Etiqueta: Delictes d’odi

Ús de la investigació per millorar la denúncia dels delictes d’odi als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els delictes d’odi perjudiquen comunitats senceres ja que són delictes fruit d’un tipus de missatges que insulten tots els membres d’un grup, no només les víctimes immediates, conforme no serien benvinguts i que es trobarien en risc immediat.

El dany que provoca la victimització per biaix es multiplica quan les víctimes i les agències de justícia no reconeixen ni denuncien els delictes d’odi com a tals. A més, en els casos en què les policies no responen o no investiguen delictes d’odi, les relacions entre les forces de l’ordre i les comunitats afectades es poden ressentir, i la confiança pública en la policia es pot erosionar.

Tot i que se sap que els delictes d’odi es denuncien poc als Estats Units, no hi ha una comprensió clara de per què les taxes de denúncia són tan baixes, fins a quin punt i què es podria fer per millorar-les. Una pregunta encara més elemental, sense una única resposta, seria: Què constitueix un delicte d’odi? Els diferents estatuts estatals i les agències policials tenen respostes diferents a aquesta pregunta, cosa que complica encara més la tasca d’identificar els delictes d’odi i harmonitzar la recollida de dades i les estadístiques d’aquests il·lícits.

Una sèrie recent d’iniciatives de recerca basades en l’evidència, amb el suport de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), està suposant reduir aquesta bretxa de coneixement crític i marcar un camí millor de cara al futur immediat. Les conclusions de l’estudi omplen de detalls vitals les causes de la denúncia insuficient dels delictes d’odi a diverses comunitats, incloses:

  • La reticència de les víctimes de crims d’odi a relacionar-se amb les forces de l’ordre.
  • La incapacitat de les víctimes i les policies per reconèixer determinades victimitzacions com a delictes d’odi.
  • Un dèficit molt important de denúncies de delictes d’odi per part de les agències de l’ordre de totes les formes i varietats en les definicions de delictes d’odi entre jurisdiccions.

Un nombre creixent de membres de la comunitat llatina, especialment aquells que van emigrar recentment als Estats Units, van denunciar haver patit una victimització per biaix, tot i que les comunitats afroamericanes pateixen més delictes d’odi que qualsevol altre grup racial o ètnic.

Molts individus llatins, especialment els immigrants, solen denunciar la victimització per prejudicis només als amics i familiars. Sovint són molt reticents a compartir incidents amb les forces de l’ordre o altres autoritats.

Els membres de la comunitat LGBTQ+ també van informar d’una taxa elevada de victimització per biaix. Algunes víctimes dubten a denunciar els delictes d’odi a les autoritats per por de les represàlies de les forces de l’ordre o perquè, entre altres motius, no volen que la seva orientació sexual o identitat de gènere s’exposin.

Molts delictes d’odi, especialment els dirigits a la comunitat LGBTQ+, són el producte de motivacions mixtes, per exemple, l’odi i el robatori. Això probablement es deu a la percepció que determinats grups de víctimes són vulnerables i tenen menys probabilitats de denunciar els crims.

Els agents de la llei sovint no tenen la formació ni els coneixements necessaris per investigar, identificar i denunciar delictes d’odi. La presència d’un oficial o una unitat dedicat plenament milloraria la capacitat de la policia per identificar, respondre i denunciar delictes d’odi.

Les agències policials amb polítiques establertes que donen suport a la investigació i l’aplicació dels delictes d’odi tenen més probabilitats de denunciar la investigació de possibles delictes d’odi a la seva jurisdicció.

Al final, el coneixement obtingut de la investigació recolzada pel NIJ sobre la victimització per biaix i els delictes d’odi pot enfortir el reconeixement, la denúncia i la resposta a aquests il·lícits.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten un any més els delictes amb motivació política a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra de delictes amb motivació política va tornar a augmentar a Alemanya l’any 2022 més d’un 7%, fins als 58.916 delictes, xifra que suposa un nou màxim històric d’ençà que es va introduir aquesta figura a les estadístiques l’any 2001. I el nombre de delictes violents per motius polítics també va augmentar d’un 4%, fins als 4.043 il·lícits.

Les dades les va presentar en un informe a principis del mes de maig la ministra d’Interior alemanya, Nancy Faeser. Segons la ministra, preocupa especialment el fort increment dels atacs contra els refugiats, que van augmentar d’un 9% durant l’any 2022, cosa que posa en evidència que l’extremisme de dretes continua presentant un risc especialment elevat.

Segons consta en el document presentat pel govern alemany, els neonazis i els extremistes de dreta van cometre 1.170 atacs violents el 2022 contra immigrants, refugiats o opositors polítics. Almenys 675 persones van resultar ferides en aquests atacs.

La policia alemanya també va registrar 5.372 incidents xenòfobs, 2.641 delictes antisemites i 610 delictes d’odi islamòfob. En aquests actes, unes 62 mesquites van ser atacades entre el gener i el desembre de l’any passat, i almenys 39 persones van resultar ferides a causa de la violència antimusulmana, segons dades oficials.

Alemanya ha estat testimoni d’un racisme creixent els darrers anys, alimentat per la propaganda de grups i partits d’extrema dreta, que han aprofitat la crisi dels refugiats i han intentat alimentar la por envers els immigrants. Davant d’aquesta situació, el govern proposa una solució contra l’extremisme en dues direccions: prevenció i duresa. Propugnen també agències de seguretat ben equipades, aplicació coherent de les lleis, educació política, societat civil sòlida i enduriment urgent de les lleis sobre tinença d’armes de foc.

L’amenaça del terrorisme islamista continua sent força alta. Després del cas de Castrop-Rauxel de principis de gener, recentment s’ha pogut evitar el segon presumpte atac islamista d’aquest any 2023 a Hamburg.

Al mateix temps, les protestes pel clima durant l’any 2022 s’han convertit en un clar focus de delictes des de l’àmbit de l’esquerra, quan se’n van registrar 1.585. Això correspon aproximadament a una duplicació respecte de l’any 2021.

Així mateix, es van denunciar a l’Oficina Federal de la Policia Criminal 206 delictes en l’àmbit de la misogínia i 417 en el de la diversitat de gènere. També cal destacar que es van crear durant l’any 2020 les anomenades ‘noves àrees temàtiques’ per tal de poder registrar millor els diferents fenòmens.

Per exemple, en l’àrea temàtica anomenada de ‘gènere i identitat sexual’, que durant l’any 2021 va inscriure 340 delictes, l’any 2022 va viure un increment de més del 42% per delictes violents. Una altra àrea creada fa poc temps és en l’àmbit de l’orientació sexual, on es registren els delictes homòfobs. L’increment dels casos l’any 2022 va ser del 15%, fins als 1.005, tot i que es considera des dels cossos policials que en aquests àmbits existeix una xifra especialment elevada de delictes no denunciats o notificats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes d’odi i malalties mentals als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El mes d’octubre passat, el rotatiu The New York Times publicava un article de l’investigador Eyal Press en què qüestionava el tractament i la resposta que es dona als Estats Units als malalts mentals que participen en delictes d’odi. Press és l’autor del llibre Treball brut: feines essencials i el cost ocult de la desigualtat als Estats Units.

L’autor explica que des del començament de la pandèmia de covid, una onada de violència contra els nord-americans d’origen asiàtic s’ha estès per tot el país. Hi ha hagut agressions flagrants en les quals les víctimes han estat escopides, colpejades, empeses des de l’andana del metro, apunyalades o disparades amb armes de foc. Aquesta impactant quantitat d’atacs que han estat notícia ha suposat que la majoria de les persones arrestades ha resultat tenir problemes greus de salut mental.

Tot i que els delictes d’odi contra persones asiaticoestatunidenques han disminuït a Nova York durant la primera meitat de l’any 2022, la superposició entre els atacs per prejudicis i les malalties mentals ha persistit. El Departament de Policia de Nova York va anunciar que, de les 100 persones detingudes per delictes d’odi a la ciutat durant els primers quatre mesos del 2022, la meitat havia estat qualificada anteriorment com a persona amb trastorns emocionals.

Press considera que donats aquests patrons de comportament, el paper que poden desenvolupar les malalties mentals en la violència per motius racials el converteix en un tema pendent i necessari de resoldre. I cal fugir de la creença que aquest debat reforçaria els estereotips negatius, ja que les persones que experimenten una malaltia mental són molt més propenses a ser víctimes de la violència que a ser-ne les victimàries. Un altre perill seria que s’invoqués la malaltia mental per desviar l’atenció de la retòrica i les idees que inspiren actes d’extremisme violent.

Edwuard Dunbar, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, investigador sobre delictes motivats per prejudicis, considera que no és sorprenent que durant la pandèmia algunes persones amb trastorns mentals cometessin accions agressives, a causa dels constants discursos antiasiàtics en el debat públic.

Allò que denuncia Press en el seu article és que la majoria de les persones amb malalties mentals que van ser detingudes per atacar persones asiàtiques a la ciutat de Nova York durant la pandèmia no només tenien problemes mentals, sinó que es trobaven desemparades.

L’organització comunitària The Anti Police-Terror Project proclamava en un díptic de propaganda que les malalties mentals no són un delicte, advocant per mantenir aquestes persones fora del sistema judicial penal.

Brian Levin, director del Centre per a l’Estudi de l’Odi i l’Extremisme de la Universitat Estatal de Califòrnia a San Bernardino, ha proposat crear una classificació a part per als delinqüents amb malalties mentals, com a forma d’assenyalar que els seus casos són diferents. L’objectiu seria que aquestes persones rebessin tractament en comptes d’empresonar-les. La imposició de dures sancions penals a aquests infractors és potser ineficaç.

Un millor enfocament seria invertir recursos en els sistemes de salut mental defectuosos que deixen tantes persones altament inestables sense atenció a llarg termini. Abordar altres problemes socials també hi ajudaria, ja que un seguit d’investigacions cada cop més nombrós suggereix que les persones amb malalties mentals greus són més propenses a cometre actes de violència quan estan exposades a altres factors de risc, com serien les experiències traumàtiques durant la infància, la precarietat financera o viure en veïnats amb alts índexs de delinqüència. El tractament per si sol no resoldria aquests problemes, però tancar aquestes persones en presons tampoc farà que desapareguin.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extremistes i ús de les xarxes socials als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aïllar i comparar els hàbits de les xarxes socials de dos tipus diferents d’extremistes pot preparar millor les agències del sistema judicial per prevenir la violència extremista als Estats Units i respondre-hi.

La investigació, patrocinada per l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), ha descobert que les mostres d’estudi d’individus als Estats Units que s’han implicat en delictes d’odi violents i no violents i altres formes de crim extremista van ser influenciades per les xarxes socials.

Una de les conclusions clau d’aquest estudi és que els extremistes poden reflectir la població general en el seu ús de diverses plataformes de xarxes socials, especialment pel que fa a la dependència de Facebook. Tot i que la mida de la mostra era relativament petita i menys del 20% d’aquesta mostra va dir que utilitzava aquesta xarxa social, es va trobar que l’ús de Facebook era significativament superior al de qualsevol altra plataforma de les xarxes socials.

El Consorci Nacional per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme (START) va realitzar l’estudi de l’ús de les xarxes socials com a part d’una investigació més àmplia que va aprofitar dues importants bases de dades nacionals d’esdeveniments i individus extremistes:

ECDB. Base de dades sobre delictes extremistes: ECDB és una base de dades que fa un seguiment dels atacs violents, els homicidis i els delictes financers comesos per extremistes als Estats Units. Els atacs rastrejats a l’ECDB inclouen bombardejos, tiroteigs o altres agressions violentes que hagin provocat almenys una mort. La base de dades, principalment però no exclusivament, fa un seguiment dels extremistes d’esquerres, de dretes i gihadistes.

PIRUS. Perfils de la radicalització individual als Estats Units: PIRUS és una base de dades d’individus als Estats Units que s’han radicalitzat fins al punt de cometre una activitat criminal violenta o no violenta per motivació ideològica, o l’associació per motivació ideològica amb una organització extremista estrangera o nacional. La base de dades PIRUS inclou individus que normalment es consideren autors de delictes d’odi, és a dir, actes violents o amenaces espontànies contra una altra persona sobre la base de la identitat de gènere, la raça, l’ètnia, la filiació religiosa o la preferència sexual. A la base de dades PIRUS, les dades són anònimes.

La investigació va examinar 2.100 casos a l’ECDB i 1.500 casos a PIRUS. D’aquests, 454 individus de la base de dades PIRUS es van emparellar amb individus identificats a l’ECDB.

En un segment d’estudi centrat en l’ús de les xarxes socials pels extremistes, els investigadors van cercar en diverses plataformes de xarxes socials dades que reflectissin l’ús d’una plataforma específica per part d’individus trobats a PIRUS o ECDB i associats amb un acte de violència.

L’estudi es va concentrar en els casos ocorreguts després de l’any 2007. Aquest període ha viscut un augment significatiu de l’ús de Facebook, Twitter i altres plataformes de xarxes socials, segons assenyala l’informe dels investigadors.

Els resultats del segment d’investigació de xarxes socials suggereixen que els patrons d’ús de diferents plataformes varien segons els grups ideològics i poden reflectir l’ús d’aquestes plataformes a la població en general. Les diferències també poden reflectir interessos divergents dels individus respecte dels grups. L’informe de recerca va assenyalar la necessitat de més investigacions que examinin l’ús i la quantitat de missatges de les xarxes socials que expressen creences ideològiques dins i entre les agendes ideològiques radicals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estabilitat en les xifres de delictes d’odi violents als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La taxa de delictes d’odi violents als Estats Units l’any 2019 (1,0 delictes d’odi per cada 1.000 persones de 12 anys o més) no va diferir significativament de la taxa del 2005 (0,8 il·lícits per 1.000), segons publica el Bureau of Justice Statistics,  basant-se en les dades reportades per les víctimes a l’Enquesta nacional de victimització de delictes (NCVS). Durant el període de quinze anys, de l’any 2005 al 2019, la taxa de victimitzacions de delictes d’odi violents va fluctuar entre el 0,6 i l’1,1 per cada 1.000.

De mitjana, els residents dels Estats Units van experimentar aproximadament 246.900 victimitzacions de delictes d’odi anuals entre els anys 2005 i 2019 esmentats. El nombre de delictes d’odi va oscil·lar entre 173.600 i 305.390 durant aquest període. Així mateix, el nombre de victimitzacions totals, violentes i de delictes d’odi patrimonial no va variar significativament del 2005 al 2019.

En general, les victimitzacions de delictes d’odi van representar l’1,6% de totes les victimitzacions no mortals l’any 2019, enfront del 0,9% del 2005. Les víctimes van indicar que gairebé dos terços (62%) dels delictes d’odi durant aquest període van ser agressions simples.

Durant el període de cinc anys estudiat, s’estima que el 59% de les victimitzacions de delictes d’odi violents reportades per les víctimes van estar motivades per un biaix contra la seva raça, ètnia o origen nacional. Aquesta va ser la motivació més freqüentment denunciada per un delicte d’odi violent. En gairebé una quarta part de les victimitzacions d’aquest tipus de delicte, les víctimes creien que eren objectius a causa del biaix contra el seu gènere (24%), contra persones o grups als quals estaven associats (23%) o contra la seva orientació sexual (20%). Així mateix, es creia que aproximadament 1 de cada 10 victimitzacions de delictes d’odi violents estaven motivades per un biaix contra la discapacitat de la víctima (11%) o la religió (9%).

Entre el 2010 i el 2019, el nombre de delictes d’odi registrats per les forces de l’ordre va augmentar un 10% (de 6.628 a 7.314 incidents), segons el Programa d’estadístiques sobre delictes d’odi (HCSP) de l’FBI. En comparació, el volum total de delictes registrats pels cossos de seguretat (incloent-hi incidents d’odi i d’incendis) va disminuir un 22% durant aquell període de deu anys.

Els recomptes registrats per les forces de l’ordre i els reportats per les víctimes difereixen perquè les dades de l‘NCVS i l’HCSP es van recollir a través de mètodes diferents i les víctimes sovint no es van presentar a la policia. HCSP i NCVS són les principals fonts d’informació anual sobre crims d’odi als Estats Units i utilitzen la definició establerta per la Hate Crime Statistics Act de 1990.

De manera similar a la motivació dels delictes d’odi reportats a l’NCVS, la majoria de la pràctica (aproximadament el 54%) dels delictes d’odi registrats per les forces de l’ordre del 2010 al 2019 van representar el biaix de raça, ètnia o ascendència. El 49% d’aquests incidents van ser motivats per un biaix antinegre o antiafroamericà. Durant aquest mateix període de temps, les forces de l’ordre van registrar augments en el nombre de víctimes de delictes d’odi de negres o afroamericans (de 2.201 a 2.391 víctimes), asiàtics (de 136 a 215) i d’origen àrab (de 48 a 126).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Espectadors prosocials contra la violència discriminatòria

Notes de seguretatDeixa un comentari

help-164755_960_720Abans de començar, deixeu-nos preguntar quelcom. Quantes vegades enguany heu estat testimonis d’algun tipus de discriminació als carrers de la vostra ciutat?  Potser, si haguéssiu sabut que en més del 80% de les ocasions, amb menys de 10 segons d’intervenció n’hi ha prou per evitar la victimització, hauríeu decidit convertir-vos en un espectador prosocial.[1]

La teoria de l’espectador, fusionant la psicologia i la criminologia,  pretén entendre les motivacions que hi ha darrere de la intervenció o la no-intervenció d’un espectador, que és, per definició, el testimoni d’un esdeveniment en el qual no està directament implicat. A l’hora d’entendre aquest comportament, s’identifiquen, en la literatura, diferents etapes en el procés de decisió:  en primer lloc, s’ha de percebre l’esdeveniment; llavors l’espectador ha d’interpretar-lo i entendre que es tracta d’un fet conflictiu; el següent pas és assumir-ne la responsabilitat i prendre la decisió d’intervenir, i finalment, l’espectador ha de disposar de la capacitat d’intervenir.

Aquest procés és important especialment a l’hora de posar en pràctica la teoria, ja que estudis recents demostren que els Programes d’intervenció d’espectadors[2] tenen un impacte considerable en la prevenció primària de la violència sexual i domèstica. Als Estats Units, la teoria ha permès desenvolupar diversos programes de prevenció de les agressions sexuals en campus universitaris,  atès que la violència masclista s’interpreta, en la teoria, com a causa i conseqüència de la desigualtat de gènere, i, tanmateix, les estratègies efectives de prevenció de la violència han de tenir com a objectiu canviar les actituds i els comportaments arrelats a aquesta desigualtat.

Posteriorment, el Regne Unit va començar també a desenvolupar estratègies de prevenció primària sota aquestes premisses per lluitar contra la violència sexual i de gènere a les universitats i, més recentment, contra la violència discriminatòria a l’espai públic. A finals de l’any 2017, Shamsher Chohan, directora del Communities Inc, va presentar la iniciativa “Love not Hate” dins del projecte Building Stronger Communities, en una sessió Zoom de la Conferència Seguretat, Democràcia & Ciutats, celebrada a Barcelona, on el paper dels espectadors prosocials esdevé fonamental per prevenir i combatre els delictes d’odi. El programa, amb seus a Nottingham i Bassetlaw, ofereix mecanismes a la ciutadania per fomentar el compromís dels bystanders amb la prevenció de la violència discriminatòria a través de la creació d’un entorn més segur per a tothom, estimulant la cohesió social i la denúncia. Per aquest motiu, la institució ofereix formació gratuïta per a tots aquells membres actius (individus i organitzacions) de la comunitat interessats a adquirir coneixements i un major enteniment dels delictes d’odi (communitiesinc.org.uk, 2017), fonamentals a l’hora de percebre i interpretar els actes discriminatoris. D’altra banda, a través de Community Cohesion Activities, la iniciativa fomenta la interacció i el diàleg, generant cohesió entre les diferents comunitats i estimulant el seu compromís en la prevenció primària dels delictes d’odi. Finalment, la institució entrena a tots aquells voluntaris i organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, per convertir-los en centres de denúncia (communitiesinc.org.uk, 2017), dotant-los així dels mecanismes necessaris per prendre partit, encara que sigui a posteriori.

[1] De l’anglès, Prosocial bystander.

[2] De l’anglès, Bystander intervention programs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

S’accelera la lluita contra la incitació a l’odi en línia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fighting illegal online hate speech – First results of the new code of conduct
© EU, 2016

Segons una avaluació realitzada per diverses ONG i organismes públics dels 24 estats membres de la Unió Europea, s’han realitzat importants progressos en el compliment del codi de conducta relatiu a la lluita contra la incitació il·legal a l’odi en línia. Aquest codi inclou una sèrie de compromisos per a Facebook, Twitter, Youtube i Microsoft per combatre la propagació de continguts d’aquest tipus a Europa.

En signar aquest conveni, les empreses tecnològiques es van comprometre a examinar la majoria de les notificacions vàlides d’incitació il·legal a l’odi en menys de 24 hores i a eliminar aquests continguts o a desactivar-ne l’accés, si calia, conforme a la legislació nacional de transposició del dret europeu. El codi també subratlla la necessitat de seguir debatent la manera de fomentar la transparència, la narrativa alternativa i la contranarrativa.

Un any després de l’adopció del codi de conducta, s’han produït alguns avenços importants, tot i que persisteixen certes dificultats:

  • En una mitjana del 59% dels casos, les empreses tecnològiques han donat resposta a les notificacions relatives a la incitació il·legal a l’odi eliminant el contingut, fet que representa més del doble de la mitjana del 28% registrat sis mesos abans.
  • La quantitat de notificacions revisades en el termini de 24 hores ha passat del 40% al 51% en els darrers sis mesos. Amb tot, Facebook és l’única empresa que examina la majoria de notificacions el mateix dia.
  • En els darrers sis mesos, les empreses tecnològiques han millorat a l’hora de tractar les notificacions fetes per ciutadans respecte a les procedents d’organitzacions. Tot i així, encara resten algunes diferències.
  • Cal seguir millorant en l’àmbit de la qualitat de la informació sobre la motivació d’una decisió.

Les empreses tecnològiques han reforçat els seus sistemes de notificació, simplificant sobretot el de la incitació a l’odi. Han format el seu personal i han intensificat la seva cooperació amb la societat civil. L’aplicació del codi de conducta ha consolidat i ampliat la xarxa d’alertadors de confiança d’aquestes empreses a tot Europa.

La cooperació més intensa amb les organitzacions de la societat civil s’ha traduït en un augment de la qualitat de les notificacions, uns terminis de tractament més eficaços i més bons resultats des del punt de vista de la reacció davant les notificacions.

Enllaços:

Preguntes i respostes (anglès)

Fitxa informativa sobre la 2a avaluació (anglès)

Codi de conducta (anglès)

Lluita contra la incitació a l’odi en línia: primera avaluació del nou codi de conducta (anglès)

Fitxa informativa – Primera avaluació del codi de conducta (anglès)

Revisió intermèdia del Mercat Únic Digital

Fitxa informativa de la revisió intermèdia de l’Estratègia del Mercat Únic Digital de 2015 (anglès)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Anglaterra i Gal·les enregistren xifres rècord de crims d’odi després del Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre juliol i setembre de 2016, es van enregistrar més de 14.000 crims d’odi a Anglaterra i Gal·les i, en el cas d’algunes forces policials, la xifra de sospitosos d’aquest tipus de crims va augmentar més d’un 50% en comparació amb el trimestre anterior.

Segons les dades estadístiques dels primers tres mesos després del referèndum de la Unió Europea, la majoria de forces policials d’Anglaterra i Gal·les van enregistrar nivells rècord de crims d’odi.

Les setmanes posteriors a la votació del Brexit del 23 de juny de 2016, els debats polítics es van centrar entorn de l’economia, la immigració i la constitució política. Malgrat tot, va haver un tema que es va obviar o subestimar, i va ser l’augment preocupant dels crims d’odi. Segons les xifres proporcionades per la Policia Metropolitana, durant la darrera setmana de juny i les de juliol, l’increment podria ser del 500% −una mitjana de 47 denúncies per crims d’odi al dia, en comparació amb la mitjana anterior al Brexit, de 63 casos setmanals.

Segons dades del Home Office, la xifra de crims d’odi el juliol de 2016 havia estat un 41% més alta que dotze mesos abans.

Dorset i Nottinghamshire van patir els majors increments percentuals, segons les dades estadístiques – 100% i 75%, respectivament–, en comparació amb els nivells observats entre març i finals de juny. Cal subratllar que aquest període havia inclòs la campanya del referèndum i la setmana immediatament posterior a la votació.

La Policia Metropolitana de Londres va registrar el major nombre de crims d’odi, amb 3.356 casos, en aquest període, mentre que la policia de Greater Manchester i West Yorkshire en van registrar 1.033 i 1.013, respectivament.

Per part seva, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey i la Policia de la Ciutat de Londres van ser les úniques demarcacions en què es va produir un lleu descens en la xifra de delictes d’odi.

Ara bé, els delictes d’odi no són un concepte nou. Només cal recordar els nombrosos incidents de caire racial o religiós després dels atacs de l’11 de setembre o del 7 de juliol. Però hi ha hagut un augment recent en el fet de tractar aquests incidents com a delictes i de perseguir-los. L’any 2015, per exemple, el Crown Prosecution Service (CPS) va enregistrar 15.442 enjudiciaments per delictes d’odi.

Amb tot, segueixen existint discrepàncies quant a com han d’abordar-se aquests crims. Alguns delictes inclouen un factor racial o religiós com a element del delicte, que ha de ser provat perquè l’acció sigui considerada punible. En altres casos, la consideració del fet com a “delicte d’odi” és una circumstància agreujant del fet principal que implica una elevació de la pena. Alguns professionals es postulen a favor d’unificar els diversos enfocaments dels crims d’odi, a fi d’assegurar la coherència i la imparcialitat d’aquest posicionament.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Web dels Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Apunt SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Apunt Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Apunt El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Notes de seguretatDeixa un comentari

El projecte SIVIVO investiga sobre la violència d’odi, que s’ha convertit en un problema emergent per la magnitud a què està arribant, la gravetat de les conseqüències en la salut i l’impacte en els serveis sanitaris.

52_cdoijdgj_400x400A hores d’ara, no es disposa de sistemes d’informació sanitaris que puguin dimensionar aquest fenomen i permetin valorar les necessitats d’atenció a les víctimes. En aquest context, SIVIVO va néixer amb l’objectiu de quantificar i tipificar els incidents de violència d’odi, així com descriure les característiques de les lesions que provoca i l’atenció sanitària que requereixen.

Els autors del projecte són Maria Ángeles Rodríguez Arenas, Christian Gil-Borrelli, Lola Martín Ríos, el Grup d’Investigació SIVIVO, l’Escola Nacional de Sanitat – ISCIII, l’Hospital Universitari La Paz i la Sociedad Española de Medicina Humanitaria (SEMHU), i ha estat finançat per Acció Estratègica en Salut 2013.

El projecte SIVIVO defineix la violència d’odi com l’ús deliberat de la força física o el poder contra una persona o un grup de persones, que causi o pugui causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions, de forma immediata o a llarg termini, quan la víctima és seleccionada a causa de la seva connexió o pertinença, real o suposada, a un grup o comunitat que comparteix una característica tal com l’origen, l’idioma, el color, la religió, el sexe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere, la pobresa, la malaltia, la discapacitat o altres factors similars.

SIVIVO ha dut a terme un estudi dels casos d’agressió captats de forma consecutiva entre els atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid entre el 2015 i el 2016, utilitzant un qüestionari elaborat ad hoc per a l’estudi que recull informació sociodemogràfica, de les lesions i de l’incident mateix:

  • Dels 100 primers casos estudiats, més de la meitat havien patit violència d’odi. És una xifra molt important, ja que només es tenen en compte les agressions amb resultat de lesió física.
  • Les dones pateixen més agressions per violència d’odi que per altres motius (exclosa la violència de gènere).
  • La representació de la població d’origen estranger entre les persones agredides per violència d’odi és molt alta (50% dels casos).
  • Les agressions per violència d’odi es produeixen principalment al carrer, tot i que no amb tanta freqüència com les que es produeixen per altres motius. També destaquen com a lloc de l’agressió el domicili propi i els bars i restaurants.
  • Entre les dones, la violència d’odi es dóna en el domicili amb més freqüència que les agressions per altres motius. Entre els homes passa el mateix en el context dels bars i restaurants.
  • Un terç de les agressions són produïdes per persones conegudes de la víctima.
  • Els principals motius de la violència d’odi detectats són: l’aspecte físic de la víctima –sobretot en el cas dels homes–, el sexe –en el cas de les dones– i la nacionalitat.
  • Un gran percentatge de les víctimes agredides per violència d’odi manifesta la seva intenció de denunciar l’agressió. Malgrat tot, les xifres dels registres policials i judicials podrien denotar certa infradenúncia.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

Notes de seguretatDeixa un comentari

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français