Etiqueta: Immigrants

Cal coordinació i intel·ligència contra el tràfic i el contraban de persones

Notes de seguretatDeixa un comentari

Experts globals d’uns 70 països es van reunir a finals de setembre d’enguany a Abuja, Nigèria, per forjar un front comú contra els complexos grups internacionals que hi ha al darrere del tràfic de persones i el contraban de migrants.

La 6a Conferència Mundial de la Interpol sobre la lluita contra el tràfic de persones es va dur a terme en cooperació amb l’Agència Nacional per a la Prohibició del Tràfic de Persones, i la Policia i l’Agència d’Immigració de Nigèria.

Amb més de 500 especialistes de l’àmbit policial, els sectors públic i privat i organitzacions no governamentals i internacionals, l’esdeveniment va donar forma a punts de vista globals sobre:

  • les amenaces potencials i les tendències actuals
  • els fluxos financers darrere dels delictes
  • el paper crucial de les associacions intersectorials
  • com superar els obstacles en l’actuació penal
  • l’ús de la tecnologia i les dades en les investigacions

Els grups de tràfic de persones i de contraban de migrants sovint estan connectats a altres formes de delicte, com el blanqueig de capitals, el frau de documents de seguretat, les drogues, el ciberdelicte i el terrorisme.

Les xarxes de delictes organitzats han adoptat la tecnologia i utilitzen internet i els mitjans de comunicació social per atreure clients potencials i anunciar els seus serveis. Són, fonamentalment, venedors dels seus serveis a persones vulnerables.

Durant l’últim any, les operacions liderades per la Interpol, Epervier, Libertad i Sawiyan han portat a rescatar prop de 1.000 víctimes de tràfic de migrants i de contraban de persones. Gràcies a un enfocament coordinat que implica la formació i col·laboració preoperacionals entre les forces policials estatals, les ONG i els serveis socials, aquestes operacions han donat lloc a una capacitat d’investigació policial a llarg termini i a una atenció adequada a les persones rescatades.

Com a plataforma global i neutral per a l’intercanvi d’informació policial, la Interpol ofereix a la policia accés en temps real a bases de dades criminals que contenen milions de registres sobre documents d’identitat, biometria i persones buscades. Les seves notificacions també es poden utilitzar per alertar els països membres sobre fugitius, modus operandi o persones desaparegudes.

A principis d’aquest any, la Global Task Force sobre Tràfic de Persones de la Interpol va rebre el suport dels ministres de seguretat del G7. El grup de treball és la columna vertebral de diverses iniciatives, que ofereixen suport investigador, anàlisi criminal, formació i tallers regionals als països membres de la Interpol.

La Conferència Mundial a Abuja va ser seguida de reunions del Grup d’Experts sobre Tràfic de Persones de la Interpol i la Xarxa Operativa Especialitzada de la Interpol sobre el tràfic il·lícit. Aquests grups operatius tenen un paper fonamental en la creació de xarxes que comparteixen informació específica sobre amenaces, tendències, rutes i modus operandi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Fronteres europees, retorn a la (a)normalitat?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Frontex - Risk analysis for 2108El mes de febrer del 2018, Frontex[1] va publicar el seu informe anual Risk Analysis for 2018. Com cada any, l’informe ens ofereix diversos elements d’anàlisi i un seguit de dades rellevants sobre la situació a les fronteres exteriors de la Unió Europea.

En aquesta ocasió, el document destaca perquè és el primer informe postcrisi migratòria arran del conflicte sirià i el primer que deixa entreveure, en les seves dades, el resultat de l’acord assolit entre la Unió Europea i Turquia. A grans trets, Frontex ens presenta un escenari que recupera, parcialment, el flux de migrants a les fronteres exteriors de la Unió anteriors a la gran crisi migratòria dels anys 2015-2016.

Aquest retorn a la situació anterior es visualitza a les fronteres del Mediterrani central (Líbia i Itàlia), a les del Mediterrani oriental (Turquia i Grècia) i a les fronteres terrestres dels Balcans (repúbliques de l’exIugoslàvia). Amb relació al 2016, presenten un descens espectacular del 34%, el 77% i el 90% respectivament, i tornen a xifres semblants al 2014, però lluny encara de les del 2012.[2]

Malgrat aquestes dades tan contundents, els analistes determinen que la pressió no ha davallat a les fronteres europees i que encara hi ha casos de preocupació. Trobem, per exemple, que a les fronteres del Mediterrani occidental (Marroc/Algèria i Espanya) la detecció de creuaments il·legals de la frontera s’ha multiplicat per 2,3 aquest darrer any.[3]

En altres àmbits relacionats amb el moviment il·legal de persones,[4] si bé les dades de conjunt milloren respecte al 2015-2016, Frontex incideix en el fet que la pressió no disminueix si es compara amb els anys 2013-2014. A la vegada, en alguns punts geogràfics les dades no apunten cap davallada. Per exemple, respecte al refusal of entry, a països de l’Europa de l’Est les dades es mantenen estables i, en alguns casos, incrementen.[5]

Els elements de preocupació en la seva anàlisi són diversos. D’una banda, l’eficiència en les polítiques de control com ara les ordres de retorn, una preocupació ja expressada en anys anteriors.[6] D’altra banda, les activitats criminals associades al creuament de fronteres, com ara les de contraban de productes il·legals, de tràfic de persones i d’activitats terroristes.[7]

Finalment, es plantegen diversos escenaris de futur. Frontex preveu que la pressió a la frontera sud augmenti[8] i que es produeixi un impacte negatiu als Balcans per l’acord de Sèrbia amb la Xina, l’Índia i l’Iran per a la liberalització de vises per als seus ciutadans. També destaquen que les rutes marítimes continuaran sent les més importants, sense oblidar el pes que assoliran àrees de trànsit com els Balcans i l’aeroport d’Atatürk com a hub aeroportuari per a migrants il·legals. Per acabar, assenyalen l’amenaça latent del terrorisme gihadista, amb una naturalesa més descentralitzada i on l’ús de documentació fraudulenta serà central.

[1] European Border and Coast Guard Agency.

[2] Cal destacar que les nacionalitats que van protagonitzar la crisi migratòria en aquestes fronteres els anys 2015 i 2016 van ser, per ordre, la siriana, l’afganesa i la iraquiana. En xifres absolutes, al Mediterrani central, el 2016 van ser detectades 181.376 persones, davant les 118.962 del 2017; al Mediterrani oriental s’ha passat de 182.277 a 42.305, i, finalment, als Balcans s’ha passat de 130.261 a 12.178.

[3] S’ha passat d’unes 10.000 deteccions el 2016 a unes 23.000 el 2017, i les nacionalitats més habituals són les del Marroc, Algèria i la Costa d’Ivori.

[4] Entrades clandestines (clandestine entries), denegació d’entrada (refusal of entry), ús de documentació falsa (fraudulent documents) o ordres de retorn (returns orders).

[5] Les tres nacionalitats a qui més es denega l’entrada ─per sobre els 30.000 casos el 2017─ són Ucraïna, Rússia i Albània. Els motius de la denegació varien segons el país.

[6] Hi ha un biaix notable entre el nombre d’ordres de retorn i els retorns efectius. El 2017 es van executar un 46% de totes les ordres de retorn. Els problemes principals són la identificació i l’obtenció de la documentació necessària dels països tercers.

[7] L’informe de Richard Barret Beyond the caliphate: Foreign fighters and threat of retunrees, del think tank The Soufan Center, destaca que les pèrdues territorials de Daesh i Al-Qaeda han provocat la descentralització de la seva activitat i una diàspora dels seus combatents. Calculen que un 30% (1.700 aprox.) dels europeus que van combatre a Síria i l’Iraq han tornat al continent.

[8] Especialment per la situació inestable a Líbia en contraposició a Turquia, l’Europa de l’Est i el Marroc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants

Notes de seguretatDeixa un comentari

Malgrat la notable disminució del nombre d’immigrants irregulars que arriben a Europa, el contraban d’immigrants continua sent una activitat criminal rendible i activa per al crim organitzat a la Unió Europea. L’informe d’activitat de l’Europol sobre els dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants (EMSC) proporciona una visió detallada del desenvolupament i les tendències del contraban de migrants.

Des de la crisi de la migració del 2015, el negoci de contraban de migrants s’ha consolidat com un mercat criminal extens i lucratiu, i segueix representant un negoci altament rendible en el qual els criminals corren un risc baix de ser detectats. El model de negoci dels delinqüents implicats en aquest crim continua evolucionant i responent a la dinàmica i les necessitats dels fluxos migratoris. Molts factors, inclosos la implantació de polítiques, l’activitat policial i les preferències pressupostàries i de viatge dels immigrants irregulars, tenen un impacte sobre les rutes de migració i els mitjans operatius utilitzats pels contrabandistes. Els criminals s’adapten ràpidament als canvis i mostren una gran versatilitat en els mitjans de transport i les tecnologies que utilitzen. Cada vegada són més organitzats, i estableixen xarxes professionals sofisticades que operen de forma transnacional des de la font cap als països de destinació.

Migrant smuggling to and within the EUSegons Robert Crepinko, cap del Centre Europeu de Contraban de Migrants, “el contraban de migrants cap a la Unió Europea preveu l’ús de tecnologia avançada, especialment relacionada amb el frau documental, l’augment de l’ús de documents genuïns i els abusos de viatges sense visat, i tindrà un impacte significatiu en el futur del paisatge de contraban de migrants”.

Àmbits principals de l’informe de l’EMSC

  • El frau en els documents és un factor clau en el contraban de migrants. Els documents fraudulents o obtinguts fraudulentament que proporcionen cada vegada més els contrabandistes permeten als immigrants irregulars entrar a la UE i transitar-hi.
  • Abús de viatges sense visat: els immigrants irregulars intenten entrar per via aèria a la UE a través de països balcànics no comunitaris, utilitzant esquemes de viatge sense visat. Diversos països balcànics van introduir la liberalització de visats per als ciutadans, entre d’altres, de la Xina, Guinea Bissau, l’Iran o Turquia, cosa que permet als immigrants entrar en un país com a turista amb dret a romandre-hi fins a trenta dies.
  • Els mitjans socials continuen sent àmpliament utilitzats per anunciar serveis de contraban. Els delinqüents utilitzen diverses tècniques de màrqueting, per exemple, oferint descomptes per a migrants addicionals.
  • Modi operandi: els criminals utilitzen mètodes sofisticats i sovint amenaçadors per ocultar el contraban de migrants a través de les fronteres.
  • La participació de grups criminals policials organitzats en el tràfic de migrants i altres activitats delictives és significativa. Es tracta d’un negoci criminal enormement lucratiu amb nivells de risc relativament baixos.

Entre les principals rutes de contraban de migrants destaquen: la ruta del Mediterrani central, la de la Mediterrània occidental, la dels Balcans occidentals i la de les fronteres del Regne Unit i França.

L’EMSC de l’Europol es va fundar a principis del 2016, després d’un període de migració irregular molt actiu, amb migrants vulnerables que viatjaven en gran part sense restriccions en grups nombrosos al llarg del Mediterrani, de fronteres terrestres externes i més enllà de la UE. L’Europol ha comprovat que a molts migrants els faciliten el viatge organitzacions delictives. La tasca bàsica de l’EMSC és donar suport, amb la col·laboració d’Eurojust i Frontex, a investigacions transfrontereres per interrompre i perseguir els grups de delinqüència organitzada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous ‘modus operandi’ en el contraban de migrants que els posa en risc

Notes de seguretatDeixa un comentari

Cada vegada és més difícil travessar fronteres mantenint-se lluny dels radars de les autoritats policials. Per això, els contrabandistes d’emigrants estan desenvolupant formes més arriscades en el desplaçament de migrants irregulars als països de destinació de la Unió Europea.

Algunes de les tendències més recents en matèria de contraban de migrants ja s’han publicat a l’últim Informe de l’edició especial de l’European Monitoring Team d’Europol:

  • La reaparició d’una ruta alternativa a través del mar Negre, principalment per anar de Turquia a Romania.
  • L’ús de vaixells d’esbarjo (principalment iots de vela) per al contraban de migrants procedents de Turquia cap a Itàlia.
  • La UE com a regió de trànsit per als immigrants irregulars que busquen arribar als Estats Units i al Canadà.
  • L’augment d’arribades per la ruta del Mediterrani occidental cap a Espanya.
  • Mètodes d’ocultació perillosos en contenidors i furgonetes hermètiques, o en compartiments de motor de vehicles.

Mètodes molt arriscats

Aquestes últimes tendències mereixen una atenció especial a causa del potencial impacte per a la vida dels migrants. Les forces de seguretat han constatat un nombre creixent d’incidents que denoten els intents d’ocultar els immigrants de maneres molt perilloses en vehicles que travessen punts fronterers.

El mètode utilitzat amb més freqüència en el contraban de migrants continuen sent els camions i furgonetes. L’amuntegament, la manca d’aire i els desplaçaments a gran velocitat per evitar les accions policials són només alguns dels perills del contraban per carretera.

Un dels mètodes de transport detectats més recentment és ocultar els migrants irregulars en els compartiments del motor mentre travessen les fronteres. Abans d’apropar-se als punts de cruïlla de la frontera, els immigrants es col·loquen al compartiment del vehicle utilitzat per al seu transport. Els immigrants estan amagats a la part superior del motor del vehicle aprofitant l’espai disponible entre el motor i el capó. El mètode és extremament perillós i la vida dels migrants que travessen la frontera d’aquesta manera pot estar en risc.

Els immigrants irregulars viatgen juntament amb el contrabandista durant la major part del trajecte i només s’amaguen d’aquesta manera durant els passos fronterers. Un exemple mostra que, per a aquest servei, els migrants havien de pagar prop de 7.000 euros per un viatge d’anada de Turquia a Àustria. Aquests esdeveniments demostren que el contraban d’immigrants continua sent un negoci molt atractiu entre les xarxes criminals.

Sensibilització sobre tendències emergents

El Centre Europeu de Contraban de Migrants d’Europol (EMSC) segueix aquestes tendències de desenvolupament ràpid per millorar el nivell de suport especialitzat i permetre que, amb l’aplicació de la llei a tota la UE, es lluiti contra aquesta activitat il·legal amb més eficàcia. L’acció efectiva requereix una cooperació internacional entre els agents de l’ordre. Per aquest motiu, l’EMSC publica periòdicament l’Informe de l’equip de seguiment europeu (EPMT). Fa exactament dos anys que es van començar a publicar aquests informes, i se n’acaba de publicar l’edició número 300. L’EPMT és un document de referència valuós per donar suport a l’aplicació de la llei i a les autoritats en els processos de presa de decisions.

Aquesta edició especial inclou una sèrie d’estadístiques i novetats en matèria de contraban organitzat. També fa referència a les principals rutes i modus operandi que utilitzen actualment els contrabandistes d’immigrants, a la contribució dels estats membres de la UE i els socis a l’exercici de l’EPMT, a les activitats i capacitats de l’Europol, i també al camí que cal seguir.

Podeu trobar més informació sobre les últimes tendències a la infografia EPMT

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français