Aïllar i comparar els hàbits de les xarxes socials de dos tipus diferents d’extremistes pot preparar millor les agències del sistema judicial per prevenir la violència extremista als Estats Units i respondre-hi.

La investigació, patrocinada per l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), ha descobert que les mostres d’estudi d’individus als Estats Units que s’han implicat en delictes d’odi violents i no violents i altres formes de crim extremista van ser influenciades per les xarxes socials.

Una de les conclusions clau d’aquest estudi és que els extremistes poden reflectir la població general en el seu ús de diverses plataformes de xarxes socials, especialment pel que fa a la dependència de Facebook. Tot i que la mida de la mostra era relativament petita i menys del 20% d’aquesta mostra va dir que utilitzava aquesta xarxa social, es va trobar que l’ús de Facebook era significativament superior al de qualsevol altra plataforma de les xarxes socials.

El Consorci Nacional per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme (START) va realitzar l’estudi de l’ús de les xarxes socials com a part d’una investigació més àmplia que va aprofitar dues importants bases de dades nacionals d’esdeveniments i individus extremistes:

ECDB. Base de dades sobre delictes extremistes: ECDB és una base de dades que fa un seguiment dels atacs violents, els homicidis i els delictes financers comesos per extremistes als Estats Units. Els atacs rastrejats a l’ECDB inclouen bombardejos, tiroteigs o altres agressions violentes que hagin provocat almenys una mort. La base de dades, principalment però no exclusivament, fa un seguiment dels extremistes d’esquerres, de dretes i gihadistes.

PIRUS. Perfils de la radicalització individual als Estats Units: PIRUS és una base de dades d’individus als Estats Units que s’han radicalitzat fins al punt de cometre una activitat criminal violenta o no violenta per motivació ideològica, o l’associació per motivació ideològica amb una organització extremista estrangera o nacional. La base de dades PIRUS inclou individus que normalment es consideren autors de delictes d’odi, és a dir, actes violents o amenaces espontànies contra una altra persona sobre la base de la identitat de gènere, la raça, l’ètnia, la filiació religiosa o la preferència sexual. A la base de dades PIRUS, les dades són anònimes.

La investigació va examinar 2.100 casos a l’ECDB i 1.500 casos a PIRUS. D’aquests, 454 individus de la base de dades PIRUS es van emparellar amb individus identificats a l’ECDB.

En un segment d’estudi centrat en l’ús de les xarxes socials pels extremistes, els investigadors van cercar en diverses plataformes de xarxes socials dades que reflectissin l’ús d’una plataforma específica per part d’individus trobats a PIRUS o ECDB i associats amb un acte de violència.

L’estudi es va concentrar en els casos ocorreguts després de l’any 2007. Aquest període ha viscut un augment significatiu de l’ús de Facebook, Twitter i altres plataformes de xarxes socials, segons assenyala l’informe dels investigadors.

Els resultats del segment d’investigació de xarxes socials suggereixen que els patrons d’ús de diferents plataformes varien segons els grups ideològics i poden reflectir l’ús d’aquestes plataformes a la població en general. Les diferències també poden reflectir interessos divergents dels individus respecte dels grups. L’informe de recerca va assenyalar la necessitat de més investigacions que examinin l’ús i la quantitat de missatges de les xarxes socials que expressen creences ideològiques dins i entre les agendes ideològiques radicals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français