laboradors van tractar temes com la tecnologia, la participació de la comunitat, la reducció de la delinqüència, estratègies, formació, responsabilitat i transparència. Alguns dels col·laboradors es van imaginar canvis dràstics en el futur, mentre que d’altres van preveure perfeccionaments més subtils a la policia.

La majoria de les reflexions sobre el futur van convergir en la importància de la tecnologia i la necessitat d’aplicar polítiques i procediments tecnològics que equilibrin la privadesa i la responsabilitat. I pel que fa als principis de la policia comunitària, es van tractar temes com canvis organitzatius, resolució de problemes i associacions.

Les tècniques i estratègies de la resolució de problemes s’haurien de fusionar amb pràctiques basades en l’evidència. La identificació, recollida, neteja i anàlisi de dades haurien de formar part de les tècniques i les estratègies desplegades.

Entre els col·laboradors destaquen professors, líders comunitaris o caps de policia jubilats, entre d’altres. Per exemple, un director d’oficina, Barney Malekian, parla de millorar a partir del canvi d’enfocaments i la millora del paper dels centres de comunicació, mentre que els professors Tamara Herold i Jerry Ratcliffe expliquen la necessitat dels enfocaments basats en l’evidència.

El cap de policia retirat Billy Grogan i el fundador del Future Policing Institute, Jim Bueermann, contraposen enfocaments de resolució de problemes de la lluita contra el crim amb l’ús de la tecnologia, mentre que l’executiu Mark Hackel exposa un enfocament de resolució de problemes per adreçar-se a persones amb malalties mentals.

Les associacions i les relacions significatives són fonamentals per a la policia. La col·laboració ha d’incloure totes les parts interessades de la comunitat i ha de ser activa, sostinguda per una comunicació i un compromís regulars.

El director del Departament de Seguretat Pública d’Arizona, Jeffrey Glover, explica el valor de les associacions i la creació de confiança per abordar la complexitat de la societat.

Des de l’Oficina COPS conviden a unir-se en aquest viatge d’exploració per on pot anar la policia durant els propers 30 anys, agrupant les temàtiques en resolució de problemes, associacions i transformació organitzativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els reptes metodològics en l’estudi dels incidents violents rars

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els incidents violents, com ara els tiroteigs públics massius i els atemptats terroristes, són rars, però tenen impactes generalitzats i catastròfics en el si de la societat. Aquests esdeveniments devastadors i sovint d’alt perfil plantegen preguntes sobre les seves causes i la millor manera de prevenir-los. No obstant, els esdeveniments poc freqüents són molt difícils de predir.

La revista de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ) dels Estats Units ha publicat un article amb la intenció d’augmentar el coneixement en aquest àmbit i ajudar en els esforços de prevenció. En aquesta línia, la comunitat investigadora (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi i Nadine Frederique) ha de desenvolupar una estratègia per obtenir, codificar, comprovar i analitzar les dades sobre incidents violents rars.

Trobar respostes a preguntes que puguin guiar la prevenció d’aquests esdeveniments és complicat. Naturalment, es pot recórrer a allò que mostra la investigació per informar aquestes discussions, però la investigació sobre esdeveniments rars, encara que d’alt impacte, és increïblement difícil de dur a terme i encara més difícil de generalitzar. Els dissenys i els mètodes de recerca estan en evolució contínua; tanmateix, els incidents rars segueixen sent un fenomen excepcionalment difícil d’estudiar.

Per exemple, els tiroteigs públics massius són poc freqüents i depenen del context, cosa que significa que la situació, el rerefons o la ubicació difereixen en cada cas. Per tant, és un repte per als investigadors quantificar-ne l’impacte. A més, la raresa dels tiroteigs públics en massa fa que sigui difícil desenvolupar i provar models teòrics a causa de la manca de dades de bona qualitat.

La investigació ha d’anar més enllà d’aquestes limitacions per avançar en la capacitat del camp de la justícia penal per prevenir incidents violents rars. Per exemple, cal informació fiable i vàlida sobre quins factors poden portar un individu a cometre un tiroteig massiu. La determinació d’aquests factors requereix mètodes i anàlisis de recollida de dades rigorosos. Però aquest només és el punt de partida. També podem aprofitar els mètodes utilitzats en altres disciplines que estudien esdeveniments rars per ajudar potencialment a predir incidents violents i suggerir estratègies de mitigació adequades.

Com a branca d’investigació, desenvolupament i avaluació científica del Departament de Justícia dels Estats Units, el NIJ ha tingut un paper crucial en la millora del coneixement i la comprensió d’incidents violents rars. L’Institut ha finançat al llarg dels anys diversos estudis que pretenen proporcionar dades rigoroses, una millor comprensió del que transmeten les dades, una millor connectivitat entre les fonts de dades i definicions coherents perquè el camp tingui més informació sobre qui perpetra la violència massiva, les seves motivacions, i com planifica i porta a terme el seu atac.

Un tiroteig en massa s’inclou dins la categoria més àmplia d’assassinat en massa, que es defineix com l’assassinat voluntari (no negligent) d’almenys quatre éssers humans per una altra persona per qualsevol mitjà (per exemple, una bomba, un ganivet o matxet, una arma de foc o l’ús d’un vehicle). Un tiroteig massiu és un assassinat massiu que implica almenys una arma de foc i que normalment es porta a terme en un sol moment i en un lloc.

Els tiroteigs massius tenen subcategories addicionals, com ara:

  • Tiroteigs públics massius (tiroteigs en escoles, en llocs de treball i en altres llocs d’accés públic, com ara cinemes, restaurants, bars, llocs de culte o esdeveniments a l’aire lliure en espais oberts).
  • Tiroteigs domèstics en massa.
  • Trets relacionats amb delictes, com ara robatoris i tirotejos relacionats amb bandes (una forma de crim organitzat i lluites territorials).

Un altre exemple d’assassinat massiu és un atac terrorista durant el qual s’assassinen intencionadament diverses persones.

Al llarg dels anys, NIJ s’ha compromès a donar suport a la investigació sobre incidents rars, amb un èmfasi particular en els tiroteigs escolars. En reconèixer que també hi ha llacunes de coneixement sobre els tiroteigs massius fora de l’entorn escolar, l’Institut va començar a invertir en investigacions sobre la radicalització domèstica fins a l’extremisme violent i el terrorisme el 2012 i en altres tiroteigs públics en massa el 2018.

Els incidents violents rars estan relacionats, doncs, amb la manca de dades, la qual cosa ha fet que els investigadors utilitzin bases de dades de codi obert per entendre’ls millor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les càmeres corporals a la policia de Boston redueixen les queixes ciutadanes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els departaments de policia d’arreu dels Estats Units han adoptat l’ús de càmeres policials a l’uniforme, com a resposta a les demandes ciutadanes per augmentar la transparència i la responsabilitat respecte de les accions dels agents. Ja l’any 2016, el Departament de Policia de Boston (Massachusetts) va engegar un programa pilot al voltant de les càmeres policials per estudiar la implantació general de la tecnologia a tota la seva força policial. L’objectiu de les càmeres corporals és millorar el civisme de les interaccions policia-ciutadans i les activitats laborals dels agents de policia.

La prova pilot de càmeres corporals del Departament de Policia de Boston tenia com a objectiu determinar com funcionaria el sistema quan s’implantés entre els 2.100 agents del Departament, i abordar les preocupacions dels agents i de la comunitat sobre l’ús de la tecnologia. El Departament, durant el període de proves, va desenvolupar i establir unes pautes per orientar els agents en l’ús de la tecnologia de les càmeres corporals.

Aquestes pautes incloïen el requisit que els agents que porten les càmeres corporals notifiquin als ciutadans, al començament de la trobada, que la interacció s’està gravant en vídeo. També es van difondre directrius per demanar el consentiment dels ciutadans abans d’enregistrar cap imatge a les residències durant situacions d’emergència i directrius detallades en els casos en què la gravació de vídeo era obligatòria durant les tasques policials, com per exemple:

  • Les aturades de vehicles.
  • Les aturades de ciutadans fetes per la policia.
  • Totes les trucades de servei enviades que impliquen contacte amb civils.
  • Les respostes inicials dels agents de qualsevol patrulla.
  • Els escorcolls de persones que han provocat incidents, abans de la detenció.
  • Tota mena d’escorcolls amb presència de policia canina.
  • Incidents de conducció en casos d’emergència i/o persecució.
  • Quan un agent cregui raonablement que un incident de control de multituds pot donar lloc a una activitat il·legal.
  • Qualsevol contacte civil susceptible de causar algun incident, inclòs un incident que pugui derivar en l’ús de la força.

Tots els agents que porten càmeres corporals i tots els supervisors estan obligats a assistir a una formació, aprovada pel Departament, sobre el funcionament del sistema.

Els agents del grup de tractament que portaven càmeres corporals van tenir menys queixes ciutadanes contra ells, en comparació amb els agents del grup de control que no portaven càmeres corporals. Hi va haver una reducció del 50,5% de les queixes dels ciutadans contra els agents de tractament en relació amb els agents de control, des del període previ a la intervenció fins al període d’intervenció de 12 mesos.

Dues perspectives teòriques que donen suport a l’ús de càmeres policials corporals són les teories de la dissuasió i de l’autoconsciència pública. La teoria de la dissuasió planteja que els individus s’abstenen de cometre delictes quan perceben que els costos dels actes il·legals superen els beneficis d’aquests actes. La possibilitat que les càmeres corporals de la policia capturin comportaments inadequats o il·legals en vídeo durant les trobades pot causar un efecte dissuasiu tant per als agents com per als ciutadans, en modificar la seva percepció dels riscos de detecció i càstig, especialment si el vídeo s’acaba convertint en viral. A més, aquest efecte dissuasiu podria generar beneficis, fins i tot entre els agents no equipats amb les càmeres, en modificar el risc objectiu que el seu comportament antisocial o il·legal sigui gravat per un altre agent i posteriorment detectat pels supervisors del Departament.

La teoria de l’autoconsciència pública suggereix que les persones són més propenses a comparar els seus comportaments immediats amb les normes socials internes establertes, complir les regles i mostrar un comportament socialment desitjable quan saben que estan sent observades. Per tant, la presència de càmeres corporals pot fer que els agents de policia i els ciutadans comparin el seu comportament amb les normes i estàndards socials esperats i també pot estimular comportaments com tractar els altres de manera respectuosa i procedimentalment justa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou pas del Consell i el Parlament Europeu en seguretat marítima

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir viatges marítims més segurs a Europa, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament Europeu van arribar a un acord per revisar la directiva de l’any 2009 sobre la investigació d’accidents en el sector del transport marítim. La nova legislació forma part de l’anomenat ‘paquet legislatiu de seguretat marítima’.

La directiva revisada pretén simplificar i aclarir el règim existent que regula la investigació d’accidents en el sector del transport marítim. L’ampliació del seu àmbit d’aplicació per incloure els vaixells pesquers més petits, juntament amb altres canvis relacionats amb aquests vaixells en les directrius relacionades amb el control de l’estat del port, pot millorar la seguretat dels vaixells de pesca a les aigües europees. La nova directiva pretén:

• Millorar la protecció dels vaixells pesquers, les seves tripulacions i el medi ambient, amb els vaixells pesquers de menys de 15 metres d’eslora ara inclosos dins de l’àmbit d’aplicació de la directiva, la qual cosa significa que els accidents amb víctimes mortals i pèrdua d’embarcacions s’investigaran de manera sistemàtica i harmonitzada.

• Aclarir les definicions i les disposicions legals perquè els organismes d’investigació d’accidents dels estats membres investiguin tots els accidents que s’han d’investigar de manera oportuna i harmonitzada.

• Millorar la capacitat dels organismes d’investigació d’accidents per dur a terme investigacions d’accidents i informar-ne de manera oportuna, experta i independent.

• Actualitzar diverses definicions i referències a la legislació de la UE i els reglaments per garantir-ne la claredat i la coherència.

Els colegisladors han introduït diverses esmenes a la proposta de la Comissió, amb l’objectiu principal de permetre que els organismes d’investigació d’accidents puguin dur a terme investigacions d’accidents de manera harmonitzada a tota la Unió, per fer que les normes siguin més clares i més coherents amb la normativa internacional. Més concretament, l’acord provisional cobreix, entre d’altres, els aspectes següents:

• Alineació amb el codi d’investigació de sinistres sobre l’obligació d’informar les autoritats de seguretat marítima si l’organisme d’investigació d’accidents sospita que s’ha comès un delicte.

• Enfocament voluntari pel que fa al sistema de gestió de la qualitat per a les autoritats nacionals d’investigació acompanyat d’una guia per a la seva implementació.

• Introducció d’un termini de 2 mesos per a l’avaluació preliminar en cas d’accidents amb embarcacions pesqueres més petites.

En conjunt, la directiva revisada aconsegueix un difícil equilibri entre, d’una banda, la necessitat de garantir un alt nivell de transport marítim i, de l’altra, la necessitat de salvaguardar la competitivitat del sector marítim europeu, alhora que manté uns costos raonables per als operadors i les administracions dels estats membres.

L’acord provisional haurà de ser avalat pels dos colegisladors abans de l’aprovació definitiva de l’acte legislatiu. Els estats membres tindran 30 mesos després de l’entrada en vigor de la directiva revisada per transposar-ne les disposicions a la seva legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drons que transporten salvavides per a rescats a la platja de Nova York

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’alcalde de la ciutat nord-americana de Nova York, Eric Adams, conegut amant de la tecnologia, ha exposat que els drons, aquests petits avions no tripulats, s’utilitzarien per ajudar els vigilants de les platges a Coney Island, com a part d’un programa pilot que començaria aquest estiu.

Els periodistes Dana Rubinstein i Corey Kilgannon van informar de la notícia fent explícit que, entre els centenars de milers de persones que cada estiu van a Coney Island i a altres platges públiques de la ciutat de Nova York, n’hi ha moltes que no saben nadar. I a part, molts d’aquests es banyen encara que els vigilants de la platja ja hagin plegat.

Aquest estiu, els nedadors que tinguin problemes a l’aigua a la zona de Coney Island podrien trobar-se no només amb un jove que els pot salvar la vida amb un banyador de color taronja, sinó amb l’ajut, des del cel, d’un dispositiu similar a un gran insecte que els lliura un flotador.

Aquest dron amb un flotador és el darrer d’una sèrie de dispositius promoguts per l’alcalde, entesos com una forma de millorar la vida dels ciutadans a la ciutat de Nova York. Eric Adams també havia posat anteriorment en funcionament un robot per patrullar a l’estació de metro de Times Square i va promoure un dispositiu similar a una llaçada per contenir persones violentes o amb brots psicòtics.

Tot i que encara hi ha dubtes sobre el seu funcionament, els drons començarien a volar de manera experimental aquest estiu a la zona considerada la meca de l’entreteniment a la costa sud del barri de Brooklyn. També cal afegir que els operadors dels drons utilitzaran un potent altaveu connectat al seu cos per comunicar-se tant amb els nedadors en situació de perill com amb els socorristes que intenten l’operació de salvament.

La ciutat de Nova York pot ser coneguda per moltes coses, però també compta amb 14 milles de platges urbanes, des de Coney Island a Brooklyn i Rockaway Beach al Bronx i South Beach a Staten Island.

Els funcionaris de la ciutat han lluitat durant molt de temps per millorar la seguretat a l’aigua de les platges públiques, conegudes per les fortes marees, pel percentatge de nedadors inexperts i per la poca capacitat professional del personal del servei salvavides. L’any 2023 van morir ofegades quatre persones a les platges de la ciutat, totes elles mentre els socorristes ja estaven fora de servei, i tres l’any 2022. Tot i així, hi ha hagut anys amb més víctimes mortals, com el 2019 amb set víctimes només a les platges de Rockaway.

A l’espera de l’entrada en funcionament del pla pilot, el comissionat adjunt d’operacions del Departament de Policia, Kaz Daughtry, ha elogiat la capacitat dels drons per llançar dispositius de flotació als nedadors en perill.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La victimització a Catalunya retorna a nivells prepandèmia. Principals conclusions de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2022

Notes de seguretatDeixa un comentari

El desembre passat van presentar-se els resultats de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) de 2022. Amb gairebé 20 edicions, l’ESPC es consolida com l’instrument més rellevant per mesurar la victimització i la percepció d’inseguretat a Catalunya.

En aquesta entrada es presenten algunes de les conclusions principals de l’informe que ja està disponible al web del Departament d’Interior.

La victimització experimenta un augment que la retorna a valors anteriors a la pandèmia

El percentatge de persones que, com a mínim, ha patit un episodi de victimització augmenta en 4,8 punts respecte de l’edició de 2020, i se situa en el 32,4%. Quan s’exclouen les estafes, l’indicador cau al 25,8%. Per tant, es pot confirmar que la victimització recupera valors anteriors a la pandèmia en tots els àmbits llevat dels enganys, fraus i estafes, que, especialment des de l’edició de 2020, registren un augment que sobredimensiona l’indicador global.

La victimització a Catalunya, de forma general, deixa una empremta feble en les persones que la pateixen

Només una quarta part de les persones victimitzades (8,4%) ho recorda de manera espontània abans de ser preguntades directament pel cistell de fets.

Les molèsties associades a l’experiència victimitzant són majors (7 en una escala de 0 a 10) que les afectacions psicològiques (5,5 en una escala de 0 a 10). Això confirma la idea d’una victimització de “baixa intensitat” o “impacte emocional moderat”.

Es detecta una relació forta entre l’estatus econòmic i la victimització i percepció d’inseguretat

El subgrup de persones que declara arribar a final de mes “molt malament” presenta un percentatge de victimització significativament per damunt de la mitjana (43,2% en una mitjana de 32,4%). Aquesta realitat es manifesta en el còmput global i també quan s’analitza la victimització àmbit per àmbit.

Es pot concloure que un entorn de vulnerabilitat i desigualtat condiciona el nivell de seguretat de les persones i la percepció d’inseguretat que manifesten. Entre les persones que declaren arribar “molt bé” a final de mes i les qui ho fan “molt malament” hi ha mig punt de diferència a l’hora de valorar la seguretat del seu municipi (6,9 i 6,4).

El nivell de seguretat al municipi obté un valor mitjà de 6,6 en una escala de 0 a 10

El valor que s’associa amb el nivell de seguretat del municipi es manté lleugerament per damunt de la mitjana de tota la sèrie temporal (6,5). No s’aprecien diferències significatives entre homes i dones ni entre grups d’edat, però, confirmant el que apunta bona part de la literatura existent, s’observa que les persones que han patit alguna experiència victimitzant declaren un nivell de seguretat al municipi menor que aquelles que no l’han patit (5,9 i 6,9, respectivament).

Quan es pregunta a les persones entrevistades si han deixat de fer coses per por a ser víctimes d’un delicte, el 66,3% declaren que no: un 78% són homes i un 55,1%, dones. Quan es desglossen les opcions de resposta que, amb independència de la freqüència, suposen una resposta afirmativa, les dones que modifiquen el seu comportament per por a ser víctimes són el doble que els homes: 44,5% i 21,8%, respectivament.

Els Mossos d’Esquadra obtenen una puntuació de 7,5 en una escala de 0 a 10, la millor de tota la sèrie llevat de l’any 2017

Les policies locals se situen en un valor de 7, segona nota més alta de tota la sèrie. Els grups d’edat més avançada valoren més positivament els cossos policials (amb un 8,1 el grup de 65 anys o més i un 7 el grup de 16 a 25 anys).

La realitat de la violència masclista es deixa veure fàcilment en el retrat global de la victimització a Catalunya

L’ESPC no està plantejada com un estudi específic sobre violència masclista. Per la naturalesa d’aquest tipus de fets i per la cura amb què cal tractar aquestes situacions per evitar episodis revictimitzadors, el Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals disposa de dos estudis: EVMC i EVS, en què qüestionari i treball de camp han estat dissenyats prioritzant les necessitats particulars que poden tenir aquest tipus de víctimes.

Malgrat això, els resultats de l’ESPC permeten perimetrar les violències masclistes amb algunes dades prou rellevants:

  • Al voltant del 80% de les vegades, l’autor d’una agressió física, una amenaça o una intimidació és un o diversos homes (78,8%).
  • En el 45% dels casos registrats, aquestes agressions, amenaces i intimidacions les va dur a terme una persona coneguda. En aquests casos destaquen tres perfils diferenciats: parelles, exparelles o familiars (25,7%); persones de la feina o relacionades amb els estudis (27,4%), i persones de l’entorn o el barri, principalment (38,5%). En els dos darrers casos, els registres són declarats per homes i dones de forma bastant equitativa. En el primer cas, que correspon als fets duts a terme per parelles i exparelles, les dones presenten el 75,3% dels registres, i els homes el 24,7%.
  • El 12,7% de les agressions van ser de caràcter sexual. D’aquestes, les dones en declaren el 94% i els homes el 6%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Millores en la seguretat marítima a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat durant el mes d’octubre l’anomenada Estratègia de Seguretat Marítima de la Unió Europea, així com el Pla d’acció, destinats a abordar els reptes en matèria de seguretat al mar.

L’objectiu d’aquestes millores és garantir que la UE disposi de diversos instruments eficaços per fer front a les amenaces i els nous reptes canviants en matèria de seguretat, com serien la creixent competència estratègica pel poder i els recursos a les conques marítimes de la Unió i fora d’ella, la degradació mediambiental i els atacs híbrids i cibernètics contra les infraestructures marítimes.

L’Estratègia ofereix un marc per tal que la UE adopti noves mesures amb les quals defensar els seus interessos al mar i protegir els seus ciutadans, els seus valors i la seva economia. La llista dels sis objectius estratègics que s’han traduït en més de 150 accions concretes en el Pla d’acció és la següent:

  • Intensificar les activitats al mar. Des de la UE es preveu organitzar exercicis anuals de seguretat marítima, realitzats per guardacostes i forces armades dels estats membres.

Una de les accions clau és intensificar la lluita contra les activitats il·legals i il·lícites al mar, com la pirateria i els robatoris amb violència; la delinqüència organitzada, incloent-hi el tràfic il·lícit de migrants, i la pesca irregular, no declarada i no reglamentada. També es vol reforçar les inspeccions de seguretat als ports marítims de la Unió.

  • Cooperar amb els socis. Es preveu intensificar les associacions amb països afins i amb organitzacions regionals i internacionals tot promovent el diàleg i les bones pràctiques, i defensant l’ordre marítim.
  • Assumir el lideratge en matèria de consciència situacional marítima. Inclou la millora de la recollida i l’intercanvi d’informació.
  • Gestionar els riscos i les amenaces. Millorar la resiliència i la preparació col·lectives de la UE amb l’objectiu de protegir infraestructures marítimes crítiques tals com gasoductes, cables submarins, ports, terminals de gas, etc.
  • Millora de les capacitats. Desenvolupar tècniques comunes per a les tecnologies de defensa en superfície i sota l’aigua, així com crear sistemes interoperables no tripulats per supervisar infraestructures marítimes crítiques.
  • Educar i formar. L’Estratègia també pretén aconseguir un alt nivell d’educació, capacitats i formació especialitzades, cosa que resulta indispensable perquè la UE pugui fer front als reptes presents i futurs en matèria de seguretat marítima.

Algunes de les accions clau en aquest àmbit se centren en les capacitats necessàries per fer front a les amenaces híbrides i cibernètiques i en la realització de programes de formació específics oberts a socis que no pertanyen a la Unió. L’aplicació de l’Estratègia s’avaluarà d’aquí a tres anys, en un informe conjunt de situació que elaboraran la Comissió i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa que va reintroduir al mercat milions de productes alimentaris caducats

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació dividida en dues fases i realitzada en diversos estats membres de la Unió  Europea ha aconseguit desmantellar una xarxa criminal que operava reintroduint milions d’aliments caducats a la cadena de subministrament. En total, les forces de l’ordre han detingut 27 delinqüents responsables d’aquesta pràctica criminal relativament nova que posa en perill la salut i la seguretat dels consumidors europeus.

Aprofitant les vulnerabilitats de la cadena de subministrament induïdes inicialment per la pandèmia de la COVID-19, els delinqüents van començar a adquirir quantitats immenses d’aliments i begudes caducades. Aleshores esborraven químicament la data de caducitat impresa als articles individuals i tornaven a imprimir-ne una de nova. En altres casos, es va confeccionar i aplicar una etiqueta completament nova, fent la impressió que l’aliment o la beguda envasats encara eren frescos i segurs per al consum. Els aliments i begudes reetiquetats no només poden ser poc agradables, sinó fins i tot perillosos per al consum humà, i poden suposar un greu risc per a la salut pública.

Aquest modus operandi específic es va descobrir i s’hi va continuar indagant posteriorment en el marc d’OPSON, una investigació a gran escala sobre la indústria alimentària, coordinada per Europol. Les investigacions posteriors realitzades pels estats membres i coordinades per Europol van donar lloc a dues operacions específiques:

  • El 23 de maig de 2023, la policia lituana (Lietuvos policija) i les forces de l’ordre d’altres estats membres, coordinats per Europol i Eurojust, van desmantellar un grup de crim organitzat que va reintroduir al mercat milions de productes alimentaris caducats amb etiquetes falsificades. Es creu que els delinqüents, que també estan sota investigació per frau de l’IVA a gran escala, van obtenir beneficis d’almenys 1 milió d’euros amb la seva estafa en l’etiquetatge dels aliments. Els agents, que van dur a terme 70 escorcolls i inspeccions de magatzems, entre d’altres ubicacions, van decomissar material per alterar les dates de caducitat dels productes. Aquest equip incloïa dissolvents domèstics, impressores i etiquetes. En total, es van interceptar més d’un milió d’envasos d’aliments i begudes, de manera que es va impedir la seva entrada al mercat.
  • Una jornada d’acció l’11 de juliol de 2023 va provocar la detenció de tres persones més. Europol va coordinar la jornada d’acció realitzada a Itàlia pels carabiners italians (Nucleo Anticontraffazione e Sanità dell’Arma dei Carabinieri), amb el suport de la policia financera italiana (Guardia di Finanza). Les forces de l’ordre van dur a terme 14 escorcolls i van confiscar més de 500.000 aliments i begudes, així com equips utilitzats pels delinqüents. Molts dels aliments confiscats no només estaven caducats, sinó que ja s’havien fet malbé, posant de manifest el mal que es podria haver fet als consumidors.

La xarxa criminal va recollir aliments i begudes caducades per poc o cap cost i va substituir les dates de caducitat per unes de noves per permetre la seva revenda.

En reintroduir aquests articles a la cadena de subministrament, es van obtenir guanys massius a costa dels consumidors inconscients. El fenomen és nou pel que fa a aquestes dimensions, ja que s’estén per diversos estats membres de la UE. Tanmateix, no hi ha implicació dels productors d’aliments, ja que els proveïdors intermedis o d’altres entitats que treballen en l’eliminació d’aliments s’utilitzen com a facilitadors en aquesta activitat delictiva en particular.

Europol va identificar el fenomen com una de les principals amenaces entrants durant la pandèmia de la COVID-19 i va alertar els estats membres de la UE mitjançant la difusió de plans operatius. Els especialistes d’Europol van trobar un enllaç important que connectava les investigacions lituanes i italianes, i van poder demostrar la dimensió del frau. Els agents d’Europol es van desplegar durant els dies d’acció per oferir suport in situ amb oficines mòbils i anàlisis forenses.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Valoració prometedora per a la policia de punts calents al metro de Londres

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquesta estratègia policial va ser dissenyada per dissuadir la delinqüència a les plataformes de les zones d’alta criminalitat del metro de Londres. El programa va ser classificat amb una qualificació prometedora, la qual cosa indica que la implementació del programa va donar lloc als resultats previstos.

El programa, aplicat l’any 2012, va ser publicat l’any 2022 pel National Institute of Justice aprofitant les polítiques públiques que s’estan implementant en l’actualitat destinades a garantir una sensació de seguretat més gran als transports públics. L’estudi conclou que les plataformes de les àrees de tractament del metro londinenc van tenir reduccions estadísticament significatives de les trucades de serveis i delictes, en relació amb el grup de control, en dies de patrulla i no patrulla.

La premissa darrere de la intervenció al suburbà era que les patrulles actuarien com a element dissuasiu perquè les persones tindrien menys probabilitats de cometre un delicte en presència d’un agent de policia per por de ser detectats i, en definitiva, castigats.

Cada estació del metro de Londres té múltiples andanes. Cada plataforma ofereix només un sentit de desplaçament per pista. Hi ha almenys dues zones tancades a la majoria de les estacions: una per als trens que van en una direcció i una per als trens que van en l’altra. Si la policia està present en una plataforma, no poden veure l’altra.

Vint agents uniformats van ser seleccionats i entrenats per dur a terme patrulles a peu a les andanes dels punts calents (si els agents uniformats marxaven a causa de la rotació normal, eren substituïts per altres oficials uniformats). Els oficials uniformats normalment patrullaven a peu en equips de dos. Els agents patrullaven les andanes durant les hores punta i els dies marcats de les andanes anteriorment anotades, que eren de dimecres a dissabte entre les 15 i les 22 h.

Cada unitat de patrulla de dues persones era responsable de tres o cinc punts calents, depenent de la distància de viatge entre els seus punts assignats. Es va demanar a les unitats de patrulla que tinguessin cura d’aquests punts, quatre vegades cada dia durant 15 minuts a l’hora i que assistissin als punts calents en un ordre aleatori o impredictible per evitar la predictibilitat de les visites. A més, se’ls va animar a relacionar-se amb els usuaris del transport i evitar quedar-se inactius a les plataformes.

Els agents no tenien l’encàrrec de resoldre problemes o desenvolupar tasques de policia comunitària en el sentit clàssic o dirigir els seus esforços a cap categoria de delicte en particular. Immediatament després de la visita de 15 minuts de cada equip de patrulla, els agents havien de pujar a un tren i viatjar a la següent andana. Cada equip de patrulla era informat diàriament pels sergents.

Un membre de l’equip d’investigació va mantenir reunions mensuals amb tots els oficials, sergents i oficials superiors, durant les quals es va comunicar la importància de la fidelitat a la planificació. Durant aquestes reunions, l’investigador va proporcionar comentaris als agents sobre incidents destacables particulars i xifres de crims durant el mes anterior. Les tasques encomanades van sumar 416 rondes policials per punt calent durant 6 mesos. La xifra total als 58 punts calents de l’estudi va ser d’unes 5.000 hores.

A més, es van prendre diverses mesures per estructurar i limitar el desbordament atribuïble a la presència policial:

  • Els torns sempre començaven a les oficines principals de la Policia de Transport britànica, sense necessitat de presència policial a les plataformes de control.
  • Els agents participants en l’estudi es desplaçaven entre els punts calents viatjant als trens, tot i que havien de caminar per una estació propera per anar i tornar a una andana al començament i al final de cada torn.
  • Es va demanar als agents (sense revelar la ubicació de les plataformes de control) que seguissin vies que passaven per les plataformes de control en el seu trànsit entre plataformes de tractament, per evitar efectes de desbordament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français