El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (1)

Un dels molts problemes per resoldre en l’àmbit de la seguretat és com conèixer i mesurar els fets que causen inseguretat, principalment els delictes. Les principals eines existents (estadística policial i enquestes de seguretat) són complementàries i tenen avantatges i inconvenients, i resulta complicat combinar els resultats obtinguts en cadascuna.

Acadèmics i professionals dels Estats Units van debatre, entre desembre del 2013 i gener del 2017, com modernitzar els sistemes i instruments per mesurar la delinqüència al seu país. L’encàrrec provenia de dues oficines del Departament de Justícia, l’FBI i l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS, per la sigla en anglès), i havia de cobrir tres àmbits:

  • un de substancial: desenvolupar una nova classificació dels delictes;
  • un de metodològic: proposar un sistema de recollida de les dades, i
  • un d’implementació: recomanar com s’ha de portar a terme la recollida de les dades.

El primer informe d’aquest grup d’experts es va publicar el maig del 2016 i donava resposta al primer dels àmbits, la classificació dels fets delictius. L’objectiu era tenir una visió de conjunt de les tipologies delictives, a partir, entre altres fonts, de les dades policials i de les dades d’enquestes.

El sistema de classificació actual es basa en criteris establerts entre el 1929 i el 1930, i es caracteritza per recollir pocs fets que estan regulats de manera molt semblant arreu dels EUA. Per tant, tot i que és una classificació pragmàtica i útil, també és massa rígida i estricta, i una de les voluntats del nou sistema de classificació és que constitueixi un marc que permeti incorporar-hi noves figures delictives que puguin aparèixer en un futur.

La nova classificació es fa amb finalitats estadístiques i pretén que qualsevol fet delictiu pugui ser encabit en alguna categoria, però només en una. Les definicions de la classificació posen l’èmfasi en conductes, sense la voluntat que aquestes s’hagin de correspondre amb les tipologies penals. Malgrat que la classificació es pensa en relació amb les infraccions penals, també té en compte que l’anàlisi es farà sobre incidents, que poden incloure més d’un fet delictiu o relacionar una o més víctimes o un o més autors.

A més de revisar el sistema actual, els precedents històrics i les necessitats dels diferents usuaris de les estadístiques de criminalitat, també han analitzat altres experiències en modernització de les estadístiques. Entre aquestes, destaca la Classificació Internacional de Delictes amb Finalitats Estadístiques (ICCS, per la sigla en anglès), aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i que s’estableix com un estàndard internacional que s’ha pres com a marc de referència incorporant-hi modificacions per tenir en compte la realitat pròpia del país (com ara incidents amb armes de foc).

Així, la nova classificació proposada conté 11 categories de primer nivell (més genèriques) que, amb alguna petita diferència, es corresponen amb les de l’ICCS:

  1. Actes que condueixen a la mort o intenten causar la mort
  2. Actes que causen dany o intenten causar dany a les persones
  3. Actes injuriosos de naturalesa sexual
  4. Actes de violència o amenaces de violència contra les persones relacionats amb la propietat
  5. Actes que només atempten contra la propietat
  6. Actes relacionats amb substàncies controlades[1]
  7. Actes relacionats amb el frau, l’estafa o la corrupció
  8. Actes contra l’ordre públic i l’autoritat
  9. Actes contra la seguretat nacional
  10. Actes contra el medi natural o contra els animals
  11. Altres actes delictius no classificats en les altres categories

Aquest primer nivell de categories es va subdividint, amb major o menor detall, fins arribar a un màxim de quatre nivells (X.X.X.X), amb la qual cosa s’obtenen 189 categories diferents (l’ICCS arriba a 230 categories).

La classificació s’acompanya d’uns atributs o etiquetes que permeten una explotació addicional i, fins i tot, una reclassificació posterior. Aquests atributs estan relacionats amb l’incident o amb les diferents infraccions, víctimes o autors relacionats amb cada incident.

La setmana vinent complementarem la informació amb el resultat del segon informe, publicat el març del 2018, en què es proposa el sistema de recollida de dades i com implementar-lo.

L’informe complet es pot consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

[1] Inclou drogues narcòtiques i substàncies estupefaents prohibides o regulades per les lleis, així com els seus precursors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La delinqüència no violenta continua minvant a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Notable descens de la delinqüència a Alemanya

Polizeiliche Kriminalstatistik 2017La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

  • L’increment de la pressió policial
  • L’augment de la disponibilitat de les drogues
  • La venda per internet
  • La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Anglaterra i Gal·les perden més de 22.000 agents de policia en només vuit anys

Police in GlasgowSegons diverses notícies publicades en mitjans de comunicació anglesos,[1] la xifra d’agents de policia a Anglaterra i Gal·les ha caigut en 1.213 efectius els darrers sis mesos i el setembre del 2017 era un 16% per sota del màxim de l’any 2009, segons xifres oficials. Es considera que la causa d’aquesta situació és la congelació de les nòmines dels policies, a part de la participació creixent del sector privat en l’àmbit de la seguretat.

Les últimes dades estadístiques del Home Office de setembre de l’any 2017 situen el nombre d’oficials de les 43 forces policials a Anglaterra i Gal·les en 121.929 efectius, des dels 123.142 del 31 de març del mateix any i dels 144.353 del 2009. És a dir, 22.424 agents menys en vuit anys.

De les 43 forces policials, la Policia Metropolitana de Londres, la més important d’Anglaterra i Gal·les, va representar més de la meitat de la caiguda del nombre d’oficials, amb 646 menys en només sis mesos.

Tot i que les xifres del mateix Home Office sobre criminalitat destaquen per un fort augment de les dades delictives registrades –l’increment registrat més alt dels darrers deu anys–, les plantilles policials segueixen disminuint en part perquè les nòmines de la policia continuen congelades. Actualment, segons el Home Office, no hi ha fons addicionals per a la millora salarial dels cossos policials.

En termes percentuals, la major reducció de plantilla va ser l’experimentada per North Yorkshire, amb un 4,2%, en perdre 58 oficials fins al setembre del 2017. En segon lloc, estaria West Midlands, que va perdre 221 agents de policia, un 3,3% de la totalitat dels agents.

Davant d’aquest escenari, alts càrrecs de la policia han advertit que la insuficient dotació econòmica en seguretat està deixant els policies en una situació molt difícil, i més davant d’un escenari d’augment registrat de la delinqüència i de la contínua amenaça terrorista.

Aquesta situació s’ha traslladat a l’escenari polític i també hi han intervingut responsables policials. Mentre que el partit laborista considera que la previsió pressupostària per a seguretat en el període 2018-2019 suposa una retallada de 119 milions de lliures respecte del període anterior, des del Home Office es considera que el pressupost sectorial augmentarà prop de 450 milions de lliures i subratllen que, des de l’any 2010, la reducció dels delictes “tradicionals” ha estat del 40%.

Des del Consell de Caps de la Policia Nacional es reconeixen certs avenços en la voluntat d’augmentar els recursos en seguretat, tot i que existeixen diferències importants en la composició del finançament, fet que reverteix en què l’augment dels pressupostos pugui variar entre l’1,6% i el 3,6%.

Per la seva banda, l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat la voluntat de reduir l’impacte de les retallades policials, invertint 60 milions de lliures anuals per finançar 1.000 agents de policia addicionals. Tot i això, reconeix que aquesta inversió no farà revertir les xifres creixents dels darrers temps sobre activitat delictiva. També ha subratllat la voluntat de fer front a l’augment de la delinqüència juvenil a Londres, amb una injecció de 15 milions de lliures anuals.

[1] La notícia ha aparegut en diversos rotatius i s’han anat publicant notícies relacionades. En destaquem una del diari The Guardian del 13 de febrer del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La UE és menys segura que fa dos anys, segons els seus ciutadans

La percepció de la seguretat va ser un dels temes sobre els quals van respondre 28.093 ciutadans a l’onada del juny de l’Eurobaròmetre. Aquesta enquesta es va portar a terme als 28 països de la Unió Europea, de manera presencial als domicilis de les persones enquestades (totes elles de 15 anys o més). A Espanya, les persones enquestades van ser 1.007.

Els resultats mostren que la percepció de seguretat es redueix a mesura que l’espai sobre el qual es pregunta és més gran. Així, la gran majoria dels ciutadans europeus consideren que el seu entorn més proper és segur: un 91% consideren segur el seu barri i un 90% creuen que la seva ciutat ho és. Aquesta àmplia majoria es redueix al 80% quan es pregunta si consideren que el seu país és segur. I quan la pregunta és si la UE és un lloc segur, el percentatge es redueix a un 68%.

A més, es dona la paradoxa que, respecte als anys anteriors, la percepció de seguretat als entorns propers (barri i ciutat) ha augmentat lleugerament,[1] mentre que la percepció que la Unió Europea és un espai segur ha baixat més de 10 punts (era del 79% l’any 2015).

A l’informe de presentació dels resultats, publicat el desembre del 2017, s’esmenten els atacs terroristes (sense comptar els que van tenir lloc a Catalunya, ja que l’enquesta es va fer dos mesos abans) com una de les raons d’aquesta reducció en la sensació de seguretat. El motiu és que, mentre a la majoria dels països la sensació de seguretat és elevada, en aquells que han patit problemes de seguretat més greus, especialment els relacionats amb el terrorisme, aquestes puntuacions han baixat i afecten més la seguretat a la UE que la dels entorns més propers.

L’enquesta també preguntava sobre la importància de cinc fenòmens que suposen un repte per a la seguretat a la UE (terrorisme, criminalitat organitzada, desastres naturals causats per l’home, ciberdelinqüència i les fronteres exteriors de la UE) i totes elles eren considerades importants per a més del 85% dels enquestats.

Els resultats sobre la valoració de les accions que porta a terme la policia per combatre determinats àmbits delictius no són tan positius. Així, mentre la lluita contra el terrorisme o el tràfic de drogues i la ciberdelinqüència són majoritàriament valorades com a suficients, la majoria dels enquestats consideren que la seva policia no fa prou per combatre el rentat de diners i la corrupció.

En la mateixa onada de l’Eurobaròmetre del juny, també es va preguntar als ciutadans sobre les seves actituds respecte a la ciberseguretat. Entre els resultats, que es van publicar el setembre, destacava l’augment de la preocupació de la ciutadania per aquest problema.

El portal de dades obertes de la Unió Europea també permet accedir i descarregar dades sobre altres edicions de l’Eurobaròmetre.

[1] L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) també  pregunta sobre la percepció de la seguretat al municipi. Malgrat que la formulació de la pregunta és diferent de la de l’Eurobaròmetre, els resultats del 2015 també mostren que la percepció de seguretat al municipi ha anat augmentant des de l’any 2011. El treball de camp de l’edició del 2017 es va fer el novembre del 2017, pocs mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Caldrà esperar els resultats de les properes edicions de l’ESPC per poder valorar la incidència dels atacs terroristes sobre la percepció de seguretat de les persones residents a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos exemples de la utilització de dades obertes sobre delinqüència als EUA

Open DataMés enllà dels informes estadístics oficials, dels quals ens fem ressò habitualment en aquest blog, els portals de dades obertes i les normatives de transparència faciliten que acadèmics, investigadors i periodistes analitzin les dades per obtenir informació sobre evolucions i tendències, ja sigui de la delinqüència en general o d’alguns fets en concret. A continuació exposem dos exemples d’aquestes anàlisis que aprofiten les dades obertes dels EUA.

Augmenten els homicidis de blancs

El portal de notícies The Crime Report es feia ressò d’un estudi que utilitzava els informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI per analitzar l’increment de les víctimes d’homicidis als EUA entre els anys 2014 i 2016 (que va ser del 22%). Mentre l’opinió pública majoritària relacionava aquest augment amb les tensions de la policia amb les comunitats afroamericanes i la deixadesa de la policia en alguns barris, aquest estudi posava l’atenció en l’increment de morts de persones de raça blanca, el més gran des de començaments dels anys noranta. La hipòtesi que plantegen és que aquest increment estaria relacionat amb l’increment del consum d’heroïna als EUA, que ha provocat un augment considerable de les morts homicides de persones blanques.

No obstant això, reconeixen que la violència relacionada amb el mercat de les drogues està lluny de la que provocava el mercat del crack els anys noranta, i que caldria confirmar la seva hipòtesi amb estudis més detallats en l’àmbit local o de barris.

Avançament de les dades sobre criminalitat

L’FBI publica les dades oficials sobre la criminalitat als EUA entre el setembre i l’octubre, però la majoria de les grans ciutats d’aquell país tenen portals de dades obertes on publiquen de manera habitual les seves pròpies dades. Aprofitant aquesta major freqüència, i fent algunes peticions addicionals a algunes ciutats, el Centre Brennan per a la Justícia de l’Escola de Dret de la Universitat de Nova York publica anàlisis estimatòries sobre l’evolució de la delinqüència (i que va actualitzant durant l’any). En aquesta anàlisi, recullen les dades de les 30 ciutats més grans dels EUA i les comparen amb les dades oficials de l’any anterior. Cal remarcar el caràcter estimatori d’aquest estudi, ja que realitza les projeccions de les dades anuals de l’any en curs a partir de les dades dels primers sis mesos i sobre la base del pes que han tingut en anys anteriors els fets dels primers semestres.

Així, el primer informe estimatori del 2016 (del mes de setembre) projectava un increment global de la delinqüència d’un 1,3%. L’actualització (del mes de desembre) reduïa aquest augment al 0,3%, mentre que les dades finals (en l’informe publicat el juny del 2017) mostraven un increment del 0,9%.[1]

Malgrat que puguin semblar grans les diferències entre l’evolució estimada en els dos moments diferents i la xifra final, cal tenir en compte que la font oficial, l’FBI, publica també a començaments d’any un informe preliminar amb algunes dades semestrals, en les quals les evolucions també difereixen bastant de les evolucions anuals.

[1] Les dues darreres publicacions corresponen a l’estimació de dades del 2017 a partir de les dades del primer semestre i l’actualització a mitjan desembre del 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La meitat dels delictes més greus als EUA no es denuncia

Als Estats Units, el percentatge de denúncies i de fets que no arriben al coneixement de les autoritats –l’anomenada “xifra fosca” o “negra”– és una de les informacions que s’obtenen de les enquestes de victimització.

    • L’any 2016 es van denunciar aproximadament la meitat (el 51%) dels delictes violents més greus (agressions sexuals, robatoris violents i agressions violentes greus).
    • Els percentatges de denúncia baixen al 42% per al conjunt dels delictes violents, i al 36% per als delictes contra el patrimoni.
    • El tipus de fets amb una xifra fosca més baixa és el de la sostracció de vehicles de motor, ja que se’n denuncien el 80% dels casos.
    • Per contra, les agressions sexuals són les que tenen la xifra fosca més alta, ja que el percentatge de denúncia és tan sols d’un 23%, el més baix de tots.

Les taxes de victimització

La taxa de victimització va ser de 21,1 delictes violents per cada 1.000 habitants de dotze anys o més. D’aquests, 7 de cada 1.000 corresponen a delictes greus, i els 14,1 restants, a agressions lleus. Del total de delictes violents, la taxa va ser més alta per les agressions de desconeguts (8,2) que per la violència exercida per la parella (2,2 victimitzacions per 1.000 habitants). Entre les agressions violentes, s’hi van produir gairebé 1,8 victimitzacions causades per arma de foc per cada 1.000 habitants, de les quals se’n va denunciar el 61% (es quantifiquen tant si s’ha utilitzat l’arma com si només s’ha mostrat).

Pel que fa als delictes contra el patrimoni, els resultats dels enquestats van donar la xifra de 119,4 fets per cada 1.000 habitatges, dels quals 90,3 corresponen a furts o sostraccions sense violència i sense entrada a la llar, 24,7 a robatoris al domicili o entrades al domicili sense autorització, i 4,4 a sostraccions de vehicles.

Metodologia

Aquests són alguns dels resultats que proporciona la darrera edició de l’enquesta de victimització dels EUA, que ha publicat el Departament de Justícia dels EUA al desembre de 2017. Les enquestes es van realitzar, durant l’any 2016, a 224.520 residents als EUA a partir dels dotze anys i a 134.690 llars, i es preguntava sobre fets esdevinguts els sis mesos anteriors. Enguany la mostra s’ha redissenyat per recollir els canvis que s’han produït en el cens de població i per poder realitzar estimacions en els 22 estats amb més població i en algunes àrees metropolitanes d’aquests estats. En conseqüència, els resultats no es poden comparar de manera directa amb els d’anys anteriors. Malgrat això, els responsables afirmen que en aquelles àrees en què la mostra és la mateixa, els canvis no són estadísticament significatius.

Aquestes dades complementen les obtingudes de l’estadística policial i que vam recollir fa unes setmanes a Notes de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de les ambulàncies poden ajudar la policia

Les situacions de crisi i escassedat sovint impliquen un aprofitament millor i més gran dels recursos disponibles. Amb aquesta premissa, investigadors britànics han estudiat si la policia podia trobar informació addicional i reduir la xifra fosca d’alguns fets delictius a partir de les dades generades per un altre servei públic: les ambulàncies.

Segons el registre policial, els delictes violents contra persones van augmentar un 19% a Anglaterra i Gal·les entre el 2015 i el 2016. Aquesta xifra pot estar condicionada per la millora en el canvi de sistema de recollida de dades, ja que les dades de l’enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les (Csew) mostren increments del 4%, que no es consideren estadísticament significatius.

A més, els cossos policials d’Anglaterra i Gal·les s’han vist afectats per grans retallades pressupostàries. En aquest context, i amb la filosofia de fer més amb menys, la policia de West Midlands i la secció europea de la Rand Corporation van aconseguir una beca d’investigació per a la innovació policial amb l’objectiu d’estudiar si es podien utilitzar les dades recollides per ambulàncies en vigilar les agressions i si es podrien aprofitar per dissenyar plans de prevenció de la violència.

S’han analitzat les dades de serveis d’emergència relacionats amb violència de les ciutats de Birmingham, Coventry i Wolverhampton en el període 2012-2015, així com les dades policials d’aquestes ciutats en el mateix termini de temps.

El principal resultat a què han arribat ha estat la implementació exitosa d’un sistema que ha millorat la manera com es comparteixen les dades entre el servei d’ambulàncies i la policia de West Midlands. A més, la comparativa entre les dades d’ambdues fonts ha permès detectar que:

  • Les dades recollides per les ambulàncies proporcionen informació substancial sobre els fets violents. Més del 66% dels incidents recollits per les ambulàncies no es trobava al registre policial.
  • A West Midlands hi ha una mitjana de 16 avisos diaris a ambulàncies per fets violents, i això implica un alt volum de dades que habitualment no queden recollides al registre policial.
  • Una part de les dades relacionades amb les ambulàncies es recullen de manera automàtica, com ara la localització de cada trucada. Això implica que pot ser treballada i compartida sense una feina addicional.
  • La policia no registra tots els casos violents en què intervenen. Aquesta és l’explicació al fet que només s’han pogut relacionar el 34% dels serveis d’ambulància amb registres policials, mentre que el 55% dels avisos a les ambulàncies provenien d’agents de policia.

Malgrat que els resultats semblen prometedors, els investigadors destaquen que encara resta provar l’efectivitat de les dades de les ambulàncies pel que fa a la prevenció de la violència, i proposen ampliar el debat a l’àmbit nacional i aprofundir en el creuament de dades d’incidents en què hi ha hagut presència d’ambulàncies i de policies. A més, també plantegen línies d’investigació futura, fins i tot amb alguna línia d’experimentació.

El juny del 2016, ja recollíem en aquest blog una altra iniciativa semblant, també en el context britànic. En aquell cas, la informació no era d’ambulàncies sinó d’hospitals. La informació pretenia analitzar l’evolució en el nombre de víctimes ateses als hospitals, i comparar-la amb les evolucions de la delinqüència violenta a l’enquesta de victimització i al registre policial.

Font: Shuterland, Alex; Strang, Lucy; Stepanek, Martin; Giacomantonio, Chris; Boyle, Adrian. Using Ambulance Data for Violence Prevention. Rand Corporation

https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR2216.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza

ErtzainaDurant els darrers anys, els cossos de policia dels països del nostre entorn han anat fent públiques les dades delictives registrades, amb una marcada tendència a la disminució d’il·lícits. La policia del País Basc, l’Ertzaintza, amb la publicació de les seves dades, constata també aquesta mateixa línia descendent dels fets delictius.

Les infraccions penals conegudes per l’Ertzaintza durant l’any 2016 van ser 81.355 – 11.554 a Àlaba, 48.213 a Biscaia i 21.568 a Guipúscoa. Si analitzem el període 2012-2016, podem constatar que les xifres han anat disminuint any rere any:

Nombre d’Il·lícits
2012 90.653
2013 88.818
2014 86.783
2015 83.996
2016 81.355
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

D’aquestes 81.355 infraccions penals registrades l’any 2016, 41 corresponen a homicidis, 5.235 a lesions, 61.790 a il·lícits contra el patrimoni i 357 a delictes contra la llibertat sexual.

D’altra banda, si es tenen en compte les detencions efectuades per l’Ertzaintza, veiem que l’evolució presenta unes xifres percentuals de disminució similars a les de l’activitat delictiva:

Nombre de detencions
2012 8.243
2013 7.590
2014 6.891
2015 5.964
2016 5.247
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Efectivament, l’any 2016 presenta la xifra més baixa de detencions. D’aquestes, 712 van tenir lloc a Àlaba, 2.694 a Biscaia i 1.841 a Guipúscoa.

Així mateix, l’Ertzaintza també fa públiques les dades de les investigacions portades a terme a les tres províncies del territori basc. En aquest cas, les investigacions efectuades pel cos policial segueixen una tendència ascendent en el període 2012-2016:

Nombre d’investigacions
2012 14.468
2013 15.321
2014 15.360
2015 17.082
2016 20.782
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Com es pot veure, hi ha un increment progressiu de les investigacions, per bé que l’any 2014 es mantenen estables i, en canvi, l’any 2016 hi ha un salt remarcable.

Pel que fa a la taxa d’infraccions penals per mil habitants en l’àmbit provincial, les dades de l’Ertzaintza mostren unes xifres força baixes:

Taxa d’infraccions penals
2015 2016
Àlaba 38,63 36,56
Biscaia 43,05 42,58
Guipúscoa 32,86 30,77
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

La taxa d’infraccions penals per mil habitants a l’Estat espanyol l’any 2015 va ser de 43,69, i de 43,21 el 2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français