“Nadia”: El teatre com a arma per combatre la radicalització entre els joves

Nadia - Théâtre de LiègeObra de teatre escrita pel dramaturg holandès Daniël Van Klaveren, Nadia representa la història de dues adolescents de quinze anys que, com altres noies de la seva edat, passen una bona part del temps connectades a internet. Una d’elles, la Nadia, és seduïda pel discurs d’un lloctinent del Daesh i inicia un procés de transformació personal que provoca la confrontació amb la seva millor amiga. L’obra reprodueix els darrers dies de vida de la Nadia abans de viatjar cap al Califat.

Les actrius es traslladen a les escoles de secundària per representar aquesta història amb la pretensió de sensibilitzar els joves sobre els perills de la radicalització i la pèrdua d’identitat, així com sobre els reptes que planteja la cerca de la pròpia identitat.

Nadia és el resultat d’un projecte de col·laboració teatral entre cinc companyies[1] europees. Aquest espectacle, amb diferents versions, es va estrenar a diverses ciutats europees al llarg de l’any 2017. És una experiència de col·laboració pedagògica que permet la connexió en línia de joves europeus per explorar conjuntament els processos de radicalització, la injustícia social, el sentiment de pertinença i el que significa ser jove en la societat contemporània.

La ciutat de Lieja va participar en aquesta iniciativa pedagògica de naturalesa artística a través del Teatre de Lieja. Altres accions pedagògiques adreçades especialment al col·lectiu dels joves en aquesta ciutat són les següents:

  • El film d’animació TORU, concebut i realitzat per adolescents per suscitar la reflexió crítica i la llibertat de pensament, i desxifrar els mecanismes de manipulació i les causes lligades als moviments extremistes o sectaris.
  • La implantació de la pedagogia activa anomenada “BOUNCE-Youth resilience”. L’objectiu és reforçar l’autoestima, la capacitat d’autoafirmació i de relació entre els joves per estimular la resistència a les idees extremistes que condueixen a la violència.
  • “El camí de la democràcia i de les llibertats” és un circuit urbà per set espais simbòlics de la ciutat de Lieja. Aquest itinerari destaca els valors de la tolerància, de la democràcia, de les llibertats i la pau; també promou els valors ciutadans que són fonamentals en la convivència.

Aquesta iniciativa pedagògica i artística és una expressió més de com es pot contribuir a la prevenció de la radicalització violenta des de l’àmbit educatiu, social i cultural per tal de reforçar la resiliència entre els grups vulnerables.

Enllaços d’interès:

[1] Nadia és una coproducció de la Fondazione Teatro Due Parma (Itàlia), el Staatstheater Braunschweig (Alemanya), el Norske Teatret Oslo (Noruega), el Théâtre de Liège (Bèlgica) i el Toneelmarkerij Amsterdam (Països Baixos).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implicar l’ensenyament en la prevenció de l’extremisme violent

El 13 de març de 2018, la Missió de Suïssa davant la Unió Europea (UE) i la Fundació Europea per la Democràcia van organitzar el debat Toolbox against radicalisation: How to involve the education sector to prevent violent extremism in Switzerland and the EU?, sobre les diferents mesures possibles per prevenir la radicalització i l’extremisme violent i, més específicament, com implicar-hi el sector educatiu.

L’acte s’emmarca dins del context que Europa ha viscut els darrers anys, amb diferents atacs terroristes. Els autors d’aquests atacs han estat, en la majoria dels casos, ciutadans europeus que s’han radicalitzat dins les mateixes societats europees. Una dimensió addicional d’aquest problema són els child returnees o joves que retornen a Europa després d’haver participat d’alguna manera en els conflictes de l’Orient Mitjà.

Suïssa va publicar el desembre de 2017 el seu Pla nacional per a la prevenció i contra la radicalització i l’extremisme violent, que va dirigit a l’administració i a les autoritats federals i locals (cantons, ciutats i comunitats) i reconeix el rol crucial que hi té la societat civil.

El debat va girar entorn a dues qüestions: formació específica i eines per al professorat de les escoles públiques (per exemple, guies), i l’educació, en universitats nacionals, d’imams i professors que imparteixen classes de religió islàmica.

El debat va comptar amb la presència d’André Duvillard, delegat de la xarxa de seguretat suïssa del Departament Federal de Defensa, Protecció Civil i Esport; Alexandra Antoniadis, cap del sector de prevenció de radicalització de la DG Home de la CE, i, com a moderador, Sebastian Ramspeck, corresponsal de Televisió i Radio Suïssa (SRF, per la seva sigla en alemany) a Brussel·les. També hi van intervenir Urs Bucher, ambaixador de la Missió de Suïssa davant la UE, i Roberta Bonazzi, presidenta de la Fundació Europea per a la Democràcia, coorganitzadora de l’acte.

Durant l’acte es van destacar les qüestions següents:

  • Es va reiterar l’important rol de l’educació i la transmissió de valors per tal de contrarestar la radicalització.
  • Es va assenyalar que els professionals –professors, educadors i mestres, entre d’altres– estan desbordats per les situacions a què han de fer front, ja que es troben en primera línia.
  • La radicalització es pot desenvolupar en diferents espais i és per això que s’ha d’abordar des de diversos angles. El principal mitjà de radicalització no és l’escola.

La informació es pot ampliar als enllaços següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

What if I was wrong? Nous enfocaments per a la prevenció de l’extremisme violent

coverAl Quebec, un grup de joves d’entre 14 i 26 anys han iniciat una campanya per prevenir la radicalització anomenada What if I was wrong? When we talk, we learn!

El que diferencia aquesta iniciativa d’altres és que no s’adreça a una ideologia o a un grup específic. Es treballa amb la idea que és possible compaginar un enfocament extrem pel que fa a la crítica o a la protesta social, però mantenint una actitud no violenta.

És per això que l’objectiu principal d’aquest projecte és promoure la resiliència i l’esperit crític entre els joves per tal de combatre discursos extremistes que promoguin l’ús de la violència. What if I was wrong? no busca deslegitimar o atacar cap ideologia o grup específic; la campanya es centra a adreçar les actituds que  podrien portar a la radicalització violenta, i és per aquest motiu que parlem d’una iniciativa transversal.

Els factors que es tenen en compte i centren aquesta campanya són les conviccions ideològiques inalterables, la percepció de fronteres entre certs grups d’individus, la rigidesa doctrinal, les generalitzacions, el sentiment d’exclusió i la intolerància a idees, valors o creences alternatives.

La iniciativa inclourà la realització d’activitats a 542 instituts i 62 centres de formació professional. També es duran a terme 24 tallers, formació per a professors i treballadors socials i mobilitzacions a 72 municipis. En el marc de les seves activitats, hi destaca la promoció de l’art com a mitjà d’expressió i mobilització. A més, es fa difusió d’una trentena de vídeos en què els joves comparteixen les seves experiències vinculades als temes de la campanya. Per tal de connectar millor amb el públic, la campanya evita el to moralitzant i compta amb una imatge cuidada i atractiva.

El projecte, que es va posar en marxa el 21 de setembre d’aquest any, va ser concebut pel Centre for the Prevention of Radicalization Leading to Violence (CPRLV), compta amb la col·laboració de la UNESCO i té un pressupost total de 120.000 dòlars. El CPRLV és un centre únic a l’Amèrica del Nord que busca respondre a la radicalització violenta per mitjans alternatius a la via policial o penal.

Aquest pla es va presentar en el marc de la conferència “Seguretat, Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana”, que va ser organitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (EFUS). La conferència va tenir lloc entre els dies 15 i 17 de novembre del 2017 a la ciutat de Barcelona.

–Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana

VIDEO:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=118&v=jlgGPdCrhTE

IMATGES CAMPANYA:

http://etsijavaistort.org/en/posters-and-videos/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent es posa en marxa a Barcelona

OPEVEl mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.

El Pla d’acció parteix de la base que centrar la lluita contra l’extremisme violent en mesures antiterroristes deixa fora la societat civil, que compta amb energies crucials per generar cohesió social i, en conseqüència, prevenir la radicalització violenta, afrontant els factors que l’afavoreixen. En aquesta direcció, la creació de societats obertes, equitatives, inclusives i plurals, basades en el respecte dels drets humans, constitueix una alternativa sòlida i atractiva al radicalisme violent.

L’extremisme violent erosiona els fonaments de la nostra societat, promou l’odi i la discriminació i fa impossible la convivència pacífica. L’extremisme parteix d’idees polítiques, socials o religioses que rebutgen l’statu quo i que estan basades en valors totalitaris, fanàtics, intolerants, antidemocràtics i antipluralistes. Pretenen obtenir els seus objectius amb la violència, tan extrema com sigui necessària. Sovint pren com a enemic un grup ètnic, una ideologia, una religió o una classe social i en propugna, pràcticament, l’extinció.

La presència de l’extremisme violent a la regió euromediterrània és força notable. Aprofitant la presència a la zona de grups gihadistes que practiquen la violència indiscriminada, moviments populistes d’extrema dreta, racistes i islamòfobs estan pressionant els governs cap a la intolerància, l’odi i les retallades de drets, que, en la pràctica, afecten grups específics, circumstància que no farà sinó empitjorar el problema en el futur.

El proper 21 de setembre l’OPEV presenta un primer informe sobre l’evolució de la legislació antiterrorista a la regió i les conseqüències que les reformes legislatives poden tenir en la mateixa radicalització violenta, amb la intenció d’obrir un fòrum de reflexió sobre aquest tema que ajudi a trobar solucions pacificadores.

[1] Vid. http://novact.org/2017/01/el-pla-daccio-de-la-societat-civil-de-la-regio-euromediterrania-per-la-prevencio-de-totes-les-formes-dextremisme-violent/

[2] Vid. http://novact.org/2017/02/web-opev/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Revisió de la política penitenciària al Regne Unit per a presos islamistes extremistes

Després d’haver detectat tot un seguit de deficiències en el control i la prevenció de la radicalització a les presons britàniques, especialment i sorprenentment a les de més alta seguretat, el Ministeri de Justícia britànic impulsarà tot un seguit de canvis en la política penitenciària relacionada amb els presos considerats islamistes extremistes.

s300_feltham-prison-walking-guard-960x640Entre aquestes deficiències destaca la capacitat dels presos més radicalitzats per, tot i trobar-se en centres d’alta seguretat, fer proselitisme entre els companys, per exemple, aprofitant la pregària del divendres que comparteixen amb altres presos musulmans. A la vegada, aquests mateixos interns també semblen exercir un alt grau d’intimidació sobre els funcionaris de presons, inhibint-los de les seves funcions, amb actituds que el mateix informe titlla de “pròpies de bandes organitzades”. Això ha comportat que, des del Ministeri, es plantegin crear nous mòduls d’aïllament (Specialist Units), així com formar equips especials ben equipats i utilitzar les Body Worn Video Cameras per donar resposta als comportaments violents o intimidatoris.

D’altra banda, i més enllà dels mateixos interns, s’han detectat altres disfuncions importants relacionades amb el perfil dels imams que vénen a oferir les pregàries, així com un “abús” de l’anomenada “rule 39”. Aquesta norma garanteix la privacitat en la correspondència entre el pres i el seu representant legal, i abusar-ne pot suposar, fins i tot, introduir a la presó o extreure’n objectes il·lícits com ara telèfons mòbils. En aquest sentit, es vol millorar la revisió dels antecedents dels imams i orientadors religiosos, incloent-hi el Counter Terrorist Check (CTC), i també revisar els procediments de la “rule 39” per evitar-ne abusos.

Des d’un punt de vista més organitzatiu, també s’incideix en la poca operativitat del National Offender Management Service (NOMS) a l’hora de detectar processos de radicalització. Així, es planteja crear un nou Security Order and Counter Terrorism Directorate, totalment orientat a l’anàlisi i l’estudi del fenomen de l’islamisme extremista.

L’informe, a més, destaca que, a diferència d’altres països europeus com França, Espanya o Holanda, els presos islamistes extremistes britànics gaudeixen de molta més privacitat i de polítiques d’aïllament més flexibles. És en aquest sentit que el Govern britànic voldria justificar la direcció d’aquestes reformes.

Aquestes iniciatives ja han estat considerades abusives per diverses entitats no governamentals, les quals han expressat la seva preocupació des del punt de vista dels drets fonamentals. A la vegada, han posat en dubte l’eficàcia d’aquestes estratègies davant el Govern britànic, especialment d’aquelles iniciatives que busquen més aïllament dels presos islamistes extremistes.

Enllaços d’interès:

_____

El terrorisme es consolida com una amenaça a la seguretat europea

L’Europol ha publicat l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2015. Les dades indiquen un increment de l’amenaça terrorista a Europa que la converteix en una realitat. A l’informe, s’hi han inclòs tant els atacs de grups gihadistes(majoritàriament de Daesh) com de grups d’extrema dreta, extrema esquerra i nacionalistes/separatistes.

26_te-sat2016Tot i que el nombre d’atacs terroristes (221 entre fallits, frustrats i consumats) no representa un augment significatiu en relació amb l’any anterior (201), la gravetat dels atacs sí que ha crescut molt considerablement. Així, l’any 2014 quatre persones van morir i sis van resultar ferides a causa d’actes terroristes. En canvi, l’any 2015 el nombre de persones mortes va ascendir a 151 i el de ferides a més de 300. El màxim increment d’atacs terroristes en relació amb l’any anterior l’experimentaren els de caire gihadista (d’1 a 17) i els de grups d’extrema dreta (de 0 a 9), mentre que els d’extrema esquerra es van mantenir estables (13). La majoria dels atacs van tenir lloc al Regne Unit (103), seguit de França (72) i Espanya (25). Ara bé, els morts es van concentrar a França (148), mentre que en va haver dos a Dinamarca i un a Grècia.

Un total de 1.077 persones van ser detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme, xifra que constitueix un fort increment respecte a l’any anterior (774). La majoria estaven vinculades a grups gihadistes (687), seguits dels grups separatistes (168) i els d’extrema esquerra (67). Els detinguts relacionats amb l’extrema dreta van ser únicament 11 (davant dels 34 de l’any anterior). Es va incrementar el nombre de detinguts amb menys de 25 anys (268 davant els 178 de l’any anterior) i el de dones (de 96 a 171). La tendència a l’increment del nombre de dones detingudes és més alta en els grups gihadistes (6 el 2013, 52 el 2014 i 128 el 2015).

Pel que fa al finançament de les organitzacions terroristes, les xarxes socials constitueixen un instrument molt valuós de mobilització de fons i les recaptacions populars (a través o no de les xarxes) apareixen com a nova tendència. Cal destacar, però, que les petites cèl·lules i els terroristes individuals sobreviuen amb autofinançament, que pot provenir dels seus ingressos o, fins i tot, de préstecs bancaris personals. Els diners provinents de la delinqüència també tenen un paper en el seu finançament.

La majoria dels atacs (pràcticament la meitat) es van dur a terme amb armes de foc, mentre que els explosius es van utilitzar en 24 atacs (un 22%), xifra que confirma la tendència a la disminució d’aquest modus operandi. A més, en el cas d’ús d’explosius, continuen tenint molta presència els mecanismes explosius improvisats elaborats casolanament.

En relació amb el terrorisme gihadista, les cèl·lules que operen actualment a Europa són majoritàriament locals, els processos de radicalització que els alimenten de membres són cada cop més ràpids i s’escullen objectius tous, sense riscos, ja que causen més pànic que els atacs contra infraestructures, la policia o l’exèrcit.

En els 18 mesos transcorreguts entre el restabliment del califat i el final del 2015, Daesh ha inspirat 50 atacs en 18 països, que han causat 1.100 persones mortes i més de 1.700 de ferides. La majoria dels atacs han tingut lloc a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Factors perquè els joves rebutgin l’extremisme violent

Factors perquè els joves rebutgin l'extremisme violent

Els estudis sobre la radicalització violenta han augmentat en els darrers anys, especialment els vinculats a l’augment de l’activitat terrorista. Investigadors de la RAND Corporation han dut a terme una investigació que, en comptes de preguntar-se pels factors que incideixen en aquest procés de radicalització, ho han fet pels factors que fan que es rebutgi l’extremisme violent.

Els autors han centrat la seva investigació a Cisjordània i, partint d’un primer marc teòric sobre els motius del rebuig de la violència, van dur a terme una recerca en què es combinava informació qualitativa i quantitativa. D’una banda, van fer deu entrevistes semiestructurades a polítics vinculats amb Hamas (4), Fatah (4) o sense afiliació (2). D’altra banda, van fer prop de 600 enquestes a joves palestins d’entre 18 i 30 anys (personals i als domicilis dels enquestats).

Les conclusions principals a què arriba la investigació són:

  • El rebuig de l’extremisme violent, per als residents a Cisjordània, és un procés amb múltiples fases i eleccions a cada fase.
  • La família juga un paper més important que els amics a l’hora de formar les actituds cap a la no-violència.
  • Els factors demogràfics no tenen un impacte significatiu cap a la no-violència.
  • Oposar-se a la violència en teoria és diferent d’escollir no involucrar-se en fets violents.

En conseqüència, els autors recomanen que les polítiques per lluitar contra la radicalització es focalitzin en la família més que no pas en els amics, que les autoritats confiïn en les formes no violentes d’activisme i que els futurs estudis sobre radicalitzacions tinguin cura de no equiparar el suport a la violència política amb la voluntat de cometre actes violents.

Font: What Factors Cause Youth to Reject Violent Extremism? Results of an Exploratory Analysis in the West Bank

http://www.rand.org/pubs/research_reports/RR1118.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français