Contrabandistas de migrantes utilizan aviones privados para hacer negocio

Con el apoyo de Eurojust y Europol, las autoridades judiciales y de aplicación de la ley de Austria, Bélgica, Alemania, Francia, Italia y Estados Unidos desmantelaron una red criminal implicada en el tráfico de migrantes, el fraude de documentos y el blanqueo de capitales.

Los migrantes, principalmente iraquíes e iraníes de origen kurdo, subieron a aviones privados en Turquía con pasaportes diplomáticos falsos. No obstante, los destinos oficiales de los viajes (normalmente el Caribe) no se llegaron a materializar nunca. Durante las escalas en diferentes aeropuertos europeos, entre ellos en Austria, Francia y Alemania, los migrantes fueron expulsados del avión, se eliminaron sus pasaportes falsos y tuvieron que solicitar asilo sistemáticamente. Los sospechosos cobraron hasta 20.000 euros por persona de contrabando.

Según las investigaciones policiales, entre octubre y diciembre de 2020 tuvieron lugar al menos cinco operaciones de contrabando en cinco países europeos diferentes. Además, se elaboraron varios planes para llevar a cabo otras operaciones de contrabando.

Además del tráfico de migrantes y de la falsificación de documentos de identidad, se sospecha que el grupo de crimen organizado también emitió cheques falsos y estafó a compañías aéreas en un intento de construir su propia flota. Los sospechosos también habrían estafado a hoteles al no pagar varias facturas.

La jornada de acción del 13 de septiembre de este año dio lugar a:

  • 5 detenciones (2 en Bélgica y 3 en Italia)
  • 7 registros de casas (1 en Bélgica y 6 en Italia)
  • Decomisos de 2 aviones, 80.000 euros, 1 coche de gama alta, equipos electrónicos y equipos para falsificar documentos de identidad (como impresoras de tarjetas, sellos, hologramas y tarjetas de plástico blanco)
  • 173.000 euros congelados en Italia

Eurojust dio apoyo a las autoridades implicadas en la creación y la financiación de un equipo de investigación conjunto (JIT) en junio de 2021. Eurojust también acogió cuatro reuniones de coordinación para facilitar la cooperación judicial y dar apoyo a los esfuerzos de investigación coordinados.

Europol, por su lado, priorizó el caso en una fase inicial asignando a un analista y a un especialista, dedicados a dar apoyo a las investigaciones nacionales para identificar a los miembros de la red criminal y desmantelarla.

Asimismo, Europol facilitó el intercambio de información operativa y ofreció apoyo analítico y financiero. El día de la acción, Europol activó un puesto de mando virtual para facilitar el intercambio de información en tiempo real. También desplegó a tres analistas, uno en Bélgica y dos en Italia, para contrastar la información operativa con las bases de datos de Europol, para proporcionar más pistas de investigación a las autoridades nacionales de aplicación de la ley participantes.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Contrabandistes de migrants utilitzen avions privats per fer negoci

Amb el suport d’Eurojust i Europol, les autoritats judicials i d’aplicació de la llei d’Àustria, Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia i els Estats Units van desmantellar una xarxa criminal implicada en el tràfic de migrants, el frau de documents i el blanqueig de capitals.

Els migrants, principalment iraquians i iranians d’origen kurd, van pujar a avions privats a Turquia amb passaports diplomàtics falsos. No obstant això, les destinacions oficials dels viatges (normalment el Carib) no es van arribar a materialitzar mai. Durant les escales a diferents aeroports europeus, entre ells a Àustria, França i Alemanya, els migrants van ser expulsats de l’avió, es van eliminar els seus passaports falsos i van haver de sol·licitar asil sistemàticament. Els sospitosos van cobrar fins a 20.000 euros per persona de contraban.

Segons les investigacions policials, entre octubre i desembre de 2020 van tenir lloc almenys cinc operacions de contraban en cinc països europeus diferents. A més, es van fer diversos plans per dur a terme altres operacions de contraban.

A més del tràfic de migrants i de la falsificació de documents d’identitat, se sospita que el grup de crim organitzat també va emetre xecs falsos i va estafar companyies aèries en un intent de construir la seva pròpia flota. Els sospitosos també haurien estafat hotels per no haver pagat diverses factures.

La jornada d’acció del 13 de setembre d’enguany va donar lloc a:

  • 5 detencions (2 a Bèlgica i 3 a Itàlia)
  • 7 escorcolls de cases (1 a Bèlgica i 6 a Itàlia)
  • Decomisos de 2 avions, 80.000 euros, 1 cotxe de gamma alta, equips electrònics i equips per falsificar documents d’identitat (com impressores de targetes, segells, hologrames i targetes de plàstic blanc)
  • 173.000 euros congelats a Itàlia

Eurojust va donar suport a les autoritats implicades en la creació i el finançament d’un equip d’investigació conjunt (JIT) el juny del 2021. Eurojust també va acollir quatre reunions de coordinació per facilitar la cooperació judicial i donar suport als esforços d’investigació coordinats.

Europol, per la seva banda, va prioritzar el cas en una fase inicial i hi va assignar un analista i un especialista, dedicats a donar suport a les investigacions nacionals per identificar els membres de la xarxa criminal i desmantellar-la.

Així mateix, Europol va facilitar l’intercanvi d’informació operativa i va oferir suport analític i financer. El dia de l’acció, Europol va activar un lloc de comandament virtual per facilitar l’intercanvi d’informació en temps real. També va desplegar tres analistes, un a Bèlgica i dos a Itàlia, per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol, per proporcionar més pistes d’investigació a les autoritats nacionals d’aplicació de la llei participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La guerre inexorable du Salvador contre les maras continue

Depuis près de cinq mois, le gouvernement du Salvador, dirigé par Nayib Bukele, mène d’importantes opérations policières et militaires qui ont déjà conduit à l’arrestation d’environ 50 000 personnes soupçonnées d’appartenir à une mara.

Ce sont des chiffres extraordinaires pour un pays de moins de 6,5 millions d’habitants. Cependant, si l’on tient compte des niveaux de violence au Salvador, avec une centaine de meurtres par mois, et du nombre de criminels associés aux maras, ces chiffres ne paraissent plus si élevés. On estime qu’il y a plus de 100 000 membres actifs de maras, dont la majorité sont rattachés à Mara Salvatrucha et, dans une moindre mesure, à Barrio 18. Il s’agirait des deux principaux groupes criminels du pays, nés dans les années 1980, dans le sillage de la guerre civile et de l’exode de milliers de réfugiés vers les États-Unis.

Ces opérations ont suscité des réactions de la part du bureau du médiateur des droits de l’homme du Salvador et des organisations civiles. Ils estiment que le mystère qui entoure cette croisade antiviolence cache des arrestations arbitraires et des abus de pouvoir. Ils supposent, par conséquent, que certaines des personnes emprisonnées sont innocentes des crimes dont elles sont accusées.

Début septembre, on dénombrait plus de 3 000 plaintes pour torture et détention injustifiée, ainsi que le décès de 56 prisonniers, sur lequel le gouvernement a gardé le plus grand secret. Amnesty International considère également que de graves violations des droits de l’homme ont eu lieu et qu’une responsabilité pénale internationale pourrait s’appliquer.

Mais rien de tout cela ne semble préoccuper le gouvernement de Nayib Bukele. L’Assemblée législative du Salvador a approuvé en mars la mise en place de l’état d’urgence et la suspension des garanties constitutionnelles pour une durée d’un mois, mais ces mesures sont encore en vigueur à l’heure actuelle.

Le gouvernement part du principe qu’environ 1 % des arrestations pourraient être des erreurs. Et tout le monde ne porte pas de tatouage de mara sur la peau. Cependant, le mouvement des travailleurs de la police nationale du pays dénonce également l’existence de quotas imposés par certains responsables de commandement des forces de l’ordre afin d’obtenir des congés ou d’éviter les réprimandes. Par exemple, si un commissariat est tenu d’arrêter six membres de maras et qu’il n’a pu en capturer que quatre, il ajoute deux personnes arrêtées pour un autre crime, qu’il s’agisse d’une agression ou d’un vol.

L’état d’urgence a été imposé fin mars, après un week-end particulièrement meurtrier, avec 87 victimes en tout. Selon la police, elles avaient été choisies au hasard par les tireurs ou se tenaient dans la ligne de mire des armes à feu.

Nayib Bukele a décidé de tuer cette situation dans l’œuf. L’état d’urgence permet à la police de prolonger les détentions au-delà de 72 heures, de laisser les détenus dans le flou sur leur date de libération, de surveiller leurs communications privées et de suspendre leur droit à l’aide juridictionnelle de l’État. En outre, le Salvador a durci le code pénal avec l’approbation du Parlement : un membre de mara âgé de 18 ans ou plus peut risquer jusqu’à 45 ans de prison.

En mars, le pays connaissait déjà un grave problème de surpopulation carcérale, avec 36 000 prisonniers en détention. Ils sont aujourd’hui deux fois plus nombreux. La surpopulation dans les prisons est invivable et n’est pas logistiquement gérable.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

El Salvador’s relentless war against the maras continues

For almost five months now, the Government of El Salvador, led by Nayib Bukele, has been carrying out large-scale police and military operations that have led to the arrest of around 50,000 suspected members of the maras.

This is an outstanding figure for a country of less than 6.5 million inhabitants, but it does not seem so high when compared to its rate of violence – around 100 murders per month – and of criminals associated with the maras. It is estimated that there are more than 100,000 active members of the maras, of which the majority belong to the Mara Salvatrucha and, to a lesser extent, to Barrio 18 (18th Street). These are the two major criminal groups that were born in the 1980s in the wake of the civil war and the exodus of thousands of refugees to the United States.

These operations have prompted reactions from the Ombudsman for the Defence of Human Rights and civil organizations. They believe that the veil of darkness that covers this anti-violence crusade hides arbitrary arrests, abuses of power and the clear suspicion that some of those imprisoned have not committed the crimes of which they are accused.

At the beginning of September there were more than 3,000 complaints of torture and indiscriminate arrests, as well as 56 prisoners killed, about which the government has maintained total secrecy. Even Amnesty International believes that serious human rights violations have occurred and that there could be international criminal responsibility.

But it seems that none of that concerns the Government of Nayib Bukele. In March, the Legislative Assembly approved the application of the state of exception and the suspension of constitutional guarantees for one month, but it has been in effect for several months.

The government assumes that around 1% of the arrests could be mistaken. And not everyone wears tattoos of the maras on their skin. However, the Workers’ Movement of the National Police also denounces the existence of quotas enforced by some security forces commanders in order to obtain holidays or avoid reprimands. For example, if a police station is required to detain six members of the maras and they have only been able to capture four, they add two detainees for another crime, regardless of whether it was an assault or a robbery.

The state of exception was imposed at the end of March, after a weekend full of murders: 87 in total. According to police, the victims were either chosen at random by gunmen or came between their revolvers and semi-automatic rifles.

Bukele decided to nip this situation in the bud. The state of exception allows the police to extend detentions beyond 72 hours, including placing detainees in limbo with no expiration date, monitoring private communications and suspending the right to legal assistance by the State. In addition, El Salvador has tightened the penal code with the approval of Parliament: a member of a mara of legal age can face up to 45 years in prison.

Until March, the country was experiencing a serious overcrowding problem, with 36,000 prisoners in confinement. That figure has now doubled. Prison overcrowding is suffocating, and logistics cannot be sustained.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Continúa la guerra sin tregua en El Salvador contra las maras

Desde hace casi cinco meses, el Gobierno de El Salvador, liderado por Nayib Bukele, practica grandes operaciones policiales y militares que han comportado la detención de unos 50.000 supuestos miembros de maras.

Esta es una cifra extraordinaria para un país que no llega a los 6,5 millones de habitantes, pero que no parece tan elevada si se compara con su tasa de violencia –unos cien asesinatos mensuales– y de delincuentes asociados a las maras. Se calcula que hay más de 100.000 miembros activos de las maras, de los cuales la mayoría pertenecen a la Mara Salvatrucha y en menor porcentaje, a Barrio 18. Estos serían los dos grandes grupos criminales nacidos en los años ochenta al calor de la guerra civil y del éxodo de miles de refugiados a los Estados Unidos.

Estas operaciones han comportado las reacciones de la Procuraduría para la Defensa de los Derechos Humanos y de organizaciones civiles. Consideran que el velo de oscuridad que cubre esta cruzada antiviolencia esconde detenciones arbitrarias, abusos de poder y la clara sospecha de que una parte de los encarcelados no ha cometido los delitos de los que se les acusa.

A principios de septiembre había más de 3.000 denuncias por torturas y detenciones indiscriminadas, así como 56 presos muertos sobre los cuales el Gobierno ha guardado total hermetismo. Incluso Amnistía Internacional considera que se han producido graves violaciones de los derechos humanos y que podría haber responsabilidad penal internacional.

Pero nada de eso parece preocupar al Gobierno de Nayib Bukele. La Asamblea Legislativa aprobó en marzo la aplicación del estado de excepción y la suspensión de garantías constitucionales durante un mes, pero ya lleva unos cuantos meses en vigor.

El Gobierno asume que en torno al 1% de las detenciones podrían ser equivocadas. Y no todo el mundo lleva tatuajes de las maras en la piel. A pesar de todo, el Movimiento de Trabajadores de la Policía Nacional denuncia también la existencia de cuotas impuestas por algunos mandos de las fuerzas de seguridad para poder conseguir días de fiesta o evitar broncas. Por ejemplo, si en una comisaría se exige detener a seis miembros de maras y tan solo han podido capturar a cuatro, les añaden dos detenidos más por otro delito, independientemente de que sea por una agresión o un hurto.

El estado de excepción se impuso a finales del mes de marzo, tras un fin de semana repleto de asesinatos: 87 en total. Según la policía, las víctimas fueron escogidas al azar por pistoleros o se cruzaron en el camino de sus revólveres y rifles semiautomáticos.

Bukele decidió cortar de raíz esta situación. El estado de excepción permite a la policía prolongar las detenciones más allá de las 72 horas, incluido situar a los detenidos en un limbo sin fecha de caducidad, controlar comunicaciones privadas y suspender el derecho a la asistencia letrada por parte del Estado. Además, El Salvador ha endurecido el código penal con la aprobación del Parlamento: un miembro de una mara mayor de edad puede enfrentarse a 45 años de prisión.

Hasta el mes de marzo, el país atravesaba un grave problema de masificación, con 36.000 presos en reclusión. Ahora esta cifra se ha duplicado. La congestión en las prisiones es asfixiante y la logística no se aguanta.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Continua la guerra sense treva a El Salvador contra les maras

Des de fa gairebé cinc mesos, el Govern de El Salvador, liderat per Nayib Bukele, practica grans operacions policials i militars que han comportat la detenció d’uns 50.000 suposats membres de maras.

Aquesta és una xifra extraordinària per a un país que no arriba als 6,5 milions d’habitants, però que no sembla tan elevada si es compara amb la seva taxa de violència –uns cent assassinats mensuals– i de delinqüents associats a les maras. Es calcula que hi ha més de 100.000 membres actius de les maras, dels quals la majoria pertanyen a la Mara Salvatrucha i en menor percentatge, a Barrio 18. Aquests serien els dos grans grups criminals nascuts els anys vuitanta a l’abric de la guerra civil i de l’èxode de milers de refugiats als Estats Units.

Aquestes operacions han comportat les reaccions de la Procuradoria per a la Defensa dels Drets Humans i d’organitzacions civils. Consideren que el vel de foscor que cobreix aquesta creuada antiviolència amaga detencions arbitràries, abusos de poder i la clara sospita que una part dels empresonats no ha comès els delictes dels quals se’ls acusa.

A començaments de setembre hi havia més de 3.000 denúncies per tortures i detencions indiscriminades, així com 56 presos morts sobre els quals el Govern ha guardat un hermetisme total. Fins i tot Amnistia Internacional considera que s’han produït greus violacions dels drets humans i que hi podria haver responsabilitat penal internacional.

Però sembla que res d’això no preocupa el Govern de Nayib Bukele. L’Assemblea Legislativa va aprovar al març l’aplicació de l’estat d’excepció i la suspensió de garanties constitucionals durant un mes, però ja fa uns quants mesos que és en vigor.

El Govern assumeix que al voltant de l’1% de les detencions podrien ser equivocades. I no tot el món porta tatuatges de les maras a la pell. Malgrat tot, el Moviment de Treballadors de la Policia Nacional denuncia també l’existència de quotes imposades per alguns comandaments de les forces de seguretat per poder aconseguir dies de festa o evitar esbroncades. Per exemple, si en una comissaria s’exigeix detenir sis membres de maras i només n’han pogut capturar quatre, els afegeixen dos detinguts per un altre delicte, independentment que sigui per una agressió o un furt.

L’estat d’excepció es va imposar a finals del mes de març, després d’un cap de setmana farcit d’assassinats: 87 en total. Segons la policia, les víctimes van ser escollides a l’atzar per pistolers o es van interposar entre els seus revòlvers i rifles semiautomàtics.

Bukele va decidir tallar d’arrel aquesta situació. L’estat d’excepció permet a la policia prolongar les detencions més enllà de les 72 hores, inclòs situar els detinguts en un limbe sense data de caducitat, controlar comunicacions privades i suspendre el dret a l’assistència lletrada per part de l’Estat. A més, El Salvador ha endurit el codi penal amb l’aprovació del Parlament: un membre d’una mara major d’edat pot enfrontar-se a 45 anys de presó.

Fins al mes de març, el país travessava un greu problema de massificació, amb 36.000 presos en reclusió. Ara aquesta xifra s’ha duplicat. La congestió a les presons és asfixiant i la logística no s’aguanta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un rapport sur la proposition d’examen stratégique de la police en Angleterre et au Pays de Galles

Le rapport « A new mode of protection » (Un nouveau modèle de protection), qui revient sur le document final de l’examen stratégique de la police en Angleterre et au Pays de Galles, a été publié au premier semestre 2022. Le rapport part de la volonté de refondre la sécurité publique pour le XXIe siècle.

Le document commence par aborder la création des forces de l’ordre en Angleterre, alors caractérisées par un modèle de maintien de l’ordre dans lequel le travail des agents ne dépendait pas principalement de l’usage de leur pouvoir, mais plutôt de la confiance et de la coopération avec la société. Mais ce document reconnaît que, 200 ans plus tard, il existe malheureusement une crise de la confiance des citoyens dans les institutions policières.

Le rapport révèle que le pourcentage de personnes qui pensent que la police fait un bon ou un excellent travail a diminué au cours des dernières années. C’est à Londres que ce manque de confiance dans la police est le plus prononcé, ce qui est lié en partie à des cas récents d’abus de la part de la police. De plus, ce rapport met en lumière des causes beaucoup plus profondes et à long terme, qui impliquent que ce modèle de maintien de l’ordre ne semble plus pouvoir répondre aux attentes de la société.

Cependant, cette perte de confiance dans les institutions policières serait aussi présente chez beaucoup de policiers qui, malgré un travail acharné et le désir de servir les citoyens, se sentent trop souvent dans l’incapacité de le faire. La période d’austérité entre 2010 et 2017 pourrait également avoir eu un impact négatif sur cette confiance. Pendant cette période, le nombre d’agents de police est passé de 143 000 à environ 123 000, ce qui a entraîné des plaintes de citoyens se sentant moins en sécurité car ils ne voyaient plus autant d’agents en uniforme dans les rues.

Dans la même optique, la frustration de la police provient également du fait qu’elle ne recueille les déclarations de vol que de manière superficielle, c’est-à-dire pour permettre aux compagnies d’assurance de prendre la relève, mais sans aucune enquête à la suite des plaintes. Tout cela se produit dans un contexte de profonds changements liés à la mondialisation et à l’évolution de la technologie. Parmi tous les délits signalés, 40 % sont des fraudes, dont la plupart sont des cyberfraudes.

Le rapport souligne que la police emploie une approche analogique pour lutter contre la criminalité à l’ère numérique. La police est donc devenue un service public de dernier recours, récupérant les échecs antérieurs d’autres services sociaux, comme les signalements de personnes disparues, la plupart étant des jeunes placés en foyer d’accueil.

Pour résoudre certains de ces problèmes, le document propose, entre autres, les solutions suivantes :

  • effectuer un changement radical vers une approche préventive plus systémique via la création d’une agence de prévention de la criminalité, dotée de pouvoirs réglementaires forts, notamment envers les entreprises ;
  • améliorer considérablement la capacité à lutter contre la criminalité transfrontalière et le crime organisé, en créant une agence nationale de lutte contre la criminalité ;
  • renforcer la police locale et la police de proximité, ce qui représenterait le meilleur moyen de restaurer la confiance de la société dans la police ;
  • équiper les policiers de meilleurs outils de travail et encourager le recrutement de personnes qualifiées ayant des compétences spécialisées par le biais de suppléments salariaux.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Report on the proposed strategic review of policing in England and Wales

The first half of 2022 saw the launch of the report A New Model of Protection, which contains the final paper of the strategic review of policing in England and Wales. The report is based on the desire to redesign public safety for the 21st century.

The paper is set in the early days of the creation of policing in England, characterised by the development of a policing model in which the work of officers did not depend primarily on the use of power, but rather on confidence and cooperation with society. Unfortunately, 200 years later, they recognise that there is a crisis of public confidence in police institutions.

The report finds that the percentage of people who think the police do a good or excellent job has been declining in recent years. And that lack of confidence in the police is most pronounced in London, related in part to recent cases of police misconduct. However, this report reveals that there are also much deeper, long-standing causes why this model of policing no longer seems able to meet society’s expectations.

However, it is not only society that has lost its confidence, many police officers have also done so, as despite working hard and having a desire to serve the citizen, they too often feel inadequate. Another cause would be the impact of austerity between 2010 and 2017. The number of police officers decreased from 143,000 to around 123,000, which resulted in citizens complaining that they did not see uniformed police officers on the streets and therefore felt less safe.

In this regard, frustration in the police also arises from the fact that they only collect theft reports superficially in order to give free rein to insurance companies, but there is no investigation behind them. All this is occurring in a time of profound changes due to globalisation and the evolution of technology. 40% of all reported crimes are frauds, and most of them cyber.

The report highlights that crime in the digital age is being tackled with an analogue policing approach. The police have also become a public service of last resort, picking up on the previous failures of other social services, such as missing persons calls, most of which come from young people in care.

To address some of these issues, the paper proposes, among others:

  • A radical shift towards a more systemic preventive approach. It proposes the creation of a Crime Prevention Agency, with strong regulatory powers, especially for businesses.
  • Significantly improve the capacity to tackle cross-border crime and organised crime. It proposes the creation of a National Crime Agency.
  • Strengthen local and neighbourhood policing. This would be the best way to restore society’s confidence in the police.
  • Provide police officers with better tools to perform their job and encourage the entry of qualified people with specialised skills through salary supplements.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Informe de propuesta de revisión estratégica de la policía de Inglaterra y Gales

Durante el primer semestre de 2022 se ha presentado el informe Un nuevo modelo de protección, que recoge el documento final de la revisión estratégica de la policía en Inglaterra y Gales. El informe se basa en la voluntad de rediseñar la seguridad pública para el siglo XXI.

El documento se sitúa en los inicios de la creación de la policía en Inglaterra, caracterizados por el desarrollo de un modelo de policía en el que el trabajo de los agentes no dependía principalmente del uso del poder, sino más bien de la confianza y la cooperación con la sociedad. Desgraciadamente, 200 años después, reconocen que hay una crisis de confianza pública en las instituciones policiales.

El informe constata que el porcentaje de personas que considera que la policía hace una buena o excelente tarea ha ido disminuyendo en los últimos años. Y esta falta de confianza en la policía es más acusada en Londres, relacionada en parte con los recientes casos de mala praxis policial. Sin embargo, este informe revela que habría también causas mucho más profundas, de larga duración, motivos por los que este modelo de policía ya no parece capaz de satisfacer las expectativas de la sociedad.

Con todo, la sociedad no sería la única que ha perdido la confianza, sino que muchos policías también lo han hecho, ya que a pesar de trabajar duro y deseando servir al ciudadano, muy a menudo se sienten incapaces. Otra de las causas sería el impacto de la austeridad entre los años 2010 y 2017. El número de agentes de policía disminuyó de 143.000 a cerca de 123.000, lo que se tradujo en que la ciudadanía se quejase de no ver a policías uniformados en las calles y que, por lo tanto, se sintieran menos seguros.

En esta línea, la frustración de los policías también se da porque solo llegan a recoger las denuncias de robo de forma superficial, es decir, con el fin de dar curso a los seguros, pero sin una investigación detrás. Y todo en una tesitura de profundos cambios en torno a la globalización y la evolución de la tecnología. El 40% de todos los delitos denunciados son fraudes, la mayoría de los cuales, cibernéticos.

El informe subraya que el crimen de la era digital se está afrontando con un enfoque de policía analógica. Al mismo tiempo, la policía se ha convertido en un servicio público de último recurso, que recoge los fracasos anteriores de otros servicios sociales, como podrían ser las llamadas de personas desaparecidas, la mayoría de las cuales provienen de jóvenes acogidos.

Para resolver algunas de estas problemáticas, el documento propone, entre otros:

  • Hacer un cambio radical hacia un enfoque preventivo más sistémico. Propone la creación de una Agencia de Prevención de la Delincuencia, con fuertes poderes reguladores, sobre todo para las empresas.
  • Mejorar considerablemente la capacidad para abordar delitos transfronterizos y el crimen organizado. Propone la creación de la Agencia Nacional del Crimen.
  • Fortalecer a la policía local y a las policías de barrio. Sería la mejor forma de devolver la confianza de la sociedad en la policía.
  • Dotar a los agentes de policía de mejores herramientas para llevar a cabo el trabajo y fomentar la entrada de personas cualificadas y con habilidades especializadas a través de suplementos salariales.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Informe de proposta de revisió estratègica de la policia d’Anglaterra i Gal·les

Durant el primer semestre del 2022 s’ha presentat l’informe Un nou model de protecció, que recull el document final de la revisió estratègica de la policia a Anglaterra i Gal·les. L’informe es basa en la voluntat de redissenyar la seguretat pública per al segle XXI.

El document se situa en els inicis de la creació de la policia a Anglaterra, caracteritzats pel desenvolupament d’un model de policia en què la feina dels agents no depenia principalment de l’ús del poder, sinó més aviat de la confiança i la cooperació amb la societat. Malauradament, 200 anys després, reconeixen que hi ha una crisi de confiança pública en les institucions policials.

L’informe constata que el percentatge de persones que considera que la policia fa una bona o excel·lent tasca ha anat disminuint els darrers anys. I aquesta manca de confiança en la policia és més acusada a Londres, relacionada en part amb els recents casos de mala praxi policial. Tot i això, aquest informe revela que hi hauria també causes molt més profundes, de llarga durada, motius pels quals aquest model de policia ja no sembla capaç de satisfer les expectatives de la societat.

Amb tot, la societat no seria l’única que ha perdut la confiança, sinó que molts policies també ho han fet, ja que tot i treballar dur i desitjant servir el ciutadà, massa sovint se’n senten incapaços. Una altra de les causes seria l’impacte de l’austeritat entre els anys 2010 i 2017. El nombre d’agents de policia va disminuir de 143.000 a prop de 123.000, i això es va traduir en el fet que la ciutadania es queixava que no veia policies uniformats als carrers i que, per tant, se sentissin menys segurs.

En aquesta línia, la frustració dels policies també es dona perquè només arriben a recollir les denúncies de robatori de forma superficial, és a dir, amb la finalitat de donar curs a les assegurances, però sense una investigació al darrere. I tot en una tessitura de profunds canvis al voltant de la globalització i l’evolució de la tecnologia. El 40% de tots els delictes denunciats són fraus, la majoria dels quals, cibernètics.

L’informe subratlla que el crim de l’era digital s’està afrontant amb un enfocament de policia analògica. Alhora, la policia s’ha convertit en un servei públic d’últim recurs, que recull els fracassos anteriors d’altres serveis socials, com podrien ser les trucades de persones desaparegudes, la majoria de les quals provenen de joves acollits.

Per resoldre algunes d’aquestes problemàtiques, el document proposa, entre d’altres:

  • Fer un canvi radical cap a un enfocament preventiu més sistèmic. Proposa la creació d’una Agència de Prevenció de la Delinqüència, amb forts poders reguladors, sobretot per a les empreses.
  • Millorar considerablement la capacitat per abordar delictes transfronterers i el crim organitzat. Proposa la creació de l’Agència Nacional del Crim.
  • Enfortir la policia local i les policies de barri. Seria la millor manera de retornar la confiança de la societat en la policia.
  • Dotar els agents de policia de millors eines per fer la feina i fomentar l’entrada de persones qualificades i amb habilitats especialitzades a través de suplements salarials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français