Entre juliol i setembre de 2016, es van enregistrar més de 14.000 crims d’odi a Anglaterra i Gal·les i, en el cas d’algunes forces policials, la xifra de sospitosos d’aquest tipus de crims va augmentar més d’un 50% en comparació amb el trimestre anterior.

Segons les dades estadístiques dels primers tres mesos després del referèndum de la Unió Europea, la majoria de forces policials d’Anglaterra i Gal·les van enregistrar nivells rècord de crims d’odi.

Les setmanes posteriors a la votació del Brexit del 23 de juny de 2016, els debats polítics es van centrar entorn de l’economia, la immigració i la constitució política. Malgrat tot, va haver un tema que es va obviar o subestimar, i va ser l’augment preocupant dels crims d’odi. Segons les xifres proporcionades per la Policia Metropolitana, durant la darrera setmana de juny i les de juliol, l’increment podria ser del 500% −una mitjana de 47 denúncies per crims d’odi al dia, en comparació amb la mitjana anterior al Brexit, de 63 casos setmanals.

Segons dades del Home Office, la xifra de crims d’odi el juliol de 2016 havia estat un 41% més alta que dotze mesos abans.

Dorset i Nottinghamshire van patir els majors increments percentuals, segons les dades estadístiques – 100% i 75%, respectivament–, en comparació amb els nivells observats entre març i finals de juny. Cal subratllar que aquest període havia inclòs la campanya del referèndum i la setmana immediatament posterior a la votació.

La Policia Metropolitana de Londres va registrar el major nombre de crims d’odi, amb 3.356 casos, en aquest període, mentre que la policia de Greater Manchester i West Yorkshire en van registrar 1.033 i 1.013, respectivament.

Per part seva, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey i la Policia de la Ciutat de Londres van ser les úniques demarcacions en què es va produir un lleu descens en la xifra de delictes d’odi.

Ara bé, els delictes d’odi no són un concepte nou. Només cal recordar els nombrosos incidents de caire racial o religiós després dels atacs de l’11 de setembre o del 7 de juliol. Però hi ha hagut un augment recent en el fet de tractar aquests incidents com a delictes i de perseguir-los. L’any 2015, per exemple, el Crown Prosecution Service (CPS) va enregistrar 15.442 enjudiciaments per delictes d’odi.

Amb tot, segueixen existint discrepàncies quant a com han d’abordar-se aquests crims. Alguns delictes inclouen un factor racial o religiós com a element del delicte, que ha de ser provat perquè l’acció sigui considerada punible. En altres casos, la consideració del fet com a “delicte d’odi” és una circumstància agreujant del fet principal que implica una elevació de la pena. Alguns professionals es postulen a favor d’unificar els diversos enfocaments dels crims d’odi, a fi d’assegurar la coherència i la imparcialitat d’aquest posicionament.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Web dels Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Apunt SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Apunt Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Apunt El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français