Des de l’inici de la primera dècada del segle XXI, els vincles entre els conflictes armats i el crim organitzat són més evidents. Aquest és present en tots els estadis dels conflictes armats contemporanis, i en fa augmentar la violència i en dificulta la resolució. Diversos tipus de negocis criminals són una font de finançament importantíssima per als grups armats participants en conflictes, sobretot grups no estatals. Els principals negocis criminals que contribueixen al finançament de grups armats són les diferents activitats relacionades amb l’explotació de recursos naturals, el tràfic de drogues, el tràfic de béns culturals i de persones, entre d’altres.

El passat setembre de 2018, la plataforma amb seu a Ginebra Global Initiative against Transnational Crime va publicar un estudi en el qual analitzava aquesta relació entre el crim organitzat i els conflictes actuals. En aquest, s’indica com en general les missions pacificadores i els desplegaments impulsats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides no només no han tingut en compte el rol que té el tràfic de béns i serveis il·legals en un conflicte armat sinó que en alguns casos involuntàriament han contribuït a la proliferació dels negocis il·lícits, a través de la cooperació amb grups criminals, per assolir la pau i acceptant la seva participació i influència en els nous governs i estructures institucionals emergents del conflicte, així com també fent augmentar la demanda de productes i activitats il·legals.

El document subratlla la importància de posar el focus en les dinàmiques i els interessos que hi ha darrere dels negocis criminals a l’hora de dissenyar estratègies de pacificació, així com la importància de la reinserció de combatents en la societat civil per evitar que aquests continuïn estant relacionats amb activitats criminals i, per tant, assegurar l’estabilitat. Ara per ara hi ha dues missions de les Nacions Unides desplegades, que tenen el focus posat en les dinàmiques del crim organitzat i el seu rol en el conflicte armat en qüestió: la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) i la Missió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO). Ambdues missions han reafirmat la idea que els vincles entre els conflictes en aquests dos països i a tota la regió en general amb el crim organitzat és evident.

Tot i la clara necessitat, el consens per integrar accions per combatre el crim en les accions pacificadores per part de les Nacions Unides ha estat limitat, en gran mesura per la falta de coordinació entre les forces pacificadores i les de justícia criminal de les NU. La necessitat d’aprovació de les accions de les NU per part dels governs dels països on tenen lloc en dificulta encara més la implementació i la bona coordinació. En molts casos aquestes accions van dirigides a impedir l’accés als recursos naturals que podrien ser explotats il·legalment als grups violents, obviant el fet que en alguns casos són els actors polítics més importants els que tenen el control del tràfic de productes i serveis il·legals.

L’estudi denota un augment en el nombre de resolucions del Consell de Seguretat de les NU relacionades amb el crim organitzat. Entre el període comprès entre el 2012 i el 2017, més del 60 % de les resolucions estaven relacionades amb el crim organitzat, una quantitat elevada si ho comparem amb les resolucions que tenien a veure amb temes de terrorisme, aproximadament la meitat. Així, tot i que el terrorisme sigui considerat una de les principals amenaces a la seguretat global, per no dir la principal, l’impacte del crim organitzat és més gran. Per posar un exemple quantitatiu, el 2015 hi va haver 328 morts relacionades amb el terrorisme, mentre que per causes d’activitat criminal n’hi van haver 256.500.

El document també determina que alguns conflictes s’associen a una activitat criminal concreta, com pot ser el cas de Somàlia i la pirateria o Líbia i el tràfic de persones i migrants, tot i que en la gran majoria de conflictes trobem dinàmiques de diverses activitats criminals, com en el cas de l’Afganistan, el Sudan i el Sudan del Sud, els conflictes del Sahel, Mali, la República Democràtica del Congo, etc. El que està clar és que el crim organitzat (tràfic d’armes, de drogues, segrestos, delictes financers, tràfic de persones i de fauna salvatge) s’ha convertit en un component importantíssim de tots els conflictes actuals, i que bona part de la violència resultant d’aquestes activitats il·legals té relació amb la confrontació pel control de les principals fonts de recursos i les rutes de tràfic més importants.

Les dinàmiques d’aquestes activitats són diferents en cada context, però com a marc general la manca d’unes institucions efectives propicia el desenvolupament i la continuïtat de negocis criminals com a activitats econòmiques clau. Aquestes activitats, a més, s’estan diversificant cada vegada més.

Els primers passos que l’informe proposa per reduir la possibilitat que les operacions de pau contribueixin a l’aparició d’activitats criminals són:

• Augment de la dotació de recursos als cossos que s’encarreguen d’analitzar els mercats criminals i els vincles d’aquests amb els conflictes armats.
• L’anàlisi de la situació econòmica, política i social dels actors que controlen els recursos naturals i les rutes de tràfic i les motivacions econòmiques d’aquests.
• L’anàlisi de les dinàmiques d’aquests mercats.
• L’obtenció del control de punts estratègics clau com poden ser les fonts de recursos naturals de la República Democràtica del Congo, les mines d’or de la República Centreafricana, i els ports a la costa de Líbia.
• Establiment d’un mecanisme de les Nacions Unides comparable amb l’Estratègia Global de les Nacions Unides contra el Terrorisme per fer front al crim organitzat.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2018/09/TGIATOC-UNSC-Policy-Note-1962-web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français