The French are more satisfied with the police force than with the justice system

Notes de seguretatDeixa un comentari

ondrpThe National Observatory of Crime and Penal Response (ONDRP) has just published a study based on data provided by the Cadre de vie et sécurité survey from 2013 to 2016. This study gathers the opinions given by those interviewed (people over 14 years of age) concerning judicial action in response to crime. The average number of interviewees amounts to over 15,000 people when the survey  was edited.

Most (64%) were not very or not at all satisfied with the judicial system. Only 21% stated that they were satisfied, while 15% expressed no opinion. Age is a factor which seems to influence the level of satisfaction with the judiciary. Hence, only 48% of people between 14 and 25 have a negative opinion of justice (although the percentage of people offering no opinion is higher than in other age bands), whereas roughly two thirds of those older are not satisfied with the judicial system. Among the young the groups with the most positive opinions are students (31.7%) and single people (26%), while only 20% of those with work and 18.5% of people who are part of a couple have a positive opinion of the justice system.

Level of education was also an important factor, as 55% of those who have not successfully completed their baccalaureate have a negative opinion, while in other cases negative opinions are around 70%. People on lower incomes are also moderate in their opinions (only 54.5% take a negative view), while those with higher incomes show a higher level of dissatisfaction (between 65 and 69%).

This negative opinion is stable from 2013 to 2106 (always around 64%). Such negative opinion and its consistency are a source of surprise if compared with the opinions expressed in surveys in reference to the police force and the Gendarmerie. During the first two years of the study (2013-2014) 48% of those interviewed expressed satisfaction with the two police agencies. The following year the percentage of those satisfied increased to 59%, a percentage which has remained stable until 2016. The amount of people who are satisfied with the police almost triples those who have a positive opinion of the judicial system, as the difference has noticeably increased over the last two years.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Les Français sont plus satisfaits de la police que de la justice

Notes de seguretatDeixa un comentari

ondrpL’Observatoire national de la délinquance et des réponses pénales (ONDRP) vient de publier une  étude basée sur les données de l’enquête Cadre de vie et sécurité de 2013 à 2016. Cette étude recueille l’opinion des individus interrogés (de 14 ans ou plus) sur l’action de la justice dans le traitement de la délinquance. La moyenne du nombre d’individus interrogés se situe au-dessus de 15 000 personnes pour chaque édition de l’enquête.

64% (soit la majorité) se disent peu ou pas satisfaits de l’action de la justice. Seuls 21% se disent satisfaits, tandis que 15% ne savent pas ou ne répondent pas. L’âge est un facteur qui semble influer sur le degré de satisfaction à l’égard de la justice. Ainsi, 48% des individus entre 14 et 25 ans ont une opinion négative de la justice (toutefois, le pourcentage qui ne se prononce pas est supérieur aux autres tranches d’âge), tandis que deux tiers des individus de plus de 25 ans ne sont pas satisfaits de l’action de la justice. Parmi les jeunes, les groupes montrant davantage d’opinions positives sont les étudiants (31,7%) et les célibataires (26%), alors que seuls 20% de ceux qui ont un travail et 18,5% de ceux qui vivent en couple ont une opinion positive de la justice.

Le niveau d’études apparaît aussi comme un paramètre important dans l’opinion à l’égard de la justice ; en effet, 55% des individus qui n’ont pas le baccalauréat ont une opinion négative de la justice tandis que, dans les autres groupes, l’opinion négative se situe autour de 70%. Les individus qui ont le moins de revenus sont aussi les plus modérés dans leurs opinions négatives (seulement 54,5%), alors que ceux qui ont davantage de revenus expriment un plus fort désaccord (entre 65% et 69%).

L’opinion négative constatée est stable dans le temps entre 2013 et 2106 (toujours autour de 64%). Cette opinion négative et sa stabilité sont surprenantes si on les compare à l’opinion des individus interrogés sur la Police et la Gendarmerie. Sur les deux premières années de l’étude (2013-2014), 48% des individus interrogés se disent satisfaits de l’action menée par les deux corps de police. L’année suivante, la proportion de satisfaits s’élève à 59%, un pourcentage qui s’est maintenu en 2016. La population qui évalue positivement la police représente presque le triple de celle qui évalue positivement la justice, et la différence entre ces deux groupes a augmenté de façon remarquable sur les deux dernières années.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Retrato de las formas de violencia en el fútbol amateur en Francia

Notes de seguretatDeixa un comentari

football-899214_1280Los espectáculos deportivos son, a veces, considerados un espacio de relajación donde los deportistas se liberan de las presiones y obligaciones cotidianas y donde los espectadores pueden expresar sus emociones libremente. Pero la práctica deportiva obliga a aceptar determinadas convenciones, como el respecto al adversario, al árbitro, a las reglas del juego…

La Federación Francesa de Fútbol (FFF) dispone de una herramienta para evaluar la violencia generada en el fútbol y en el fútbol sala amateurs: el Observatorio de los comportamientos.

El Observatorio de los comportamientos

Es una aplicación informática creada en el año 2005 con el objetivo de mejorar el conocimiento sobre las violencias generadas en la práctica del fútbol. Al finalizar cada partido, se redacta un informe dirigido a la organización competente. En caso de que se hayan registrado violencia o conductas incívicas, la organización informa a la FFF mediante esta aplicación. La información recogida permite orientar políticas para luchar contra la violencia y actuar desde la prevención y la reparación. La alimentación de esta base de datos se realiza desde la temporada 2006-2007.

La información que se recopiló son las características de los incidentes, los partidos que generaron tensiones y quien las protagonizó, la naturaleza del incidente (agresiones físicas o verbales, ilícitos contra el patrimonio, conductas incívicas), el momento en que se produjeron (antes o después del partido), si existió un componente racista o discriminatorio y si concluyó con la intervención policial o de los servicios sanitarios. También se recoge información relativa a los equipos enfrentados, la categoría de los jugadores, el lugar, la fecha, el nivel de competición y el carácter de partido oficial o amistoso.

Una de las aportaciones del Observatorio es poder calificar los “partidos de fútbol sensibles” para poder implementar medidas preventivas contra la violencia.

Las violencias y las conductas incívicas registradas en el fútbol y en el fútbol sala amateurs en Francia (temporada 2015-2016)

Partidos de fútbol que registraron incidentes según la tipología del hecho principal (no incluye partidos de fútbol sala)

17-18 años Total
Total proporción Total proporción
Total de partidos que han registrado incidentes 1.199                100% 10.764               100%
Agresiones físicas 629                 52,46% 5.134               47,69%
Agresión con arma –                     0%         –                        0%
Golpe / acción ejercida con violencia 501                 41,78% 4.096               38,05%
Pelea / pelea tumultuaria 39                   3,25% 199                 1,84%
Golpe en grado de tentativa 30                   2,50% 279                 2,59%
Empujón 59                   4,92% 551                 5,11%
Agresiones verbales 511                  42,61% 5.049               46,90%
Amenazas / intimidaciones 99                   8,25% 1.031                 9,57%
Expresiones groseras

o injuriosas

 412                 34,36% 4.018               37,32%
Conductas incívicas 53                   4,42% 496                 4,60%
Lanzamiento de proyectiles 12                   1,00% 113                 1,04%
Gestos y actitudes obscenos 25                   2,08% 238                 2,21%
Escupitajos 16                   1,33% 145                 1,34%
Ilícitos contra

el patrimonio

 6                   0,50% 54                  0,50%
Registrado incorrectamente 5                   0,41% 31                  0,28%

Fuente: Observatorio de los comportamientos, temporada 2015-2016, FFF. Tratamiento de los datos: ONDRP (Observatorio Nacional de la Delincuencia y de las Respuestas Penales)

Según la tabla anterior, en los partidos en que los jugadores tenían 17-18 años, las agresiones físicas supusieron un 52% del total, las verbales representaron un 43% y sólo un 5% fueron de otro tipo. Para el conjunto de los partidos, el porcentaje de incidentes en que se produjeron agresiones físicas fue ligeramente inferior (un 48%) y las violencias verbales, ligeramente superiores (un 47%); el 5% restante fueron otro tipo de violencia.

El fútbol sala

El fútbol sala presenta algunas especificidades (las dimensiones del terreno de juego, que se juega en un espacio cerrado, la proximidad de los espectadores a los jugadores…) que pueden ayudar a explicar las variaciones en la expresión de la violencia:

  • Aunque la mayoría de los incidentes son provocados por los mismos jugadores, en el caso del fútbol son responsables en un 90% de los casos, mientras que en el fútbol sala este porcentaje se reduce a un 75% (temporada 2015-2016).
  • Por el contrario, en el contexto del fútbol, un 3% de los ilícitos o de las conductas incívicas son originadas por los espectadores, mientras que en el contexto del fútbol sala este porcentaje se eleva al 17%.

Esta información puede ampliarse en “Les violences et les incivilités recensées dans le football et le futsal amateurs – saison 2015-2016”, en La criminalité en France. Rapport annuel 2016 del ONDRP.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Review of forms of violence in amateur football in France

Notes de seguretatDeixa un comentari

football-899214_1280Sports events are at times considered a source of relaxation to allow sports people to get away from everyday pressures and obligations, and for spectators to be able to express their emotions freely. The practice of sport means accepting certain conventions, like respecting your opponent, the referee, the rules of the game…

The French Football Federation (FFF) has a tool for assessing violence generated in amateur football and 5-a-side football: this being the behaviour observatory.

The behaviour observatory

This is a computer application created in 2005 with the objective of improving knowledge of violence generated by the practice of football. When each match finishes, a report is presented to the relevant organisation. If violence or antisocial behaviour has been recorded, the organisation informs the FFF with this application. The information gathered facilitates policies to combat violence and take measures to prevent and repair. This database dates back to the 2006-2007 season.

The information gathered includes details of the incidents, the matches which generated tension and which teams were involved, the nature of the incident (physical or verbal aggression, damage to property, antisocial conduct), when it happened (before or after the match), whether there was a racist or discriminatory component and if police intervention or healthcare services were required. Information about the teams is also gathered, the level of the players, the venue, the date, the level of competition and whether the game was official or a friendly.

The observatory also qualifies “sensitive football matches” in order to apply preventive measures against violence.

Violence and antisocial behaviour recorded in amateur football and 5-a-side football in France (season 2015-2016)

Football matches involving violence in accordance with the main incident (5-a-side football not included)

17-18 years old Total
Total Proportion
Total number of matches with recorded incidents 1,199                100% 10,764  100%
Physical assault 629                 52.46% 5.134               47.69%
Armed assault -0%         –                        0%
Punch / violent action 501                 41.78% 4.096               38.05%
Brawl / collective brawl 39              3.25% 199                 1.84%
Attempted assault 30             2.50% 2792.59%
Push 59               4.92% 551                 5.11%
Verbal aggression 511                  42.61% 5.04946.90%
Threats / intimidation 99                   8.25% 1.031                 9.57%
Abusive/offensive language 412                 34.36% 4.018               37.32%
Antisocial conduct 53                   4.42% 496                 4.60%
Throwing projectiles 12                   1.00% 113                 1.04%
Obscene gestures and behaviour 25                  2.08% 2382.21%
Spitting 16                 1.33% 145                 1.34%
Damage to property 6                 0.50% 54                  0.50%
Incorrectly recorded 5                   0.41% 31                  0.28%

Source: Behaviour observatory, season 2015-2016, FFF. Data management: ONDRP (National observatory of crime and penal response)

According to the above table, in games involving players of 17-18 years of age, physical assault amounted to 52% of the total, verbal aggression amounted to 43% and only 5% were of another nature. Taking the matches as a whole, the percentage of incidents involving physical assault was slightly lower (48%) and verbal violence, slightly higher (47%); the remaining 5% involved another type of violence.

5-a-side football

5-a-side football has other characteristics (the size of the playing area, the fact that it is played in a closed area, and the proximity of spectators to players…) which explain why the features of violent behaviour vary:

  • Although most incidents are caused by the players themselves, in football this amounts to 90% of cases, whereas in 5-a-side football this drops to 75% (season 2015-2016).
  • On the other hand, in the context of football, 3% of illegal or antisocial behaviour is caused by spectators, whereas this percentage rises to 17% in the case of 5-a-side football.

Further information is available at “Les violences et les incivilités recensées dans le football et le futsalamateurs- saison 2015-2016”, La criminalité en France. Rapport annuel 2016 de l’ONDRP.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Portrait des formes de violence dans le football amateur en France

Notes de seguretatDeixa un comentari

football-899214_1280Les spectacles sportifs sont parfois considérés comme un espace de détente où les sportifs se libèrent du stress et de la routine et où les spectateurs peuvent exprimer librement leurs émotions. Or la pratique du sport oblige à accepter certaines conventions telles que le respect à l’égard de l’adversaire, de l’arbitre, des règles du jeu…

La Fédération Française de Football (FFF) dispose d’un outil permettant d’évaluer la violence générée dans le football et le futsal amateurs : l’Observatoire des comportements.

L’Observatoire des comportements

Il s’agit d’une application informatique créée en 2005 afin de recenser et mieux cerner les violences générées dans le cadre des matchs de football. À la fin de chaque match, un rapport est établi et adressé à l’organisation compétente. Si des violences ou incivilités ont été constatées, l’organisation en informe la FFF grâce à cet outil. Les informations recueillies permettent d’orienter les politiques visant à lutter contre la violence et mettre en œuvre des mesures de prévention et de réparation. Cette base de données est alimentée depuis la saison 2006-2007.

Les informations recueillies renseignent sur les caractéristiques des incidents, sur les matchs qui ont généré des tensions et les ont provoquées, sur la nature de l’incident (agression physique ou verbale, atteinte aux biens, incivilités), sur le moment où les incidents se sont produits (avant ou après le match), sur le caractère raciste ou discriminatoire de l’incident et sur l’intervention éventuelle des forces de police ou des services de secours. Sont également collectées des informations concernant les équipes en compétition, la catégorie des joueurs, le lieu, la date, le niveau de compétition et le caractère officiel ou amical du match.

L’un des grands avantages de l’Observatoire est de pouvoir qualifier les « matchs de football sensibles » et adopter ainsi les mesures préventives nécessaires contre la violence.

Les violences et incivilités recensées dans le football et le futsal amateurs en France (saison 2015-2016)

Matchs de football à incidents, selon la nature de l’atteinte principale (hors futsal)

  17-18 ans Ensemble
  Nombre proportion Nombre proportion
Ensemble des matchs à incidents 1 199                100% 10 764  100%
Agression  physique 629                 52,46% 5 134               47,69%
Agression par arme –

0%

 –                        0%
Coup / Brutalité 501                 41,78% 4 096               38,05%
Bagarre / Échauffourée 39              3,25% 199                 1,84%
Tentative de coup 30             2,50% 279

2,59%
Bousculade 59               4,92% 551                 5,11%
Agressions verbales 511                  42,61% 5 049

46,90%
Menace / Intimidation 99                   8,25% 1 031                 9,57%
Propos grossier ou injurieux 412                 34,36% 4 018               37,32%
Incivilité 53                   4,42% 496                 4,60%
Jet de projectile 12                   1,00% 113                 1,04%
Geste et comportement obscène 25                  2,08% 2382,21%
Crachat 16                 1,33% 145                 1,34%
Atteinte aux biens 6                 0,50% 54                  0,50%
Mal renseigné 5                   0,41% 31                  0,28%

Source : Observatoire des comportements, saison 2015-2016, FFF. Traitement des données : ONDRP (Observatoire national de la délinquance et des réponses pénales)

Le tableau ci-dessus montre que, dans les matchs où interviennent des joueurs de 17-18 ans, les agressions physiques représentent 52% de l’ensemble et les agressions verbales 43%, pour seulement 5% d’une autre nature. Sur l’ensemble des matchs, la proportion d’incidents avec agressions physiques est légèrement inférieure (48%) et les violences verbales sont légèrement supérieures (47%) ; les 5% restants concernent d’autres types de violence.

Le futsal

Le futsal présente certaines spécificités (dimensions du terrain de jeu, espace fermé, proximité des spectateurs par rapport au joueurs…) qui peuvent aider à expliquer les variations quant à l’expression de la violence :

  • Bien que la plupart des incidents soient provoqués par les joueurs eux-mêmes, au football, ils en sont responsables dans 90% des cas, tandis qu’au futsal, la proportion chute à 75% (saison 2015-2016).
  • En revanche, pour ce qui est du football, 3% des atteintes ou incivilités sont provoquées par les spectateurs, alors qu’au futsal, la proportion s’élève à 17%.

Ce sujet est plus amplement développé sur le lien suivant : « Les violences et les incivilités recensées dans le football et le futsal amateurs – saison 2015-2016 », La criminalité en France. Rapport annuel 2016 de l’ONDRP.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França

Notes de seguretatDeixa un comentari

football-899214_1280Els espectacles esportius són, a vegades, considerats un espai de relaxació on els esportistes s’alliberen de les pressions i obligacions quotidianes i on els espectadors poden expressar les seves emocions lliurement. Però la pràctica esportiva obliga a acceptar determinades convencions, com ara el respecte a l’adversari, a l’àrbitre, a les regles del joc…

La Federació Francesa de Futbol (FFF) disposa d’una eina per avaluar la violència generada al futbol i al futbol sala amateurs: és l’Observatori dels comportaments.

L’Observatori dels comportaments

És una aplicació informàtica creada l’any 2005 amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre les violències generades en la pràctica del futbol. En finalitzar cada partit, es redacta un informe adreçat a l’organització competent. En el cas que s’hi hagin registrat violència o conductes incíviques, l’organització informa l’FFF mitjançant aquesta aplicació. La informació recollida permet orientar polítiques per lluitar contra la violència i actuar des de la prevenció i la reparació. L’alimentació d’aquesta base de dades es fa des de la temporada 2006-2007.

La informació que es recull són les característiques dels incidents, els partits que van generar tensions i qui les va protagonitzar, la naturalesa de l’incident (agressions físiques o verbals, il·lícits contra el patrimoni, conductes incíviques), el moment en què es van produir (abans o després del partit), si va existir un component racista o discriminatori i si va concloure amb la intervenció policial o dels serveis sanitaris. També es recull informació relativa als equips enfrontats, la categoria dels jugadors, el lloc, la data, el nivell de competició i el caràcter de partit oficial o amistós.

Una de les aportacions de l’Observatori és poder qualificar els “partits de futbol sensibles” per poder implementar mesures preventives contra la violència.

Les violències i les conductes incíviques registrades al futbol i al futbol sala amateurs a França (temporada 2015-2016)

Partits de futbol que van registrar incidents segons la tipologia del fet principal (no inclou partits de futbol sala)

17-18 anys Total
Total                proporció Total                 proporció
Total de partits que han registrat incidents 1.199                100% 10.764               100%
Agressions  físiques 629                 52,46% 5.134               47,69%
Agressió amb arma –                     0%         –                        0%
Cop / acció exercida amb violència 501                 41,78% 4.096               38,05%
Baralla / baralla tumultuària 39                   3,25% 199                 1,84%
Cop en grau de temptativa 30                   2,50% 279                 2,59%
Empenta 59                   4,92% 551                 5,11%
Agressions verbals 511                  42,61% 5.049               46,90%
Amenaces / intimidacions 99                   8,25% 1.031                 9,57%
Expressions grolleres

o injurioses

 412                 34,36% 4.018               37,32%
Conductes incíviques 53                   4,42% 496                 4,60%
Llançament de projectils 12                   1,00% 113                 1,04%
Gestos i actituds obscens 25                   2,08% 238                 2,21%
Escopinades 16                   1,33% 145                 1,34%
Il·lícits contra

el patrimoni

 6                   0,50% 54                  0,50%
Registrat incorrectament 5                   0,41% 31                  0,28%

Font: Observatori dels comportaments, temporada 2015-2016, FFF. Tractament de les dades: ONDRP (Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals)

Segons la taula anterior, als partits en què els jugadors tenien 17-18 anys, les agressions físiques van suposar un 52% del total, les verbals van representar un 43% i només un 5% van ser d’un altre tipus. Per al conjunt dels partits, el percentatge d’incidents en què es van produir agressions físiques va ser lleugerament inferior (un 48%) i les violències verbals, lleugerament superiors (un 47%); el 5% restant van ser un altre tipus de violència.

El futbol sala

El futbol sala presenta algunes especificitats (les dimensions del terreny de joc, que es juga en un espai tancat, la proximitat dels espectadors als jugadors…) que poden ajudar a explicar les variacions en l’expressió de la violència:

  • Malgrat que la majoria dels incidents són provocats pels mateixos jugadors, en el cas del futbol en són responsables en un 90% dels casos, mentre que en el futbol sala aquest percentatge es redueix a un 75% (temporada 2015-2016).
  • Per contra, en el context del futbol, un 3% dels il·lícits o de les conductes incíviques són originades pels espectadors, mentre que en el context del futbol sala aquest percentatge s’eleva al 17%.

Aquesta informació es pot ampliar a “Les violences et les incivilités recensées dans le football et le futsal amateurs – saison 2015-2016”, a La criminalité en France. Rapport annuel 2016 de l’ONDRP.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Los predictores psicosociales en la transgresión de las normas de tráfico

Notes de seguretatDeixa un comentari

Recientemente se han publicado los resultados de un estudio [1] que tenía como objetivo determinar la influencia de las variables derivadas de los enfoques de disuasión, influencia social y legitimidad en la transgresión de cuatro de las normas de tráfico que más preocupan a las autoridades en esta materia:estudi_transit

  • el uso del cinturón de seguridad
  • la manipulación del teléfono móvil mientras se conduce
  • el exceso de velocidad
  • el exceso de alcoholemia en el volante

Para conseguir este objetivo, se realizó una encuesta a 1.500 conductores. Los resultados obtenidos muestran que:

  • La influencia social es un factor determinante para el cumplimiento de todas las normas de tráfico.
  • Las variables de legitimidad tienen un peso importante para predecir la probabilidad de transgresión.
  • Ninguno de los factores derivados del modelo de disuasión presentan influencia sobre estos comportamientos.

En los últimos años, con la mejora progresiva tanto de las vías como de la seguridad de los vehículos, la investigación científica ha subrayado que actualmente la causa principal de la accidentalidad vial es el factor humano, que incluye, entre otros comportamientos, la transgresión de las normas viales.

Según las autoras del estudio, con las políticas públicas que se están desarrollando y aplicando, parece asumirse que la clave para prevenir la transgresión radica en el aumento de los castigos formales, dejando de lado otros elementos que podrían ser más eficientes, como por ejemplo las normas y sanciones sociales informales o el propio sistema de valores del individuo.

Los resultados del estudio manifiestan la necesidad de una revisión de los planteamientos en que actualmente se basan las políticas públicas en materia de prevención de los comportamientos peligrosos al volante.

Consideran que el comportamiento de los conductores ante cada una de las normas de tráfico estudiadas presenta diferencias que aconsejarían la diversificación de las estrategias de control social formal para fomentar los comportamientos responsables al volante y, así, conseguir una mayor eficacia preventiva.

La probabilidad de cumplir las normas dependerá fundamentalmente de dos factores, que son, por una parte, el comportamiento adoptado por el grupo de referencia y, por otra parte, que los preceptos formales se consideren moralmente aceptables.

Por lo tanto, concluyen que las normas formales impuestas y el trato que dan las autoridades legales tendrían que corresponderse con el sistema de valores compartido por los miembros de la sociedad.

[1] Estudio elaborado por Rebeca Bautista Ortuño y Esther Sitges Macià de la Universidad Miguel Hernández de Elche. Financiado por la Dirección General de Tráfico estatal. Revista Española de Investigación Criminológica. Artículo 5, Número 14 (2016). ISSN: 1696-9219. www.criminologia.net

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Els predictors psicosocials en la transgressió de les normes de trànsit

Notes de seguretat1 comentari

Recentment s’han publicat els resultats d’un estudi [1] que tenia per objectiu determinar la influència de les variables derivades dels enfocaments de dissuasió, influència social i legitimitat en la transgressió de quatre de les normes de trànsit que més preocupen les autoritats en aquesta matèria:estudi_transit

  • l’ús del cinturó de seguretat
  • la manipulació del telèfon mòbil mentre es condueix
  • l’excés de velocitat
  • l’excés d’alcoholèmia al volant

Per aconseguir aquest objectiu, es va fer una enquesta a 1.500 conductors. Els resultats obtinguts mostren que:

  • La influència social és un factor determinant per al compliment de totes les normes de trànsit.
  • Les variables de legitimitat tenen un pes important per predir la probabilitat de transgressió.
  • Cap dels factors derivats del model de dissuasió presenten influència sobre aquests comportaments.

Els darrers anys, amb la millora progressiva tant de les vies com de la seguretat dels vehicles, la investigació científica ha subratllat que actualment la causa principal de l’accidentalitat viària és el factor humà, que inclou, entre altres comportaments, la transgressió de les normes viàries.

Segons les autores de l’estudi, amb les polítiques públiques que s’estan desenvolupant i aplicant, sembla assumir-se que la clau per prevenir la transgressió rau en l’augment dels càstigs formals, deixant de banda altres elements que podrien ser més eficients, com per exemple les normes i sancions socials informals o el propi sistema de valors de l’individu.

Els resultats de l’estudi palesen la necessitat d’una revisió dels plantejaments en què actualment es basen les polítiques públiques en matèria de prevenció dels comportaments perillosos al volant.

Consideren que el comportament dels conductors davant de cada una de les normes de trànsit estudiades presenta diferències que aconsellarien la diversificació de les estratègies de control social formal per fomentar els comportaments responsables al volant i, així, aconseguir una major eficàcia preventiva.

La probabilitat de complir les normes dependrà fonamentalment de dos factors, que són, d’una banda, el comportament adoptat pel grup de referència i, de l’altra, que els preceptes formals es considerin moralment acceptables.

Per tant, conclouen que les normes formals imposades i el tracte que donen les autoritats legals s’haurien de correspondre amb el sistema de valors compartit pels membres de la societat.

[1] Estudi elaborat per Rebeca Bautista Ortuño i Esther Sitges Macià de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Finançat per la Direcció General de Trànsit estatal. Revista Española de Investigación Criminológica. Article 5, Número 14 (2016). ISSN: 1696-9219. www.criminologia.net

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Psychosocial predictors in the transgression of traffic regulations

Notes de seguretatDeixa un comentari

The results of a study[1] aiming to determine the influence of variables arising due to deterrents, social influence and legitimacy concerning the transgression of four of the traffic regulations which most concern authorities in this area have recently been published:

  • The use of the seatbeltestudi_transit
  • Handling mobile telephones while driving
  • Speeding
  • Drinking and driving

To meet this objective, a survey of 1,500 drivers was carried out. The results revealed that:

  • Social influence is a determining factor for abiding by traffic regulation.
  • The variables of legitimacy are a major asset when predicting the probability of transgression.
  • None of the factors related to the deterrent model show any signs of influencing such behaviour.

Over recent years, with the progressive improvements in roads and safety, scientific research has stressed that at the moment the main cause of road accidents is the human factor, which includes, along with other behavioural patterns, transgression of driving regulations.

According to the authors of the study, with the public policies being designed and applied, the key to deterring would appear to involve increasing formal forms of punishment, and ruling out other elements which may be more efficient, such as regulations and informal social sanctions or the driver’s own order of values.

The results of the study stress the need for a review of the approach which underlies current public policies concerning the prevention of dangerous behaviour while driving.

They feel that the drivers’ attitude to each of the driving regulations researched displays differences which encourage the diversification of strategies of formal social control to foment responsible behaviour while driving, which would in turn lead to better preventive efficiency.

The probability of abiding by the regulations will basically depend on two factors, which are, on the one hand, the behaviour adopted by the reference group and, on the other, that formal obligations are considered morally acceptable.

They therefore conclude that formal imposed regulations and the response of the legal authorities ought to correspond to the system of values shared by members of society.

[1] A study elaborated by Rebeca Bautista Ortuño and Esther Sitges Macià of the Universitat Miguel Hernández Elche. Financed by the Spanish Directorate General of Traffic.Revista Española de Investigación Criminológica. Article 5, Edition 14 (2016). ISSN: 1696-9219. www.criminologia.net

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Les indicateurs psychosociaux dans la transgression des règles de circulation

Notes de seguretatDeixa un comentari

Récemment, il a été publié les résultats d’une étude[1] dont le but était de déterminer l’influence des variables dérivées des concepts de dissuasion, influence sociale et légitimité dans la transgression de quatre des règles de circulation routière qui préoccupent le plus les autorités en la matière :

  • l’utilisation de la ceinture de sécuritéestudi_transit
  • la manipulation du téléphone portable pendant la conduite
  • l’excès de vitesse
  • l’excès d’alcoolémie au volant

Pour atteindre cet objectif, une enquête a été réalisée sur 1 500 conducteurs. Les résultats obtenus montrent que :

  • L’influence sociale est un facteur déterminant pour le respect de toutes les règles de circulation.
  • Les variables de légitimité jouent un rôle important pour prévoir la probabilité de transgression.
  • Aucun des facteurs dérivés du modèle de dissuasion n’a une influence sur ces comportements.

Ces dernières années, suite à l’amélioration progressive des voies de circulation ainsi que de la sécurité des véhicules, la recherche scientifique a souligné qu’actuellement, la cause principale des accidents de la route est le facteur humain dont, entre autres comportements, la transgression des règles de circulation routière.

D’après les auteures de l’étude, les politiques publiques actuellement développées et appliquées semblent tenir pour acquis que la clé pour prévenir la transgression réside dans l’augmentation des sanctions formelles, en écartant d’autres éléments qui pourraient s’avérer plus efficaces comme, par exemple, les règles et sanctions sociales informelles ou le propre système de valeurs de l’individu.

Les résultats de l’étude font apparaître la nécessité d’une révision des approches sur lesquelles reposent actuellement les politiques publiques en matière de prévention des comportements dangereux au volant.

Elles considèrent que le comportement des conducteurs, face à chacune des règles de circulation routière étudiées, présente des différences qui tendraient à préconiser la diversification des stratégies de contrôle social formel pour encourager les comportements responsables au volant et, ainsi, atteindre une plus grande efficacité préventive.

La probabilité de respecter les règles dépendra fondamentalement de deux facteurs qui sont, d’une part, le comportement adopté par le groupe de référence et, d’autre part, le fait que les préceptes formels soient considérés moralement acceptables.

Par conséquent, elles en concluent que les normes formelles imposées et le traitement donné par les autorités légales devraient s’aligner sur le système de valeurs partagé par les membres de la société.

[1] Étude menée par Rebeca Bautista Ortuño et Esther Sitges Macià de l’Université Miguel Hernández d’Elche. Financée par la Direction générale de la Circulation routière espagnole. Revista Española de Investigación Criminológica. Article 5, Numéro 14 (2016). ISSN: 1696-9219. www.criminologia.net

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English