Concepts clé de l’Enquête de sécurité publique de Catalogne 2015

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Enquête de sécurité publique de Catalogne (ESPC) est un outil de consultation sur l’état de la sécurité publique en Catalogne, elle est menée à bien tous les deux ans. La dernière enquête a été réalisée sur un total de 6 214 personnes de plus de 16 ans, entre le 17 novembre et le 30 décembre 2015. Parmi les points les plus remarquables, nous constatons que :

  • La perception de la sécurité en Catalogne maintient la tendance à la hausse des dernières années.
  • Le souvenir spontané d’avoir été victime d’un délit a diminué de façon manifeste ces dernières années, en passant du chiffre le plus élevé de 2010 (8,9%) à 6,6% en 2015.
  • Dans la victimisation, parmi les faits recensés par l’ESPC 2015, seuls 12% sont des atteintes aux personnes, tandis que 88% sont des atteintes aux biens, dont aux véhicules (27,7%), tromperies, fraudes et escroqueries (21,6%) et délits de proximité : cambriolages, vols à la tire, vols de sacs à main, de portefeuilles, de téléphones portables… (19,9%).
  • Près de 15% des délits contres les personnes ont provoqué des lésions chez les victimes. Dans 10% des cas, elles ont donné lieu à des soins médicaux ou à des traitements.
  • Parmi les motifs d’atteintes aux personnes (agressions physiques, menaces, coercitions ou intimidations) sur lesquels portaient les questions, les agressions pour raisons de sexe (12,6%) et d’idéologie (12,2%) sont en tête.
  • Le pourcentage de plaintes baisse légèrement par rapport à l’ESPC 2013 (de 39,9% à 39,3%).
  • Après une période de stabilité relative, c’est la troisième année consécutive où la perception de la sécurité montre une amélioration. Elle se situe maintenant à 6,9 points, comme en 2001.
  • L’évaluation des polices catalanes continue à s’améliorer, ce qui consolide la tendance constatée ces dernières années. Cette année, on atteint les évaluations les plus hautes de la série (7,3 points), avec des niveaux semblables à ceux de l’an 2000 pour les Mossos d’Esquadra, voire supérieurs pour ce qui est des polices locales (6,9 points).

mossos_espc

  • La visibilité des patrouilles en uniforme des Mossos d’Esquadra, qui avait été assez stable au cours des dernières années, enregistre cette année une amélioration manifeste : le pourcentage de personnes qui la considèrent suffisante augmente (on passe de 49,3% à 57,7%).
  • L’évaluation du service de réception des plaintes des Mossos d’Esquadra continue à s’améliorer et dépasse déjà de loin les sept points d’évaluation moyenne (7,7).
  • L’opinion majoritaire est que la surveillance exercée par les Mossos d’Esquadra sur les routes est suffisante (elle se maintient à 53,1%).
  • Les personnes interrogées pensent majoritairement que les administrations doivent faire davantage. On demande surtout plus d’interventions auprès des conducteurs qui utilisent le téléphone portable en conduisant (76,5%) ou dépassent le taux d’alcool autorisé au volant (74,5%).
  • Parmi les nouveautés apportées par l’ESPC 2015, nous avons :
    • La collaboration des services de sécurité privée avec les Mossos d’Esquadra : les personnes interrogées sont plutôt d’accord avec cette collaboration, surtout lors d’opérations dans les quartiers commerçants ou les zones commerciales.
    • Les visites médicales et psychologiques réalisées en vue de renouvellement du permis de conduire : la majorité des personnes interrogées pensent qu’elles ne sont pas suffisantes et qu’il faudrait être plus rigoureux (58,6%).

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Idees clau de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2015

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) és una eina de consulta sobre l’estat de la seguretat pública a Catalunya que es duu a terme cada dos anys. La darrera enquesta es va fer a un total de 6.214 persones majors de 16 anys, entre el 17 de novembre i el 30 de desembre del 2015. Entre els punts a destacar cal esmentar els següents:

  • La percepció de seguretat a Catalunya manté la tendència a l’alça dels darrers anys.
  • El record espontani d’haver estat víctima d’un delicte ha disminuït de manera notòria els últims anys, passant de la xifra més alta del 2010 (8,9%) al 6,6% de l’any 2015.
  • Dins de la victimització, dels fets registrats per l’ESPC 2015, només un 12% són fets contra les persones, mentre que el 88% són fets contra el patrimoni, on destaquen els fets contra vehicles (27,7%), els enganys, fraus i estafes (21,6%) i els fets de proximitat: atracaments, estrebades, robatoris de bossa, de cartera, de mòbil… (19,9%).
  • Prop del 15% dels fets contra les persones han comportat lesions a les víctimes. En un 10% dels casos, ha calgut atenció mèdica o medicació.
  • Entre els motius dels fets contra les persones (agressions físiques, amenaces, coaccions o intimidacions) sobre els quals s’ha preguntat, destaquen les agressions per raó de sexe (12,6%) i per la ideologia (12,2%).
  • La taxa de denúncia baixa lleugerament respecte de l’ESPC 2013 (del 39,9% al 39,3%).
  • Després d’una fase de força estabilitat, és el tercer any consecutiu en què la percepció de seguretat experimenta una millora. Ara se situa en 6,9 punts, com l’any 2001.
  • La valoració de les policies catalanes continua millorant, cosa que consolida la tendència remarcada els darrers anys. Enguany s’assoleixen les valoracions més altes de la sèrie (7,3 punts), amb nivells similars als de l’any 2000 pel que fa als Mossos, i fins i tot més altes en relació amb les policies locals (6,9 punts).

mossos_espc

  • La visibilitat de les patrulles uniformades dels Mossos d’Esquadra que havia estat força estable al llarg dels darrers anys, registra enguany una millora notòria: augmenta la proporció de persones que consideren que és suficient (passen del 49,3% al 57,7%).
  • La valoració amb el servei de recepció de denúncies dels Mossos d’Esquadra continua millorant i ja supera de llarg els set punts de valoració mitjana (7,7).
  • L’opinió majoritària és que la vigilància dels Mossos a les carreteres és suficient (es manté en el 53,1%).
  • Els enquestats han opinat majoritàriament que les administracions han de fer més del que fan. Sobretot es demana més intervenció davant els conductors que condueixen parlant pel telèfon mòbil (76,5%) o que han begut més alcohol del que la llei permet (74,5%).
  • Entre les novetats que incorpora l’ESPC 2015 cal destacar:
    • La col·laboració dels serveis de seguretat privada amb els Mossos d’Esquadra: Els enquestats estan més aviat d’acord amb la col·laboració, sobretot en actuacions en barris o zones comercials.
    • Les revisions mèdiques i psicològiques que es fan per renovar el permís de conduir: La majoria de les persones entrevistades consideren que no són suficients i que caldria ser més rigorosos (58,6%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sistema penitenciario norteamericano cuesta unos 182 billones de dólares anuales

Notes de seguretatDeixa un comentari

Según el informe de Peter Wagner y Bernadette Rabuy Following the Money of Mass Incarceration, del Prison Policy Institute de Estados Unidos, el sistema de encarcelamiento masivo cuesta al gobierno y a las familias de los individuos involucrados con la justicia un mínimo de 182 billones [1] de dólares anuales.

Los costes asociados con el sistema de encarcelamiento incluirían:

  • 80,7 billones de dólares correspondientes a las agencias públicas correccionales, incluidas las prisiones, los centros de detención y el coste de las libertades condicionales.
  • 5,8 billones de dólares por el enjuiciamiento.
  • 63,2 billones de dólares que corresponden a la policía (solo se cuentan las actuaciones relacionadas con el derecho penal).
  • 12,3 billones de dólares correspondientes a la sanidad dentro de las prisiones y de los centros de detención.

Este estudio se considera un primer paso hacia una mejor comprensión de quién se beneficia del sistema de encarcelamiento en masa norteamericano y, por consiguiente, podría ser resistente a cualquier reforma en este ámbito. Sin embargo, los autores consideran que se han despreciado algunos costes, ya que estos serían relativamente poco relevantes [2] o, incluso, desconocidos.

No obstante, puntualizan que las corporaciones de prisiones privadas no serían las únicas que se beneficiarían del encarcelamiento en masa.

Los Estados Unidos tienen un sistema penitenciario federal, 50 sistemas estatales y miles de sistemas de gobierno local. A veces, estos sistemas trabajan juntos, aunque a menudo no lo hacen; y fijando la atención solamente en la imagen nacional, se podría ocultar la importancia de las decisiones políticas en el ámbito estatal y local. Por ejemplo, mientras que el gasto del gobierno estatal constituye la mayor parte de los costes de las prisiones (57%), los gobiernos locales representan casi un tercio del total del gasto (32%).

Los gobiernos locales están aplicando en gran medida las leyes estatales, y las políticas discrecionales de detención y fianza locales podrían tener una influencia enorme tanto en el presupuesto del estado como en los resultados de la justicia. Por ejemplo, más de la mitad (13,6 billones de dólares) del coste de funcionamiento de las prisiones locales se gasta en detener a personas que posteriormente no son condenadas.

Casi la mitad del dinero gastado en el funcionamiento del sistema penitenciario se destina pagar al personal. Este colectivo constituye un grupo de presión influyente que, a veces, impide la reforma.

Otros elementos a destacar son:

. Sistema público/privado: El sistema de justicia criminal es abrumadoramente un sistema público, con compañías de prisiones privadas que actúan únicamente como extensiones del sistema público. La nómina del gobierno para los empleados de prisiones es 100 veces mayor que las ganancias de la industria de prisiones privadas.

. Aunque la Constitución exige que se designe un letrado de oficio a aquellas personas que no puedan pagarse un abogado, el sistema solo gasta 4,5 millones de dólares en este derecho. Además, en la última década, los estados han reducido esta figura, aunque el número de casos ha crecido.

. La alimentación y la asistencia sanitaria a 2,3 millones de personas –para una población mayor que la de 15 estados diferentes– es muy cara.

[1] En el contexto norteamericano, “billones” se refiere a miles de millones de dólares.

[2] En este estudio, todos los costes inferiores a un billón de dólares se han despreciado, por la dificultad en contabilizar escrupulosamente todos los gastos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The US penitentiary system costs about 182 billion dollars a year

Notes de seguretatDeixa un comentari

According to a report by Peter Wagner and Bernadette Rabuy Following the Money of Mass Incarceration, about the Prison Policy Institute of the USA, the system of mass imprisonment costs the government and families of those involved with the judiciary at least 182 billion [1] dollars a year.

The costs associated with the prison system include:

  • 80.7 billion dollars corresponding to public correctional agencies, including prisons, detention centres the costs of probation periods.
  • 5.8 billion dollars on trials.
  • 63.2 billion dollars on the police (this only incudes expenses linked to penal law).
  • 12.3 billion dollars corresponding to healthcare within prisons and detention centres.

This study is regarded as a first step towards a better understanding of who benefits most from the overall US prison system and, consequently, would be able to resist any possible reform in this area. However, the authors believe that some costs have been underestimated, as they would have little relevance [2] or may even be unknown.

Nevertheless, they stress that the corporations of private prisons would not be the only ones to benefit from a large-scale imprisonment policy.

The United States has a federal penitentiary system, 50 state systems and thousands of local government systems. At times, these systems work together, although they often don’t; and if one focuses only on the national scene, the importance of political decisions at state and local level could be hidden. For example, while state government expenses account for most prison costs (57%), local government represents almost a third of the total expenditure (32%).

Local governments are, to a large extent, applying state laws, and the local discretional policies of detention and bail could have an enormous influence both on the state budget and judicial results. For example, over half (13.6 billion dollars) of the cost of running local prisons is spent on detaining people who are finally not sentenced.

Almost half of the money spent on the running of the penitentiary system is used to pay the personnel. This is an influential group which sometimes prevents reform.

Other noteworthy elements are:

  • Public/private system: The criminal justice system is essentially a public system, with private prison companies which exercise as an extension of the public system. The government wage bill for prison staff is 100 times bigger than the profits of the private prison industry.
  • Although the constitution demands a court-appointed lawyer for those who cannot afford one, the system only spends 4.5 million dollars on this right. And, over the last decade, states have reduced this figure, although the number of cases has increased.
  • Food and healthcare for 2.3 million people –for a population bigger than the 15 different states– is very expensive.

[1] In the US, “billions” refers to thousands of million of dollars.

[2] In this study, all cost below a billion dollars have been overlooked, due to the difficulty involved in calculating all expenses correctly.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

 

El sistema penitenciari nord-americà costa uns 182 bilions de dòlars anuals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons l’informe de Peter Wagner i Bernadette Rabuy Following the Money of Mass Incarceration, del Prison Policy Institute d’Estats Units, el sistema d’empresonament massiu costa al govern i a les famílies dels individus involucrats amb la justícia un mínim de 182 bilions [1] de dòlars anuals.

Els costos associats amb el sistema d’empresonament inclourien:

  • 80,7 bilions de dòlars corresponents a les agències públiques correccionals, incloses les presons, els centres de detenció i el cost de les llibertats condicionals.
  • 5,8 bilions de dòlars per l’enjudiciament.
  • 63,2 bilions de dòlars que pertoquen a la policia (només es compten les actuacions relacionades amb el dret penal).
  • 12,3 bilions de dòlars corresponents a la sanitat dins de les presons i dels centres de detenció.

Aquest estudi és considerat un primer pas cap a una millor comprensió de qui es beneficia del sistema d’empresonament en massa nord-americà i, per consegüent, podria ser resistent a qualsevol reforma en aquest àmbit. Tot i això, els autors consideren que s’han menystingut alguns costos, ja que aquests serien relativament poc rellevants [2] o, fins i tot, desconeguts.

Tanmateix, puntualitzen que les corporacions de presons privades no serien les úniques que es beneficiarien de l’empresonament en massa.

Els Estats Units tenen un sistema penitenciari federal, 50 sistemes estatals i milers de sistemes de govern local. De vegades, aquests sistemes treballen junts, encara que sovint no ho fan; i fixant l’atenció només en la imatge nacional, es podria ocultar la importància de les decisions polítiques en l’àmbit estatal i local. Per exemple, mentre que la despesa del govern estatal constitueix la major part dels costos de les presons (57%), els governs locals representen gairebé un terç del total de la despesa (32%).

Els governs locals estan aplicant en gran mesura les lleis estatals, i les polítiques discrecionals de detenció i fiança locals podrien tenir una influència enorme tant en el pressupost de l’estat com en els resultats de la justícia. Per exemple, més de la meitat (13,6 bilions de dòlars) del cost de funcionament de les presons locals es gasta a detenir persones que posteriorment no són condemnades.

Gairebé la meitat dels diners gastats en el funcionament del sistema penitenciari són per pagar el personal. Aquest col·lectiu constitueix un grup de pressió influent que, de vegades, impedeix la reforma.

Altres elements a destacar són:

  • Sistema públic/privat: El sistema de justícia criminal és aclaparadorament un sistema públic, amb companyies de presons privades que actuen només com a extensions del sistema públic. La nòmina del govern per als empleats de presons és 100 vegades més gran que els guanys de la indústria de presons privades.
  • Tot i que la Constitució exigeix que es designi un lletrat d’ofici a aquelles persones que no es puguin pagar un advocat, el sistema només gasta 4,5 milions de dòlars en aquest dret. I, l’última dècada, els estats han reduït aquesta figura, tot i que el nombre de casos ha crescut.
  • L’alimentació i l’assistència sanitària a 2,3 milions de persones –per a una població més gran que la de 15 estats diferents– és molt cara.

[1] En el context nord-americà, “bilions” es refereix a milers de milions de dòlars.

[2] En aquest estudi, tots els costos inferiors a un bilió de dòlars s’han menystingut, per la dificultat de comptabilitzar escrupolosament totes les despeses.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le système pénitentiaire nord-américain coûte environ 182 milliards de dollars par an

Notes de seguretatDeixa un comentari

D’après le rapport de Peter Wagner et Bernadette Rabuy, Following the Money of Mass Incarceration, du Prison Policy Institute des États-Unis, le système d’incarcération massive coûte au gouvernement et aux familles des individus ayant affaire à la justice un minimum de 182 milliards [1] de dollars par an.

Les coûts associés au système d’incarcération comprennent :

  • 80,7 milliards de dollars correspondant aux agences publiques correctionnelles, y compris les prisons, centres de détention et le coût des libertés conditionnelles.
  • 5,8 milliards de dollars pour la mise en examen.
  • 63,2 milliards de dollars vont à la police (seules sont contemplées les opérations liées au droit pénal).
  • 12,3 milliards de dollars sont alloués à la santé dans les prisons et les centres de détention.

Cette étude est considérée comme une première étape visant à identifier qui sont les bénéficiaires de ce système d’incarcération de masse nord-américain et, par conséquent, qui serait réfractaire à toute réforme dans ce domaine. Toutefois, les auteurs considèrent que certains coûts ont été sous-estimés car relativement peu importants [2], voire méconnus.

De même, ils précisent que les corporations de prisons privées ne seraient pas les seules bénéficiaires de l’incarcération de masse.

Les États-Unis ont un système pénitentiaire fédéral, 50 systèmes nationaux et des milliers de systèmes de gouvernement local. Parfois, ces systèmes travaillent ensemble mais, bien souvent, ce n’est pas le cas ; et porter le regard sur la seule image nationale pourrait occulter l’importance des décisions politiques au niveau national et local. Par exemple, alors que la dépense du gouvernement national constitue la plus grande part des coûts des prisons (57%), les gouvernements locaux représentent presque un tiers du total de la dépense (32%).

Les gouvernements locaux appliquent en grande mesure les lois nationales et les politiques discrétionnaires de détention et de caution locales pourraient avoir une influence énorme, tant sur le budget de l’État que sur les résultats de la justice. Par exemple, plus de la moitié (13,6 milliards de dollars) du coût de fonctionnement des prisons locales est dépensée dans la détention de personnes qui, par la suite, ne sont pas condamnées.

Presque la moitié des deniers dépensés dans le fonctionnement du système pénitentiaire sert à payer le personnel. Ce collectif constitue un groupe de pression influent qui, parfois, empêche la réforme.

Entre autres éléments remarquables, il faut souligner :

  • Le système public/privé : Le système de justice criminelle est incontestablement un système public, avec des sociétés de prisons privées qui n’agissent qu’en tant qu’extensions du système public. La masse salariale payée par le gouvernement aux employés des prisons est 100 fois plus élevée que les gains de l’industrie des prisons privées.
  • Bien que la Constitution exige la désignation d’un avocat d’office à l’égard des personnes qui ne peuvent pas en payer un, le système ne dépense que 4,5 millions de dollars dans l’exercice de ce droit. Et, au cours de la dernière décennie, les États ont réduit cette figure, alors que le nombre de cas, quant à lui, a augmenté.
  • L’alimentation et l’assistance sanitaire fournies à 2,3 millions de personnes – une population supérieure à celle de 15 États parmi les États fédérés – coûte très cher.

[1] Aux États-Unis, on utilise le terme bilion pour exprimer mille millions, soit un milliard en français, à ne pas confondre avec « billion » qui signifie en français un million de millions.

[2] Dans cette étude, tous les coûts inférieurs à un milliard de dollars ont été sous-estimés, en raison de la difficulté à comptabiliser scrupuleusement toutes les dépenses.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur

Notes de seguretatDeixa un comentari

fffEl 25 de setembre del 2014, la Federació Francesa de Futbol (FFF), el Ministeri de l’Interior francès i el Ministeri dels Municipis, la Joventut i els Esports van formalitzar un partenariat per lluitar més eficaçment contra les formes de violència a les competicions de futbol amateur.

 Aquesta aliança s’estructura en dos eixos principals:

  • L’intercanvi d’informació entre els tres actors i la lluita contra diferents formes de violència als partits de futbol. Compartir la informació permetrà definir el nivell de risc i els mitjans per gestionar-lo i assolir els objectius desitjats.
  • Prevenir la delinqüència i els comportaments incívics posant de manifest les competències de la Policia i de la Gendarmeria. Els entrenaments i els partits són moments de convivència entre els joves en què es poden produir conductes de risc vinculades al consum de substàncies estupefaents. Per aquest motiu, és important que hi intervinguin persones qualificades com els policies formadors antidroga (PFAD) i els formadors d’enllaç antidroga (FRAD) de la Gendarmeria.

Un dels resultats d’aquesta cooperació institucional és la publicació de la Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur, que permet conèixer els dispositius existents sobre prevenció de la delinqüència i de lluita contra la reincidència. Destaca l’acció coordinada de diversos actors:

  • La Gendarmeria Nacional. Aquesta organització té la figura de l’oficial de prevenció (OPP), que estimula i coordina a tot el districte els actors implicats en la prevenció de determinades conductes. L’OPP pot sol·licitar el suport de:
  • Les 43 brigades de Prevenció de la Delinqüència Juvenil (BPDJ), que duen a terme accions de prevenció en benefici del jovent: organitzen sessions de sensibilització sobre temes com ara les formes de violència, l’extorsió i el robatori per tal d’impedir qualsevol forma d’incivisme i de delinqüència entre els menors
  • Els policies formadors antidroga (FRAD), que tenen una funció de prevenció de conductes addictives orientada als menors, les famílies i els professionals, i els recorden les prescripcions legals.
  • La xarxa de figures anàlogues presents a les unitats de la Gendarmeria: gendarmeria − seguretat escolar, el servei d’ajut a les víctimes, l’associació entre la Federació Francesa de Futbol i l’Institut Nacional d’Ajut a les Víctimes i per a la Mediació.
  • La Policia Nacional, que disposa de la Divisió Nacional de Lluita contra el Hooliganisme (DNLH) i s’ocupa de les relacions amb les lligues de futbol professional i amateur a les direccions departamentals de la Seguretat Pública (DDSP). La DNLH és present a tot el territori i la interlocutora privilegiada del futbol amateur.
  • Els socis locals. La Lliga de Futbol Amateur recomana les iniciatives següents:
  • Donar suport als clubs implicats amb partits que registren incidents. En cas de consum habitual de substàncies estupefaents als entrenaments o quan es disputen els partits, cal proposar la mobilització dels serveis estatals per implementar accions de prevenció, en concret: el grup de la Gendarmeria (OPP) i la Policia Nacional (DNLH).
  • Ajudar els centres de recursos, tot aportant una dimensió educativa a les accions iniciades als diferents districtes. Per exemple, actuar sobre el risc de conductes desviades per sensibilitzar joves d’entre 13 i 14 anys. Per desenvolupar l’acció, hi ha d’intervenir la Policia Nacional (concretament, la DNLH, amb el suport d’altres serveis).
  • També hi intervé la Gendarmeria Nacional (les BPDJ, els FRAD i la xarxa de gendarmeria − seguretat escolar i el servei d’ajut a les víctimes).

Altres temes que inclou la guia són: com identificar i organitzar un “partit sensible”, la reparació a través de mesures alternatives als procediments judicials, la figura de l’alcalde com a actor de proximitat per a la prevenció, el pla Ciutadans de l’Esport i el programa Èxit Educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar.

Apunt relacionat: Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guide pour la prévention de la violence et des incivilités dans le football amateur

Notes de seguretatDeixa un comentari

fffLe 25 septembre 2014, la Fédération française de football (FFF), le Ministère de l’Intérieur et le Ministère de la Ville, de la Jeunesse et des Sports ont conclu un partenariat pour lutter plus efficacement contre les formes de violence dans les compétitions de football amateur.

Cette alliance s’organise sur deux axes  principaux :

  1. L’échange d’information entre les trois acteurs et la lutte contre les différentes formes de violence dans les matchs de football. L’échange d’information permettra de définir le niveau de risque et les moyens nécessaires pour le gérer et atteindre les objectifs souhaités.
  1. Prévenir la délinquance et les incivilités en mettant l’accent sur les compétences de la Police et de la Gendarmerie. Les entraînements et les matchs sont des moments de rencontre entre jeunes, où il peut se produire des comportements à risque liés à la consommation de stupéfiants. C’est la raison pour laquelle il est important qu’interviennent des personnes qualifiées telles que les policiers formateurs anti-drogue (PFAD) et les formateurs relais anti-drogue (FRAD) de la Gendarmerie.

L’un des résultats de cette coopération institutionnelle est la publication du Guide de prévention des mauvais comportements dans le football amateur, qui permet de connaître les dispositifs existant sur la prévention de la délinquance et la lutte contre la récidive. À savoir l’action coordonnée de différents acteurs :

  1. La Gendarmerie nationale. Elle intervient à travers la figure de l’officier prévention-partenariat (OPP), qui stimule et coordonne dans tout le district les acteurs impliqués dans la prévention de certains comportements. L’OPP peut demander le soutien de :
    1. Les 43 brigades de prévention de la délinquance juvénile (BPDJ), qui mènent à bien des actions de prévention à l’égard des jeunes : elles organisent des séances de sensibilisation sur des questions telles que les formes de violence, l’extorsion et le vol afin d’empêcher toute forme d’incivilité et de délinquance chez les mineurs.
    2. Les formateurs relais anti-drogue de la Gendarmerie (FRAD) qui ont pour mission la prévention des toxicomanies, destinée aux mineurs, aux familles et aux professionnels, et qui leur rappellent les prescriptions légales.
    3. Le réseau de figures similaires, présentes dans les unités de la Gendarmerie : gendarmerie – sécurité école, service d’aide aux victimes, partenariat entre la Fédération française de football et l’Institut national d’aide aux victimes et de médiation.
  2. La Police nationale, qui compte la division nationale de lutte contre le hooliganisme (DNLH) et qui s’occupe des relations avec les ligues de football professionnel et amateur au sein des directions départementales de la sécurité publique (DDSP). La DNLH est présente sur tout le territoire et est l’interlocuteur privilégié du football amateur.
  3. Les partenaires locaux. La Ligue de football amateur recommande les initiatives suivantes :
  • Soutenir les clubs impliqués dans des matchs qui recensent des incidents. En cas de consommation habituelle de stupéfiants aux entraînements ou au cours des matchs disputés, il faut proposer la mobilisation des services nationaux pour implanter des actions de prévention, notamment : le groupe de la Gendarmerie (OPP) et de la Police Nationale (DNLH).
  • Aider les centres de ressources en apportant une dimension éducative aux actions dans les différents districts. Par exemple, agir sur le risque de comportements déviants pour sensibiliser les jeunes de 13 à 14 ans. Pour développer cette action, la Police nationale doit intervenir (notamment la DNLH avec le soutien d’autres services).
  • La Gendarmerie nationale intervient aussi (BPDJ, FRAD, réseau de gendarmerie – sécurité école et service d’aide aux victimes).

Autres questions abordées dans le guide : comment identifier et organiser une rencontre « sensible », la réparation grâce aux mesures alternatives aux procédures judiciaires, la figure du maire en tant qu’acteur de proximité pour la prévention, le plan Citoyens du sport et le Programme de réussite éducative pour lutter contre le décrochage scolaire.

Lien associé : Portrait des formes de violence dans le football amateur en France

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Guide to the prevention of violence and anti-social behaviour in amateur football

Notes de seguretatDeixa un comentari

fffOn 25 September 2014, the French Football Federation (FFF), the French Ministry of the Interior and the Ministry of Municipalities, Youth and Sport formalised a partnership to fight more effectively against the different forms of violence in amateur football competitions.

 This alliance is based on two basic principles:

  1. The exchange of information between the three actors and the fight against different forms of violence in football matches. Sharing such information will facilitate the assessment of the level of risk and the means with which to administer it and meet desired objectives.
  1. Prevent crime and anti-social behaviour by stressing the competences of the police and the Gendarmerie. Training sessions and matches are moments when young people gather together and risk-related behaviour may occur due to the consumption of narcotic substances. For this reason, it is important that qualified people like police antidrug instructors (PFAD) and the drug-related instructors (FRAD) of the Gendarmerie are involved. 

A result of this institutional cooperation is the publication of the Guide for the prevention of violence and anti-social behaviour in amateur football , which provides information about the existing mechanisms related to crime prevention and the fight against reoffending. It focuses on the coordinated actions carried by the actors:

The National Gendarmerie. This organisation provides the prevention officer (OPP), which stimulates and coordinates the actors involved throughout the district to prevent certain types of behaviour. The OPP can ask for the support of:

  • The 43 brigades Juvenile Crime Prevention (BPDJ), which carry out prevention measures in support of youth: organise awareness raising sessions related to issues like types of violence, extortion and theft in order to stop any kind of anti-social behaviour among crime concerning minors.
  • The police antidrug instructors (PFAD), who are concerned with preventing addictive behaviour involving minors, families and professionals, and reminding them of legal prescriptions.
  • The network of related components in the Gendarmerie: gendarmerie – school security, victim support, the association between the French Football Federation and the National Institute of Victim Support and Mediation

The National Police, which includes the National Division to combat Hooliganism (DNLH) and deals with relations with professional and amateur football leagues and departmental directorates of Public Security (DDSP). The DNLH is present nationwide and a privileged amateur football interlocutor.

The local members. The Amateur football League recommends the following initiatives:

  • Support clubs involved in matches where incidents are recorded. In the case of the consumption of narcotics in training sessions or when matches are played, the mobilisation of state services is advised to take preventive action, and specifically: the Gendarmerie group (OPP) and the National Police (DNLH).
  • Help resource centres by including an educational dimension to the actions started in different districts. For example, taking action in the face of dysfunctional conduct to raise awareness among teenagers of 13 and 14. To develop such action, the National Police must intervene (specifically, the DNLH, with the support of other services).
  • The National Gendarmerie (the BPDJ, the FRAD and the gendarmerie network – school security and the victim-support service).

Other issues included in the guide are: how to identify and organise a “sensitive match”, repair via alternative measures in judicial procedures, and the role of the mayor as an actor of proximity for prevention purposes, the Citizens of Sport programme and the programme Sports Success to deter young people from dropping out of school.

Related information: Profile of forms of violence in amateur football in France

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Guía para la prevención de la violencia y el incivismo en el fútbol amateur

Notes de seguretatDeixa un comentari

fffEl 25 de septiembre de 2014, la Federación Francesa de Fútbol (FFF), el Ministerio del Interior francés y el Ministerio de los Municipios, la Juventud y los Deportes formalizaron un partenariado para luchar más eficazmente contra las formas de violencia en las competiciones de fútbol amateur.

Esta alianza se estructura en dos ejes principales:

  • El intercambio de información entre los tres actores y la lucha contra diferentes formas de violencia en los partidos de fútbol. Compartir la información permitirá definir el nivel de riesgo y los medios para gestionarlo y alcanzar los objetivos deseados
  • Prevenir la delincuencia y los comportamientos incívicos poniendo de manifiesto las competencias de la Policía y de la Gendarmería. Los entrenamientos y los partidos son momentos de convivencia entre los jóvenes en los que pueden producirse conductas de riesgo vinculadas al consumo de sustancias estupefacientes. Por este motivo, es importante que intervengan personas cualificadas como los policías formadores antidroga (PFAD) y los formadores de enlace antidroga (FRAD) de la Gendarmería.

Uno de los resultados de esta cooperación institucional es la publicación de la Guía para la prevención de la violencia y el incivismo en el fútbol amateur, que permite conocer los dispositivos existentes sobre prevención de la delincuencia y de lucha contra la reincidencia. Destaca la acción coordinada de varios actores:

  • La Gendarmería Nacional. Esta organización tiene la figura del oficial de prevención (OPP), que estimula y coordina en todo el distrito a los actores implicados en la prevención de determinadas conductas. El OPP puede solicitar el apoyo de:
  •  Las 43 brigadas de Prevención de la Delincuencia Juvenil (BPDJ), que llevan a cabo acciones de prevención en beneficio de la juventud: organizan sesiones de sensibilización sobre temas como las formas de violencia, la extorsión y el robo para impedir cualquier forma de incivismo y de delincuencia entre los menores.
  • Los policías formadores antidroga (FRAD), que tienen una función de prevención de conductas adictivas orientada a los menores, a las familias y a los profesionales, y les recuerdan las prescripciones legales.
  • La red de figuras análogas presentes en las unidades de la Gendarmería: gendarmería – seguridad escolar, el servicio de ayuda a las víctimas, la asociación entre la Federación Francesa de Fútbol y el Instituto Nacional de Ayuda a las Víctimas y para la Mediación.
  • La Policía Nacional, que cuenta con la División Nacional de Lucha contra el Hooliganismo (DNLH) y se ocupa de las relaciones con las ligas de fútbol profesional y amateur en las direcciones departamentales de la Seguridad Pública (DDSP). La DNLH está presente en todo el territorio y és la interlocutora privilegiada del fútbol amateur.
  • Los socios locales. La Liga de Fútbol Amateur recomienda las siguientes iniciativas:
  • Apoyar a los clubes implicados con partidos que registran incidentes. En caso de consumo habitual de sustancias estupefacientes en los entrenamientos o cuando se disputan los partidos, hay que proponer la movilización de los servicios estatales para implementar acciones de prevención, en concreto: el grupo de la Gendarmería (OPP) y la Policía Nacional (DNLH).
  • Ayudar a los centros de recursos, aportando una dimensión educativa a las acciones iniciadas en los diferentes distritos. Por ejemplo, actuar sobre el riesgo de conductas desviadas para sensibilizar jóvenes de entre 13 y 14 años. Para desarrollar la acción, debe intervenir la Policía Nacional (concretamente, la DNLH, con el apoyo de otros servicios).
  • También interviene la Gendarmería Nacional (las BPDJ, los FRAD y la red de gendarmería – seguridad escolar y el servicio de ayuda a las víctimas).

Otros temas que incluye la guía son: cómo identificar y organizar un “partido sensible”, la reparación a través de medidas alternativas a los procedimientos judiciales, la figura del alcalde como actor de proximidad para la prevención, el plan Ciudadanos del Deporte y el programa Éxito Educativo para luchar contra el abandono escolar.

Apunte relacionado: Retrato de las formas de violencia en el fútbol amateur en Francia

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français