Arribada constant de menors no acompanyats (MENA) a la Unió Europea

Una realitat creixent en els darrers anys a tot el territori europeu és l’arribada de menors estrangers no acompanyats (MENA). Es tracta d’estrangers menors de divuit anys de nacionalitat d’un Estat de fora de la Unió Europea que arriben a territori europeu sense un adult responsable o que un cop aquí són abandonats.

Segons UNICEF, els països amb més arribada d’aquests joves el 2017 van ser Itàlia (15.779), Espanya (2.426) i Grècia (1.458), i es calcula que l’arribada total entre els països de la Unió Europea va ser de 20.000 menors estrangers no acompanyats.

La causa d’aquest augment no té un motiu únic, sinó que és una sinergia de factors que incideixen a l’hora que un menor s’aventuri a entrar de manera no normativa en un país estranger. Les situacions que solen produir-se poden ser: un conflicte armat en el país d’origen, l’esperança d’una vida millor, la voluntat d’ajudar els seus familiars, la pobresa que viu el país d’origen, la discriminació que pateix, ser víctima de tràfic d’éssers humans o altres motius diversos.

A causa d’aquest augment de joves desemparats, la Unió Europea va desenvolupar les següents directives i reglaments:

  1. La Directiva de condicions de recepció: té com a objectiu assegurar unes condicions de recepció millors i més harmonitzades a tota la Unió. S’assegura que els sol·licitants tinguin accés a habitatge, menjar, roba, assistència sanitària, educació i accés a ocupació sota certes condicions.
  2. La Directiva sobre procediments d’asil: estableix procediments comuns per als Estats membres de la UE per concedir i retirar la protecció internacional.
  3. La Directiva de qualificació: estableix criteris per qualificar l’estatus de refugiat, per a la protecció subsidiària, i defineix els drets concedits als beneficiaris d’aquests estats. Aquesta Directiva permet als Estats membres posar en marxa o mantenir estàndards més favorables que els establerts a les seves disposicions.
  4. El Fons d’Asil, Migració i Integració (AMIF): es va constituir per al període 2014-2020. Promou la gestió eficient dels fluxos migratoris i la implementació, el reforç i el desenvolupament d’un enfocament de la Unió comú per a l’asil i la immigració.

El Reglament de Dublín estableix que l’Estat membre és el responsable d’examinar la sol·licitud d’asil. Garanteix un accés ràpid als procediments d’asil i l’examen d’una sol·licitud sobre el fons per un únic Estat membre clarament determinat.

D’altra banda, també existeix el Pla d’acció de la Unió Europea sobre els menors estrangers no acompanyats (2010-2014), instrument de la Comissió Europea que intenta establir les bases de l’actuació establint com a primordial el principi de l’interès superior del menor.

La normativa esmentada anteriorment no és homogènia ni vinculant, és a dir, no és específica ni obligatòria per a cap dels països membres de la Unió Europea, sinó que es tracta de recomanacions que aquests poden o no acatar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s