El Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA publica el seu informe i les recomanacions

A principis d’aquest any 2023, el Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA va presentar oficialment més de cinquanta recomanacions basades en investigacions per ajudar a abordar alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronten la policia i la seguretat pública als Estats Units. Aquestes recomanacions es poden utilitzar com a full de ruta per als responsables polítics, els funcionaris, els executius de la policia i els líders comunitaris interessats a millorar la seguretat pública.

L’Institut Nacional de Policia va convocar el Consell com a òrgan independent per identificar oportunitats de reformes policials amb un enfocament que ajudi a abordar les disparitats racials. El Consell inclou joves, membres de la comunitat, líders empresarials i religiosos, líders de l’aplicació de la llei i investigadors.

Les recomanacions del Consell estan relacionades amb les parades de trànsit, la salut mental i l’abús de substàncies, les càmeres corporals, la prevenció de la violència basada en la comunitat, la cultura de la policia, les multes i les taxes, la policia a les escoles i altres aspectes importants de la seguretat pública.

L’any 2020, l’Institut Nacional de Policia va anunciar la formació del Consell de Reformes Policials i Raça, una iniciativa independent destinada a donar suport a l’excel·lència en la policia, abordar les disparitats racials i construir i millorar la confiança i la legitimitat.

El Consell és una iniciativa no partidista liderada majoritàriament per afroamericans que utilitza la investigació i l’evidència per considerar i oferir recomanacions per resoldre alguns dels problemes més importants i urgents relacionats amb les reformes policials i la raça.

D’aquesta manera, l’Institut reconeix el paper que el racisme, els prejudicis, la cultura –social i organitzacional– i els patrons i pràctiques han suposat en el deteriorament de la confiança i el respecte entre les forces de l’ordre i les comunitats afroamericanes. Així doncs, l’Institut acompanya el Consell per oferir comentaris, recomanacions i solucions per abordar aquests problemes.

Si bé diversos panels nacionals i comissions s’han presentat anteriorment per abordar àrees similars de preocupació, aquest esforç es distingeix pel fet de reunir una àmplia secció transversal de perspectives, indicar el que sabem i el que no sabem en relació amb aquests temes i elevar les veus dels afroamericans que treballen dins i fora de la professió policial.

En l’apartat de recomanacions de l’informe es fa un llistat d’actuacions que s’haurien de dur a terme per tal de disminuir o fer desaparèixer les disparitats racials en diferents contextos, com ara les aturades policials per motius de trànsit, en cultura policial o en prevenció de la violència.

Pel que fa a l’apartat de cultura policial, les recomanacions es basen en potenciar la perspectiva de la comunitat en el si de les organitzacions policials, promoure una cultura de seguretat i servei comunitari, dur a terme investigacions sobre la cultura policial i les estratègies per canviar aquesta cultura, millorar la legitimitat a través de la justícia processal o potenciar normes de capacitació i certificació per donar suport a una cultura de seguretat i servei.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els automobilistes negres s’enfronten a càrrecs més greus per excés de velocitat que els automobilistes blancs als EUA?

En 25 estats dels Estats Units, els automobilistes acusats d’excés de velocitat poden enfrontar-se a una falta penal o a una infracció de trànsit, i l’acusació queda a discreció dels agents de la policia i dels tribunals.

Utilitzant dades sobre excés de velocitat en 18 comtats de Virgínia durant un període de nou anys, els investigadors van trobar grans disparitats racials en qui va ser condemnat per una falta.

Els automobilistes negres aturats per excés de velocitat tenien gairebé el doble de probabilitats que els automobilistes blancs de ser condemnats per un delicte quan la seva velocitat estava en el rang qualificable per al càrrec més greu.

Entre els automobilistes condemnats per falta que circulaven a una velocitat excessiva, els automobilistes negres eren més propensos que els automobilistes blancs a ser acusats d’un delicte menor en comptes d’una infracció.

En general, els agents de policia van reduir les possibles càrregues de faltes a una infracció quan feien de policia als comtats on els automobilistes negres representaven una part més gran d’aquests automobilistes que en altres comtats.

Entre els automobilistes acusats d’un delicte per part de les forces de l’ordre, els conductors negres eren més propensos que els conductors blancs a ser condemnats per un delicte per part dels tribunals.

I això per què?

  • Els automobilistes negres eren menys propensos que els automobilistes blancs a assistir a una compareixença judicial obligatòria.
  • Els automobilistes negres eren menys propensos que els automobilistes blancs a tenir un advocat present als tribunals.
  • Els automobilistes negres tenien més probabilitats que els automobilistes blancs de viure en zones on es permetia als automobilistes pagar per endavant per faltes en lloc de comparèixer al jutjat (resultant en una condemna automàtica per faltes).

Aquests tres factors van explicar aproximadament quatre cinquenes parts de la disparitat racial en les conviccions.

La majoria dels automobilistes condemnats per un delicte no van a la presó, però hi ha altres repercussions:

  • Les sol·licituds de llocs de treball, habitatge i altres serveis demanen als candidats que indiquin les condemnes.
  • Un delicte pot comptar com a part del registre previ d’un individu si la persona està sentenciada per un nou delicte, fet que augmenta la pena per aquest delicte.
  • A part, la multa mitjana i els costos judicials imposats per una condemna per falta a Virgínia van ser fins a 120 dòlars més que per una infracció de trànsit.
  • Alguns estats suspenen el permís de conduir de persones que no paguen les multes i taxes associades. (Virgínia va deixar aquesta pràctica el 2019.)
  • Una condemna afegeix punts de demèrit al registre de conducció d’una persona i pot augmentar el cost de l’assegurança d’automòbil.

Els responsables polítics podrien fer complir les lleis d’excés de velocitat de maneres més equitatives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Classes de com afrontar el racisme a la policia alemanya

La policia alemanya s’enfronta actualment a un escrutini a causa d’una sèrie d’incidents racistes. Berlín i altres estats inclouen mòduls antiracistes a la formació bàsica, però aquesta encara no es considera una formació estàndard.

Ben Knight ho explica en un article publicat en un diari digital. Instructors de Diversity Works són els formadors d’aquestes classes –una organització que ofereix formació sobre consciència amb el racisme, que en els darrers mesos ha rebut més trucades de les forces policials alemanyes–.

Només que se’ls faci una pregunta sobre l’aparença, expliquen els instructors, pot desconcertar la gent, perquè canvien instantàniament la dinàmica d’una interacció. De sobte, hi ha un judici a l’aire.

Aquesta és la premissa enganyosament òbvia de l’exercici d’ulls blaus / ulls marrons, una lliçó desenvolupada el 1968 per la professora nord-americana Jane Elliott que des de llavors s’ha convertit en un element consistent en la formació en diversitat.

L’educador divideix la sala en un grup d’ulls marrons i un grup d’ulls blaus i, a continuació, assigna privilegis especials a les persones d’ulls marrons. El resultat, després d’alguns enfrontaments difícils, és que esperen que els alumnes  sentin com és la discriminació i, per tant, acabin enfrontant-se al seu propi racisme i entenguin com els mecanismes de privilegi i exclusió afecten les seves ments.

Aquests tallers adreçats a aspirants a policia tenen una durada d’una setmana. Cobreixen molts terrenys i tracten de tot, des de per què serveix realment la policia fins a perfils ètnics, o com tractar altres agents que fan comentaris racistes.

No és difícil obtenir una mesura de la importància que té aquesta temàtica a Alemanya: les lluites de la policia contra el racisme i la simpatia de l’extrema dreta a les organitzacions s’han fet cada vegada més públiques els darrers mesos, a mesura que les històries desagradables confluïen a la premsa.

Fa unes setmanes, la policia de Berlín es va veure obligada a admetre errors en la investigació d’un crim d’extrema dreta al districte de Neukölln, amb les víctimes que es queixaven perquè els sospitosos principals (tres coneguts neonazis) se sentien prou segurs per burlar públicament els oficials que els mantenien sota control.

Una setmana abans, la policia d’Essen, a Renània del Nord-Westfàlia, va ser criticada per la publicació d’un fullet de formació sobre el crim organitzat àrab a la regió, que suposadament incloïa insults racistes.

El cas que ha causat més consternació ha estat el descobriment de cinc grans grups de xat de l’extrema dreta de la policia a Renània del Nord-Westfàlia que compartien imatges d’Adolf Hitler.

Segons alguns crítics, això reflecteix un problema més ampli: el fracàs en la vinculació dels incidents de racisme flagrant amb un problema més ampli i profund de la cultura policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pla d’acció de la Unió Europea contra el racisme 2020-2025

La discriminació per motius de raça o ètnics està prohibida a la Unió Europea. La Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions feta al setembre del 2020 treballa en aquesta línia per al període 2020-2025.

El document explica que aquesta discriminació persisteix a la nostra societat i que, per tant, no n’hi hauria prou d’estar contra el racisme, sinó que demana d’oposar-s’hi activament. Explica que el racisme danya la societat de diferents maneres. En la seva forma més directa, significa que un gran nombre d’habitants d’Europa estan discriminats, la qual cosa afecta la seva dignitat humana, les seves oportunitats a la vida, la seva prosperitat i benestar i la seva seguretat personal.

La Comunicació exposa que la UE està construïda sobre la diversitat i el foment d’una societat de pluralisme, tolerància i no discriminació.

L’Agència dels Drets Fonamentals de la UE ha dut a terme una sèrie d’enquestes que indiquen que hi ha elevats nivells de discriminació a la UE. Les enquestes assenyalen àmbits de la vida en què la discriminació racial es percep amb més intensitat. Les dades de l’enquesta posen de manifest que les consideracions racials influeixen en la probabilitat de ser aturat per la policia. Del 14% dels enquestats que van respondre que els havia aturat la policia l’any anterior, el 40% tenia la impressió que aquesta acció era pel seu origen ètnic o per ser immigrant.

L’enquesta també va assenyalar que la violència i l’assetjament motivats per l’odi sovint no es denuncien. Entre persones d’ascendència africana, un 64% de les víctimes de violència racista no ho van denunciar a la policia ni a cap altre organització ni servei.

La Comissió emprendrà una avaluació global del marc jurídic vigent per determinar com millorar la seva aplicació, si segueix responent a la seva finalitat i si existeixen llacunes per millorar.

La Decisió marc sobre la lluita contra el racisme i la xenofòbia mitjançant el dret penal pretén que les manifestacions greus de racisme i xenofòbia es castiguin amb sancions penals efectives, proporcionades i dissuasives a tota la UE.

La Comissió:

  • Informarà sobre l’aplicació de la Directiva sobre igualtat racial l’any 2021.
  • Presentarà, el 2022, tota la legislació necessària per millorar les deficiències i reforçar el paper i la independència dels organismes per a la igualtat.
  • Garantirà una transposició i aplicació correctes de la Decisió marc sobre la lluita contra el racisme i la xenofòbia a tota la UE.

La Comissió insta els estats membres perquè:

  • Garanteixin que la legislació de la UE sigui de transposició plena i s’apliqui correctament en els estats membres.
  • Arribin ràpidament a un acord sobre la proposta de la Comissió de 2008 per aplicar el principi d’igualtat de tracte entre les persones independentment de la seva religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les agressions de caràcter racista, xenòfob o antireligiós a França durant l’any 2018

Des de fa vint-i-cinc anys, la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans (CNCDH) de França remet al Govern un informe sobre l’estat del racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia al país. L’informe s’elabora a partir de diverses fonts, tant oficials, com els registres del Ministeri de l’Interior o del Ministeri de Justícia i l’Enquesta de seguretat, com de dades aportades per associacions i investigadors internacionals. El mes d’abril es va presentar l’informe referent a l’any passat.

El 2018, els serveis de la Policia i la Gendarmeria Nacional van registrar 5.170 delictes en relació amb l’ètnia, la nació, una pretesa raça o la religió. Aquesta xifra representa una baixada per tercer any consecutiu d’aquest tipus de fets (entre el 2015 i el 2016 va baixar el 20%, entre el 2016 i el 2017, un 11% i entre el 2017 i el 2018, un 4%). Tanmateix, les infraccions delictives més greus es van incrementar.

Les dades mostren una gran disparitat territorial. Més del 60% de les víctimes d’aquest tipus de delictes registrats per les forces de seguretat han patit els fets a l’aglomeració parisenca (29%) o a una altra gran aglomeració urbana de més de 200.000 habitants (33%).

Pel que fa a les víctimes, el 2018 les forces de seguretat van registrar 4.840 víctimes d’infraccions de “caràcter racista”, de les quals el 57% són homes. El tram d’edat de la majoria de les víctimes és d’entre 25 i 54 anys (més del 70%) i la nacionalitat de les víctimes és estrangera en el 20%, destacant que el 15% procedeixen d’un país africà.

D’altra banda, cal tenir en compte que les dades procedents dels registres policials no representen més que una petita part dels fets delictius de «caràcter racista» que tenen lloc, ja que no totes les víctimes denuncien els fets. Per això es tenen en compte també les dades de l’enquesta de victimització “Marc de vida i de seguretat”. Segons aquesta enquesta, en el període 2012-2017, només 1 víctima d’injúries “racistes” sobre 50 i 1 víctima d’amenaces o violències físiques «racistes» sobre 6 van declarar haver denunciat el fet davant la policia. Segons aquesta enquesta, l’any 2017, a França 1,1 milió de persones de 14 anys o més (1 persona sobre 45) van ser víctimes d’almenys una agressió de “caràcter racista”.

L’enquesta també mostra una freqüència més elevada que en d’altres tipus d’agressions de fets delictius comesos en grup i a l’espai públic o obert al públic.

L’Informe recull també l’índex longitudinal de tolerància (ILT), creat el 2008 pel professor Vincent Tiberj. Es tracta d’un indicador que sintetitza les respostes a un conjunt de qüestions al voltant del racisme o del rebuig de l’altre; un índex prop de 100 mostra un alt nivell de tolerància i a la inversa mostra un nivell de tolerància feble. L’any 2018, l’índex de tolerància se situava en 67, el que suposa un progrés de 2 punts respecte de l’any 2017. Aquesta evolució no és puntual sinó que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys, ja que entre el 2013 i el 2018, l’índex ha progressat 13 punts. La variació és excepcional i molt remarcable en un context en què l’amenaça terrorista i la qüestió de l’acollida de les persones refugiades han estat en el centre del debat públic.

Enllaços d’interès

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous incidents racistes a Sud-àfrica

Darrerament, els atacs contra els estrangers que s’havien produït el 2008 i el 2015 a Sud-àfrica estan tornant a l’actualitat. Segons un estudi de l’Institute for Security Studies (ISS), els incidents racistes en forma d’atacs a membres de diverses minories nacionals que viuen al país, sobretot a les ciutats de Pretòria i Johannesburg, han tornat a ser una realitat. Aquests atacs es produeixen en un context d’una alta criminalitat, que freqüentment és atribuïda a l’excés de ciutadans estrangers al país, els quals, com a molts països occidentals, s’utilitzen com a bocs expiatoris.

Els nigerians es troben entre els més perjudicats, ja que veuen les seves cases i botigues atacades amb certa freqüència. El tema ha esdevingut una qüestió nacional, fins al punt que a la capital nigeriana, Abuja, diverses dependències de companyies sud-africanes han estat atacades amb violència. El mateix Parlament nigerià ha enviat una delegació a presentar una queixa davant el Govern sud-africà. Però aquests atacs no tenen com a objectiu únicament la comunitat nigeriana, sinó també, per exemple, els congolesos o els somalis, que han vist com alguns dels seus membres eren assassinats durant els incidents. És molt possible que, tal com va passar després dels incidents de l’any 2015, els atacs contra propietats sud-africanes es puguin produir en altres països de la zona (en aquella data, se’n registraren a Zimbàbue, Moçambic, Zàmbia, Malawi i Etiòpia).

El Fòrum per a la Diàspora Africana (ADF en les sigles en anglès), que defensa els interessos dels immigrants africans a Sud-àfrica, acusa directament l’alcalde de Johannesburg d’incitar l’atac als immigrants en acusar-los de l’onada creixent de delinqüència que afecta la ciutat, amb augments persistents dels homicidis i dels robatoris amb violència.[1] De fet, les grans manifestacions contra la presència d’immigrants es convoquen formalment contra la delinqüència en general, la prostitució i el tràfic de drogues. Diverses fonts, però (entre elles, l’Organització Internacional per a les Migracions), coincideixen que el nombre de morts ha estat més baix enguany que l’any 2008, degut fonamentalment a una resposta més ràpida de la policia sud-africana. Caldrà veure com evoluciona la situació, si la Unió Africana torna a intervenir-hi com ho va fer el 2015 i si els països originaris de les víctimes d’aquests atacs intensifiquen les pressions i represàlies. Aquests fets constitueixen, sens dubte, un element de tensió entre els països de la zona, que no sembla poder desempallegar-se del racisme tradicional al país. Ara, simplement, algunes de les víctimes han canviat de bàndol.

[1] Segons dades de l’ISS, en el període 2014-2015, diàriament 49 persones van ser víctimes d’homicidi i 48 de temptativa d’homicidi, al mateix temps que 56 domicilis van ser violentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français