Professional competences in police training in Catalonia and Sweden: the perspective of those who aspire to be police officers

Notes de seguretatDeixa un comentari

In the framework of the research project Europeu RECPOL, the study Recruitment, Education and Career in the Police has just been published about the perception of those applying to be police officers in relation with the competences necessary to practise the profession. It was carried out by researchers from the Swedish university of Umeå Thomas Bäck i Mojgan Padyab and Catalonia public security institute Lola Vallès. All have developed their research activities in organisations providing initial police training in the two countries.

The basic aim of the article, as indicated by its title, is to compare how necessary police applicants in Catalonia and Sweden regard three types of competences in order to appropriately carry out police functions. The study is based on the administration of identical questionnaires for would-be police officers from both countries at two times: at the beginning and end of his / her initial police training. The questionnaire asks them how necessary they regard specific knowledge (technical competence), practical skills (initiative and autonomy) and reflecting on actions (ethical competences and attitude).

The study, however, goes beyond simply comparing the perception of trainee police officers in Catalonia and Sweden, as it begins to describe both police systems and training in the two countries and provides an interesting review of the state of research in very relevant areas in the police training process, such as:

  1. The relevance that knowledge, skills and attitudes must have in the process of police training.
  2. To what extent trainee police officers change their perspective about the importance of a range of types of competences in their profession and, therefore, in the police profession.
  3. The incidence of social origin, level of education and gender of trainees during the process.

As far as the main objective of the study is concerned, after analysing the results of the questionnaires, it concludes that there are common patterns in both cases. Therefore, specific knowledge of the profession and of the norms received in most cases (except in the first questionnaire in Sweden) the highest assessment (above 4 on a scale of 1 to 5), which shows that trainee officers regard it as important, both at the start and end of official training. There are, however, differences between students from both countries. In the case of Sweden, for example, the importance of knowledge, although it is high, is lower than that of Catalonia and goes down slightly when the initial training period is completed. Indeed, Swedish students give the three competence groups a lower score once the course is finished. In the Catalan case, students continue to rate knowledge highly, but practical skills and the ability to reflect receive a significantly higher rating. The importance of practice continues to be slightly higher in the case of Swedish trainees.

As far as gender is concerned, in both cases women rate the importance of the ability to reflect more highly than men.

The study ends by offering a wide range of bibliography about police training, which is vital, in most cases, for any consistent study of the issue.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Les compétences professionnelles dans la formation policière en Catalogne et en Suède : l’avis des élèves policiers

Notes de seguretatDeixa un comentari

Dans le cadre du projet de recherche européen RECPOL vient de paraître l’étude Recruitment, Education and Career in the Police sur la perception des élèves policiers concernant les compétences nécessaires pour exercer leur profession. Elle a été menée à bien par Thomas Bäck et Mojgan Padyab, chercheurs de l’université suédoise d’Umeå, et Lola Vallès de l’Institut de la sécurité publique de Catalogne. Tous développent leur activité de recherche au sein des organisations chargées de la formation initiale de police dans les deux pays.

L’article a pour but essentiel, comme l’indique son titre, de comparer l’avis des élèves policiers en Catalogne et en Suède sur la nécessité de trois types de compétences pour mener à bien leurs fonctions de policier. L’étude s’appuie sur la gestion de questionnaires identiques à l’égard des élèves policiers des deux pays à deux moments bien précis : au début et à la fin de leur formation initiale pour devenir policier. Le questionnaire leur demande dans quelle mesure ils estiment nécessaires, pour l’exercice de leur profession, les connaissances spécifiques (compétence technique), les aptitudes pratiques (initiative et autonomie) et la réflexion sur l’action (compétences étiques et comportements).

Toutefois, l’étude ne se limite pas à comparer la perception des élèves policiers en Catalogne et en Suède puisqu’elle commence par décrire les systèmes de police ainsi que la formation dans les deux pays et fait une synthèse intéressante de l’état de la recherche sur certains points très importants du processus de formation policière, dont :

  1. L’importance que doivent avoir les connaissances, les aptitudes et les comportements dans le processus de formation des policiers.
  2. La manière dont les élèves policiers changent d’avis sur l’importance des différents types de compétences dans leur profession et, donc, dans le métier de policier.
  3. L’incidence de l’origine sociale, du niveau d’études et du sexe des élèves dans le processus de formation.

Pour ce qui est du but évident de l’étude, après analyse des résultats des questionnaires, celle-ci conclut à l’existence de patrons communs dans les deux cas. Ainsi, les connaissances spécifiques de la profession et des normes reçoivent dans la majorité des cas (sauf dans le premier questionnaire en Suède) la note la plus haute (au-dessus de 4 sur une échelle de 1 à 5), ce qui montre que les élèves policiers privilégient, au début comme à la fin de la formation initiale, l’importance de l’obtention des connaissances. Il y a, néanmoins, des différences entre les élèves des deux pays. Ainsi, en Suède, l’importance des connaissances, bien que haute, est inférieure par rapport à la Catalogne et baisse légèrement en fin de formation initiale. En fait, les élèves suédois notent moins bien les trois groupes de compétences en fin de cours. En Catalogne, les élèves maintiennent leur haute opinion des connaissances mais améliorent significativement l’appréciation des aptitudes pratiques et de la capacité de réflexion. L’importance de la pratique reste toujours plus haute chez les élèves suédois.

En ce qui concerne le facteur sexe, dans les deux cas, les femmes notent mieux que les hommes l’importance de la capacité de réflexion.

L’étude s’achève par un grand répertoire bibliographique sur la formation policière, incontournable, dans la plupart des cas, pour toute étude solide en la matière.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Les competències professionals en la formació policial a Catalunya i a Suècia: la perspectiva dels aspirants a policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

En el marc del projecte de recerca Europeu RECPOL, s’acaba de publicar l’estudi Recruitment, Education and Career in the Police sobre la percepció dels aspirants a policia en relació amb les competències necessàries per exercir la seva professió. L’han dut a terme els investigadors de la Universitat sueca d’Umeå Thomas Bäck i Mojgan Padyab i de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya Lola Vallès. Tots ells desenvolupen la seva activitat investigadora en les organitzacions encarregades de la formació inicial de policia als dos països.

L’article té com a objectiu fonamental, com ho indica el títol, comparar com de necessàries veuen els aspirants a policia a Catalunya i a Suècia tres tipus de competències per dur a terme de manera adequada les funcions policials. L’estudi està basat en l’administració de qüestionaris idèntics als aspirants a policia dels dos països en dos moments: a l’inici i al final de la seva formació inicial per ser policia. El qüestionari els pregunta com de necessaris veuen per al seu exercici professional els coneixements específics (competència tècnica), les habilitats pràctiques (iniciativa i autonomia) i la reflexió sobre l’acció (competències ètiques i actituds).

L’estudi, però, fa molt més que limitar-se a comparar la percepció dels estudiants de policia a Catalunya i a Suècia, ja que comença per descriure tant els sistemes de policia com de formació en els dos països i fa un resum interessant de l’estat de la recerca en punts molt rellevants en el procés de formació de policia, com ara:

  1. La rellevància que han de tenir el coneixement, les habilitats i les actituds en el procés de formació dels policies.
  2. Fins a quin punt els aspirants a policia canvien la seva perspectiva sobre la importància dels diversos tipus de competències en la seva professió i, per tant, en la professió de policia.
  3. La incidència de l’origen social, del nivell d’estudis i del sexe dels aspirants en el procés formatiu.

Pel que fa a l’objecte manifest d’estudi, després d’analitzar els resultats dels qüestionaris, conclou que hi ha patrons comuns en tots dos casos. Així, els coneixements específics de la professió i de les normes reben en la majoria de casos (excepte en el primer qüestionari a Suècia) la valoració més alta (per sobre del 4 en una escala d’1 a 5), circumstància que evidencia que els estudiants de policia valoren com a important, tant a l’inici com al final de la formació inicial, l’assoliment de coneixements. Hi ha, però, diferències entre els estudiants de tots dos països. Així, en el cas de Suècia, la importància dels coneixements, encara que alta, és inferior a la de Catalunya i es redueix lleument en finalitzar la formació inicial. De fet, els alumnes suecs puntuen més baix els tres grups competencials en finalitzar el curs. En el cas català, els alumnes mantenen la seva alta valoració dels coneixements, però incrementen significativament la valoració de les habilitats pràctiques i la capacitat de reflexió. La importància de la pràctica roman sempre lleument més alta en el cas dels aspirants suecs.

En relació amb el factor sexe, en tots dos casos les dones valoren més alt que els homes la importància de la capacitat de reflexió.

L’estudi acaba oferint un gran repertori de bibliografia sobre formació policial, ineludible, en la majoria dels casos, per a qualsevol estudi consistent sobre la matèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Las competencias profesionales en la formación policial en Cataluña y en Suecia: la perspectiva de los aspirantes a policía

Notes de seguretatDeixa un comentari

En el marco del proyecto de investigación Europeo RECPOL, se acaba de publicar el estudio Recruitment, Education and Career in the Police sobre la percepción de los aspirantes a policía en relación con las competencias necesarias para ejercer su profesión. Lo han llevado a cabo los investigadores de la Universidad sueca de Umeå Thomas Bäck y Mojgan Padyab y del Instituto de Seguridad Pública de Cataluña Lola Vallès. Todos ellos desarrollan su actividad investigadora en las organizaciones encargadas de la formación inicial de policía en ambos países.

El artículo tiene como objetivo fundamental, como lo indica el título, comparar cómo de necesarias ven los aspirantes a policía en Cataluña y en Suecia tres tipos de competencias para llevar a cabo de manera adecuada las funciones policiales. El estudio está basado en la administración de cuestionarios idénticos a los aspirantes a policía de ambos países en dos momentos: al inicio y al final de su formación inicial para ser policía. El cuestionario les pregunta cómo de necesarios ven para su ejercicio profesional los conocimientos específicos (competencia técnica), las habilidades prácticas (iniciativa y autonomía) y la reflexión sobre la acción (competencias éticas y actitudes).

El estudio, sin embargo, hace mucho más que limitarse a comparar la percepción de los estudiantes de policía en Cataluña y en Suecia, ya que empieza por describir tanto los sistemas de policía como de formación en ambos países y hace un resumen interesante del estado de la investigación en puntos muy relevantes en el proceso de formación de policía, como son:

  1. La relevancia que deben tener el conocimiento, las habilidades y las actitudes en el proceso de formación de los policías.
  2. Hasta qué punto los aspirantes a policía cambian su perspectiva sobre la importancia de los diversos tipos de competencias en su profesión y, por lo tanto, en la profesión de policía.
  3. La incidencia del origen social, del nivel de estudios y del sexo de los aspirantes en el proceso formativo.

Con respecto al objeto manifiesto de estudio, tras analizar los resultados de los cuestionarios, concluye que hay patrones comunes en ambos casos. Así, los conocimientos específicos de la profesión y de las normas reciben en la mayoría de casos (excepto en el primer cuestionario en Suecia) la valoración más alta (por encima del 4 en una escala de 1 a 5), circunstancia que evidencia que los estudiantes de policía valoran como importante, tanto al inicio como al final de la formación inicial, la consecución de conocimientos. Existen, sin embargo, diferencias entre los estudiantes de ambos países. Así, en el caso de Suecia, la importancia de los conocimientos, aunque alta, es inferior a la de Cataluña y se reduce levemente al finalizar la formación inicial. De hecho, los alumnos suecos puntúan más bajo los tres grupos competenciales al finalizar el curso. En el caso catalán, los alumnos mantienen su alta valoración de los conocimientos, pero incrementan significativamente la valoración de las habilidades prácticas y la capacidad de reflexión. La importancia de la práctica permanece siempre levemente más alta en el caso de los aspirantes suecos.

En relación con el factor sexo, en ambos casos las mujeres valoran más alto que los hombres la importancia de la capacidad de reflexión.

El estudio acaba ofreciendo un gran repertorio de bibliografía sobre formación policial, ineludible, en la mayoría de los casos, para cualquier estudio consistente sobre la materia.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The reporting of hate crimes reaches record figures in England and Wales after Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Between July and September 2016, 14,000 hate crimes were reported in England and Wales and, and in the case of some police forces, the number of people suspected of such crimes increased by over 50% in comparison with the previous three months.

According to statistics corresponding to the first three months after the European Union referendum, most police forces in England and Wales recorded record levels of hate crimes.

The weeks following the Brexit ballot from 23 June 2016, political debates focused on the economy, immigration and the political constitution. In spite of everything, one issue was either ignored or underestimated, that being the worrying rise in hate crimes. According to figures provided by the Metropolitan Police, during the last week of June and the month of July, the increase could amount to 500%−an average of 47 cases being reported every day, compared with the previous average before Brexit, of 63 cases every week.

According to Home Office figures, the hate crime figure in July 2016 had been 41% higher than twelve months earlier.

Dorset and Nottinghamshire suffered the highest percentage increases, according to statistical data – 100% and 75%, respectively–, in comparison with the levels observed between March and the end of June. It must be stressed that this period had included the referendum campaign and the week immediately after the ballot.

London’s Metropolitan Police recorded the largest number of hate crimes, with 3,356 cases, during this period, while the police of Greater Manchester and West Yorkshire recorded 1,033 and 1,013, respectively.

On the other hand, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey and the police force of the City of London were the only areas to see a slight decrease in hate crimes.

It must be noted that hate crimes are not a new concept. Suffice to remember the numerous incidents of a religious and racial nature after the attacks of 11 September and 7 July. However, there has been a recent increase in an approach to treat such incidents as crimes and to pursue them. In 2015, for example, the Crown Prosecution Service (CPS) recorded 15,442 prosecutions due to hate crimes.

All in all, discrepancies remain as to how such crimes should be tackled and to what extent. Some crimes have a racial or religious component as a criminal element, which must be proved so that the action may be considered punishable. In other cases, consideration of the case as a “hate crime” is an aggravating circumstance of the main cause which means a harder sentence. Some professionals state that they are in favour of unifying the varying main points of focus associated with hate crimes in order to ensure coherence and impartiality in this area.

INTERESTING LINKS

The website of the Mossos d’Esquadra: Let’s fight against hate and discrimination. We’ll listen to you

SIVIVO, System to protect against hate crime

Practical manual for the investigation and prosecution of hate crimes and discrimination

The European project Prism analyses how hatred is expressed on social networks

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Anglaterra i Gal·les enregistren xifres rècord de crims d’odi després del Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre juliol i setembre de 2016, es van enregistrar més de 14.000 crims d’odi a Anglaterra i Gal·les i, en el cas d’algunes forces policials, la xifra de sospitosos d’aquest tipus de crims va augmentar més d’un 50% en comparació amb el trimestre anterior.

Segons les dades estadístiques dels primers tres mesos després del referèndum de la Unió Europea, la majoria de forces policials d’Anglaterra i Gal·les van enregistrar nivells rècord de crims d’odi.

Les setmanes posteriors a la votació del Brexit del 23 de juny de 2016, els debats polítics es van centrar entorn de l’economia, la immigració i la constitució política. Malgrat tot, va haver un tema que es va obviar o subestimar, i va ser l’augment preocupant dels crims d’odi. Segons les xifres proporcionades per la Policia Metropolitana, durant la darrera setmana de juny i les de juliol, l’increment podria ser del 500% −una mitjana de 47 denúncies per crims d’odi al dia, en comparació amb la mitjana anterior al Brexit, de 63 casos setmanals.

Segons dades del Home Office, la xifra de crims d’odi el juliol de 2016 havia estat un 41% més alta que dotze mesos abans.

Dorset i Nottinghamshire van patir els majors increments percentuals, segons les dades estadístiques – 100% i 75%, respectivament–, en comparació amb els nivells observats entre març i finals de juny. Cal subratllar que aquest període havia inclòs la campanya del referèndum i la setmana immediatament posterior a la votació.

La Policia Metropolitana de Londres va registrar el major nombre de crims d’odi, amb 3.356 casos, en aquest període, mentre que la policia de Greater Manchester i West Yorkshire en van registrar 1.033 i 1.013, respectivament.

Per part seva, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey i la Policia de la Ciutat de Londres van ser les úniques demarcacions en què es va produir un lleu descens en la xifra de delictes d’odi.

Ara bé, els delictes d’odi no són un concepte nou. Només cal recordar els nombrosos incidents de caire racial o religiós després dels atacs de l’11 de setembre o del 7 de juliol. Però hi ha hagut un augment recent en el fet de tractar aquests incidents com a delictes i de perseguir-los. L’any 2015, per exemple, el Crown Prosecution Service (CPS) va enregistrar 15.442 enjudiciaments per delictes d’odi.

Amb tot, segueixen existint discrepàncies quant a com han d’abordar-se aquests crims. Alguns delictes inclouen un factor racial o religiós com a element del delicte, que ha de ser provat perquè l’acció sigui considerada punible. En altres casos, la consideració del fet com a “delicte d’odi” és una circumstància agreujant del fet principal que implica una elevació de la pena. Alguns professionals es postulen a favor d’unificar els diversos enfocaments dels crims d’odi, a fi d’assegurar la coherència i la imparcialitat d’aquest posicionament.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Web dels Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Apunt SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Apunt Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Apunt El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Angleterre et le pays de Galles enregistrent des taux record de crimes de haine après le Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre juillet et septembre 2016, plus de 14 000 crimes de haine ont été recensés en Angleterre et au pays de Galles et, chez certaines unités de police, le nombre de suspects pour ce type de forfait a augmenté de plus 50% par rapport au trimestre précédent.

D’après les données statistiques des trois premiers mois suivant le référendum sur l’Union européenne, la plupart des forces de police d’Angleterre et du pays de Galles ont enregistré des niveaux record de crimes de haine.

Au cours des semaines qui ont précédé le vote du Brexit, le 23 juin 2016, les débats se sont centrés sur l’économie, l’immigration et la constitution politique. Toutefois, il y a un sujet qui a été éludé ou sous-estimé, qui n’est autre que l’augmentation préoccupante des crimes de haine. D’après les chiffres fournis par la Police métropolitaine, sur la dernière semaine de juin et le mois de juillet, l’augmentation pourrait être de 500% – soit une moyenne de 47 plaintes pour crimes de haine par jour contre une moyenne de 63 cas par semaine avant le Brexit.

D’après les données du Home Office, le nombre de crimes de haine en juillet 2016 avait augmenté de 41% par rapport à douze mois auparavant.

Dorset et Nottinghamshire ont montré les plus fortes augmentations de pourcentage d’après les données statistiques – 100% et 75%, respectivement – par comparaison avec les niveaux observés entre mars et fin juin. Il faut souligner que cette période comprenait la campagne du référendum et la semaine immédiatement consécutive au vote.

La Police métropolitaine de Londres a enregistré le plus fort taux de crimes de haine, avec 3 356 cas, sur cette période, tandis que la police du Greater Manchester et la police du West Yorkshireen ont enregistré 1 033 et 1 013 cas, respectivement.

Pour leur part, le South Yorkshire, le Gloucestershire, le Surrey et la Police de la ville de Londres ont été les seules juridictions à constater une légère baisse du nombre de délits de haine.

Toutefois, les délits de haine ne sont pas un concept nouveau. Rappelons les nombreux incidents de type racial ou religieux après les attaques du 11 septembre ou du 7 juillet. Mais il y a eu une hausse récente dans le fait de traiter et de poursuivre ces incidents comme des délits. En 2015, par exemple, le Crown Prosecution Service (CPS) a recensé 15 442 mises en examen pour des délits de haine.

Somme toute, il existe encore des divergences quant à la manière d’aborder ces crimes. Certains délits incluent un facteur racial o religieux comme élément du délit, qu’il faut prouver pour que l’action soit considérée comme condamnable. Dans d’autres cas, considérer le fait comme « délit de haine » est une circonstance aggravante du fait principal, qui entraîne une élévation de la peine. Certains professionnels préconisent l’unification des différentes approches des crimes de haine afin de garantir la cohérence et l’impartialité de ce positionnement.

LIENS UTILES

Site web des Mossos d’Esquadra : Luttons contre la haine et la discrimination. Nous vous écoutons

Note SIVIVO, système de surveillance de la violence haineuse

Note Manuel pratique pour l’investigation et la mise en examen des délits de haine et discrimination

Note Le projet européen Prism analyse le discours de la haine sur les réseaux sociaux

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Inglaterra y Gales registran cifras récord de crímenes de odio después del Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre julio y septiembre de 2016, se registraron más de 14.000 crímenes de odio en Inglaterra y Gales y, en el caso de algunas fuerzas policiales, la cifra de sospechosos de este tipo de crímenes aumentó más de un 50% en comparación con el trimestre anterior.

Según los datos estadísticos de los primeros tres meses tras el referéndum de la Unión Europea, la mayoría de fuerzas policiales de Inglaterra y Gales registraron niveles récord de crímenes de odio.

Las semanas posteriores a la votación del Brexit del 23 de junio de 2016, los debates políticos se centraron en torno a la economía, la inmigración y la constitución política. A pesar de todo, hubo un tema que se obvió o subestimó, y fue el aumento preocupante de los crímenes de odio. Según las cifras proporcionadas por la Policía Metropolitana, durante la última semana de junio y las de julio, el incremento podría ser del 500% −una media de 47 denuncias por crímenes de odio al día, en comparación con la media anterior al Brexit, de 63 casos semanales.

Según datos del Home Office, la cifra de crímenes de odio en julio de 2016 había sido un 41% más alta que doce meses antes.

Dorset y Nottinghamshire sufrieron los mayores incrementos porcentuales, según los datos estadísticos – 100% y 75%, respectivamente–, en comparación con los niveles observados entre marzo y finales de junio. Cabe subrayar que este periodo había incluido la campaña del referéndum y la semana inmediatamente posterior a la votación.

La Policía Metropolitana de Londres registró el mayor número de crímenes de odio, con 3.356 casos, en este periodo, mientras que a la policía de Greater Manchester y West Yorkshire registraron 1.033 y 1.013, respectivamente.

Por su parte, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey y la Policía de la Ciudad de Londres fueron las únicas demarcaciones en que se produjo un leve descenso en la cifra de delitos de odio.

Ahora bien, los delitos de odio no son un concepto nuevo. Sólo hay que recordar los numerosos incidentes de cariz racial o religioso después de los ataques del 11 de septiembre o del 7 de julio. Pero ha habido un aumento reciente en el hecho de tratar estos incidentes como delitos y de perseguirlos. El año 2015, por ejemplo, el Crown Prosecution Service (CPS) registró 15.442 enjuiciamientos por delitos de odio.

Con todo, siguen existiendo discrepancias en cuanto a cómo deben abordarse estos crímenes. Algunos delitos incluyen un factor racial o religioso como elemento del delito, que tiene que ser probado para que la acción sea considerada punible. En otros casos, la consideración del hecho como “delito de odio” es una circunstancia agravante del hecho principal que implica una elevación de la pena. Algunos profesionales se postulan a favor de unificar los diversos enfoques de los crímenes de odio, con el fin de asegurar la coherencia y la imparcialidad de este posicionamiento.

ENLACES DE INTERÉS

Web de los Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Post SIVIVO, Sistema de Vigilancia de Violencia de Odio

Post Manual práctico para la investigación y enjuiciamiento de los delitos de odio y discriminación

Post El proyecto europeo Prism analiza el discurso del odio a las redes sociales

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Aujourd’hui c’est un jour férié en Catalogne. Nous ne publions pas la note. Rendez-vous mercredi

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Today is bank holiday in Catalonia. We don’t publish any post. See you on Wednesday

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français