Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

• L’increment de la pressió policial
• L’augment de la disponibilitat de les drogues
• La venda per internet
• La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segons diverses notícies publicades en mitjans de comunicació anglesos,[1] la xifra d’agents de policia a Anglaterra i Gal·les ha caigut en 1.213 efectius els darrers sis mesos i el setembre del 2017 era un 16% per sota del màxim de l’any 2009, segons xifres oficials. Es considera que la causa d’aquesta situació és la congelació de les nòmines dels policies, a part de la participació creixent del sector privat en l’àmbit de la seguretat.

Les últimes dades estadístiques del Home Office de setembre de l’any 2017 situen el nombre d’oficials de les 43 forces policials a Anglaterra i Gal·les en 121.929 efectius, des dels 123.142 del 31 de març del mateix any i dels 144.353 del 2009. És a dir, 22.424 agents menys en vuit anys.

De les 43 forces policials, la Policia Metropolitana de Londres, la més important d’Anglaterra i Gal·les, va representar més de la meitat de la caiguda del nombre d’oficials, amb 646 menys en només sis mesos.

Tot i que les xifres del mateix Home Office sobre criminalitat destaquen per un fort augment de les dades delictives registrades –l’increment registrat més alt dels darrers deu anys–, les plantilles policials segueixen disminuint en part perquè les nòmines de la policia continuen congelades. Actualment, segons el Home Office, no hi ha fons addicionals per a la millora salarial dels cossos policials.

En termes percentuals, la major reducció de plantilla va ser l’experimentada per North Yorkshire, amb un 4,2%, en perdre 58 oficials fins al setembre del 2017. En segon lloc, estaria West Midlands, que va perdre 221 agents de policia, un 3,3% de la totalitat dels agents.

Davant d’aquest escenari, alts càrrecs de la policia han advertit que la insuficient dotació econòmica en seguretat està deixant els policies en una situació molt difícil, i més davant d’un escenari d’augment registrat de la delinqüència i de la contínua amenaça terrorista.

Aquesta situació s’ha traslladat a l’escenari polític i també hi han intervingut responsables policials. Mentre que el partit laborista considera que la previsió pressupostària per a seguretat en el període 2018-2019 suposa una retallada de 119 milions de lliures respecte del període anterior, des del Home Office es considera que el pressupost sectorial augmentarà prop de 450 milions de lliures i subratllen que, des de l’any 2010, la reducció dels delictes “tradicionals” ha estat del 40%.

Des del Consell de Caps de la Policia Nacional es reconeixen certs avenços en la voluntat d’augmentar els recursos en seguretat, tot i que existeixen diferències importants en la composició del finançament, fet que reverteix en què l’augment dels pressupostos pugui variar entre l’1,6% i el 3,6%.

Per la seva banda, l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat la voluntat de reduir l’impacte de les retallades policials, invertint 60 milions de lliures anuals per finançar 1.000 agents de policia addicionals. Tot i això, reconeix que aquesta inversió no farà revertir les xifres creixents dels darrers temps sobre activitat delictiva. També ha subratllat la voluntat de fer front a l’augment de la delinqüència juvenil a Londres, amb una injecció de 15 milions de lliures anuals.

[1] La notícia ha aparegut en diversos rotatius i s’han anat publicant notícies relacionades. En destaquem una del diari The Guardian del 13 de febrer del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français