En el marc del projecte de recerca Europeu RECPOL, s’acaba de publicar l’estudi Recruitment, Education and Career in the Police sobre la percepció dels aspirants a policia en relació amb les competències necessàries per exercir la seva professió. L’han dut a terme els investigadors de la Universitat sueca d’Umeå Thomas Bäck i Mojgan Padyab i de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya Lola Vallès. Tots ells desenvolupen la seva activitat investigadora en les organitzacions encarregades de la formació inicial de policia als dos països.

L’article té com a objectiu fonamental, com ho indica el títol, comparar com de necessàries veuen els aspirants a policia a Catalunya i a Suècia tres tipus de competències per dur a terme de manera adequada les funcions policials. L’estudi està basat en l’administració de qüestionaris idèntics als aspirants a policia dels dos països en dos moments: a l’inici i al final de la seva formació inicial per ser policia. El qüestionari els pregunta com de necessaris veuen per al seu exercici professional els coneixements específics (competència tècnica), les habilitats pràctiques (iniciativa i autonomia) i la reflexió sobre l’acció (competències ètiques i actituds).

L’estudi, però, fa molt més que limitar-se a comparar la percepció dels estudiants de policia a Catalunya i a Suècia, ja que comença per descriure tant els sistemes de policia com de formació en els dos països i fa un resum interessant de l’estat de la recerca en punts molt rellevants en el procés de formació de policia, com ara:

1. La rellevància que han de tenir el coneixement, les habilitats i les actituds en el procés de formació dels policies.
2. Fins a quin punt els aspirants a policia canvien la seva perspectiva sobre la importància dels diversos tipus de competències en la seva professió i, per tant, en la professió de policia.
3. La incidència de l’origen social, del nivell d’estudis i del sexe dels aspirants en el procés formatiu.

Pel que fa a l’objecte manifest d’estudi, després d’analitzar els resultats dels qüestionaris, conclou que hi ha patrons comuns en tots dos casos. Així, els coneixements específics de la professió i de les normes reben en la majoria de casos (excepte en el primer qüestionari a Suècia) la valoració més alta (per sobre del 4 en una escala d’1 a 5), circumstància que evidencia que els estudiants de policia valoren com a important, tant a l’inici com al final de la formació inicial, l’assoliment de coneixements. Hi ha, però, diferències entre els estudiants de tots dos països. Així, en el cas de Suècia, la importància dels coneixements, encara que alta, és inferior a la de Catalunya i es redueix lleument en finalitzar la formació inicial. De fet, els alumnes suecs puntuen més baix els tres grups competencials en finalitzar el curs. En el cas català, els alumnes mantenen la seva alta valoració dels coneixements, però incrementen significativament la valoració de les habilitats pràctiques i la capacitat de reflexió. La importància de la pràctica roman sempre lleument més alta en el cas dels aspirants suecs.

En relació amb el factor sexe, en tots dos casos les dones valoren més alt que els homes la importància de la capacitat de reflexió.

L’estudi acaba oferint un gran repertori de bibliografia sobre formació policial, ineludible, en la majoria dels casos, per a qualsevol estudi consistent sobre la matèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français