Etiqueta: Seguretat

Enfortir la prevenció de la violència escolar als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència per part dels estudiants de l’anomenat nivell K-12 (fins els 14 anys) és inquietantment comú. Garantir que les escoles tinguin maneres efectives d’identificar i prevenir aquests incidents és cada cop més important. Diversos comportaments o comunicacions pertorbadores, incloses les amenaces directes, poden precedir els actes de violència.

Aquestes reflexions se’n deriven d’una investigació de diversos autors tals com Brian A. Jackson, Pauline Moore, etc. publicada també a Rand.

Tot i que l’expulsió de tots els estudiants que presentin aquests comportaments pot semblar prudent, fer-ho pot ser contraproduent, limitant l’eficàcia dels esforços de seguretat. Amb sistemes efectius per a l’avaluació i gestió de l’amenaça conductual (BTAM), les escoles poden avaluar i respondre a un comportament preocupant per protegir la comunitat i respondre a l’estudiant el comportament del qual ha causat preocupació.

Per fer-ho, les escoles necessiten les eines per respondre. Les eines poden incloure mesures restrictives o la participació de les forces de l’ordre en els casos més greus, però altres opcions poden ser més efectives. Aquestes opcions addicionals inclouen diferents tipus d’intervenció en salut mental, assessorament i altres suports. Els equips amb àmplies eines disponibles poden personalitzar millor les intervencions, augmentant les possibilitats de resultats positius per a tots els implicats.

En aquest informe, els autors es basen en la literatura publicada i en extenses entrevistes amb professionals de l’educació i la seguretat pública per crear un inventari de les moltes opcions d’intervenció que són valuoses per a les escoles en la fase de gestió de BTAM. A més, a partir d’enfocaments variats dels camps de l’assessorament, la disciplina escolar i la gestió del comportament, i altres professions que han d’adaptar els serveis adequats a les necessitats dels joves al seu càrrec, l’informe analitza les eines de suport a la presa de decisions per ajudar els equips directius a implementar aquesta part crítica dels esforços per prevenir la violència dirigida i mantenir les comunitats escolars segures.

Hi ha disponibles diverses opcions d’intervenció per als esforços BTAM de K-12.

Mitjançant l’ús d’assessorament de suport i altres intervencions, BTAM està ampliant les opcions disponibles per als líders escolars i el personal per abordar un comportament problemàtic que té el potencial de convertir-se en violència.

Per ser efectius, els equips de BTAM de l’escola necessiten un ampli conjunt d’eines, que incloguin opcions adaptades:

  • a les especificitats dels comportaments problemàtics d’un alumne,
  • a la comunitat i entorn escolar únics, i
  • a les necessitats i circumstàncies de l’alumne o estudiants implicats.

Les idees de l’educació, la seguretat pública i altres camps es poden combinar per donar suport a la concordança d’intervencions efectives amb les necessitats dels estudiants

Recomanacions

Per informar millor la planificació de la intervenció, les eines d’intervenció s’han de dissenyar de manera que prioritzin la recollida de dades sobre factors que es poden canviar perquè les peces d’informació en BTAM que poden ser una part útil per avaluar el perill que suposa un individu poden ser inútils per a la planificació de la intervenció.

L’inventari d’opcions d’intervenció desenvolupat en aquest estudi podria proporcionar un punt de partida perquè les escoles prenguin decisions conscients a mesura que

  • revisen les opcions disponibles per als seus equips i
  • identifiquen les opcions a les quals no tinguin accés però que podrien esdevenir prioritats valuoses a curt termini per reforçar els seus esforços de seguretat escolar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drons i seguretat nacional als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’administració nord-americana va explicar que estava considerant una nova norma que podria restringir o prohibir els drons xinesos als Estats Units per preocupacions sobre la seguretat nacional.

En un avís, el Departament de Comerç va explicitar que la participació de considerats adversaris estrangers, sobretot Xina i Rússia, en el disseny, desenvolupament, fabricació i subministrament de drons podria suposar un risc indegut o inacceptable per a la seguretat nacional dels Estats Units.

La Xina i Rússia han mostrat la voluntat de comprometre la infraestructura i la seguretat dels EUA mitjançant el ciberespionatge, segons el Departament de Comerç, i va afegir que els governs podrien aprofitar les seves lleis i situacions polítiques per cooptar entitats privades per interessos nacionals.

Més enllà de l’ús de drons per part dels aficionats a aquests aparells, els dispositius també s’utilitzen en diverses indústries dels Estats Units.: ajuden els agricultors a controlar els cultius i ruixar per detectar plagues, inspeccionar canonades per a la indústria química, testar ponts i espais en construcció, i ajudar els bombers i altres serveis d’emergència.

Però els drons han evolucionat durant la darrera dècada per incloure càmeres, receptors i habilitats d’intel·ligència artificial sofisticades, alimentant la preocupació que es puguin convertir en una eina útil per a un govern adversari.

Les empreses amb seu a la Xina representen almenys el 75 per cent del mercat dels drons nord-americans, un domini que ofereix àmplies oportunitats d’explotació, segons el Departament de Comerç. Rússia representa una part relativament petita de les vendes mundials de drons, però va anunciar la seva intenció d’invertir molt en el desenvolupament del mercat nacional.

El Departament de Comerç dels EUA va explicar que es podrien utilitzar drons per fer malbé la infraestructura física en una col·lisió, lliurar una càrrega útil explosiva o recopilar informació sobre infraestructures crítiques, inclosos els dissenys dels edificis. A més, amb les infraestructures crítiques als Estats Units cada cop més dependents dels drons, qualsevol esforç per incapacitar-los remotament suposaria un risc per a la seguretat nacional.

El Departament va afegir que en el passat, les empreses de drons amb seu a la Xina havien impulsat actualitzacions als seus dispositius per crear restriccions de no vol que els inhabilitaven a les zones de conflicte definides per les empreses.

L’avís deia que el Departament de Comerç també estava considerant si hi havia mesures que podrien mitigar els riscos i permetre que la venda de drons xinesos continuï, com ara amb determinats requisits de disseny o programari de ciberseguretat.

La regla proposada forma part d’un esforç més ampli de l’administració per examinar i eliminar vulnerabilitats en productes d’alta tecnologia i infraestructures de comunicacions que podria suposar la recopilació de grans quantitats de dades sobre els nord-americans.

Al setembre, l’administració va decidir prohibir el programari desenvolupat a la Xina de cotxes connectats a Internet als Estats Units. La iniciativa tenia com a objectiu prevenir les agències d’intel·ligència xineses de controlar els moviments dels nord-americans o utilitzar l’electrònica dels vehicles com a camí per conèixer la xarxa elèctrica dels Estats Units o una altra infraestructura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova York prohibeix les persecucions policials a alta velocitat per infraccions de baix nivell

Notes de seguretat1 comentari

Els agents de policia de la ciutat de Nova York, la gran ciutat més densament poblada, ja no participaran en persecucions a alta velocitat de conductors que incompleixen les lleis de trànsit o cometen altres delictes de baix nivell, segons el Departament de Policia, en un esforç per aturar els xocs que han provocat ferits greus i morts als Estats Units.

Les periodistes Maria Cramer i Hurubie Meko van publicar al rotatiu The New York Times un reportatge sobre aquesta nova política, que prohibirà als agents perseguir vehicles a discreció, tret que els conductors hagin comès delictes greus i violents.

Els oficials mereixen una guia clara i protocols intel·ligents a l’hora de determinar si han de participar en una persecució de vehicles als carrers de la ciutat, segons la comissària Jessica S.Tisch. Els esforços de la policia de Nova York mai han de posar la societat o la policia en risc indegut, i les persecucions per faltes i/o delictes de baix nivell poden ser potencialment perilloses i innecessàries.

La política arriba a uns carrers de Nova York disputats com mai, amb conductors competint no només entre ells, sinó amb vianants i conductors de patinets i bicicletes elèctriques. El preu de la congestió fa que els agents cerquin conductors que hagin alterat les seves matrícules per evitar els lectors de peatge. I a tot això cal afegir la legalització de la marihuana.

Les noves regles de persecució, que entren en vigor l’1 de febrer de 2025, suposen un canvi important de l’enfocament de la policia des de l’any 2022. Aquell any, les persecucions van començar a augmentar quan el departament s’enfrontava a un increment de robatoris de cotxes i denúncies de patinets i motos il·legals que recorrien els carrers.

Tot i que ciutats com Boston, Washington i Chicago van mantenir polítiques estrictes, Nova York va afluixar els seus protocols. Nova York és una ciutat molt densament poblada. Si et dediques a una persecució a alta velocitat, és millor que sigui per alguna cosa violenta o que amenaça la vida. Sinó, no paga la pena el risc.

L’any 2024, la policia va participar en 2.278 persecucions de vehicles, segons les xifres del departament. Una quarta part va provocar una col·lisió, danys materials o danys físics, segons la policia. El seixanta-set per cent de les persecucions es van produir després que un agent va perseguir un conductor que va fugir d’una parada de cotxe. Moltes d’aquestes persecucions no s’haurien permès sota la nova política.

La política s’ajusta a les recomanacions descrites en un estudi de l’any 2023 del Police Executive Research Forum, que va investigar el problema amb el suport del Departament de Justícia. Aquest estudi va advertir que les persecucions són esdeveniments d’alt risc que fan perillar la vida dels agents, els sospitosos i la ciutadania en general.

Quan les persecucions van malament i les persones innocents i no implicades resulten ferides o mortes, la confiança de la societat en la policia es veu afectada.

Segons la nova directriu que s’aplica a Nova York:

  • Els supervisors seran els responsables de gestionar les persecucions i instruir als agents per tal que s’aturin si arriben a grans velocitats en zones denses o prop d’una escola o pati.
  • Els agents que aturin les persecucions per motius de seguretat no seran objecte de crítiques ni mesures disciplinàries.
  • La tecnologia s’utilitzarà per mantenir registres de les activitats.
  • Hi haurà revisions mensuals per determinar si les polítiques s’estan seguint o s’han de millorar.
  • La policia emetrà un informe anual sobre les persecucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avançar amb la policia comunitària als Estats Units amb l’horitzó al 2054

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per commemorar el 30è aniversari de la seva creació, l’Oficina COPS va convidar els membres de la comunitat, els líders policials, i els investigadors de seguretat pública i els drets civils a contemplar els propers 30 anys a la policia nord-americana.

Aquesta publicació recull assaigs de diversos col·laboradors de tots els rangs de les forces de l’ordre, així com d’investigadors i líders de drets civils, tots els quals toquen un o més principis de la policia comunitària (canvis organitzatius, resolució de problemes o associacions) i presenten prediccions variades però, en última instància, optimistes per al futur.

Mentre es reflexiona sobre els 30 anys de treball i influència de l’Oficina COPS, s’estudia cap a on es dirigeixen les forces de l’ordre, sobretot amb ganes de continuar donant suport a les comunitats a les quals serveixen.

Els col·laboradors van tractar temes com la tecnologia, la participació de la comunitat, la reducció de la delinqüència, estratègies, formació, responsabilitat i transparència. Alguns dels col·laboradors es van imaginar canvis dràstics en el futur, mentre que d’altres van preveure perfeccionaments més subtils a la policia.

La majoria de les reflexions sobre el futur van convergir en la importància de la tecnologia i la necessitat d’aplicar polítiques i procediments tecnològics que equilibrin la privadesa i la responsabilitat. I pel que fa als principis de la policia comunitària, es van tractar temes com canvis organitzatius, resolució de problemes i associacions.

Les tècniques i estratègies de la resolució de problemes s’haurien de fusionar amb pràctiques basades en l’evidència. La identificació, recollida, neteja i anàlisi de dades haurien de formar part de les tècniques i les estratègies desplegades.

Entre els col·laboradors destaquen professors, líders comunitaris o caps de policia jubilats, entre d’altres. Per exemple, un director d’oficina, Barney Malekian, parla de millorar a partir del canvi d’enfocaments i la millora del paper dels centres de comunicació, mentre que els professors Tamara Herold i Jerry Ratcliffe expliquen la necessitat dels enfocaments basats en l’evidència.

El cap de policia retirat Billy Grogan i el fundador del Future Policing Institute, Jim Bueermann, contraposen enfocaments de resolució de problemes de la lluita contra el crim amb l’ús de la tecnologia, mentre que l’executiu Mark Hackel exposa un enfocament de resolució de problemes per adreçar-se a persones amb malalties mentals.

Les associacions i les relacions significatives són fonamentals per a la policia. La col·laboració ha d’incloure totes les parts interessades de la comunitat i ha de ser activa, sostinguda per una comunicació i un compromís regulars.

El director del Departament de Seguretat Pública d’Arizona, Jeffrey Glover, explica el valor de les associacions i la creació de confiança per abordar la complexitat de la societat.

Des de l’Oficina COPS conviden a unir-se en aquest viatge d’exploració per on pot anar la policia durant els propers 30 anys, agrupant les temàtiques en resolució de problemes, associacions i transformació organitzativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els reptes metodològics en l’estudi dels incidents violents rars

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els incidents violents, com ara els tiroteigs públics massius i els atemptats terroristes, són rars, però tenen impactes generalitzats i catastròfics en el si de la societat. Aquests esdeveniments devastadors i sovint d’alt perfil plantegen preguntes sobre les seves causes i la millor manera de prevenir-los. No obstant, els esdeveniments poc freqüents són molt difícils de predir.

La revista de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ) dels Estats Units ha publicat un article amb la intenció d’augmentar el coneixement en aquest àmbit i ajudar en els esforços de prevenció. En aquesta línia, la comunitat investigadora (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi i Nadine Frederique) ha de desenvolupar una estratègia per obtenir, codificar, comprovar i analitzar les dades sobre incidents violents rars.

Trobar respostes a preguntes que puguin guiar la prevenció d’aquests esdeveniments és complicat. Naturalment, es pot recórrer a allò que mostra la investigació per informar aquestes discussions, però la investigació sobre esdeveniments rars, encara que d’alt impacte, és increïblement difícil de dur a terme i encara més difícil de generalitzar. Els dissenys i els mètodes de recerca estan en evolució contínua; tanmateix, els incidents rars segueixen sent un fenomen excepcionalment difícil d’estudiar.

Per exemple, els tiroteigs públics massius són poc freqüents i depenen del context, cosa que significa que la situació, el rerefons o la ubicació difereixen en cada cas. Per tant, és un repte per als investigadors quantificar-ne l’impacte. A més, la raresa dels tiroteigs públics en massa fa que sigui difícil desenvolupar i provar models teòrics a causa de la manca de dades de bona qualitat.

La investigació ha d’anar més enllà d’aquestes limitacions per avançar en la capacitat del camp de la justícia penal per prevenir incidents violents rars. Per exemple, cal informació fiable i vàlida sobre quins factors poden portar un individu a cometre un tiroteig massiu. La determinació d’aquests factors requereix mètodes i anàlisis de recollida de dades rigorosos. Però aquest només és el punt de partida. També podem aprofitar els mètodes utilitzats en altres disciplines que estudien esdeveniments rars per ajudar potencialment a predir incidents violents i suggerir estratègies de mitigació adequades.

Com a branca d’investigació, desenvolupament i avaluació científica del Departament de Justícia dels Estats Units, el NIJ ha tingut un paper crucial en la millora del coneixement i la comprensió d’incidents violents rars. L’Institut ha finançat al llarg dels anys diversos estudis que pretenen proporcionar dades rigoroses, una millor comprensió del que transmeten les dades, una millor connectivitat entre les fonts de dades i definicions coherents perquè el camp tingui més informació sobre qui perpetra la violència massiva, les seves motivacions, i com planifica i porta a terme el seu atac.

Un tiroteig en massa s’inclou dins la categoria més àmplia d’assassinat en massa, que es defineix com l’assassinat voluntari (no negligent) d’almenys quatre éssers humans per una altra persona per qualsevol mitjà (per exemple, una bomba, un ganivet o matxet, una arma de foc o l’ús d’un vehicle). Un tiroteig massiu és un assassinat massiu que implica almenys una arma de foc i que normalment es porta a terme en un sol moment i en un lloc.

Els tiroteigs massius tenen subcategories addicionals, com ara:

  • Tiroteigs públics massius (tiroteigs en escoles, en llocs de treball i en altres llocs d’accés públic, com ara cinemes, restaurants, bars, llocs de culte o esdeveniments a l’aire lliure en espais oberts).
  • Tiroteigs domèstics en massa.
  • Trets relacionats amb delictes, com ara robatoris i tirotejos relacionats amb bandes (una forma de crim organitzat i lluites territorials).

Un altre exemple d’assassinat massiu és un atac terrorista durant el qual s’assassinen intencionadament diverses persones.

Al llarg dels anys, NIJ s’ha compromès a donar suport a la investigació sobre incidents rars, amb un èmfasi particular en els tiroteigs escolars. En reconèixer que també hi ha llacunes de coneixement sobre els tiroteigs massius fora de l’entorn escolar, l’Institut va començar a invertir en investigacions sobre la radicalització domèstica fins a l’extremisme violent i el terrorisme el 2012 i en altres tiroteigs públics en massa el 2018.

Els incidents violents rars estan relacionats, doncs, amb la manca de dades, la qual cosa ha fet que els investigadors utilitzin bases de dades de codi obert per entendre’ls millor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les càmeres corporals a la policia de Boston redueixen les queixes ciutadanes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els departaments de policia d’arreu dels Estats Units han adoptat l’ús de càmeres policials a l’uniforme, com a resposta a les demandes ciutadanes per augmentar la transparència i la responsabilitat respecte de les accions dels agents. Ja l’any 2016, el Departament de Policia de Boston (Massachusetts) va engegar un programa pilot al voltant de les càmeres policials per estudiar la implantació general de la tecnologia a tota la seva força policial. L’objectiu de les càmeres corporals és millorar el civisme de les interaccions policia-ciutadans i les activitats laborals dels agents de policia.

La prova pilot de càmeres corporals del Departament de Policia de Boston tenia com a objectiu determinar com funcionaria el sistema quan s’implantés entre els 2.100 agents del Departament, i abordar les preocupacions dels agents i de la comunitat sobre l’ús de la tecnologia. El Departament, durant el període de proves, va desenvolupar i establir unes pautes per orientar els agents en l’ús de la tecnologia de les càmeres corporals.

Aquestes pautes incloïen el requisit que els agents que porten les càmeres corporals notifiquin als ciutadans, al començament de la trobada, que la interacció s’està gravant en vídeo. També es van difondre directrius per demanar el consentiment dels ciutadans abans d’enregistrar cap imatge a les residències durant situacions d’emergència i directrius detallades en els casos en què la gravació de vídeo era obligatòria durant les tasques policials, com per exemple:

  • Les aturades de vehicles.
  • Les aturades de ciutadans fetes per la policia.
  • Totes les trucades de servei enviades que impliquen contacte amb civils.
  • Les respostes inicials dels agents de qualsevol patrulla.
  • Els escorcolls de persones que han provocat incidents, abans de la detenció.
  • Tota mena d’escorcolls amb presència de policia canina.
  • Incidents de conducció en casos d’emergència i/o persecució.
  • Quan un agent cregui raonablement que un incident de control de multituds pot donar lloc a una activitat il·legal.
  • Qualsevol contacte civil susceptible de causar algun incident, inclòs un incident que pugui derivar en l’ús de la força.

Tots els agents que porten càmeres corporals i tots els supervisors estan obligats a assistir a una formació, aprovada pel Departament, sobre el funcionament del sistema.

Els agents del grup de tractament que portaven càmeres corporals van tenir menys queixes ciutadanes contra ells, en comparació amb els agents del grup de control que no portaven càmeres corporals. Hi va haver una reducció del 50,5% de les queixes dels ciutadans contra els agents de tractament en relació amb els agents de control, des del període previ a la intervenció fins al període d’intervenció de 12 mesos.

Dues perspectives teòriques que donen suport a l’ús de càmeres policials corporals són les teories de la dissuasió i de l’autoconsciència pública. La teoria de la dissuasió planteja que els individus s’abstenen de cometre delictes quan perceben que els costos dels actes il·legals superen els beneficis d’aquests actes. La possibilitat que les càmeres corporals de la policia capturin comportaments inadequats o il·legals en vídeo durant les trobades pot causar un efecte dissuasiu tant per als agents com per als ciutadans, en modificar la seva percepció dels riscos de detecció i càstig, especialment si el vídeo s’acaba convertint en viral. A més, aquest efecte dissuasiu podria generar beneficis, fins i tot entre els agents no equipats amb les càmeres, en modificar el risc objectiu que el seu comportament antisocial o il·legal sigui gravat per un altre agent i posteriorment detectat pels supervisors del Departament.

La teoria de l’autoconsciència pública suggereix que les persones són més propenses a comparar els seus comportaments immediats amb les normes socials internes establertes, complir les regles i mostrar un comportament socialment desitjable quan saben que estan sent observades. Per tant, la presència de càmeres corporals pot fer que els agents de policia i els ciutadans comparin el seu comportament amb les normes i estàndards socials esperats i també pot estimular comportaments com tractar els altres de manera respectuosa i procedimentalment justa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou pas del Consell i el Parlament Europeu en seguretat marítima

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir viatges marítims més segurs a Europa, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament Europeu van arribar a un acord per revisar la directiva de l’any 2009 sobre la investigació d’accidents en el sector del transport marítim. La nova legislació forma part de l’anomenat ‘paquet legislatiu de seguretat marítima’.

La directiva revisada pretén simplificar i aclarir el règim existent que regula la investigació d’accidents en el sector del transport marítim. L’ampliació del seu àmbit d’aplicació per incloure els vaixells pesquers més petits, juntament amb altres canvis relacionats amb aquests vaixells en les directrius relacionades amb el control de l’estat del port, pot millorar la seguretat dels vaixells de pesca a les aigües europees. La nova directiva pretén:

• Millorar la protecció dels vaixells pesquers, les seves tripulacions i el medi ambient, amb els vaixells pesquers de menys de 15 metres d’eslora ara inclosos dins de l’àmbit d’aplicació de la directiva, la qual cosa significa que els accidents amb víctimes mortals i pèrdua d’embarcacions s’investigaran de manera sistemàtica i harmonitzada.

• Aclarir les definicions i les disposicions legals perquè els organismes d’investigació d’accidents dels estats membres investiguin tots els accidents que s’han d’investigar de manera oportuna i harmonitzada.

• Millorar la capacitat dels organismes d’investigació d’accidents per dur a terme investigacions d’accidents i informar-ne de manera oportuna, experta i independent.

• Actualitzar diverses definicions i referències a la legislació de la UE i els reglaments per garantir-ne la claredat i la coherència.

Els colegisladors han introduït diverses esmenes a la proposta de la Comissió, amb l’objectiu principal de permetre que els organismes d’investigació d’accidents puguin dur a terme investigacions d’accidents de manera harmonitzada a tota la Unió, per fer que les normes siguin més clares i més coherents amb la normativa internacional. Més concretament, l’acord provisional cobreix, entre d’altres, els aspectes següents:

• Alineació amb el codi d’investigació de sinistres sobre l’obligació d’informar les autoritats de seguretat marítima si l’organisme d’investigació d’accidents sospita que s’ha comès un delicte.

• Enfocament voluntari pel que fa al sistema de gestió de la qualitat per a les autoritats nacionals d’investigació acompanyat d’una guia per a la seva implementació.

• Introducció d’un termini de 2 mesos per a l’avaluació preliminar en cas d’accidents amb embarcacions pesqueres més petites.

En conjunt, la directiva revisada aconsegueix un difícil equilibri entre, d’una banda, la necessitat de garantir un alt nivell de transport marítim i, de l’altra, la necessitat de salvaguardar la competitivitat del sector marítim europeu, alhora que manté uns costos raonables per als operadors i les administracions dels estats membres.

L’acord provisional haurà de ser avalat pels dos colegisladors abans de l’aprovació definitiva de l’acte legislatiu. Els estats membres tindran 30 mesos després de l’entrada en vigor de la directiva revisada per transposar-ne les disposicions a la seva legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drons que transporten salvavides per a rescats a la platja de Nova York

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’alcalde de la ciutat nord-americana de Nova York, Eric Adams, conegut amant de la tecnologia, ha exposat que els drons, aquests petits avions no tripulats, s’utilitzarien per ajudar els vigilants de les platges a Coney Island, com a part d’un programa pilot que començaria aquest estiu.

Els periodistes Dana Rubinstein i Corey Kilgannon van informar de la notícia fent explícit que, entre els centenars de milers de persones que cada estiu van a Coney Island i a altres platges públiques de la ciutat de Nova York, n’hi ha moltes que no saben nadar. I a part, molts d’aquests es banyen encara que els vigilants de la platja ja hagin plegat.

Aquest estiu, els nedadors que tinguin problemes a l’aigua a la zona de Coney Island podrien trobar-se no només amb un jove que els pot salvar la vida amb un banyador de color taronja, sinó amb l’ajut, des del cel, d’un dispositiu similar a un gran insecte que els lliura un flotador.

Aquest dron amb un flotador és el darrer d’una sèrie de dispositius promoguts per l’alcalde, entesos com una forma de millorar la vida dels ciutadans a la ciutat de Nova York. Eric Adams també havia posat anteriorment en funcionament un robot per patrullar a l’estació de metro de Times Square i va promoure un dispositiu similar a una llaçada per contenir persones violentes o amb brots psicòtics.

Tot i que encara hi ha dubtes sobre el seu funcionament, els drons començarien a volar de manera experimental aquest estiu a la zona considerada la meca de l’entreteniment a la costa sud del barri de Brooklyn. També cal afegir que els operadors dels drons utilitzaran un potent altaveu connectat al seu cos per comunicar-se tant amb els nedadors en situació de perill com amb els socorristes que intenten l’operació de salvament.

La ciutat de Nova York pot ser coneguda per moltes coses, però també compta amb 14 milles de platges urbanes, des de Coney Island a Brooklyn i Rockaway Beach al Bronx i South Beach a Staten Island.

Els funcionaris de la ciutat han lluitat durant molt de temps per millorar la seguretat a l’aigua de les platges públiques, conegudes per les fortes marees, pel percentatge de nedadors inexperts i per la poca capacitat professional del personal del servei salvavides. L’any 2023 van morir ofegades quatre persones a les platges de la ciutat, totes elles mentre els socorristes ja estaven fora de servei, i tres l’any 2022. Tot i així, hi ha hagut anys amb més víctimes mortals, com el 2019 amb set víctimes només a les platges de Rockaway.

A l’espera de l’entrada en funcionament del pla pilot, el comissionat adjunt d’operacions del Departament de Policia, Kaz Daughtry, ha elogiat la capacitat dels drons per llançar dispositius de flotació als nedadors en perill.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La victimització a Catalunya retorna a nivells prepandèmia. Principals conclusions de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2022

Notes de seguretatDeixa un comentari

El desembre passat van presentar-se els resultats de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) de 2022. Amb gairebé 20 edicions, l’ESPC es consolida com l’instrument més rellevant per mesurar la victimització i la percepció d’inseguretat a Catalunya.

En aquesta entrada es presenten algunes de les conclusions principals de l’informe que ja està disponible al web del Departament d’Interior.

La victimització experimenta un augment que la retorna a valors anteriors a la pandèmia

El percentatge de persones que, com a mínim, ha patit un episodi de victimització augmenta en 4,8 punts respecte de l’edició de 2020, i se situa en el 32,4%. Quan s’exclouen les estafes, l’indicador cau al 25,8%. Per tant, es pot confirmar que la victimització recupera valors anteriors a la pandèmia en tots els àmbits llevat dels enganys, fraus i estafes, que, especialment des de l’edició de 2020, registren un augment que sobredimensiona l’indicador global.

La victimització a Catalunya, de forma general, deixa una empremta feble en les persones que la pateixen

Només una quarta part de les persones victimitzades (8,4%) ho recorda de manera espontània abans de ser preguntades directament pel cistell de fets.

Les molèsties associades a l’experiència victimitzant són majors (7 en una escala de 0 a 10) que les afectacions psicològiques (5,5 en una escala de 0 a 10). Això confirma la idea d’una victimització de “baixa intensitat” o “impacte emocional moderat”.

Es detecta una relació forta entre l’estatus econòmic i la victimització i percepció d’inseguretat

El subgrup de persones que declara arribar a final de mes “molt malament” presenta un percentatge de victimització significativament per damunt de la mitjana (43,2% en una mitjana de 32,4%). Aquesta realitat es manifesta en el còmput global i també quan s’analitza la victimització àmbit per àmbit.

Es pot concloure que un entorn de vulnerabilitat i desigualtat condiciona el nivell de seguretat de les persones i la percepció d’inseguretat que manifesten. Entre les persones que declaren arribar “molt bé” a final de mes i les qui ho fan “molt malament” hi ha mig punt de diferència a l’hora de valorar la seguretat del seu municipi (6,9 i 6,4).

El nivell de seguretat al municipi obté un valor mitjà de 6,6 en una escala de 0 a 10

El valor que s’associa amb el nivell de seguretat del municipi es manté lleugerament per damunt de la mitjana de tota la sèrie temporal (6,5). No s’aprecien diferències significatives entre homes i dones ni entre grups d’edat, però, confirmant el que apunta bona part de la literatura existent, s’observa que les persones que han patit alguna experiència victimitzant declaren un nivell de seguretat al municipi menor que aquelles que no l’han patit (5,9 i 6,9, respectivament).

Quan es pregunta a les persones entrevistades si han deixat de fer coses per por a ser víctimes d’un delicte, el 66,3% declaren que no: un 78% són homes i un 55,1%, dones. Quan es desglossen les opcions de resposta que, amb independència de la freqüència, suposen una resposta afirmativa, les dones que modifiquen el seu comportament per por a ser víctimes són el doble que els homes: 44,5% i 21,8%, respectivament.

Els Mossos d’Esquadra obtenen una puntuació de 7,5 en una escala de 0 a 10, la millor de tota la sèrie llevat de l’any 2017

Les policies locals se situen en un valor de 7, segona nota més alta de tota la sèrie. Els grups d’edat més avançada valoren més positivament els cossos policials (amb un 8,1 el grup de 65 anys o més i un 7 el grup de 16 a 25 anys).

La realitat de la violència masclista es deixa veure fàcilment en el retrat global de la victimització a Catalunya

L’ESPC no està plantejada com un estudi específic sobre violència masclista. Per la naturalesa d’aquest tipus de fets i per la cura amb què cal tractar aquestes situacions per evitar episodis revictimitzadors, el Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals disposa de dos estudis: EVMC i EVS, en què qüestionari i treball de camp han estat dissenyats prioritzant les necessitats particulars que poden tenir aquest tipus de víctimes.

Malgrat això, els resultats de l’ESPC permeten perimetrar les violències masclistes amb algunes dades prou rellevants:

  • Al voltant del 80% de les vegades, l’autor d’una agressió física, una amenaça o una intimidació és un o diversos homes (78,8%).
  • En el 45% dels casos registrats, aquestes agressions, amenaces i intimidacions les va dur a terme una persona coneguda. En aquests casos destaquen tres perfils diferenciats: parelles, exparelles o familiars (25,7%); persones de la feina o relacionades amb els estudis (27,4%), i persones de l’entorn o el barri, principalment (38,5%). En els dos darrers casos, els registres són declarats per homes i dones de forma bastant equitativa. En el primer cas, que correspon als fets duts a terme per parelles i exparelles, les dones presenten el 75,3% dels registres, i els homes el 24,7%.
  • El 12,7% de les agressions van ser de caràcter sexual. D’aquestes, les dones en declaren el 94% i els homes el 6%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Millores en la seguretat marítima a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat durant el mes d’octubre l’anomenada Estratègia de Seguretat Marítima de la Unió Europea, així com el Pla d’acció, destinats a abordar els reptes en matèria de seguretat al mar.

L’objectiu d’aquestes millores és garantir que la UE disposi de diversos instruments eficaços per fer front a les amenaces i els nous reptes canviants en matèria de seguretat, com serien la creixent competència estratègica pel poder i els recursos a les conques marítimes de la Unió i fora d’ella, la degradació mediambiental i els atacs híbrids i cibernètics contra les infraestructures marítimes.

L’Estratègia ofereix un marc per tal que la UE adopti noves mesures amb les quals defensar els seus interessos al mar i protegir els seus ciutadans, els seus valors i la seva economia. La llista dels sis objectius estratègics que s’han traduït en més de 150 accions concretes en el Pla d’acció és la següent:

  • Intensificar les activitats al mar. Des de la UE es preveu organitzar exercicis anuals de seguretat marítima, realitzats per guardacostes i forces armades dels estats membres.

Una de les accions clau és intensificar la lluita contra les activitats il·legals i il·lícites al mar, com la pirateria i els robatoris amb violència; la delinqüència organitzada, incloent-hi el tràfic il·lícit de migrants, i la pesca irregular, no declarada i no reglamentada. També es vol reforçar les inspeccions de seguretat als ports marítims de la Unió.

  • Cooperar amb els socis. Es preveu intensificar les associacions amb països afins i amb organitzacions regionals i internacionals tot promovent el diàleg i les bones pràctiques, i defensant l’ordre marítim.
  • Assumir el lideratge en matèria de consciència situacional marítima. Inclou la millora de la recollida i l’intercanvi d’informació.
  • Gestionar els riscos i les amenaces. Millorar la resiliència i la preparació col·lectives de la UE amb l’objectiu de protegir infraestructures marítimes crítiques tals com gasoductes, cables submarins, ports, terminals de gas, etc.
  • Millora de les capacitats. Desenvolupar tècniques comunes per a les tecnologies de defensa en superfície i sota l’aigua, així com crear sistemes interoperables no tripulats per supervisar infraestructures marítimes crítiques.
  • Educar i formar. L’Estratègia també pretén aconseguir un alt nivell d’educació, capacitats i formació especialitzades, cosa que resulta indispensable perquè la UE pugui fer front als reptes presents i futurs en matèria de seguretat marítima.

Algunes de les accions clau en aquest àmbit se centren en les capacitats necessàries per fer front a les amenaces híbrides i cibernètiques i en la realització de programes de formació específics oberts a socis que no pertanyen a la Unió. L’aplicació de l’Estratègia s’avaluarà d’aquí a tres anys, en un informe conjunt de situació que elaboraran la Comissió i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français