Previsions d’estabilitat de la delinqüència als Estats Units d’Amèrica

brennan_centerEl Brennan Center for Justice de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York acaba de publicar una actualització de la prospectiva sobre la delinqüència als Estats Units, duta a terme el mes de setembre passat pels professors Friedman, Grawert i Cullen. Aquest informe pronosticava una certa estabilitat de la delinqüència i alertava sobre la crítica situació de la violència en ciutats molt concretes. El nou document actualitza i matisa alguns dels punts d’aquell informe, tot i confirmar-ne les tendències més importants. Els punts destacables d’aquest informe són:

  • La taxa de delictes a les 30 ciutats més grans del país s’hauria mantingut estable, amb un lleuger increment del 0,3%. El factor fonamental per a aquestes taxes baixes és el nivell reduït de delinqüència contra la propietat.
  • La delinqüència violenta s’hauria incrementat un 3,3% (i no un 5,5%, com es pronosticava el mes de setembre). Contribuirien a aquesta pujada global els increments del 23% a San Antonio, del 17,7% a Chicago i del 13,4% a Charlotte. De manera global a tot el país, però, aquesta violència es manté en el seu punt més baix dels darrers 30 anys.
  • La taxa d’homicidis podria ser un 14% més alta que l’any anterior a les 30 ciutats més grans del país. Una altra vegada és la situació de Chicago (un increment del 43,7%) la que impulsa a l’alça la taxa general. De fet, no és una situació nova, perquè ja el 2015 un grup de tres ciutats (Baltimore, Chicago i Washington D.C.) van acumular més de la meitat de l’increment del nombre d’homicidis.
  • La ciutat de Nova York es mantindria en mínims històrics pel que fa als delictes amb violència (545 per 100.000 habitants), fins i tot amb un descens del 2,3% en relació amb l’any anterior. Concretament, els homicidis haurien disminuït un 4,6% i s’haurien quedat en 336, molt per sota dels 2.000 de l’any 1991, amb una ràtio històrica per sota dels 4 per 100.000 habitants. De fet, si aquestes dades es confirmen, quan es computin les estadístiques policials, la ciutat de Nova York tindrà la segona taxa més baixa d’homicidis entre les 30 ciutats més grans del país, només superada per Seattle, que té una taxa prevista del 2,4 per 100.000 habitants.

L’informe conclou que no hi ha base per sostenir que la delinqüència estigui fora de control. Sense referir-s’hi directament, l’informe intenta contrarestar algunes informacions interessades sorgides en el decurs de la darrera campanya electoral a la presidència, que parlaven d’un increment desaforat de la delinqüència, deguda fonamentalment a la immigració.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Prévisions de stabilité de la délinquance aux États-Unis d’Amérique

brennan_centerLe Brennan Center for Justice de la Faculté de Droit de l’Université de New York vient de publier une actualisation de la prospective sur la délinquance aux États-Unis, menée à bien au mois de septembre dernier par les professeurs Friedman, Grawert et Cullen. Ce rapport pronostiquait une certaine stabilité de la délinquance et alertait sur la situation critique de la violence dans certaines villes. Le nouveau document actualise et nuance certains points de ce rapport en confirmant toutefois les tendances les plus importantes dont il fait état. Les points remarquables de ce rapport sont :

  • Le pourcentage de délits dans les 30 villes les plus grandes du pays se serait maintenu stable, avec toutefois une légère augmentation de 0,3%. Le facteur essentiel de ces faibles pourcentages est le faible niveau de délinquance contre la propriété.
  • La délinquance violente aurait augmenté de 3,3% (et non pas les 5,5% pronostiqués au mois de septembre). Les augmentations de 23% à San Antonio, de 17,7% à Chicago et de 13,4% à Charlotte contribueraient à cette augmentation globale. Et cela globalement dans tout le pays, bien que cette violence se maintienne à son point le plus bas sur les 30 dernières années.
  • Le pourcentage d’homicides pourrait être plus élevé de 14% par rapport à l’année précédente dans les 30 villes plus grandes du pays. Une fois encore, c’est la situation à Chicago (une augmentation de 43,7%) qui pousse à la hausse le pourcentage général. En fait, ce n’est pas une nouveauté car, en 2015, un groupe de trois villes (Baltimore, Chicago et Washington D.C.) ont accumulé plus de la moitié de l’augmentation du nombre d’homicides.
  • La ville de New York se maintiendrait dans des valeurs minimales historiques pour qui ce qui est des délits avec violence (545 pour 100 000 habitants), avec même une baisse de 2,3% par rapport à l’année précédente. Plus précisément, les homicides auraient diminué de 4,6% et se situeraient au nombre de 336, très au-dessous des 2 000 de l’année 1991, avec une proportion historique au-dessous de 4 pour 100 000 habitants. En fait, si ces données se confirment lors du calcul des statistiques policières, la ville de New York afficherait le deuxième pourcentage le plus bas d’homicides parmi les 30 villes les plus grandes du pays, derrière Seattle dont le pourcentage prévu est de 2,4 pour 100 000 habitants.

Le rapport conclut que rien ne permet de soutenir que la délinquance serait hors de contrôle. Sans y faire directement allusion, le rapport tente de contrer certaines informations intéressées, surgies au cours de la dernière campagne présidentielle, évoquant une augmentation démesurée de la délinquance, due essentiellement à l’immigration.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English



Crime stability is forecast in the USA

brennan_centerThe Brennan Center for Justice of New York University’s faculty of law has just published an update of the future crime situation in the United States, carried out last September by teachers Friedman, Grawert and Cullen. This report predicted a certain level of crime stability and warned of the critical situation regarding violence in very specific cities. The new document updates and explains some of the points of the report as well as confirming the most relevant trends. Noteworthy points of this report are:

  • The crime rate in the 30 largest cities in the country will have remained stable, with a slight rise of 0.3%. The fundamental factor for such low rates is the lower level of crime against property.
  • Violent crime will have increased by 3.3% (and not 5.5%, as predicted in September). Increases of 23% in San Antonio, 17.7% in Chicago and 13.4% in Charlotte will contribute to this global rise. All over the country, however, this violence is at its lowest point for the last 30 years.
  • The homicide rate could be 14% higher than the previous year in the country’s 30 largest cities. Once again the case of Chicago (a rise of 43.7%) will raise the general trade. Indeed, this is nothing new because back in 2015 a group of three cities (Baltimore, Chicago and Washington D.C.) accounted for over half the rise in the number of homicides.
  • The city of New York would continue to have historically low rates of violent crime (545 per 100,000 inhabitants), a noteworthy drop of 2.3% compared with the previous year. Homicides will actually have gone down by 4.6% and have remained stable at 336, much fewer than the 2,000 in 1991, with a historic rate of below 4 per 100,000 inhabitants. In fact, if such data is confirmed, when police statistics are computed, the city of New York will have the second lowest homicide rate of the country’s 30 largest cities, only surpassed by Seattle, which has a forecast of 2.4 per 100.000 inhabitants.

The report concludes that there is no reason to believe that crime is out of control. Without making any direct reference, the report tries to counter some compromising information emanating from the latest presidential campaign, which spoke of an exaggerated increase in crime, due mainly to immigration.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Previsiones de estabilidad de la delincuencia en Estados Unidos de América

brennan_centerEl Brennan Center for Justice de la Facultad de Derecho de la Universidad de Nueva York acaba de publicar una actualización de la prospectiva sobre la delincuencia en Estados Unidos, realizada el pasado mes de septiembre por los profesores Friedman, Grawert y Cullen. Este informe pronosticaba una cierta estabilidad de la delincuencia y alertaba sobre la crítica situación de la violencia en ciudades muy concretas. El nuevo documento actualiza y matiza algunos de los puntos de aquel informe, aunque confirma las tendencias más importantes. Los puntos destacables de dicho informe son:

  • La tasa de delitos en las 30 ciudades más grandes del país se habría mantenido estable, con un ligero incremento del 0,3%. El factor fundamental para estas tasas bajas es el reducido nivel de delincuencia contra la propiedad.
  • La delincuencia violenta se habría incrementado un 3,3% (y no un 5,5%, como se pronosticaba en septiembre). Contribuirían a esta subida global los incrementos del 23% en San Antonio, del 17,7% en Chicago y del 13,4% en Charlotte. De manera global en todo el país, sin embargo, esta violencia se mantiene en su punto más bajo desde los últimos 30 años.
  • La tasa de homicidios podría ser un 14% más alta que en el año anterior en las 30 ciudades más grandes del país. Una vez más, es la situación de Chicago (un incremento del 43,7%) la que impulsa al alza la tasa general. De hecho, no es una situación nueva, porque ya en el año 2015 un grupo de tres ciudades (Baltimore, Chicago y Washington D.C.) acumularon más de la mitad del incremento del número de homicidios.
  • La ciudad de Nueva York se mantendría en mínimos históricos respecto a los delitos con violencia (545 por 100.000 habitantes), incluso con un descenso del 2,3% en relación con el año anterior. Concretamente, los homicidios habrían disminuido un 4,6% y se habrían quedado en 336, muy por debajo de los 2.000 del año 1991, con una ratio histórica por debajo de los 4 por 100.000 habitantes. De hecho, si estos datos se confirman, cuando se computen las estadísticas policiales, la ciudad de Nueva York tendrá la segunda tasa más baja de homicidios entre las 30 ciudades más grandes del país, tan solo superada por Seattle, que tiene una tasa prevista del 2,4 por 100.000 habitantes.

El informe concluye que no existe base para sostener que la delincuencia esté fuera de control. Sin referirse directamente, el informe intenta contrarrestar algunas informaciones interesadas surgidas en el transcurso de la última campaña electoral a la presidencia, que hablaban de un incremento desaforado de la delincuencia, debida fundamentalmente a la inmigración.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

A new tool to know the realities of local police forces in Catalonia

The General Directorate of Security Administration (DGAS) carried out, during the course of 2016, the first annual report of local police forces in Catalonia, which gathers data concerning local police human resources and materials. This document involves a first approximation to the reality of local police forces in Catalonia, and intends to mark the beginning of a gathering of data referring to these forces in order to achieve the highest level of coordination and order.

policia_localIn this first report information is gathered about human resources, material resources, organisational resources and activities based on data recorded by the Police Information System (SIP).

In December 2015 there were 10,888 police agents in Catalonia in 213 local police agencies. This figure means, on the one hand, an increase of 2.4% in comparison with the previous year and, on the other, a return to the figures of 2011 (when there were 10,894). The 1,221 local police women amounted to 11.2% of the total. This infra-representation of women in local police services in Catalonia is even more pronounced in head officer ranks, and there only five female heads of police, three chiefs and two sergeants, which amounted to 2.3% of all head officers.

The average age of local police officers, in December 2015, was 44.4, with 96 agencies with an average age of between 41 and 45 and 185 agencies with an average age of between 46 and 50.

The data which best reflects the complexity and diversity of local police forces in Catalonia is that which refers to the number of employees, as roughly 50% of local police forces have 20 or fewer, and almost 40% between 21 and 75, while there are 28 police forces with over 75. Therefore, on one extreme there are local forces with only one officer, three with three, three others with 4, 5 and 6, while on the other extreme the Guàrdia Urbana of Barcelona boasts over 2,926 officers.

One element to be noted is the continuous training of local police officers. Hence, during the course of 2015 the different administrations offered courses which were attended by 22,007 people, especially involving public security and traffic, but also including police assistance, administration and administrative support.

In reference to the collaboration and coordination between the different police agencies, in 2015 there were 193 local security councils in 128 different municipalities. At the end of 2015, 207 municipalities had signed some type of agreement with the Department of the Interior, and 11 had had their local security plans approved (a further three did so in 2016). Furthermore, at this moment there are five inter-municipal agreements to provide local police services[1].

The annual local police report for Catalonia in 2015 is a first step and there is a willingness on the part of the DGAS to expand on this in future editions. One of the methods would be to gather data from other information sources, so that the photograph obtained would be an increasingly true reflection of local police forces and would be useful to plan strategies and decisions linked to them.

[1] The five collaboration agreements signed at this stage are between the following towns:

  • Santa Maria de Palautordera and Sant Esteve de Palautordera;
  • Sant Fruitós del Bages, Sallent and Santpedor;
  • Martorelles and Montmeló;
  • Calella, Canet de Mar and Sant Pol; and
  • Callús and Sant Joan de Vilatorrada.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Un nouvel outil pour connaître la réalité des polices locales en Catalogne

La Direction générale de l’administration de la sécurité (DGAS) a dressé, en 2016, le premier Rapport annuel des polices locales en Catalogne, qui recueille des données concernant les ressources humaines et matérielles des polices locales. Ce document constitue une première approche sur la réalité des polices locales en Catalogne et se veut être un outil de collecte de données sur ces corps de police en vue d’implanter un niveau optimal de coordination et méthodologie.

policia_localCe premier rapport regroupe des informations sur les ressources humaines, matérielles et organisationnelles, de même que sur leur activité, à partir des données enregistrées grâce au Système d’information policière (SIP).

En décembre 2015, les effectifs étaient de 10 888 fonctionnaires de police sur les 213 corps de police locale de Catalogne. Ce chiffre montrait, d’une part, une augmentation de 2,4% par rapport à l’année précédente et, d’autre part, une remise à niveau par rapport à l’année 2011 (10 894). Les effectifs féminins dans la police locale, qui étaient au nombre de 1 221, représentaient 11,2% du total des effectifs. Cette sous-représentation des femmes dans les corps de police locale de Catalogne est beaucoup plus marquée si l’on observe les postes de commandement : il n’y avait que cinq femmes gradées, dont trois au grade de caporal et deux au grade de sergent, soit 2,3% du total des gradés en poste.

La moyenne d’âge des effectifs des polices locales, en décembre 2015, était de 44,4 ans, dont 96 corps avec une moyenne d’âge entre 41 et 45 ans et 185 corps avec une moyenne d’âge entre 46 et 50 ans.

Les données qui illustrent le mieux la complexité et la diversité des polices locales en Catalogne sont celles qui se rapportent aux effectifs ; ainsi, près de 50% des corps de police locale comptent 20 fonctionnaires de police ou moins, presque 40% en comptent 21 à 75, tandis que 28 corps de police en comptent plus de 75. De même, d’un côté, on a deux polices locales avec un seul fonctionnaire de police, trois avec trois fonctionnaires, trois autres avec 4, 5 et 6 fonctionnaires et, d’un autre côté, la Garde urbaine de Barcelone dispose d’un effectif de 2 926 fonctionnaires de police.

Autre aspect à souligner : la formation continue des effectifs au sein des polices locales. Ainsi, en 2015, les différentes administrations ont offert des stages auxquels ont assisté 22 007 stagiaires, notamment sur des sujets liés à la sécurité publique et à la circulation routière, mais aussi concernant la police d’assistance, la police administrative et le soutien administratif.

Pour ce qui est de l’activité de collaboration et de coordination des différents corps de police, en 2015 se sont tenues 193 assemblées locales de sécurité sur 128 communes différentes. Fin 2015, 207 communes avaient signé une quelconque convention avec le Département de l’Intérieur et 11 avaient leurs plans locaux de sécurité approuvés (et trois autres en 2016). Par ailleurs, il y a aujourd’hui cinq accords de collaboration intercommunale qui ont été signés pour la prestation de services de police locale[1].

Le Rapport annuel des polices locales de Catalogne de 2015 n’est qu’un premier pas et la volonté de la DGAS est de l’élargir progressivement lors des éditions successives. L’un des moyens serait de collecter des données auprès d’autres sources d’information, de telle sorte que l’image obtenue soit de plus en plus fidèle à la réalité des polices locales et qu’elle soit utile en vue de promouvoir des stratégies et des décisions les concernant.

[1] Les cinq accords de collaboration signés jusqu’ici concernent les communes de :

  • Santa Maria de Palautordera et Sant Esteve de Palautordera ;
  • Sant Fruitós del Bages, Sallent et Santpedor ;
  • Martorelles et Montmeló ;
  • Calella, Canet de Mar et Sant Pol ; et
  • Callús et Sant Joan de Vilatorrada.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Una nova eina per conèixer la realitat de les policies locals a Catalunya

La Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) va dur a terme, durant el 2016, el primer Informe anual de les policies locals de Catalunya, que recull dades referents als recursos humans i materials de les policies locals. Aquest document suposa una primera aproximació a la realitat de les policies locals a Catalunya, i pretén iniciar un camí de recopilació de les dades d’aquests cossos amb el qual poder assolir el màxim nivell de coordinació i d’ordenació.

policia_localEn aquest primer informe es recull informació sobre els recursos humans, materials i organitzatius i la seva activitat a partir de les dades registrades pel Sistema d’Informació Policial (SIP).

El desembre del 2015 hi havia a Catalunya 10.888 efectius als 213 cossos de policia local de Catalunya. Aquesta xifra suposava, d’una banda, un increment del 2,4% respecte dels efectius de l’any anterior i, d’altra banda, la recuperació d’efectius als nivells de l’any 2011 (que eren 10.894). Les 1.221 dones policies locals representaven l’11,2% del total dels efectius. Aquesta infrarepresentació de les dones en les organitzacions de policia local de Catalunya és encara més accentuada en les categories de comandament, i només hi havia cinc dones caps de policia, tres caporales i dues sergentes, que representaven el 2,3% sobre el total de comandaments existents.

La  mitjana d’edat dels efectius de les policies locals, el desembre del 2015, era de 44,4 anys, amb 96 cossos amb una mitjana entre els 41 i els 45 anys i 185 cossos amb una mitjana entre els 46 i els 50 anys.

Les dades que millor evidencien la complexitat i la diversitat de les policies locals a Catalunya són les que fan referència al nombre d’efectius, ja que prop del 50% dels cossos de policia local tenen 20 efectius o menys, i gairebé el 40% de 21 a 75, mentre que hi ha 28 cossos policials amb més de 75 efectius. Així, en un extrem hi ha dues policies locals amb un efectiu, tres amb tres efectius i tres més amb 4, 5 i 6 efectius, mentre que a l’altre extrem la Guàrdia Urbana de Barcelona compta amb 2.926 efectius.

Un element que cal destacar és la formació contínua dels agents de les policies locals. D’aquesta manera, durant l’any 2015 les diferents administracions van oferir cursos als quals van assistir 22.007 persones, especialment sobre matèries relacionades amb la seguretat ciutadana i el trànsit, però també sobre policia assistencial, policia administrativa i suport administratiu.

Pel que fa a l’activitat de col·laboració i coordinació dels diversos cossos de policia, durant l’any 2015 van tenir lloc 193 juntes locals de seguretat de 128 municipis diferents. A finals del 2015, 207 municipis havien signat algun tipus de conveni amb el Departament d’Interior i 11 tenien aprovats els seus plans locals de seguretat (tres més ho van fer durant l’any 2016). A més, en aquests moments hi ha signats cinc acords de col·laboració intermunicipal per a la prestació dels serveis de policia local.[1]

L’Informe anual de les policies locals de Catalunya del 2015 és un primer pas i la voluntat de la DGAS és anar ampliant-lo en edicions successives. Una de les vies seria recollir dades d’altres fonts d’informació, de manera que la fotografia obtinguda sigui cada cop més fidel a la realitat de les policies locals i resulti útil per fonamentar les estratègies i decisions que les afectin.

[1] Els cinc acords de col·laboració signats fins ara són entre els municipis següents:

  • Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera
  • Sant Fruitós de Bages, Sallent i Santpedor
  • Martorelles i Montmeló
  • Calella, Canet de Mar i Sant Pol
  • Callús i Sant Joan de Vilatorrada

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nueva herramienta para conocer la realidad de las policías locales en Cataluña

La Dirección General de Administración de Seguridad (DGAS) llevó a cabo, durante el 2016, el primer Informe anual de las policías locales de Cataluña, que recoge datos referentes a los recursos humanos y materiales de las policías locales. Este documento supone una primera aproximación a la realidad de las policías locales en Cataluña, y pretende iniciar un camino de recopilación de los datos de estos cuerpos con el que poder alcanzar el máximo nivel de coordinación y de ordenación.

policia_localEn este primer informe se recoge información sobre los recursos humanos, materiales y organizativos y su actividad a partir de los datos registrados por el Sistema de Información Policial (SIP).

En diciembre del 2015 había en Cataluña 10.888 efectivos en los 213 cuerpos de policía local de Cataluña. Esta cifra suponía, por una parte, un incremento del 2,4% respecto a los efectivos del año anterior y, por otra, la recuperación de efectivos a los niveles del año 2011 (que eran 10.894). Las 1.221 mujeres policías locales representaban el 11,2% del total de los efectivos. Esta infrarepresentación de las mujeres en las organizaciones de policía local de Cataluña es aún más acentuada en las categorías de mando, y solo había cinco mujeres jefes de policía, tres cabos y dos sargentos, que representaban el 2,3% sobre el total de mandos existentes.

La media de edad de los efectivos de las policías locales, en diciembre de 2015, era de 44,4 años, con 96 cuerpos con una media entre los 41 y los 45 años y 185 cuerpos con una media entre los 46 y los 50 años.

Los datos que mejor evidencian la complejidad y la diversidad de las policías locales en Cataluña son los que hacen referencia al número de efectivos, ya que cerca del 50% de los cuerpos de policía local tienen 20 efectivos o menos, y casi el 40% tiene de 21 a 75, mientras que hay 28 cuerpos policiales con más de 75 efectivos. Así, en un extremo hay dos policías locales con un efectivo, tres con tres efectivos y tres más con 4, 5 y 6 efectivos, mientras que en el otro extremo la Guardia Urbana de Barcelona cuenta con 2.926 efectivos.

Un elemento a destacar es la formación continua de los agentes de las policías locales. De esta manera, durante el año 2015 las diferentes administraciones ofrecieron cursos a los que asistieron 22.007 personas, especialmente sobre materias relacionadas con la seguridad ciudadana y el tráfico, pero también sobre policía asistencial, policía administrativa y apoyo administrativo.

En cuanto a la actividad de colaboración y coordinación de los diferentes cuerpos de policía, durante el año 2015 tuvieron lugar 193 juntas locales de seguridad de 128 municipios. A finales del 2015, 207 municipios habían firmado algún tipo de convenio con el Departamento de Interior y 11 tenían aprobados sus planes locales de seguridad (tres más lo hicieron durante el año 2016). Además, en estos momentos se han firmado cinco acuerdos de colaboración intermunicipal para la prestación de los servicios de policía local.[1]

El Informe anual de las policías locales de Cataluña del 2015 es un primer paso, y la voluntad de la DGAS es ir ampliándolo en ediciones sucesivas. Una de las vías sería recoger datos de otras fuentes de información, de manera que la fotografía obtenida sea cada vez más fiel a la realidad de las policías locales y resulte útil para fundamentar las estrategias y decisiones que las afecten.

[1] Los cinco acuerdos de colaboración firmados hasta ahora son entre los siguientes municipios:

  • Santa Maria de Palautordera y Sant Esteve de Palautordera
  • Sant Fruitós de Bages, Sallent y Santpedor
  • Martorelles y Montmeló
  • Calella, Canet de Mar y Sant Pol
  • Callús y Sant Joan de Vilatorrada

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Los franceses están más satisfechos con la policía que con la justicia

ondrpEl Observatorio Nacional de la Delincuencia y las Respuestas Penales (ONDRP) acaba de publicar un estudio basado en los datos de la encuesta Cadre de vie et sécurité de los años 2013 a 2016. Este estudio recoge las opiniones mostradas por los encuestados (personas de 14 años o mayores) sobre la acción de la justicia en el tratamiento de la delincuencia. La media del número de entrevistados se sitúa por encima de las 15.000 personas por edición de la encuesta.

La mayoría (64%) se manifiesta poco o nada satisfecha con la actuación de la justicia. Solo un 21% se declara satisfecha, mientras que un 15% no lo sabe o no contesta. La edad es un factor que parece influir en el grado de satisfacción con la justicia. Así, solamente un 48% de las personas de entre 14 y 25 años tienen una opinión negativa de la justicia (aunque el porcentaje que no opina es superior a las otras franjas de edad), mientras que cerca de dos tercios de los mayores de esa edad no están satisfechos con la acción de la justicia. Entre los jóvenes, los grupos que presentan más opiniones positivas son los estudiantes (31,7%) y los solteros (26%), mientras que solo un 20% de los que tienen trabajo y un 18,5% de las personas que viven en pareja tienen una opinión positiva de la justicia.

El nivel de estudios también resulta importante de cara a la opinión sobre la justicia, ya que un 55% de los que no tienen el bachillerato manifiestan una opinión negativa sobre la justicia, mientras que en el resto de casos la opinión negativa es de cerca del 70%. Los que menos ingresos tienen también son más moderados en sus opiniones negativas (solo un 54,5%), mientras que los que tienen más ingresos muestran una disconformidad mayor (entre el 65 y el 69%).

Esta opinión negativa es estable en el tiempo en el periodo de  2013 a 2106 (siempre en torno al 64%). Sorprende tanto esta opinión negativa como su estabilidad si la comparamos con la opinión de los encuestados sobre la policía y la Gendarmería. En los dos primeros años del estudio (2013-2014), un 48% de los encuestados se manifestaron satisfechos con la actuación de estos cuerpos policiales. Al año siguiente, el porcentaje de satisfechos se incrementó hasta el 59%, porcentaje que se ha mantenido en 2016. La población que valora positivamente la policía casi triplica a la que lo hace con la justicia, y la diferencia se ha incrementado de manera notable en los dos últimos años.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Els francesos estan més satisfets amb la policia que amb la justícia

ondrpL’Observatori Nacional de la Delinqüència i les Respostes Penals (ONDRP) acaba de publicar un estudi basat en les dades de l’Enquesta Cadre de vie et sécurité dels anys 2013 al 2016. Aquest estudi recull les opinions mostrades pels enquestats (persones de 14 anys o més) sobre l’acció de la justícia en el tractament de la delinqüència. La mitjana del nombre d’entrevistats se situa per sobre de les 15.000 persones per edició de l’enquesta.

La majoria (64%) es manifesten poc o gens satisfets amb l’actuació de la justícia. Només un 21% es declaren satisfets, mentre que un 15% no ho sap o no contesta. L’edat és un factor que sembla influir en el grau de satisfacció amb la justícia. Així, només un 48% de les persones d’entre 14 i 25 anys tenen una opinió negativa de la justícia (encara que el percentatge que no opina és superior a les altres franges d’edat), mentre que prop de dos terços dels més grans d’aquesta edat no estan satisfets amb l’acció de la justícia. Entre els joves, els grups que presenten més opinions positives són els estudiants (31,7%) i els solters (26%), mentre que només un 20% dels que tenen feina i un 18,5% de les persones que viuen en parella tenen una opinió positiva de la justícia.

El nivell d’estudis també resulta important de cara a l’opinió sobre la justícia, ja que un 55% dels que no tenen el batxillerat manifesten una opinió negativa sobre la justícia, mentre que en la resta de casos l’opinió negativa és de prop del 70%. Els que menys ingressos tenen també són més moderats en les seves opinions negatives (només un 54,5% en té), mentre que els que tenen més ingressos mostren una disconformitat més gran (entre el 65 i el 69%).

Aquesta opinió negativa és estable en el temps en el període 2013 a 2106 (sempre entorn del 64%). Sorprèn tant aquesta opinió negativa com la seva estabilitat si la comparem amb l’opinió dels enquestats sobre la Policia i la Gendarmeria. Els dos primers anys de l’estudi (2013-2014), un 48% dels enquestats es manifestà satisfet amb l’actuació d’aquests cossos policials. L’any següent, el percentatge de satisfets es incrementà fins al 59%, percentatge que s’ha mantingut l’any 2016. La població que valora positivament la policia gairebé triplica aquella que ho fa amb la justícia, i la diferència s’ha incrementat de manera notable els dos darrer anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français