Revisió de la política penitenciària al Regne Unit per a presos islamistes extremistes

Després d’haver detectat tot un seguit de deficiències en el control i la prevenció de la radicalització a les presons britàniques, especialment i sorprenentment a les de més alta seguretat, el Ministeri de Justícia britànic impulsarà tot un seguit de canvis en la política penitenciària relacionada amb els presos considerats islamistes extremistes.

s300_feltham-prison-walking-guard-960x640Entre aquestes deficiències destaca la capacitat dels presos més radicalitzats per, tot i trobar-se en centres d’alta seguretat, fer proselitisme entre els companys, per exemple, aprofitant la pregària del divendres que comparteixen amb altres presos musulmans. A la vegada, aquests mateixos interns també semblen exercir un alt grau d’intimidació sobre els funcionaris de presons, inhibint-los de les seves funcions, amb actituds que el mateix informe titlla de “pròpies de bandes organitzades”. Això ha comportat que, des del Ministeri, es plantegin crear nous mòduls d’aïllament (Specialist Units), així com formar equips especials ben equipats i utilitzar les Body Worn Video Cameras per donar resposta als comportaments violents o intimidatoris.

D’altra banda, i més enllà dels mateixos interns, s’han detectat altres disfuncions importants relacionades amb el perfil dels imams que vénen a oferir les pregàries, així com un “abús” de l’anomenada “rule 39”. Aquesta norma garanteix la privacitat en la correspondència entre el pres i el seu representant legal, i abusar-ne pot suposar, fins i tot, introduir a la presó o extreure’n objectes il·lícits com ara telèfons mòbils. En aquest sentit, es vol millorar la revisió dels antecedents dels imams i orientadors religiosos, incloent-hi el Counter Terrorist Check (CTC), i també revisar els procediments de la “rule 39” per evitar-ne abusos.

Des d’un punt de vista més organitzatiu, també s’incideix en la poca operativitat del National Offender Management Service (NOMS) a l’hora de detectar processos de radicalització. Així, es planteja crear un nou Security Order and Counter Terrorism Directorate, totalment orientat a l’anàlisi i l’estudi del fenomen de l’islamisme extremista.

L’informe, a més, destaca que, a diferència d’altres països europeus com França, Espanya o Holanda, els presos islamistes extremistes britànics gaudeixen de molta més privacitat i de polítiques d’aïllament més flexibles. És en aquest sentit que el Govern britànic voldria justificar la direcció d’aquestes reformes.

Aquestes iniciatives ja han estat considerades abusives per diverses entitats no governamentals, les quals han expressat la seva preocupació des del punt de vista dels drets fonamentals. A la vegada, han posat en dubte l’eficàcia d’aquestes estratègies davant el Govern britànic, especialment d’aquelles iniciatives que busquen més aïllament dels presos islamistes extremistes.

Enllaços d’interès:

_____

El terrorisme es consolida com una amenaça a la seguretat europea

L’Europol ha publicat l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2015. Les dades indiquen un increment de l’amenaça terrorista a Europa que la converteix en una realitat. A l’informe, s’hi han inclòs tant els atacs de grups gihadistes(majoritàriament de Daesh) com de grups d’extrema dreta, extrema esquerra i nacionalistes/separatistes.

26_te-sat2016Tot i que el nombre d’atacs terroristes (221 entre fallits, frustrats i consumats) no representa un augment significatiu en relació amb l’any anterior (201), la gravetat dels atacs sí que ha crescut molt considerablement. Així, l’any 2014 quatre persones van morir i sis van resultar ferides a causa d’actes terroristes. En canvi, l’any 2015 el nombre de persones mortes va ascendir a 151 i el de ferides a més de 300. El màxim increment d’atacs terroristes en relació amb l’any anterior l’experimentaren els de caire gihadista (d’1 a 17) i els de grups d’extrema dreta (de 0 a 9), mentre que els d’extrema esquerra es van mantenir estables (13). La majoria dels atacs van tenir lloc al Regne Unit (103), seguit de França (72) i Espanya (25). Ara bé, els morts es van concentrar a França (148), mentre que en va haver dos a Dinamarca i un a Grècia.

Un total de 1.077 persones van ser detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme, xifra que constitueix un fort increment respecte a l’any anterior (774). La majoria estaven vinculades a grups gihadistes (687), seguits dels grups separatistes (168) i els d’extrema esquerra (67). Els detinguts relacionats amb l’extrema dreta van ser únicament 11 (davant dels 34 de l’any anterior). Es va incrementar el nombre de detinguts amb menys de 25 anys (268 davant els 178 de l’any anterior) i el de dones (de 96 a 171). La tendència a l’increment del nombre de dones detingudes és més alta en els grups gihadistes (6 el 2013, 52 el 2014 i 128 el 2015).

Pel que fa al finançament de les organitzacions terroristes, les xarxes socials constitueixen un instrument molt valuós de mobilització de fons i les recaptacions populars (a través o no de les xarxes) apareixen com a nova tendència. Cal destacar, però, que les petites cèl·lules i els terroristes individuals sobreviuen amb autofinançament, que pot provenir dels seus ingressos o, fins i tot, de préstecs bancaris personals. Els diners provinents de la delinqüència també tenen un paper en el seu finançament.

La majoria dels atacs (pràcticament la meitat) es van dur a terme amb armes de foc, mentre que els explosius es van utilitzar en 24 atacs (un 22%), xifra que confirma la tendència a la disminució d’aquest modus operandi. A més, en el cas d’ús d’explosius, continuen tenint molta presència els mecanismes explosius improvisats elaborats casolanament.

En relació amb el terrorisme gihadista, les cèl·lules que operen actualment a Europa són majoritàriament locals, els processos de radicalització que els alimenten de membres són cada cop més ràpids i s’escullen objectius tous, sense riscos, ja que causen més pànic que els atacs contra infraestructures, la policia o l’exèrcit.

En els 18 mesos transcorreguts entre el restabliment del califat i el final del 2015, Daesh ha inspirat 50 atacs en 18 països, que han causat 1.100 persones mortes i més de 1.700 de ferides. La majoria dels atacs han tingut lloc a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Factors perquè els joves rebutgin l’extremisme violent

Factors perquè els joves rebutgin l'extremisme violent

Els estudis sobre la radicalització violenta han augmentat en els darrers anys, especialment els vinculats a l’augment de l’activitat terrorista. Investigadors de la RAND Corporation han dut a terme una investigació que, en comptes de preguntar-se pels factors que incideixen en aquest procés de radicalització, ho han fet pels factors que fan que es rebutgi l’extremisme violent.

Els autors han centrat la seva investigació a Cisjordània i, partint d’un primer marc teòric sobre els motius del rebuig de la violència, van dur a terme una recerca en què es combinava informació qualitativa i quantitativa. D’una banda, van fer deu entrevistes semiestructurades a polítics vinculats amb Hamas (4), Fatah (4) o sense afiliació (2). D’altra banda, van fer prop de 600 enquestes a joves palestins d’entre 18 i 30 anys (personals i als domicilis dels enquestats).

Les conclusions principals a què arriba la investigació són:

  • El rebuig de l’extremisme violent, per als residents a Cisjordània, és un procés amb múltiples fases i eleccions a cada fase.
  • La família juga un paper més important que els amics a l’hora de formar les actituds cap a la no-violència.
  • Els factors demogràfics no tenen un impacte significatiu cap a la no-violència.
  • Oposar-se a la violència en teoria és diferent d’escollir no involucrar-se en fets violents.

En conseqüència, els autors recomanen que les polítiques per lluitar contra la radicalització es focalitzin en la família més que no pas en els amics, que les autoritats confiïn en les formes no violentes d’activisme i que els futurs estudis sobre radicalitzacions tinguin cura de no equiparar el suport a la violència política amb la voluntat de cometre actes violents.

Font: What Factors Cause Youth to Reject Violent Extremism? Results of an Exploratory Analysis in the West Bank

http://www.rand.org/pubs/research_reports/RR1118.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français