L’ús dels drons per millorar la seguretat viària, en fase experimental a França

Notes de seguretatDeixa un comentari

Després de dotze anys de descens continuat de la mortalitat viària a França, l’any 2014 es va incrementar en un 3,5%.[1] El Govern francès va reaccionar i el 26 de gener de 2015 el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va presentar al primer ministre un pla d’urgència de 26 mesures per a la seguretat del trànsit,[2] de les quals 19 estaven implementades en data 2 d’octubre de 2015. En aquesta data es va reunir el Comitè Interministerial de la Seguretat Viària, presidit pel primer ministre, Manuel Valls, que va decidir 22 mesures orientades a: intensificar la lluita contra els comportaments perillosos; protegir els més vulnerables; incorporar la seguretat viària a l’era digital, i garantir la igualtat de tots davant de la llei. Entre el primer paquet de mesures destinades a lluitar contra els comportaments perillosos s’incloïa “Experimentar la utilització de drons al servei de la seguretat del trànsit. Experimentar la utilització de sistemes de lectura automatitzada de plaques de matrícula per lluitar contra la manca d’assegurança obligatòria dels vehicles”.

Dron

La gendarmeria francesa va començar a utilitzar dos models de drons en fase de proves per millorar la seguretat del trànsit i, en un informe del 3 de febrer de 2016, va concloure els aspectes següents:

  • Des del punt de vista tècnic, el primer aparell era fàcil d’utilitzar, els ajuts al telepilotatge eren ergonòmics i tenia una autonomia de vol de trenta minuts. La qualitat de la imatge era excepcional. La càmera permetia la lectura d’una placa de matrícula d’un vehicle en moviment en format fotogràfic amb una latència d’un minut. Es desplaçava fàcilment d’una zona de control a una altra i presentava una gran flexibilitat en el seu ús. Per contra, el segon aparell, tot i la robustesa i autonomia de vol (dues hores), presentava alguns inconvenients, com una càmera que no permetia la lectura de les matrícules ni de vehicles aturats ni de vehicles en moviment, entre altres inconvenients.
  • Per tal d’optimitzar les decisions operatives i el control dels vols, els dos aparells traslladaven simultàniament les imatges a la tauleta de telepilotatge del pilot i a un terminal tipus smartphone del cap del dispositiu.
  • Des del punt de vista operatiu van constatar l’eficàcia dels aparells en diversos àmbits. Els dos aparells detectaven fàcilment infraccions com, per exemple, no respectar el senyal de STOP, no respectar la distància de seguretat, no portar casc (detectat per un dels aparells, no per l’altre), però cap dels dos detectava la conducta de conduir fent ús del telèfon mòbil. Així mateix, tots dos permetien seguir amb precisió la trajectòria de fugida del delinqüent sobre la via per orientar la seva persecució. Malgrat que la utilització de drons per a la persecució d’il·lícits contra la seguretat viària està en fase experimental, el Ministeri de l’Interior francès podria tenir la intenció de substituir la utilització d’helicòpters per la de drons per tal de reduir despeses. El fabricant francès Gruau va proposar a la gendarmeria un prototipus totalment equipat: un Citroën Berlingo amb espai per transportar un dron.
  • Abans de la generalització de l’ús d’aquests aparells s’han de superar alguns problemes tècnics com la qualitat de les òptiques, el grau de precisió per mesurar la velocitat, el risc d’accident en cas d’avaria de l’aparell i diverses qüestions jurídiques encara pendents.

Per ampliar informació es poden consultar els següents enllaços (en francès):

https://www.lesechos.fr/27/01/2016/lesechos.fr/021652532769_securite-routiere—des-drones-testes-par-la-gendarmerie-pour-traquer-les-delits.htm

https://www.nextinpact.com/news/100953-securite-routiere-gendarmerie-juge-interessantes-premieres-experimentations-drones.htm

http://www.ledauphine.com/france-monde/2016/01/29/la-gendarmerie-teste-des-drones-verbalisateurs

Loi nº 2016-1428 du 24 octobre 2016 relative au renforcement de la sécurité de l’usage des drones civils: https://www.legifrance.gouv.fr/eli/loi/2016/10/24/DEVX1614320L/jo/texte

http://www.conseil-national-securite-routiere.fr/

També es poden consultar dos apunts ja publicats en aquest blog:

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/12/14/noves-normes-per-a-drons-per-garantir-la-seguretat-i-la-privacitat-a-la-unio-europea/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/07/13/mesures-per-controlar-laugment-de-delictes-i-amenaces-a-lespai-aeri-comesos-amb-drons/

[1] Dades aportades per l’Observatori Interministerial de la Seguretat Viària (ONISR).

[2]http://www.securite-routiere.gouv.fr/medias/espace-presse/publications-presse/comite-interministeriel-de-la-securite-routiere-preside-par-manuel-valls-premier-ministre2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El uso de los drones para mejorar la seguridad vial, en fase experimental en Francia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tras doce años de descenso continuado de la mortalidad vial en Francia, en el año 2014 se incrementó en un 3,5%.[1] El Gobierno francés reaccionó y el 26 de enero de 2015 el ministro del Interior, Bernard Cazeneuve, presentó al primer ministro un plan de urgencia de 26 medidas para la seguridad del tráfico,[2] de las cuales 19 estaban implementadas en fecha 2 de octubre de 2015. En esa fecha se reunió el Comité Interministerial de la Seguridad Vial, presidido por el primer ministro, Manuel Valls, que decidió 22 medidas orientadas a: intensificar la lucha contra los comportamientos peligrosos; proteger a los más vulnerables; incorporar la seguridad vial en la era digital, y garantizar la igualdad de todos ante la ley. Entre el primer paquete de medidas destinadas a luchar contra los comportamientos peligrosos se incluía “Experimentar la utilización de drones al servicio de la seguridad del tráfico. Experimentar la utilización de sistemas de lectura automatizada de placas de matrícula para luchar contra la falta de seguro obligatorio de los vehículos”.

Dron

La gendarmería francesa empezó a utilizar dos modelos de drones en fase de pruebas para mejorar la seguridad del tráfico y, en un informe del 3 de febrero de 2016, concluyó los siguientes aspectos:

  • Desde el punto de vista técnico, el primer aparato era de fácil utilización, las ayudas al telepilotaje eran ergonómicas y tenía una autonomía de vuelo de treinta minutos. La calidad de la imagen era excepcional. La cámara permitía la lectura de una placa de matrícula de un vehículo en movimiento en formato fotográfico con una latencia de un minuto. Se desplazaba fácilmente de una zona de control a otra y presentaba una gran flexibilidad en su uso. Por el contrario, el segundo aparato, a pesar de la robustez y autonomía de vuelo (dos horas), presentaba algunos inconvenientes, como una cámara que no permitía la lectura de las matrículas ni de vehículos parados ni de vehículos en movimiento, entre otros inconvenientes.

A fin de optimizar las decisiones operativas y el control de los vuelos, los dos aparatos trasladaban simultáneamente las imágenes a la tableta de telepilotaje del piloto y a un terminal tipo smartphone del jefe del dispositivo.

  • Desde el punto de vista operativo, constataron la eficacia de los aparatos en diversos ámbitos. Los dos aparatos detectaban fácilmente infracciones como, por ejemplo, no respetar la señal de STOP, no respetar la distancia de seguridad, no llevar casco (detectado por uno de los aparatos, no por el otro), pero ninguno de los dos detectaba la conducta de conducir utilizando el teléfono móvil. Asimismo, ambos permitían seguir con precisión la trayectoria de huida del delincuente sobre la vía para orientar su persecución.

A pesar de que la utilización de drones para la persecución de ilícitos contra la seguridad vial está en fase experimental, el Ministerio del Interior francés podría tener la intención de sustituir la utilización de helicópteros por la de drones con el fin de reducir gastos. El fabricante francés Gruau propuso a la gendarmería un prototipo totalmente equipado: un Citroën Berlingo con espacio para transportar un dron.

Antes de la generalización del uso de estos aparatos hay que superar algunos problemas técnicos como la calidad de las ópticas, el grado de precisión para medir la velocidad, el riesgo de accidente en caso de avería del aparato y diversas cuestiones jurídicas todavía pendientes.

Para ampliar información se pueden consultar los siguientes enlaces (en francés):

https://www.lesechos.fr/27/01/2016/lesechos.fr/021652532769_securite-routiere—des-drones-testes-par-la-gendarmerie-pour-traquer-les-delits.htm

https://www.nextinpact.com/news/100953-securite-routiere-gendarmerie-juge-interessantes-premieres-experimentations-drones.htm

http://www.ledauphine.com/france-monde/2016/01/29/la-gendarmerie-teste-des-drones-verbalisateurs

Loi nº 2016-1428 du 24 octobre 2016 relative au renforcement de la sécurité de l’usage des drones civils: https://www.legifrance.gouv.fr/eli/loi/2016/10/24/DEVX1614320L/jo/texte

http://www.conseil-national-securite-routiere.fr/

También se pueden consultar dos apuntes ya publicados en este blog:

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/12/14/noves-normes-per-a-drons-per-garantir-la-seguretat-i-la-privacitat-a-la-unio-europea/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/07/13/mesures-per-controlar-laugment-de-delictes-i-amenaces-a-lespai-aeri-comesos-amb-drons/

[1] Datos aportados por el Observatorio Interministerial de la Seguridad Vial (ONISR).

[2]http://www.securite-routiere.gouv.fr/medias/espace-presse/publications-presse/comite-interministeriel-de-la-securite-routiere-preside-par-manuel-valls-premier-ministre2

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

La cifra negra de la violencia doméstica en los Estados Unidos

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsEn mayo del 2017, el Bureau of Justice Statistics (BJS) del Departamento de Justicia de los Estados Unidos ha publicado el informe “Police Response to Domestic Violence, 2006-2015”, sobre la evolución de la violencia doméstica y la respuesta policial ante esta problemática. Los datos han sido extraídos de la National Crime Victimitzation Survey (NCVS).

Cabe destacar que el informe conceptualiza la violencia doméstica como aquellos hechos que tienen lugar en el seno de la pareja y en las relaciones familiares, ya sean graves o ataques simples, e incluye hechos contra las personas y contra el patrimonio. No se puede comparar la situación con el territorio catalán, ya que aquí se presta una atención especial a aquella violencia en que la víctima es una mujer y el agresor, un hombre ¾violencia machista¾, a diferencia de otros tipos de violencia, como por ejemplo en el ámbito doméstico o social y comunitario.

En el periodo 2006-2015, la media anual de casos de violencia doméstica en los Estados Unidos es de 1,3 millones y la policía ha conocido poco más de la mitad. Según la NCVS, se estiman 582.000 victimizaciones no reportadas a la policía. No se incluyen las víctimas mortales.

Las víctimas exponen las siguientes razones para no informar: agresión como una cuestión privada (32%), protección del agresor (21%), percepción de la agresión como leve o sin importancia (20%), miedo a las represalias del agresor u otros (19%) o desconfianza hacia la policía (8%).

La victimización femenina presenta la misma frecuencia tanto si comporta lesiones graves (54%) como si no comporta lesiones (55%).

En un 64% de los casos, la policía se ha presentado en el lugar del incidente dentro de los 10 minutos posteriores a ser informados. Casi la totalidad de las víctimas aseguran la presencia policial en el plazo de una hora después del suceso (94%).

Las actuaciones policiales más comunes han sido la redacción de un informe sobre los hechos (78%), el interrogatorio (36%) y la búsqueda de evidencias (11%).

La detención del agresor se produce en un 32% de las victimizaciones femeninas graves y en un 44% cuando la víctima es hombre. Cuando no hay lesiones, el porcentaje de arresto es del 16% para ambos sexos.

Un 48% de las víctimas y familiares han informado de los hechos a la policía y han interpuesto denuncia penal contra el agresor. La mayor frecuencia se encuentra en la victimización femenina (21%), en el ámbito de la pareja (52%) y cuando supone violencia grave (56%).

El seguimiento policial ha tenido lugar en la mitad de casos en que la violencia se ha denunciado y en un tercio de las victimizaciones sin denuncia.

Casi todos los departamentos de policía local de los Estados Unidos que sirven a 250.000 o más habitantes disponen de una unidad especializada en violencia doméstica a tiempo completo. Estas unidades se encargan de investigar los casos más graves de violencia doméstica, cooperar en la prevención de la delincuencia, dar asistencia física y psicológica a las víctimas, preparar a los agentes de policía, ofrecer protección ante futuras victimizaciones, hacer recomendaciones en el proceso de justicia criminal y dar asistencia para obtener la reparación, entre otros.

Aproximadamente el 21% de las victimizaciones conocidas por la policía sobre violencia doméstica han sido atendidas por la unidad de asistencia a las víctimas.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsEl maig del 2017, el Bureau of Justice Statistics (BJS) del Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat l’informe “Police Response to Domestic Violence, 2006-2015”, sobre l’evolució de la violència domèstica i la resposta policial davant d’aquesta problemàtica. Les dades s’han extret de la National Crime Victimitzation Survey (NCVS).

Cal destacar que l’informe conceptualitza la violència domèstica com aquells fets que tenen lloc en el si de la parella i en les relacions familiars, ja siguin greus o atacs simples, i inclou fets contra les personesi contra el patrimoni. No es pot comparar la situació amb el territori català, ja que aquí es fa una atenció especial a aquella violència en què la víctima és una dona i l’agressor, un home ¾violència masclista¾, a diferència d’altres tipus de violència, com per exemple en l’àmbit domèstic o social i comunitari.

En el període 2006-2015, la mitjana anual de casos de violència domèstica als Estats Units és d’1,3 milions i la policia n’ha conegut poc més de la meitat. Segons l’NCVS, s’estimen 582.000 victimitzacions no reportades a la policia. No s’hi inclouen les víctimes mortals.

Les víctimes exposen les raons següents per no informar-ne: agressió com una qüestió privada (32%), protecció de l’agressor (21%), percepció de l’agressió com a lleu o sense importància (20%), por de les represàlies de l’agressor o d’altres (19%) o desconfiança envers la policia (8%).

La victimització femenina presenta la mateixa freqüència tant si comporta lesions greus (54%) com si no comporta lesions (55%).

En un 64% dels casos, la policia s’ha presentat al lloc de l’incident en els 10 minuts posteriors a ser informats. Gairebé la totalitat de les víctimes asseguren la presència policial en el termini d’una hora després del succés (94%).

Les actuacions policials més comunes han estat la redacció d’un informe sobre els fets (78%), l’interrogatori (36%) i la recerca d’evidències (11%).

La detenció de l’agressor es produeix en un 32% de les victimitzacions femenines greus i en un 44% quan la víctima és home. Quan no hi ha lesions, el percentatge d’arrest és del 16% per a tots dos sexes.

Un 48% de les víctimes i familiars han informat dels fets a la policia i han interposat denúncia penal contra l’agressor. La major freqüència es troba en la victimització femenina (21%), en l’àmbit de la parella (52%) i quan suposa violència greu (56%).

El seguiment policial ha tingut lloc en la meitat de casos en què la violència s’ha denunciat i en un terç de les victimitzacions sense denúncia.

Gairebé tots els departaments de policia local dels Estats Units que serveixen a 250.000 habitants o més disposen d’una unitat especialitzada en violència domèstica a temps complet. Aquestes unitats s’encarreguen d’investigar els casos més greus de violència domèstica, cooperar en la prevenció de la delinqüència, donar assistència física i psicològica a les víctimes, preparar els agents de policia, oferir protecció davant futures victimitzacions, fer recomanacions en el procés de justícia criminal i donar assistència per obtenir la reparació, entre d’altres.

Aproximadament el 21% de les victimitzacions conegudes per la policia sobre violència domèstica han estat ateses per la unitat d’assistència a les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le chiffre noir de la violence domestique aux États-Unis

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsEn mai 2017, le Bureau of Justice Statistics (BJS) du département de Justice des États-Unis a publié le rapport « Police Response to Domestic Violence, 2006-2015 » sur l’évolution de la violence domestique et la réponse policière face à cette problématique. Les données ont été extraites du National Crime Victimitzation Survey (NCVS).

Il est à souligner que le rapport définit la violence domestique en tant que faits survenant au sein du couple et dans les relations familiales, qu’il s’agisse d’incidents graves ou de simples attaques, et cela inclut les atteintes aux personnes et aux biens. On ne peut pas comparer la situation avec celle connue en territoire catalan car, ici, on distingue nettement la violence où la victime est une femme et l’agresseur, un homme – violence sexiste – par rapport à d’autres types de violence comme, par exemple, celle commise dans le cadre domestique ou social et communautaire.

Sur la période 2006-2015, la moyenne annuelle de cas de violence domestique aux États-Unis est de 1,3 million, la police en ayant recensé à peine plus de la moitié. D’après le NCVS, on estime qu’environ 582 000 victimisations n’ont pas été rapportées à la police. Ce chiffre n’inclut pas les victimes mortelles.

Les raisons de non-dénonciation évoquées par les victimes sont les suivantes : agression perçue comme une question privée (32%), protection de l’agresseur (21%), agression perçue comme légère ou sans importance (20%), peur des représailles de l’agresseur ou d’autres personnes (19%) ou méfiance à l’égard de la police (8%).

La victimisation des femmes montre la même fréquence, qu’il y ait coups et blessures graves (54%) ou non (55%).

Dans 64% des cas, la police s’est rendue au lieu de l’incident dans les 10 minutes après avoir été alertée. La presque totalité des victimes attestent de la présence policière dans un délai d’une heure après les faits (94%).

Les interventions policières les plus courantes ont été : la rédaction d’un rapport sur les faits (78%), l’interrogatoire (36%) et la recherche de preuves (11%).

La détention de l’agresseur se produit dans 32% des victimisations graves à l’égard des femmes et dans 44% quand la victime est un homme. Quand il n’y a pas eu coups et blessures, le pourcentage d’interpellation est de 16% pour les deux sexes.

48% des victimes et parents ont dénoncé les faits à la police et ont porté plainte contre l’agresseur. La fréquence la plus élevé est constatée dans la victimisation des femmes (21%), au sein du couple (52%) et quand il y a violence grave (56%).

Le suivi policier est intervenu dans la moitié des cas où la violence a été dénoncée et dans un tiers des victimisations sans dépôt de plainte.

Presque tous les départements de police locale des États-Unis, encadrant 250 000 habitants ou plus, disposent d’une unité spécialisée en violence domestique à temps complet. Ces unités sont chargées d’enquêter sur les cas les plus graves de violence domestique, de coopérer à la prévention de la délinquance, de porter secours aux victimes physiquement et psychologiquement, de former les agents de police, d’offrir une protection face à de futures victimisations, de faire des recommandations dans la procédure pénale et d’aider à obtenir réparation, entre autres.

Environ 21% des victimisations enregistrées par la police, en ce qui concerne la violence domestique, ont été prises en charge par l’unité d’assistance aux victimes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The dark figures connected to domestic violence in the US

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsIn May 2017, the Bureau of Justice Statistics (BJS) of the US Justice Department published the report “Police Response to Domestic Violence, 2006-2015”, about the evolution of domestic violence and the police response to the problem. The data has been taken from the National Crime Victimization Survey(NCVS).

It must be stressed that the report conceptualizes domestic violence as those events which take place between a couple and in family relationships, whether they are serious or simple attacks, and includes acts against persons and against property. This situation cannot be compared with the Catalan case as here special attention is paid to violence involving the woman as a victim and a man as the aggressor, gender violence, unlike other types of violence, like in the home, social or community environment, for example.

During the 2006-2015 period, the annual average of cases of domestic violence in the United States was 1.3 million and the police have been aware of little more than half. According to the NCVS, 582,000 crimes were not reported to the police. Mortal victims are not included.

Victims present the following reasons for not reporting incidents: the aggression was a private matter (32%), protection of the aggressor (21%), perception of the aggression as minor or unimportant (20%), due to possible reprisals or others (19%) or mistrust of the police (8%).

Female-related crime displays the same frequency whether it involves minor (54%) or no injuries (55%).

In 64% of cases, the police appeared at the scene of the incident within 10 minutes of being informed. Almost all victims ascertained that the police were present within an hour of the event (94%).

The most frequent police action involved the drafting of reports of incidents (78%), interrogation (36%) and searching evidence (11%).

The detention of the aggressor occurs in 32% of serious female-related crime and in 44% of cases when the victim is a man. When there are no injuries involved, the percentage of arrest is 16% for both sexes.

48% of the victims and family members informed the police of the events and filed a penal charge against the aggressor. The most common were female-related crimes (21%), within the couple (52%) and involving serious violence (56%).

Police follow-up occurred in half of the cases in which violence was reported and a third of the crimes were not reported.

Almost all local police departments in the United States serving 250,000 inhabitants or more have a full-time unit specialising in domestic violence. These units are responsible for investigating the most serious cases of domestic violence, cooperating in the prevention of crime, providing victims with physical and psychological care, preparing police officers, offering protection regarding future crimes, making recommendations during the criminal judicial proceedings and providing assistance to secure repair, among other tasks.

Approximately 21% of crimes known to the police involving domestic crime were attended to by a victim-support unit.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Le Système d’information Schengen en évolution

Notes de seguretatDeixa un comentari

Schengen Information System (SIS)En décembre dernier, la Commission européenne a établi une série de propositions pour répondre aux divers défis identifiés comme prioritaires : le phénomène migratoire et les défis de sécurité. Les propositions visent à renforcer et étendre la portée du Système d’information Schengen (SIS) sur trois aspects : le retour de ressortissants de pays tiers qui résident dans l’Union de façon illégale, le contrôle aux frontières et la coopération policière et judiciaire.[1]

Ces propositions tentent, par ailleurs, de résoudre une série de déficiences détectées à l’égard du SIS. Notamment le manque de standardisation au moment d’introduire les alertes,[2] le manque d’information importante dans certains cas et l’insuffisance de certains profils d’individus qui ne sont pas soumis à un contrôle systématique aux frontières.[3]

La Commission, à partir du rapport de l’High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), présente diverses initiatives pouvant entraîner des changements substantiels dans le SIS :

  • Obligation d’entrer les alertes sur des décisions de retour. Jusqu’ici, les États pouvaient introduire une alerte dans le cas d’une interdiction d’entrée. Avec cette nouvelle proposition, ils y seront obligés dans le cas de ressortissants de pays tiers (NP3) résidant de façon illégale, de NP3 à qui on refuse l’entrée ou l’autorisation de séjour et de NP3 sujets à extradition pour des motifs pénaux.
  • Nouvelles alertes et contrôles. Il est proposé la création d’une nouvelle catégorie d’individus « unknown wanted persons » associés à la criminalité ainsi que l’élargissement d’une catégorie déjà existante concernant des personnes disparues, qui inclurait les enfants à haut risque d’enlèvement de la part des familles.[4]
  • Élargissement de l’usage de données biométriques. On vise par là à renforcer l’utilisation d’empreintes digitales et la reconnaissance faciale[5] ainsi qu’à introduire de nouveaux éléments biométriques tels qu’empreintes de la paume de la main.
  • Augmentation des agences pouvant faire usage du SIS. Au-delà des autorités nationales de chaque pays, on veut y donner accès aux agences d’Europol, aux garde-côtes et à la police des frontières européennes ainsi qu’à la future unité centrale d’ETIAS. De même qu’aux autorités compétentes en immigration ou systèmes de justice.
  • L’intégrité des données et le système de sécurité du SIS. Compte tenu de l’élargissement de données sensibles et de types d’alerte ainsi que du nombre d’agences qui y ont accès, il sera développé une procédure pour garantir l’intégrité et la sécurité du SIS.

Ainsi donc, ces changements, doublés de toutes les initiatives favorisées par les institutions européennes, feront que le SIS devienne une base de données capable d’aller bien au-delà de son but initial, la simple identification d’individus. En fait, cette intention était déjà palpable avec les changements qui y ont été introduits en 2006.[6] En définitive, le SIS, autrefois simple outil d’identification d’individus, va devenir un outil d’investigation criminelle, d’antiterrorisme et de contrôle de l’immigration.[7]

[1] Ces trois propositions adressées au SIS s’inscrivent dans toute une série d’initiatives qui poursuivent les mêmes objectifs : renforcer les frontières extérieures et intensifier la collaboration et l’échange d’information. Parmi celles-ci, soulignons la Surveillance côtière et des frontières européennes, l’implantation de l’EU entry/exit system (EES), de l’European travel information and authorisation System (ETIAS) ou encore la modification du Schengen Borders Code, qui obligera les États membres à faire des contrôles systématiques d’individus entrant et sortant de l’espace Schengen en consultant les bases de données pertinentes, dont le SIS.

[2] Cela peut impliquer que, pour un même individu, on va créer plusieurs alertes aux contenus distincts.

[3] Dans ce cas, au-delà des aspects délictueux, il s’agit de ressortissants de pays tiers sans permis de résidence ou au permis de résidence périmé.

[4] On pourrait y inclure les enfants susceptibles de faire l’objet d’ablation.

[5] L’utilisation de la reconnaissance faciale renforcera les identifications si elle est synchronisée avec l’EU entry/exit System (EES) proposé, notamment sur les contrôles d’accès aux frontières.

[6] Déjà en 2006, le système SIS a été relié à d’autres systèmes tels que l’Eurodac ou le Visa Information System (VIS), ce qui a permis la consultation de tout contrôle effectué par la police ; on aussi augmenté le nombre d’agences ayant accès à la base de données, etc.

[7] Cette situation a déjà donné lieu à un débat sur la protection des données, l’utilisation de ces données et les droits fondamentaux des individus qui figurent sur la base de données.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The evolving Schengen information system

Notes de seguretatDeixa un comentari

Schengen Information System (SIS)Last December, the European Commission responded to a series of proposals in order to meet the different challenges which have been identified as priority: the phenomenon of migration and challenges to security. The proposals try to reinforce and broaden the scope of the Schengen Information System (SIS) in three aspects; the return of nationals from non-member states who reside illegally in the Union, border control, and police and judicial cooperation.[1]

The proposals, in turn, try to resolve a series of deficiencies which have been detected regarding SIS. Among the most important are the lack of standardisation when introducing alerts,[2] the lack of information relevant to some cases and the insufficient coverage of some profiles of persons who are not subject to systematic controls on the borders.[3]

The Commission, based on the report of the High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presents a range of initiatives which may lead to substantial changes in the SIS:

  • Obligation to enter alerts when the decisions are to return. Until now, states could include an alert if entry was prohibited. With the new proposal they will be obliged to do so: nationals from non-member states (NP3) who reside illegally, the NP3 to whom entry or the authorisation to stay is denied, and those NP3 subject to extradition for penal reasons.
  • New alerts and controls. The creation of a new category of unknown wanted persons connected with criminal activity is proposed as is the expansion of an already existing category related to people who have disappeared, which would include minors at a high risk of being kidnapped by members of their families.[4]
  • Increased use of biometric data. There is a wish to reinforce the use of finger and face recognition,[5] and also include new elements like new biometric elements like the print of the palm of the hand.
  • Increase in the agencies which can make use of the SIS. Apart from each country’s national authorities, there is a wish to give access to Europol agencies, to the Coast and Border Guard of Europe and the future ETIAS unit. And also to authorities with competences in immigration and the justice system.
  • The integrity of the data and the security system of the SIS. Bearing in mind the expansion of sensitive and alert-related data, and also the number of agencies with access to this, a procedure will be developed to guarantee the integrity and security of the SIS.

Therefore, these changes, along with all the initiatives which are being fostered by European institutions, will mean that the SIS will become a database which can exceed its initial objective, the identification of people. Indeed, this concern had already appeared with the changes which were introduced in 2006.[6] All these factors have meant that the SIS can become a tool for investigating crime, combating terrorism and controlling immigration rather than one used to identify people.[7]

[1] These three proposals directed towards the SIS are part of a whole range of initiatives which pursue the same objectives: reinforce the exterior frontiers and strengthen the collaboration and exchange of information. Among the most noteworthy, the  Coast and border guard of Europe, the establishment of the EU entry/exit system (EES), the European travel information and authorisation System (ETIAS) and the modification of the Schengen Borders Code, which will oblige the member states to carry out systematic controls of people who enter and leave the Schengen zone by contrasting this with the relevant databases like the SIS and others.

[2] Meaning that, for the same person, there are a range of alerts with different content.

[3] In this case, and apart from criminal aspects, nationals from non-member states without a residence permit or with an expired permit are included.

[4]Minors who may be objected to ablation may be included.

[5] The use of facial recognition reinforces identification if it is coordinated with the proposed EU entry/exit System (EES), especially at border controls.

[6] Already in 2006, the SIS system was connected to other systems like Eurodac and Visa Information System(VIS), in order to facilitate the ability to consult any controls carried out by the police; the number of agencies with access to the database was increased, etc.

[7]This situation has already led to a debate about data protection, the use of such data and people’s fundamental rights which appear on the database.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El Sistema de Información Schengen en evolución

Notes de seguretatDeixa un comentari

Schengen Information System (SIS)En diciembre pasado, la Comisión Europea emprendió un conjunto de propuestas con el fin de responder a los diferentes retos que se han identificado como prioritarios: el fenómeno migratorio y los retos en seguridad. Las propuestas intentan reforzar y ampliar el alcance del Sistema de Información Schengen (SIS) en tres aspectos; el retorno de nacionales de países terceros que residen de forma ilegal en la Unión, el control de fronteras y la cooperación policial y judicial.[1]

Las propuestas, a su vez, intentan resolver una serie de deficiencias que se han detectado con respecto al SIS. Entre las más importantes, está la falta de estandarización a la hora de introducir las alertas,[2] la falta de información relevante en algunos casos y la cobertura insuficiente de algunos perfiles de personas que no son sujetas a control sistemático en las fronteras.[3]

La Comisión, a partir del informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta varias iniciativas que pueden comportar cambios sustanciales en el SIS:

  • Obligación de entrar las alertas sobre decisiones de retorno. Hasta ahora, los estados podían incluir una alerta en caso de prohibir una entrada. Con la nueva propuesta estarán obligados a ello en el caso de: los nacionales de países terceros (NP3) que residen de forma ilegal, los NP3 a quienes se deniega la entrada o la autorización de estancia, y aquellos NP3 sujetos a extradición por motivos penales.
  • Nuevas alertas y controles. Se propone la creación de una nueva categoría de unknown wanted persons conectadas con la criminalidad y la ampliación de una categoría ya existente sobre personas desaparecidas, que incluiría a los menores con un alto riesgo de secuestro por parte de la familia.[4]
  • Ampliación del uso de datos biométricos. Se quiere reforzar el uso de las huellas digitales y el reconocimiento facial,[5] así como incluir nuevos elementos biométricos como las huellas de la palma de la mano.
  • Ampliación de las agencias que pueden hacer uso del SIS. Más allá de las autoridades nacionales de cada país, se quiere dar acceso a las agencias de Europol, a la Guardia Costera y de Fronteras Europea y a la futura unidad central de ETIAS. También a las autoridades con competencias en inmigración o sistemas de justicia.
  • La integridad de los datos y el sistema de seguridad del SIS. Teniendo en cuenta la ampliación de datos sensibles y del tipo de alerta, así como el número de agencias que tendrán acceso, se desarrollará un procedimiento para garantizar la integridad y la seguridad del SIS.

Así pues, estos cambios, junto con todas las iniciativas que se impulsan desde las instituciones europeas, harán que el SIS se convierta en una base de datos que podrá ir mucho más allá de su objetivo inicial, la identificación de personas. De hecho, esta inquietud ya apareció con los cambios que se introdujeron en 2006.[6] Todo ello ha propiciado que el SIS pueda pasar de ser una herramienta de identificación de personas a ser una herramienta de investigación criminal, de antiterrorismo y control de la inmigración.[7]

[1] Estas tres propuestas dirigidas al SIS se enmarcan en toda una serie de iniciativas que persiguen los mismos objetivos: reforzar las fronteras exteriores y fortalecer la colaboración y el intercambio de información. Entre las más destacadas, la Guarda Costera y de Fronteras Europea, el establecimiento del EU entry/exit system (EES), el European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificación del Schengen Borders Code, que obligará a los estados miembros a hacer controles sistemáticos de personas que entren y salgan del espacio Schengen contrastándolo con las bases de datos relevantes, entre otras, el SIS.

[2] Lo que puede comportar que, para una misma persona, se creen varias alertas con diferentes contenidos.

[3] En este caso, y más allá de aspectos delictivos, se habla de los nacionales de países terceros sin permiso de residencia o con un permiso caducado.

[4] Podríamos incluir a las menores que puedan ser objeto de ablación.

[5] La utilización del reconocimiento facial reforzará las identificaciones si se coordina con el propuesto EU entry/exit System (EES), sobre todo en los controles de accesos a fronteras.

[6] Ya en 2006, se conectó el sistema SIS a otros sistemas como el Eurodac o el Visa Information System (VIS), de forma que se posibilitó la consulta en cualquier control efectuado por la policía; se amplió el número de agencias con acceso a la base de datos, etc.

[7] Esta situación ya ha abierto el debate sobre la protección de datos, el uso de estos datos y los derechos fundamentales de las personas que aparecen en la base de datos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Notes de seguretatDeixa un comentari

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français