Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.
L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:
- La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
- Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
- La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
- En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
- En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.
A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.
Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:
- Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
- Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
- Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
- Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
- Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
- Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
- Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
- Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
- Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
- Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
- Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
- Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.
L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.
[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français