Etiqueta: Radicalisme

Lluitant contra l’extremisme a l’exèrcit nord-americà

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els darrers anys, els titulars de les notícies han destacat la participació de personal militar nord-americà actual o antic en protestes contra la violència, en grups supremacistes, en la insurrecció al Capitoli dels Estats Units i d’altres formes de violència extremista que abasta diferents espectres polítics i ideològics. Així ho publica un estudi recent fet als Estats Units.

L’amenaça de l’extremisme no és nova, però la proliferació de les xarxes socials ho ha facilitat: idees radicals per difondre ràpidament i per organitzar grups extremistes, fins i tot arribant a la comunitat militar (per exemple, membres del servei, cònjuges militars, militars dependents, empleats civils i contractistes) per ampliar el nombre de membres i guanyar capacitats operatives.

El Departament de Defensa dels Estats Units (DoD) fa temps que prohibeix als membres del servei de defensar activament activitats extremistes.

La política de DoD estableix l’expectativa que els comandants detectin activitats prohibides, les investiguin i prenguin mesures correctores. També depèn dels comandants ajudar a minimitzar el risc intervenint aviat, principalment mitjançant assessorament.

En aquesta perspectiva, es presenta un marc per ajudar els comandants a reduir el risc d’extremisme a l’exèrcit.

En primer lloc, es proporcionen aspectes destacats de la investigació sobre l’extremisme, inclòs un marc per entendre aquest tipus d’activitats. En segon lloc, es fa servir aquest marc per esbossar quatre estratègies per reduir el risc de l’extremisme a l’exèrcit. I, finalment, es recomana un enfocament basat en la comunitat, que aprofita els programes militars existents per donar més bon suport als comandants ja que compleixen les seves responsabilitats per prevenir i mitigar l’exposició a l’extremisme dins de l’exèrcit.

Recomanacions

S’ofereixen cinc recomanacions que serveixen d’informació per a una estratègia per donar suport als comandants en la mitigació de l’extremisme a l’Internet militar.

Donada la diversitat de la comunitat militar dels Estats Units, qualsevol política o programa dissenyat per prevenir o detectar l’extremisme hauria de tenir en compte tota l’àmplia comunitat militar.

El 2019, hi havia més d’1,3 milions de membres en actiu, però també més d’un milió de membres de l’anomenada Reserva Ready, més de 200.000 membres de la Reserva, gairebé 900.000 civils amb empleats del DoD, més de 965.000 cònjuges de militars i molt més d’1,6 milions de fills de membres.

Qualsevol membre d’aquests grups podria adoptar i promoure creences extremistes i actuar-hi, incloent-hi convertir-se en membres actius o passius de grups extremistes que promouen la supremacia racial, l’extremisme religiós o qüestions socials o polítiques específiques.  

Respondre als primers signes d’extremisme és preferible a esperar fins als primers estats extremistes que es manifesten de maneres que ja afecten directament la preparació militar.

Els proveïdors de serveis comunitaris també podrien pensar sobre maneres més àmplies de contrarestar la influència i l’impacte de grups extremistes. Per exemple:

  • Proporcionar orientacions generals sobre com trencar cicles d’indignació i d’odi per gestionar les relacions personals amb amics o parents que tinguin opinions extremistes o que estiguin involucrats en grups extremistes violents.
  • Organitzar activitats per dissipar estereotips i mites.
  • Organitzar preguntes i respostes virtuals en temps real o sessions amb extremistes reformats per entendre l’impacte de l’extremisme i com desvincular-se d’aquests grups.

Així mateix, els proveïdors de serveis podrien alertar els líders dels senyals de desinformació, reclutament i grups emergents, que podrien suposar una amenaça per a la comunitat militar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Radicalització recíproca

Notes de seguretatDeixa un comentari

Radicalització recíproca o extremisme acumulatiu. Aquests termes recents es relacionen amb una relació política simbiòtica mitjançant la qual l’extremisme d’un grup alimenta la narrativa de l’altre.

Tal com exposa l’investigador James Hardy del CARR Center for analysis of the radical right, els investigadors han demostrat que els efectes són un augment de la violència inspirat en els actes d’una agrupació diametralment oposada, com per exemple els 34 atacs a mesquites després del brutal assassinat islamista de Lee Rigby el 22 de maig de 2013 a Londres.

Fins ara, moltes investigacions s’han centrat en la relació entre extremistes de dreta radical i islamistes, tot i les poques proves empíriques sobre les accions dels extremistes de dreta que inspiraven directament les accions dels islamistes radicals, excepte en casos anòmals. Per contra, és absolutament el cas que els extremistes islamistes han inspirat el racisme de dreta radical i fins i tot la violència política.

A Gran Bretanya s’ha mostrat la progressiva acció de l’activisme radical en els darrers mesos. Galvanitzats per les protestes nord-americanes contra l’assassinat de George Floyd, els manifestants del Regne Unit van començar a avançar en el conflicte. Tot i això, els grups d’extrema dreta van veure en la profanació de les estàtues –exemplificada per l’enderrocament del comerciant d’esclaus del segle XVII Edward Colston a Bristol–, així com en les pintades sobre monuments de guerra i l’estàtua de Churchill a la plaça del Parlament, un atac als valors i la història del Regne Unit.

De la mateixa manera que als Estats Units, les dues parts han estat enfrontades en un conflicte directe, ja que elements de la dreta radical britànica van utilitzar les protestes per mobilitzar partidaris. Centenars d’activistes d’extrema dreta van fer el viatge a Londres al juny del 2020 per participar en protestes  en defensa de les estàtues, amb Paul Golding, líder del grup extremista de dretes Britain First, que va declarar que s’havien presentat a “custodiar els nostres monuments”.

Des del punt de vista dels Estats Units, alguns activistes d’extrema esquerra, aparentment com un subproducte del moviment Black Lives Matter, s’han alimentat amb narratives de dreta radical.

A diferència de la majoria d’activistes d’esquerres, els militants antifeixistes han utilitzat la violència en alguns enfrontaments amb l’extrema dreta, com s’ha vist recentment durant una contramanifestació davant una concentració per la llibertat d’expressió organitzada a San Francisco.

A més, els aldarulls, el saqueig i els disturbis periòdics en llocs com Portland han reforçat una percepció de la dreta cada cop més generalitzada que les opinions d’antifeixistes i de l’esquerra en general són d’alguna manera incompatibles amb la societat contemporània dels Estats Units.

Les recents protestes han convertit aquests bàndols de la divisió política en conflicte directe, acusant-se mútuament els membres d’ambdós grups d’incitar l’altre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El radicalisme d’extrema dreta contamina els serveis de seguretat alemanys

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un informe de l’agència nacional d’intel·ligència alemanya va enumerar més de 1.400 casos en què soldats, oficials de policia i oficials d’intel·ligència eren sospitosos de poder cometre accions extremistes.

L’informe és un primer intent de documentar l’abast de la infiltració de l’extrema dreta en el si dels serveis de seguretat. I es produeix quan el nombre de casos d’extremistes detectats a les forces policials i militars s’ha multiplicat.

Desenes d’agents de policia han estat suspesos per unir-se a grups de xats d’extrema dreta i compartir propaganda neonazi. Al juny d’enguany, el ministre de Defensa va dissoldre tota una companyia de forces especials d’Alemanya després d’haver trobat explosius, una metralladora i objectes de record de les SS en propietat d’un sergent major.

Horst Seehofer, el ministre de l’Interior alemany, va insistir que no hi havia cap problema estructural ja que la gran majoria de persones que componen els serveis de seguretat són lleials a la Constitució alemanya. Va considerar que s’està davant d’un nombre reduït de casos i que la immensa majoria dels empleats de les  agències de seguretat alemanyes (més del 99%) “estan fermament arrelats a la Constitució”.

L’informe de 98 pàgines, que abasta un període que comença al gener de l’any 2017, explica que el nombre real d’extremistes era gairebé segur superior al que es va informar i va advertir que fins i tot un nombre relativament reduït d’oficials altament entrenats i radicalitzats constituïa un perill important per a l’Estat i per a la societat. Identificar els extremistes continua sent una alta prioritat per al servei de seguretat, segons l’informe.

Durant anys, polítics i caps de seguretat alemanys van rebutjar qualsevol suggeriment que als serveis de seguretat s’hi hagués infiltrat l’extrema dreta, tot reconeixent només casos individuals. Però el nombre de casos ha continuat augmentant des que es van recollir les dades de l’informe.

El mes passat, el cap de l’agència de contraintel·ligència militar, Christof Gramm, va ser destituït perquè l’agència de vigilància havia fallat repetidament en la seva missió de supervisar i detectar l’extremisme de les forces armades.

Haldenwang, cap de la intel·ligència nacional, l’agència de la qual es va fundar després de la Segona Guerra Mundial i que es coneix com l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, ha advertit que l’extremisme i el terrorisme d’extrema dreta constitueixen el risc més gran per a la democràcia alemanya actual.

Durant els darrers 15 mesos, Alemanya ha estat testimoni de tres atemptats terroristes mortals per part de radicals d’extrema dreta: un polític regional va ser tirotejat al seu porxo, una sinagoga va ser atacada i nou persones d’origen immigrant van ser tirotejades.

El mes de setembre d’enguany, l’estat occidental de Renània del Nord-Westfàlia va suspendre 29 agents de policia sospitosos de compartir imatges de Hitler i propaganda neonazi violenta en grups de xats en línia. La setmana passada, es va comprovar que un altre grup, aquesta vegada agents d’intel·ligència encarregats de controlar els radicalismes d’extrema dreta, compartia vídeos xenòfobs i antiislàmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

“Nadia”: El teatre com a arma per combatre la radicalització entre els joves

Notes de seguretatDeixa un comentari

Nadia - Théâtre de LiègeObra de teatre escrita pel dramaturg holandès Daniël Van Klaveren, Nadia representa la història de dues adolescents de quinze anys que, com altres noies de la seva edat, passen una bona part del temps connectades a internet. Una d’elles, la Nadia, és seduïda pel discurs d’un lloctinent del Daesh i inicia un procés de transformació personal que provoca la confrontació amb la seva millor amiga. L’obra reprodueix els darrers dies de vida de la Nadia abans de viatjar cap al Califat.

Les actrius es traslladen a les escoles de secundària per representar aquesta història amb la pretensió de sensibilitzar els joves sobre els perills de la radicalització i la pèrdua d’identitat, així com sobre els reptes que planteja la cerca de la pròpia identitat.

Nadia és el resultat d’un projecte de col·laboració teatral entre cinc companyies[1] europees. Aquest espectacle, amb diferents versions, es va estrenar a diverses ciutats europees al llarg de l’any 2017. És una experiència de col·laboració pedagògica que permet la connexió en línia de joves europeus per explorar conjuntament els processos de radicalització, la injustícia social, el sentiment de pertinença i el que significa ser jove en la societat contemporània.

La ciutat de Lieja va participar en aquesta iniciativa pedagògica de naturalesa artística a través del Teatre de Lieja. Altres accions pedagògiques adreçades especialment al col·lectiu dels joves en aquesta ciutat són les següents:

  • El film d’animació TORU, concebut i realitzat per adolescents per suscitar la reflexió crítica i la llibertat de pensament, i desxifrar els mecanismes de manipulació i les causes lligades als moviments extremistes o sectaris.
  • La implantació de la pedagogia activa anomenada “BOUNCE-Youth resilience”. L’objectiu és reforçar l’autoestima, la capacitat d’autoafirmació i de relació entre els joves per estimular la resistència a les idees extremistes que condueixen a la violència.
  • “El camí de la democràcia i de les llibertats” és un circuit urbà per set espais simbòlics de la ciutat de Lieja. Aquest itinerari destaca els valors de la tolerància, de la democràcia, de les llibertats i la pau; també promou els valors ciutadans que són fonamentals en la convivència.

Aquesta iniciativa pedagògica i artística és una expressió més de com es pot contribuir a la prevenció de la radicalització violenta des de l’àmbit educatiu, social i cultural per tal de reforçar la resiliència entre els grups vulnerables.

Enllaços d’interès:

[1] Nadia és una coproducció de la Fondazione Teatro Due Parma (Itàlia), el Staatstheater Braunschweig (Alemanya), el Norske Teatret Oslo (Noruega), el Théâtre de Liège (Bèlgica) i el Toneelmarkerij Amsterdam (Països Baixos).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implicar l’ensenyament en la prevenció de l’extremisme violent

Notes de seguretatDeixa un comentari

El 13 de març de 2018, la Missió de Suïssa davant la Unió Europea (UE) i la Fundació Europea per la Democràcia van organitzar el debat Toolbox against radicalisation: How to involve the education sector to prevent violent extremism in Switzerland and the EU?, sobre les diferents mesures possibles per prevenir la radicalització i l’extremisme violent i, més específicament, com implicar-hi el sector educatiu.

L’acte s’emmarca dins del context que Europa ha viscut els darrers anys, amb diferents atacs terroristes. Els autors d’aquests atacs han estat, en la majoria dels casos, ciutadans europeus que s’han radicalitzat dins les mateixes societats europees. Una dimensió addicional d’aquest problema són els child returnees o joves que retornen a Europa després d’haver participat d’alguna manera en els conflictes de l’Orient Mitjà.

Suïssa va publicar el desembre de 2017 el seu Pla nacional per a la prevenció i contra la radicalització i l’extremisme violent, que va dirigit a l’administració i a les autoritats federals i locals (cantons, ciutats i comunitats) i reconeix el rol crucial que hi té la societat civil.

El debat va girar entorn a dues qüestions: formació específica i eines per al professorat de les escoles públiques (per exemple, guies), i l’educació, en universitats nacionals, d’imams i professors que imparteixen classes de religió islàmica.

El debat va comptar amb la presència d’André Duvillard, delegat de la xarxa de seguretat suïssa del Departament Federal de Defensa, Protecció Civil i Esport; Alexandra Antoniadis, cap del sector de prevenció de radicalització de la DG Home de la CE, i, com a moderador, Sebastian Ramspeck, corresponsal de Televisió i Radio Suïssa (SRF, per la seva sigla en alemany) a Brussel·les. També hi van intervenir Urs Bucher, ambaixador de la Missió de Suïssa davant la UE, i Roberta Bonazzi, presidenta de la Fundació Europea per a la Democràcia, coorganitzadora de l’acte.

Durant l’acte es van destacar les qüestions següents:

  • Es va reiterar l’important rol de l’educació i la transmissió de valors per tal de contrarestar la radicalització.
  • Es va assenyalar que els professionals –professors, educadors i mestres, entre d’altres– estan desbordats per les situacions a què han de fer front, ja que es troben en primera línia.
  • La radicalització es pot desenvolupar en diferents espais i és per això que s’ha d’abordar des de diversos angles. El principal mitjà de radicalització no és l’escola.

La informació es pot ampliar als enllaços següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

What if I was wrong? Nous enfocaments per a la prevenció de l’extremisme violent

Notes de seguretatDeixa un comentari

coverAl Quebec, un grup de joves d’entre 14 i 26 anys han iniciat una campanya per prevenir la radicalització anomenada What if I was wrong? When we talk, we learn!

El que diferencia aquesta iniciativa d’altres és que no s’adreça a una ideologia o a un grup específic. Es treballa amb la idea que és possible compaginar un enfocament extrem pel que fa a la crítica o a la protesta social, però mantenint una actitud no violenta.

És per això que l’objectiu principal d’aquest projecte és promoure la resiliència i l’esperit crític entre els joves per tal de combatre discursos extremistes que promoguin l’ús de la violència. What if I was wrong? no busca deslegitimar o atacar cap ideologia o grup específic; la campanya es centra a adreçar les actituds que  podrien portar a la radicalització violenta, i és per aquest motiu que parlem d’una iniciativa transversal.

Els factors que es tenen en compte i centren aquesta campanya són les conviccions ideològiques inalterables, la percepció de fronteres entre certs grups d’individus, la rigidesa doctrinal, les generalitzacions, el sentiment d’exclusió i la intolerància a idees, valors o creences alternatives.

La iniciativa inclourà la realització d’activitats a 542 instituts i 62 centres de formació professional. També es duran a terme 24 tallers, formació per a professors i treballadors socials i mobilitzacions a 72 municipis. En el marc de les seves activitats, hi destaca la promoció de l’art com a mitjà d’expressió i mobilització. A més, es fa difusió d’una trentena de vídeos en què els joves comparteixen les seves experiències vinculades als temes de la campanya. Per tal de connectar millor amb el públic, la campanya evita el to moralitzant i compta amb una imatge cuidada i atractiva.

El projecte, que es va posar en marxa el 21 de setembre d’aquest any, va ser concebut pel Centre for the Prevention of Radicalization Leading to Violence (CPRLV), compta amb la col·laboració de la UNESCO i té un pressupost total de 120.000 dòlars. El CPRLV és un centre únic a l’Amèrica del Nord que busca respondre a la radicalització violenta per mitjans alternatius a la via policial o penal.

Aquest pla es va presentar en el marc de la conferència “Seguretat, Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana”, que va ser organitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (EFUS). La conferència va tenir lloc entre els dies 15 i 17 de novembre del 2017 a la ciutat de Barcelona.

–Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana

VIDEO:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=118&v=jlgGPdCrhTE

IMATGES CAMPANYA:

http://etsijavaistort.org/en/posters-and-videos/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent es posa en marxa a Barcelona

Notes de seguretatDeixa un comentari

OPEVEl mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.

El Pla d’acció parteix de la base que centrar la lluita contra l’extremisme violent en mesures antiterroristes deixa fora la societat civil, que compta amb energies crucials per generar cohesió social i, en conseqüència, prevenir la radicalització violenta, afrontant els factors que l’afavoreixen. En aquesta direcció, la creació de societats obertes, equitatives, inclusives i plurals, basades en el respecte dels drets humans, constitueix una alternativa sòlida i atractiva al radicalisme violent.

L’extremisme violent erosiona els fonaments de la nostra societat, promou l’odi i la discriminació i fa impossible la convivència pacífica. L’extremisme parteix d’idees polítiques, socials o religioses que rebutgen l’statu quo i que estan basades en valors totalitaris, fanàtics, intolerants, antidemocràtics i antipluralistes. Pretenen obtenir els seus objectius amb la violència, tan extrema com sigui necessària. Sovint pren com a enemic un grup ètnic, una ideologia, una religió o una classe social i en propugna, pràcticament, l’extinció.

La presència de l’extremisme violent a la regió euromediterrània és força notable. Aprofitant la presència a la zona de grups gihadistes que practiquen la violència indiscriminada, moviments populistes d’extrema dreta, racistes i islamòfobs estan pressionant els governs cap a la intolerància, l’odi i les retallades de drets, que, en la pràctica, afecten grups específics, circumstància que no farà sinó empitjorar el problema en el futur.

El proper 21 de setembre l’OPEV presenta un primer informe sobre l’evolució de la legislació antiterrorista a la regió i les conseqüències que les reformes legislatives poden tenir en la mateixa radicalització violenta, amb la intenció d’obrir un fòrum de reflexió sobre aquest tema que ajudi a trobar solucions pacificadores.

[1] Vid. http://novact.org/2017/01/el-pla-daccio-de-la-societat-civil-de-la-regio-euromediterrania-per-la-prevencio-de-totes-les-formes-dextremisme-violent/

[2] Vid. http://novact.org/2017/02/web-opev/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Revisió de la política penitenciària al Regne Unit per a presos islamistes extremistes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Després d’haver detectat tot un seguit de deficiències en el control i la prevenció de la radicalització a les presons britàniques, especialment i sorprenentment a les de més alta seguretat, el Ministeri de Justícia britànic impulsarà tot un seguit de canvis en la política penitenciària relacionada amb els presos considerats islamistes extremistes.

s300_feltham-prison-walking-guard-960x640Entre aquestes deficiències destaca la capacitat dels presos més radicalitzats per, tot i trobar-se en centres d’alta seguretat, fer proselitisme entre els companys, per exemple, aprofitant la pregària del divendres que comparteixen amb altres presos musulmans. A la vegada, aquests mateixos interns també semblen exercir un alt grau d’intimidació sobre els funcionaris de presons, inhibint-los de les seves funcions, amb actituds que el mateix informe titlla de “pròpies de bandes organitzades”. Això ha comportat que, des del Ministeri, es plantegin crear nous mòduls d’aïllament (Specialist Units), així com formar equips especials ben equipats i utilitzar les Body Worn Video Cameras per donar resposta als comportaments violents o intimidatoris.

D’altra banda, i més enllà dels mateixos interns, s’han detectat altres disfuncions importants relacionades amb el perfil dels imams que vénen a oferir les pregàries, així com un “abús” de l’anomenada “rule 39”. Aquesta norma garanteix la privacitat en la correspondència entre el pres i el seu representant legal, i abusar-ne pot suposar, fins i tot, introduir a la presó o extreure’n objectes il·lícits com ara telèfons mòbils. En aquest sentit, es vol millorar la revisió dels antecedents dels imams i orientadors religiosos, incloent-hi el Counter Terrorist Check (CTC), i també revisar els procediments de la “rule 39” per evitar-ne abusos.

Des d’un punt de vista més organitzatiu, també s’incideix en la poca operativitat del National Offender Management Service (NOMS) a l’hora de detectar processos de radicalització. Així, es planteja crear un nou Security Order and Counter Terrorism Directorate, totalment orientat a l’anàlisi i l’estudi del fenomen de l’islamisme extremista.

L’informe, a més, destaca que, a diferència d’altres països europeus com França, Espanya o Holanda, els presos islamistes extremistes britànics gaudeixen de molta més privacitat i de polítiques d’aïllament més flexibles. És en aquest sentit que el Govern britànic voldria justificar la direcció d’aquestes reformes.

Aquestes iniciatives ja han estat considerades abusives per diverses entitats no governamentals, les quals han expressat la seva preocupació des del punt de vista dels drets fonamentals. A la vegada, han posat en dubte l’eficàcia d’aquestes estratègies davant el Govern britànic, especialment d’aquelles iniciatives que busquen més aïllament dels presos islamistes extremistes.

Enllaços d’interès:

_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El terrorisme es consolida com una amenaça a la seguretat europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol ha publicat l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2015. Les dades indiquen un increment de l’amenaça terrorista a Europa que la converteix en una realitat. A l’informe, s’hi han inclòs tant els atacs de grups gihadistes(majoritàriament de Daesh) com de grups d’extrema dreta, extrema esquerra i nacionalistes/separatistes.

26_te-sat2016Tot i que el nombre d’atacs terroristes (221 entre fallits, frustrats i consumats) no representa un augment significatiu en relació amb l’any anterior (201), la gravetat dels atacs sí que ha crescut molt considerablement. Així, l’any 2014 quatre persones van morir i sis van resultar ferides a causa d’actes terroristes. En canvi, l’any 2015 el nombre de persones mortes va ascendir a 151 i el de ferides a més de 300. El màxim increment d’atacs terroristes en relació amb l’any anterior l’experimentaren els de caire gihadista (d’1 a 17) i els de grups d’extrema dreta (de 0 a 9), mentre que els d’extrema esquerra es van mantenir estables (13). La majoria dels atacs van tenir lloc al Regne Unit (103), seguit de França (72) i Espanya (25). Ara bé, els morts es van concentrar a França (148), mentre que en va haver dos a Dinamarca i un a Grècia.

Un total de 1.077 persones van ser detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme, xifra que constitueix un fort increment respecte a l’any anterior (774). La majoria estaven vinculades a grups gihadistes (687), seguits dels grups separatistes (168) i els d’extrema esquerra (67). Els detinguts relacionats amb l’extrema dreta van ser únicament 11 (davant dels 34 de l’any anterior). Es va incrementar el nombre de detinguts amb menys de 25 anys (268 davant els 178 de l’any anterior) i el de dones (de 96 a 171). La tendència a l’increment del nombre de dones detingudes és més alta en els grups gihadistes (6 el 2013, 52 el 2014 i 128 el 2015).

Pel que fa al finançament de les organitzacions terroristes, les xarxes socials constitueixen un instrument molt valuós de mobilització de fons i les recaptacions populars (a través o no de les xarxes) apareixen com a nova tendència. Cal destacar, però, que les petites cèl·lules i els terroristes individuals sobreviuen amb autofinançament, que pot provenir dels seus ingressos o, fins i tot, de préstecs bancaris personals. Els diners provinents de la delinqüència també tenen un paper en el seu finançament.

La majoria dels atacs (pràcticament la meitat) es van dur a terme amb armes de foc, mentre que els explosius es van utilitzar en 24 atacs (un 22%), xifra que confirma la tendència a la disminució d’aquest modus operandi. A més, en el cas d’ús d’explosius, continuen tenint molta presència els mecanismes explosius improvisats elaborats casolanament.

En relació amb el terrorisme gihadista, les cèl·lules que operen actualment a Europa són majoritàriament locals, els processos de radicalització que els alimenten de membres són cada cop més ràpids i s’escullen objectius tous, sense riscos, ja que causen més pànic que els atacs contra infraestructures, la policia o l’exèrcit.

En els 18 mesos transcorreguts entre el restabliment del califat i el final del 2015, Daesh ha inspirat 50 atacs en 18 països, que han causat 1.100 persones mortes i més de 1.700 de ferides. La majoria dels atacs han tingut lloc a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Factors perquè els joves rebutgin l’extremisme violent

Notes de seguretatDeixa un comentari

Factors perquè els joves rebutgin l'extremisme violent

Els estudis sobre la radicalització violenta han augmentat en els darrers anys, especialment els vinculats a l’augment de l’activitat terrorista. Investigadors de la RAND Corporation han dut a terme una investigació que, en comptes de preguntar-se pels factors que incideixen en aquest procés de radicalització, ho han fet pels factors que fan que es rebutgi l’extremisme violent.

Els autors han centrat la seva investigació a Cisjordània i, partint d’un primer marc teòric sobre els motius del rebuig de la violència, van dur a terme una recerca en què es combinava informació qualitativa i quantitativa. D’una banda, van fer deu entrevistes semiestructurades a polítics vinculats amb Hamas (4), Fatah (4) o sense afiliació (2). D’altra banda, van fer prop de 600 enquestes a joves palestins d’entre 18 i 30 anys (personals i als domicilis dels enquestats).

Les conclusions principals a què arriba la investigació són:

  • El rebuig de l’extremisme violent, per als residents a Cisjordània, és un procés amb múltiples fases i eleccions a cada fase.
  • La família juga un paper més important que els amics a l’hora de formar les actituds cap a la no-violència.
  • Els factors demogràfics no tenen un impacte significatiu cap a la no-violència.
  • Oposar-se a la violència en teoria és diferent d’escollir no involucrar-se en fets violents.

En conseqüència, els autors recomanen que les polítiques per lluitar contra la radicalització es focalitzin en la família més que no pas en els amics, que les autoritats confiïn en les formes no violentes d’activisme i que els futurs estudis sobre radicalitzacions tinguin cura de no equiparar el suport a la violència política amb la voluntat de cometre actes violents.

Font: What Factors Cause Youth to Reject Violent Extremism? Results of an Exploratory Analysis in the West Bank

http://www.rand.org/pubs/research_reports/RR1118.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français