Les agressions de caràcter racista, xenòfob o antireligiós a França durant l’any 2018

Des de fa vint-i-cinc anys, la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans (CNCDH) de França remet al Govern un informe sobre l’estat del racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia al país. L’informe s’elabora a partir de diverses fonts, tant oficials, com els registres del Ministeri de l’Interior o del Ministeri de Justícia i l’Enquesta de seguretat, com de dades aportades per associacions i investigadors internacionals. El mes d’abril es va presentar l’informe referent a l’any passat.

El 2018, els serveis de la Policia i la Gendarmeria Nacional van registrar 5.170 delictes en relació amb l’ètnia, la nació, una pretesa raça o la religió. Aquesta xifra representa una baixada per tercer any consecutiu d’aquest tipus de fets (entre el 2015 i el 2016 va baixar el 20%, entre el 2016 i el 2017, un 11% i entre el 2017 i el 2018, un 4%). Tanmateix, les infraccions delictives més greus es van incrementar.

Les dades mostren una gran disparitat territorial. Més del 60% de les víctimes d’aquest tipus de delictes registrats per les forces de seguretat han patit els fets a l’aglomeració parisenca (29%) o a una altra gran aglomeració urbana de més de 200.000 habitants (33%).

Pel que fa a les víctimes, el 2018 les forces de seguretat van registrar 4.840 víctimes d’infraccions de “caràcter racista”, de les quals el 57% són homes. El tram d’edat de la majoria de les víctimes és d’entre 25 i 54 anys (més del 70%) i la nacionalitat de les víctimes és estrangera en el 20%, destacant que el 15% procedeixen d’un país africà.

D’altra banda, cal tenir en compte que les dades procedents dels registres policials no representen més que una petita part dels fets delictius de «caràcter racista» que tenen lloc, ja que no totes les víctimes denuncien els fets. Per això es tenen en compte també les dades de l’enquesta de victimització “Marc de vida i de seguretat”. Segons aquesta enquesta, en el període 2012-2017, només 1 víctima d’injúries “racistes” sobre 50 i 1 víctima d’amenaces o violències físiques «racistes» sobre 6 van declarar haver denunciat el fet davant la policia. Segons aquesta enquesta, l’any 2017, a França 1,1 milió de persones de 14 anys o més (1 persona sobre 45) van ser víctimes d’almenys una agressió de “caràcter racista”.

L’enquesta també mostra una freqüència més elevada que en d’altres tipus d’agressions de fets delictius comesos en grup i a l’espai públic o obert al públic.

L’Informe recull també l’índex longitudinal de tolerància (ILT), creat el 2008 pel professor Vincent Tiberj. Es tracta d’un indicador que sintetitza les respostes a un conjunt de qüestions al voltant del racisme o del rebuig de l’altre; un índex prop de 100 mostra un alt nivell de tolerància i a la inversa mostra un nivell de tolerància feble. L’any 2018, l’índex de tolerància se situava en 67, el que suposa un progrés de 2 punts respecte de l’any 2017. Aquesta evolució no és puntual sinó que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys, ja que entre el 2013 i el 2018, l’índex ha progressat 13 punts. La variació és excepcional i molt remarcable en un context en què l’amenaça terrorista i la qüestió de l’acollida de les persones refugiades han estat en el centre del debat públic.

Enllaços d’interès

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous incidents racistes a Sud-àfrica

Darrerament, els atacs contra els estrangers que s’havien produït el 2008 i el 2015 a Sud-àfrica estan tornant a l’actualitat. Segons un estudi de l’Institute for Security Studies (ISS), els incidents racistes en forma d’atacs a membres de diverses minories nacionals que viuen al país, sobretot a les ciutats de Pretòria i Johannesburg, han tornat a ser una realitat. Aquests atacs es produeixen en un context d’una alta criminalitat, que freqüentment és atribuïda a l’excés de ciutadans estrangers al país, els quals, com a molts països occidentals, s’utilitzen com a bocs expiatoris.

Els nigerians es troben entre els més perjudicats, ja que veuen les seves cases i botigues atacades amb certa freqüència. El tema ha esdevingut una qüestió nacional, fins al punt que a la capital nigeriana, Abuja, diverses dependències de companyies sud-africanes han estat atacades amb violència. El mateix Parlament nigerià ha enviat una delegació a presentar una queixa davant el Govern sud-africà. Però aquests atacs no tenen com a objectiu únicament la comunitat nigeriana, sinó també, per exemple, els congolesos o els somalis, que han vist com alguns dels seus membres eren assassinats durant els incidents. És molt possible que, tal com va passar després dels incidents de l’any 2015, els atacs contra propietats sud-africanes es puguin produir en altres països de la zona (en aquella data, se’n registraren a Zimbàbue, Moçambic, Zàmbia, Malawi i Etiòpia).

El Fòrum per a la Diàspora Africana (ADF en les sigles en anglès), que defensa els interessos dels immigrants africans a Sud-àfrica, acusa directament l’alcalde de Johannesburg d’incitar l’atac als immigrants en acusar-los de l’onada creixent de delinqüència que afecta la ciutat, amb augments persistents dels homicidis i dels robatoris amb violència.[1] De fet, les grans manifestacions contra la presència d’immigrants es convoquen formalment contra la delinqüència en general, la prostitució i el tràfic de drogues. Diverses fonts, però (entre elles, l’Organització Internacional per a les Migracions), coincideixen que el nombre de morts ha estat més baix enguany que l’any 2008, degut fonamentalment a una resposta més ràpida de la policia sud-africana. Caldrà veure com evoluciona la situació, si la Unió Africana torna a intervenir-hi com ho va fer el 2015 i si els països originaris de les víctimes d’aquests atacs intensifiquen les pressions i represàlies. Aquests fets constitueixen, sens dubte, un element de tensió entre els països de la zona, que no sembla poder desempallegar-se del racisme tradicional al país. Ara, simplement, algunes de les víctimes han canviat de bàndol.

[1] Segons dades de l’ISS, en el període 2014-2015, diàriament 49 persones van ser víctimes d’homicidi i 48 de temptativa d’homicidi, al mateix temps que 56 domicilis van ser violentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français