S’accelera la lluita contra la incitació a l’odi en línia

Fighting illegal online hate speech – First results of the new code of conduct
© EU, 2016

Segons una avaluació realitzada per diverses ONG i organismes públics dels 24 estats membres de la Unió Europea, s’han realitzat importants progressos en el compliment del codi de conducta relatiu a la lluita contra la incitació il·legal a l’odi en línia. Aquest codi inclou una sèrie de compromisos per a Facebook, Twitter, Youtube i Microsoft per combatre la propagació de continguts d’aquest tipus a Europa.

En signar aquest conveni, les empreses tecnològiques es van comprometre a examinar la majoria de les notificacions vàlides d’incitació il·legal a l’odi en menys de 24 hores i a eliminar aquests continguts o a desactivar-ne l’accés, si calia, conforme a la legislació nacional de transposició del dret europeu. El codi també subratlla la necessitat de seguir debatent la manera de fomentar la transparència, la narrativa alternativa i la contranarrativa.

Un any després de l’adopció del codi de conducta, s’han produït alguns avenços importants, tot i que persisteixen certes dificultats:

  • En una mitjana del 59% dels casos, les empreses tecnològiques han donat resposta a les notificacions relatives a la incitació il·legal a l’odi eliminant el contingut, fet que representa més del doble de la mitjana del 28% registrat sis mesos abans.
  • La quantitat de notificacions revisades en el termini de 24 hores ha passat del 40% al 51% en els darrers sis mesos. Amb tot, Facebook és l’única empresa que examina la majoria de notificacions el mateix dia.
  • En els darrers sis mesos, les empreses tecnològiques han millorat a l’hora de tractar les notificacions fetes per ciutadans respecte a les procedents d’organitzacions. Tot i així, encara resten algunes diferències.
  • Cal seguir millorant en l’àmbit de la qualitat de la informació sobre la motivació d’una decisió.

Les empreses tecnològiques han reforçat els seus sistemes de notificació, simplificant sobretot el de la incitació a l’odi. Han format el seu personal i han intensificat la seva cooperació amb la societat civil. L’aplicació del codi de conducta ha consolidat i ampliat la xarxa d’alertadors de confiança d’aquestes empreses a tot Europa.

La cooperació més intensa amb les organitzacions de la societat civil s’ha traduït en un augment de la qualitat de les notificacions, uns terminis de tractament més eficaços i més bons resultats des del punt de vista de la reacció davant les notificacions.

Enllaços:

Preguntes i respostes (anglès)

Fitxa informativa sobre la 2a avaluació (anglès)

Codi de conducta (anglès)

Lluita contra la incitació a l’odi en línia: primera avaluació del nou codi de conducta (anglès)

Fitxa informativa – Primera avaluació del codi de conducta (anglès)

Revisió intermèdia del Mercat Únic Digital

Fitxa informativa de la revisió intermèdia de l’Estratègia del Mercat Únic Digital de 2015 (anglès)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Anglaterra i Gal·les enregistren xifres rècord de crims d’odi després del Brexit

Entre juliol i setembre de 2016, es van enregistrar més de 14.000 crims d’odi a Anglaterra i Gal·les i, en el cas d’algunes forces policials, la xifra de sospitosos d’aquest tipus de crims va augmentar més d’un 50% en comparació amb el trimestre anterior.

Segons les dades estadístiques dels primers tres mesos després del referèndum de la Unió Europea, la majoria de forces policials d’Anglaterra i Gal·les van enregistrar nivells rècord de crims d’odi.

Les setmanes posteriors a la votació del Brexit del 23 de juny de 2016, els debats polítics es van centrar entorn de l’economia, la immigració i la constitució política. Malgrat tot, va haver un tema que es va obviar o subestimar, i va ser l’augment preocupant dels crims d’odi. Segons les xifres proporcionades per la Policia Metropolitana, durant la darrera setmana de juny i les de juliol, l’increment podria ser del 500% −una mitjana de 47 denúncies per crims d’odi al dia, en comparació amb la mitjana anterior al Brexit, de 63 casos setmanals.

Segons dades del Home Office, la xifra de crims d’odi el juliol de 2016 havia estat un 41% més alta que dotze mesos abans.

Dorset i Nottinghamshire van patir els majors increments percentuals, segons les dades estadístiques – 100% i 75%, respectivament–, en comparació amb els nivells observats entre març i finals de juny. Cal subratllar que aquest període havia inclòs la campanya del referèndum i la setmana immediatament posterior a la votació.

La Policia Metropolitana de Londres va registrar el major nombre de crims d’odi, amb 3.356 casos, en aquest període, mentre que la policia de Greater Manchester i West Yorkshire en van registrar 1.033 i 1.013, respectivament.

Per part seva, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey i la Policia de la Ciutat de Londres van ser les úniques demarcacions en què es va produir un lleu descens en la xifra de delictes d’odi.

Ara bé, els delictes d’odi no són un concepte nou. Només cal recordar els nombrosos incidents de caire racial o religiós després dels atacs de l’11 de setembre o del 7 de juliol. Però hi ha hagut un augment recent en el fet de tractar aquests incidents com a delictes i de perseguir-los. L’any 2015, per exemple, el Crown Prosecution Service (CPS) va enregistrar 15.442 enjudiciaments per delictes d’odi.

Amb tot, segueixen existint discrepàncies quant a com han d’abordar-se aquests crims. Alguns delictes inclouen un factor racial o religiós com a element del delicte, que ha de ser provat perquè l’acció sigui considerada punible. En altres casos, la consideració del fet com a “delicte d’odi” és una circumstància agreujant del fet principal que implica una elevació de la pena. Alguns professionals es postulen a favor d’unificar els diversos enfocaments dels crims d’odi, a fi d’assegurar la coherència i la imparcialitat d’aquest posicionament.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Web dels Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Apunt SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Apunt Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Apunt El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

El projecte SIVIVO investiga sobre la violència d’odi, que s’ha convertit en un problema emergent per la magnitud a què està arribant, la gravetat de les conseqüències en la salut i l’impacte en els serveis sanitaris.

52_cdoijdgj_400x400A hores d’ara, no es disposa de sistemes d’informació sanitaris que puguin dimensionar aquest fenomen i permetin valorar les necessitats d’atenció a les víctimes. En aquest context, SIVIVO va néixer amb l’objectiu de quantificar i tipificar els incidents de violència d’odi, així com descriure les característiques de les lesions que provoca i l’atenció sanitària que requereixen.

Els autors del projecte són Maria Ángeles Rodríguez Arenas, Christian Gil-Borrelli, Lola Martín Ríos, el Grup d’Investigació SIVIVO, l’Escola Nacional de Sanitat – ISCIII, l’Hospital Universitari La Paz i la Sociedad Española de Medicina Humanitaria (SEMHU), i ha estat finançat per Acció Estratègica en Salut 2013.

El projecte SIVIVO defineix la violència d’odi com l’ús deliberat de la força física o el poder contra una persona o un grup de persones, que causi o pugui causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions, de forma immediata o a llarg termini, quan la víctima és seleccionada a causa de la seva connexió o pertinença, real o suposada, a un grup o comunitat que comparteix una característica tal com l’origen, l’idioma, el color, la religió, el sexe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere, la pobresa, la malaltia, la discapacitat o altres factors similars.

SIVIVO ha dut a terme un estudi dels casos d’agressió captats de forma consecutiva entre els atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid entre el 2015 i el 2016, utilitzant un qüestionari elaborat ad hoc per a l’estudi que recull informació sociodemogràfica, de les lesions i de l’incident mateix:

  • Dels 100 primers casos estudiats, més de la meitat havien patit violència d’odi. És una xifra molt important, ja que només es tenen en compte les agressions amb resultat de lesió física.
  • Les dones pateixen més agressions per violència d’odi que per altres motius (exclosa la violència de gènere).
  • La representació de la població d’origen estranger entre les persones agredides per violència d’odi és molt alta (50% dels casos).
  • Les agressions per violència d’odi es produeixen principalment al carrer, tot i que no amb tanta freqüència com les que es produeixen per altres motius. També destaquen com a lloc de l’agressió el domicili propi i els bars i restaurants.
  • Entre les dones, la violència d’odi es dóna en el domicili amb més freqüència que les agressions per altres motius. Entre els homes passa el mateix en el context dels bars i restaurants.
  • Un terç de les agressions són produïdes per persones conegudes de la víctima.
  • Els principals motius de la violència d’odi detectats són: l’aspecte físic de la víctima –sobretot en el cas dels homes–, el sexe –en el cas de les dones– i la nacionalitat.
  • Un gran percentatge de les víctimes agredides per violència d’odi manifesta la seva intenció de denunciar l’agressió. Malgrat tot, les xifres dels registres policials i judicials podrien denotar certa infradenúncia.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français