Abans de començar, deixeu-nos preguntar quelcom. Quantes vegades enguany heu estat testimonis d’algun tipus de discriminació als carrers de la vostra ciutat?  Potser, si haguéssiu sabut que en més del 80% de les ocasions, amb menys de 10 segons d’intervenció n’hi ha prou per evitar la victimització, hauríeu decidit convertir-vos en un espectador prosocial.[1]

La teoria de l’espectador, fusionant la psicologia i la criminologia,  pretén entendre les motivacions que hi ha darrere de la intervenció o la no-intervenció d’un espectador, que és, per definició, el testimoni d’un esdeveniment en el qual no està directament implicat. A l’hora d’entendre aquest comportament, s’identifiquen, en la literatura, diferents etapes en el procés de decisió:  en primer lloc, s’ha de percebre l’esdeveniment; llavors l’espectador ha d’interpretar-lo i entendre que es tracta d’un fet conflictiu; el següent pas és assumir-ne la responsabilitat i prendre la decisió d’intervenir, i finalment, l’espectador ha de disposar de la capacitat d’intervenir.

Aquest procés és important especialment a l’hora de posar en pràctica la teoria, ja que estudis recents demostren que els Programes d’intervenció d’espectadors[2] tenen un impacte considerable en la prevenció primària de la violència sexual i domèstica. Als Estats Units, la teoria ha permès desenvolupar diversos programes de prevenció de les agressions sexuals en campus universitaris,  atès que la violència masclista s’interpreta, en la teoria, com a causa i conseqüència de la desigualtat de gènere, i, tanmateix, les estratègies efectives de prevenció de la violència han de tenir com a objectiu canviar les actituds i els comportaments arrelats a aquesta desigualtat.

Posteriorment, el Regne Unit va començar també a desenvolupar estratègies de prevenció primària sota aquestes premisses per lluitar contra la violència sexual i de gènere a les universitats i, més recentment, contra la violència discriminatòria a l’espai públic. A finals de l’any 2017, Shamsher Chohan, directora del Communities Inc, va presentar la iniciativa “Love not Hate” dins del projecte Building Stronger Communities, en una sessió Zoom de la Conferència Seguretat, Democràcia & Ciutats, celebrada a Barcelona, on el paper dels espectadors prosocials esdevé fonamental per prevenir i combatre els delictes d’odi. El programa, amb seus a Nottingham i Bassetlaw, ofereix mecanismes a la ciutadania per fomentar el compromís dels bystanders amb la prevenció de la violència discriminatòria a través de la creació d’un entorn més segur per a tothom, estimulant la cohesió social i la denúncia. Per aquest motiu, la institució ofereix formació gratuïta per a tots aquells membres actius (individus i organitzacions) de la comunitat interessats a adquirir coneixements i un major enteniment dels delictes d’odi (communitiesinc.org.uk, 2017), fonamentals a l’hora de percebre i interpretar els actes discriminatoris. D’altra banda, a través de Community Cohesion Activities, la iniciativa fomenta la interacció i el diàleg, generant cohesió entre les diferents comunitats i estimulant el seu compromís en la prevenció primària dels delictes d’odi. Finalment, la institució entrena a tots aquells voluntaris i organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, per convertir-los en centres de denúncia (communitiesinc.org.uk, 2017), dotant-los així dels mecanismes necessaris per prendre partit, encara que sigui a posteriori.

[1] De l’anglès, Prosocial bystander.

[2] De l’anglès, Bystander intervention programs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français