El sistema penitenciari nord-americà costa uns 182 bilions de dòlars anuals

Segons l’informe de Peter Wagner i Bernadette Rabuy Following the Money of Mass Incarceration, del Prison Policy Institute d’Estats Units, el sistema d’empresonament massiu costa al govern i a les famílies dels individus involucrats amb la justícia un mínim de 182 bilions [1] de dòlars anuals.

Els costos associats amb el sistema d’empresonament inclourien:

  • 80,7 bilions de dòlars corresponents a les agències públiques correccionals, incloses les presons, els centres de detenció i el cost de les llibertats condicionals.
  • 5,8 bilions de dòlars per l’enjudiciament.
  • 63,2 bilions de dòlars que pertoquen a la policia (només es compten les actuacions relacionades amb el dret penal).
  • 12,3 bilions de dòlars corresponents a la sanitat dins de les presons i dels centres de detenció.

Aquest estudi és considerat un primer pas cap a una millor comprensió de qui es beneficia del sistema d’empresonament en massa nord-americà i, per consegüent, podria ser resistent a qualsevol reforma en aquest àmbit. Tot i això, els autors consideren que s’han menystingut alguns costos, ja que aquests serien relativament poc rellevants [2] o, fins i tot, desconeguts.

Tanmateix, puntualitzen que les corporacions de presons privades no serien les úniques que es beneficiarien de l’empresonament en massa.

Els Estats Units tenen un sistema penitenciari federal, 50 sistemes estatals i milers de sistemes de govern local. De vegades, aquests sistemes treballen junts, encara que sovint no ho fan; i fixant l’atenció només en la imatge nacional, es podria ocultar la importància de les decisions polítiques en l’àmbit estatal i local. Per exemple, mentre que la despesa del govern estatal constitueix la major part dels costos de les presons (57%), els governs locals representen gairebé un terç del total de la despesa (32%).

Els governs locals estan aplicant en gran mesura les lleis estatals, i les polítiques discrecionals de detenció i fiança locals podrien tenir una influència enorme tant en el pressupost de l’estat com en els resultats de la justícia. Per exemple, més de la meitat (13,6 bilions de dòlars) del cost de funcionament de les presons locals es gasta a detenir persones que posteriorment no són condemnades.

Gairebé la meitat dels diners gastats en el funcionament del sistema penitenciari són per pagar el personal. Aquest col·lectiu constitueix un grup de pressió influent que, de vegades, impedeix la reforma.

Altres elements a destacar són:

  • Sistema públic/privat: El sistema de justícia criminal és aclaparadorament un sistema públic, amb companyies de presons privades que actuen només com a extensions del sistema públic. La nòmina del govern per als empleats de presons és 100 vegades més gran que els guanys de la indústria de presons privades.
  • Tot i que la Constitució exigeix que es designi un lletrat d’ofici a aquelles persones que no es puguin pagar un advocat, el sistema només gasta 4,5 milions de dòlars en aquest dret. I, l’última dècada, els estats han reduït aquesta figura, tot i que el nombre de casos ha crescut.
  • L’alimentació i l’assistència sanitària a 2,3 milions de persones –per a una població més gran que la de 15 estats diferents– és molt cara.

[1] En el context nord-americà, “bilions” es refereix a milers de milions de dòlars.

[2] En aquest estudi, tots els costos inferiors a un bilió de dòlars s’han menystingut, per la dificultat de comptabilitzar escrupolosament totes les despeses.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s