El programari segrestador o ransomware és la preocupació en ciberseguretat més gran a què s’enfronten avui les empreses, segons els responsables de protegir les organitzacions contra pirates informàtics i atacs cibernètics.

Una enquesta realitzada per la firma de ciberseguretat Proofpoint als agents de seguretat de la informació conclou que actualment es considera el ransomware com la principal amenaça de ciberseguretat per a la seva organització durant el proper any. Així ho afirmen gairebé la meitat (46%) dels enquestats, juntament amb altres formes d’extorsió per part de persones alienes.

El ransomware continua sent un dels ciberatacs més perjudicials, mentre que per als ciberdelinqüents, xifrar xarxes i exigir bitcoins a canvi de la clau de desxifratge és la manera més senzilla de guanyar ràpidament una gran quantitat de diners amb una xarxa piratejada.

Un percentatge important d’organitzacions pagarà el rescat, que pot ascendir a milions de dòlars, perquè ho perceben com el mitjà més ràpid de restaurar la xarxa amb el menor nombre de molèsties addicionals per al negoci. I és perquè aquest rescat es paga que el ransomware continua sent tan atractiu i lucratiu per als ciberdelinqüents.

Alguns dels altres atacs cibernètics que es considera que també són una de les amenaces més grans d’aquest any inclouen el phishing i els atacs de compromís per correu electrònic empresarial.

Tot i que no són tan visibles com els atacs de ransomware, totes aquestes amenaces cibernètiques també poden causar problemes a les organitzacions, especialment si els pirates informàtics poden combinar atacs com phishing i comprometre les credencials d’inici de sessió del compte al núvol per tal d’accedir a les xarxes.

Sovint, aquest tipus d’atacs s’utilitzen en les primeres etapes dels esforços per comprometre les xarxes amb el ransomware, de manera que protegir la xarxa contra una forma concreta de ciberatac també pot ajudar a protegir-la dels altres.

Afortunadament, millorar la seguretat d’una manera o una altra sembla que és una prioritat per a la majoria de les organitzacions, encara que no de totes. Tot i això, els ciberdelinqüents també continuaran adaptant-se i evolucionant. Per això és important que les organitzacions no es complaguin quan es tracta de ciberseguretat i que tinguin una comprensió ferma de les seves pròpies xarxes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La coordinació de les autoritats judicials i policials ha aconseguit neutralitzar un dels botnets més significatius de la darrera dècada: Emotet. Ara, els investigadors han pres el control de la seva infraestructura en una acció internacional coordinada.

Emotet ha estat un dels serveis de ciberdelinqüència més professionals i de llarga durada. Descobert per primera vegada com a troià bancari el 2014, el programari maliciós va evolucionar al llarg dels anys fins a convertir-se en la solució ideal per a ciberdelictes. La infraestructura Emotet va actuar essencialment com un obridor principal de sistemes informàtics a escala mundial. Un cop establert aquest accés no autoritzat, es va vendre a altres grups criminals de primer nivell per desplegar activitats il·lícites, com ara robatori de dades i extorsió.

El grup Emotet va aconseguir portar el correu electrònic com a vector d’atac al següent nivell. Mitjançant un procés totalment automatitzat, el programari maliciós Emotet es va lliurar als ordinadors de les víctimes mitjançant fitxers adjunts de correu electrònic infectats. Es van utilitzar diversos atractius per enganyar els usuaris que no confiaven en l’obertura d’aquests fitxers. En el passat, les campanyes de correu electrònic Emotet també s’havien presentat com a factures, avisos d’enviament i informació sobre COVID-19.

Tots aquests correus electrònics contenien documents de Word malintencionats, adjunts al mateix correu electrònic o que es podien descarregar fent clic a un enllaç del mateix correu. Un cop un usuari obria un d’aquests documents, se li podia demanar “habilita les macros” perquè el codi maliciós ocult al fitxer Word pogués executar i instal·lar programari maliciós Emotet a l’ordinador de la víctima.

Molts botnets com Emotet tenen una naturalesa polimòrfica. Això significa que el programari maliciós canvia el seu codi cada vegada que s’utilitza. Atès que molts programes antivirus analitzen a l’ordinador els codis de malware coneguts, un canvi de codi pot causar dificultats per detectar-lo, cosa que permet que la infecció quedi inicialment sense detectar.

Així, Emotet era molt més que un simple malware. El que va fer que Emotet fos tan perillós és que el programari maliciós es va llogar a altres cibercriminals per instal·lar altres tipus de programari maliciós, com ara troians bancaris o ransomware, a l’ordinador de la víctima.

Aquest tipus d’atac s’anomena ‘operador de càrrega’ i es diu que Emotet és un dels principals actors del cibercrim, ja que altres operadors de programari maliciós com TrickBot i Ryuk se n’han beneficiat.

La infraestructura que va utilitzar Emotet implicava diversos centenars de servidors ubicats a tot el món, tots ells amb diferents funcionalitats per gestionar els ordinadors infectats de les víctimes, estendre’s a d’altres, servir a altres grups criminals i, en última instància, fer la xarxa més resistent als intents de retirada.

Per interrompre greument la infraestructura Emotet, les forces de l’ordre es van unir per crear una estratègia operativa eficaç: les autoritats policials i judicials van adquirir el control de la infraestructura i la van retirar des de l’interior. Les màquines infectades de les víctimes es van redirigir cap a aquesta infraestructura controlada per la policia. Es tracta d’un enfocament únic i nou per aturar de manera eficaç les activitats dels facilitadors de ciberdelinqüència.

Aquesta operació és el resultat d’un esforç de col·laboració entre autoritats dels Països Baixos, Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit, França, Lituània, el Canadà i Ucraïna, amb una activitat internacional coordinada per l’Europol i l’Eurojust. L’operació es va dur a terme en el marc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els profunds canvis que ha comportat la pandèmia de la COVID-19 en relació amb el creixement del treball remot i l’augment de l’activitat del programari de segrest, o ransomware, han estat els dos motors principals de l’increment dels ciberatacs.

Un estudi de l’empresa CrowdStrike sobre l’activitat d’amenaça recent en xarxa dels seus clients va mostrar més intents d’intrusió durant els primers sis mesos d’aquest any que en tot el 2019.

L’equip encarregat d’investigar amenaces d’aquest venedor de seguretat informàtica va bloquejar unes 41.000 possibles intromissions entre l’1 de gener i el 30 de juny d’aquest any, en comparació amb les 35.000 de tot l’any passat. Els incidents d’intrusions durant els primers sis mesos del 2020, on un ciberdelinqüent participa activament en activitats malicioses, van ser un 154% superior al nombre d’amenaces similars que els investigadors de CrowdStrike van observar l’any 2019.

Com era previsible, una de les causes més importants de l’augment de l’activitat amenaçadora va ser la ràpida adopció del treball remot en resposta a la pandèmia de la COVID-19. D’aquesta manera es va ampliar significativament la superfície d’atac en moltes organitzacions, espai que els ciberdelinqüents van ser ràpids en intentar explotar.

Un altre factor impulsor va ser la creixent disponibilitat d’ofertes de ransomware com a servei (RaaS) i el consegüent augment d’usuaris amb capacitat d’efectuar atacs a la xarxa. Hi va haver un notable augment, sobretot, dels atacs de ransomware, que també van implicar el robatori de dades sensibles i els intents posteriors d’extorsionar les víctimes amb amenaces de fer públiques les dades.

Malgrat tota l’atenció que els grups d’amenaces cibernètiques i d’espionatge han recaptat recentment, una immensa majoria dels atacs reals que CrowdStrike va bloquejar durant els primers sis mesos d’aquest any van tenir una motivació financera. De fet, el 82% dels atacs que van detectar els investigadors corresponien a la categoria de delinqüència electrònica, en comparació amb el 69% del 2019.

Com ha estat el cas durant algun temps, les organitzacions dels sectors financer, tecnològic i de telecomunicacions es van activar i protegir més que les organitzacions de la majoria d’altres sectors. A més, CrowdStrike va observar un augment espectacular de l’activitat d’intrusió que involucrava empreses manufactureres.

Efectivament, la indústria manufacturera va ser, durant la primera meitat del 2020, la segona amb objectius més freqüents després del sector tecnològic. Segons l’empresa, el caràcter crític de la majoria d’operacions de fabricació i la valuosa propietat intel·lectual i altres dades que tenen les empreses fabricants del sector la converteixen en un objectiu atractiu tant per als atacants amb motivació financera com per a altres ciberdelinqüents.

Altres sectors que van experimentar un creixement de l’activitat dels ciberdelinqüents van ser la salut, l’alimentació i les begudes i les institucions acadèmiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Coordinades per Europol i Joint Action Taskforce (J-CAT), amb el suport de la Politie Holandesa i l’Agència Nacional Britànica, s’estan duent a terme accions a tot el món per detectar els atacs dels usuaris de denegació distribuïda (DDoS). Es creu que webstresser.org ha estat el mercat més gran del món per contractar serveis DDoS, i ha col·laborat a llançar més de 4 milions d’atacs pel cost de només 15 € al mes.

Mentre que alguns centren les seves accions específicament contra els usuaris de webstresser.org, les agències policials a tot el món han intensificat les seves activitats en contra dels usuaris dels serveis de DDoS en general. A aquest efecte, l’FBI va confiscar el passat 15 de desembre altres llocs web de lloguer de DDoS, incloent-hi el relativament conegut Downthem i Quantum Stresser. De la mateixa manera, la policia romanesa ha pres mesures contra els administradors de dues plataformes DDoS de menor escala i ha aprofitat l’evidència digital, inclosa la informació sobre els usuaris.

L’excessiva tendència al lloguer de DDoS és una qüestió urgent, principalment a causa del fàcil accés que proporciona. Per una petita tarifa nominal, qualsevol individu poc qualificat pot llançar atacs DDoS amb el clic d’un botó, i eliminar tots els llocs web i xarxes. El dany que es pot fer a les víctimes pot ser considerable, es poden aturar econòmicament les empreses i privar les persones dels serveis essencials que ofereixen els bancs, les institucions governamentals i les forces policials.

Com que se senten valents per un anonimat percebut, molts joves entusiastes de noves tecnologies s’impliquen en aquest delicte aparentment lleu, però ignoren les conseqüències que aquestes activitats en línia poden comportar. El cibercrim no és un delicte sense víctimes i es pren molt seriosament per part de la policia. Els efectes secundaris que una investigació criminal podria tenir sobre la vida d’aquests adolescents pot ser greu, fins a arribar a una pena de presó en alguns països.

L’impacte dels atacs amb DDoS va sortir a la llum recentment per la condemna d’un hacker de 30 anys d’edat a gairebé tres anys de presó al Regne Unit després de ser considerat culpable de dur a terme atacs contra un líder polític. El novembre de 2016, aquests atacs DDoS es van llançar contra l’accés a Internet, amb un atac que va causar un dany de milions de lliures.
Als Països Baixos, la policia i l’oficina del fiscal han desenvolupat un projecte, conegut com a “Hack_Right”, dedicat a tractar amb joves delinqüents per primera vegada per evitar que es cometin crims més greus.

Les habilitats en la codificació, el joc, la programació d’ordinadors, la seguretat cibernètica o qualsevol cosa relacionada amb les TIC tenen una gran demanda i hi ha molts graus i oportunitats disponibles per utilitzar-les amb prudència.

Aquestes accions s’implementen en el marc d’EMPACT. El 2010, la Unió Europea va crear un cicle de polítiques de quatre anys per garantir més continuïtat en la lluita contra la delinqüència internacional i organitzada. El 2017 el Consell de la UE va decidir continuar el Cicle de Política de la UE per al període 2018-2021. El seu objectiu és abordar les amenaces més importants que representa la delinqüència internacional organitzada i greu a la UE. Això s’aconsegueix mitjançant la millora i l’enfortiment de la cooperació entre els serveis rellevants dels Estats membres de la UE, institucions i organismes, així com països i organitzacions no comunitàries, inclòs el sector privat, quan sigui rellevant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français