Etiqueta: Investigació

Bones pràctiques basades en la recerca per a la ciència forense

Notes de seguretatDeixa un comentari

La ciència forense juga un paper fonamental en la justícia penal, però sovint es passa per alt la influència dels factors humans en la seva pràctica. Segons un informe recent del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units, la integració de pràctiques basades en la recerca pot millorar significativament la qualitat i fiabilitat del treball forense.

Factors humans i entorns de treball

El NIST destaca que hi ha elements, com ara la il·luminació, el soroll o la temperatura, que poden afectar la concentració dels científics forenses. Per exemple, treballar en un entorn tranquil pot millorar la precisió en l’anàlisi de l’ADN. A més, reconèixer i aprendre dels errors sense por a represàlies fomenta una cultura de millora contínua.

Benestar emocional dels professionals

Els analistes forenses sovint s’enfronten a casos traumàtics –per exemple, abusos sexuals en infants–, que poden provocar estrès i trauma. Per prevenir la síndrome d’esgotament professional (burnout) i mantenir la qualitat del treball, el NIST recomana de fer pauses obligatòries i rotació de casos, i tenir accés al suport psicològic.

Aplicació a Catalunya

A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona promou bones pràctiques en la recerca, que inclouen l’ètica i la qualitat. Per la seva banda, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ofereix una formació en l’avaluació forense en què es destaca la importància del benestar dels professionals.

Un dels avenços més prometedors de la ciència forense recent no ha vingut de grans laboratoris internacionals, sinó de Catalunya. La policia científica del Cos de Mossos d’Esquadra ha desenvolupat un reactiu pioner anomenat POSME (acrònim en anglès de Powder Suspension of Mossos d’Esquadra), que permet detectar empremtes digitals en superfícies tradicionalment problemàtiques, per exemple, a la pell humana. Aquesta troballa, que ha estat publicada a la prestigiosa revista Journal of Forensic Identification, suposa una revolució en la investigació dels delictes, especialment en els casos de violència sexual, en què, fins ara, sovint faltaven proves físiques concloents.

El POSME combina òxid de ferro amb etanol, aigua i polisorbat 80, i destaca perquè té la capacitat de detectar empremtes envellides i sobre superfícies amb contaminants, com ara sang o lubricants. La seva aplicació és senzilla i el resultat, altament efectiu: després d’aplicar el reactiu com si fos pintura i netejar-lo amb aigua, les empremtes es revelen amb claredat. L’èxit d’aquest reactiu ha despertat l’interès de cossos policials d’arreu del món –per exemple, d’Àustria i de Mèxic– i situa Catalunya com a referent internacional en la innovació forense.

Aquesta fita demostra que la recerca aplicada, quan es fa des del territori i amb un coneixement tècnic especialitzat, pot tenir un impacte directe i transformador en la lluita contra el crim i la millora de la justícia.

Cap a una ciència forense més ferma

Adoptar pràctiques basades en l’evidència pot enfortir la ciència forense a Catalunya, i assegurar resultats més fiables i una millor administració de la justícia. És essencial fomentar entorns de treball òptims, reconèixer la importància del benestar emocional i promoure una cultura de l’aprenentatge i la millora contínua.

Per a més informació, podeu consultar l’informe complet del NIST aquí: https://www.nist.gov/blogs/taking-measure/research-based-practices-can-help-forensic-scientists-do-their-best-work?utm_source=chatgpt.com

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com la investigació està millorant el contacte amb les víctimes d’agressions als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

No és estrany que les víctimes d’una agressió tinguin dificultats per relacionar-se amb les forces de l’ordre després d’haver-la patit. Sovint tenen por que no se les creguin o pensen que denunciar el delicte no té cap efecte.

Aquest article, signat per Maya Metni Pilkington, va aparèixer originalment a Police Chief Magazine i es torna a publicar al National Institute of Justice (NIJ) amb permís de l’Associació Internacional de Caps de Policia.

Com les forces de l’ordre poden ajudar les víctimes a participar en el sistema després d’una agressió? La resposta rau a crear bones pràctiques per al contacte amb les víctimes. Tres projectes d’investigació finançats pel Departament de Justícia dels Estats Units ho estan analitzant des de noves perspectives.

Els kits d’agressions sexuals contenen proves crucials. Malauradament, la recollida de proves que contenen els kits pot ser intrusiva i retraumatitzant per a les víctimes que s’han de sotmetre a exàmens mèdics forenses poc després de patir una agressió, en un moment en què potser no estan preparades per denunciar el crim a la policia.

Malgrat la importància de recollir mostres de semen, sang, saliva i cabells per a investigacions penals i processaments, no s’envien proves habitualment per a tests i anàlisis d’ADN forenses. La policia i els laboratoris criminals poden tenir grans acumulacions de kits no provats. Els retards en les proves no només dificulten la recerca de la justícia, sinó que també poden perpetuar o agreujar el trauma de les víctimes.

Les afluències de diners públics, juntament amb la protesta pública persistent, han impulsat moltes jurisdiccions a accelerar el processament dels seus kits no provats, la qual cosa ha donat com a resultat la identificació de milers de persones que han comès un delicte a través de visites al sistema d’índex d’ADN combinat (CODIS). Per la reobertura d’aquests casos sovint passen mesos o fins i tot anys després del crim original. La policia i la fiscalia s’han de posar en contacte amb les víctimes per informar-les que les seves proves no s’havien analitzat mai i que els seus casos poden ser reoberts, un procés que pot resultar profundament revictimitzador.

La doctora Rebecca Campbell, professora de psicologia a la Universitat Estatal de Michigan, se centra a entendre les conseqüències dels kits d’agressions sexuals no processats sobre les víctimes. El seu treball estudia l’angoixa psicològica prolongada i la sensació d’injustícia dels supervivents als quals s’ha denegat la resolució ràpida i el tancament del cas.

El 2009, aquesta investigació va trobar 8.717 kits a Detroit, Michigan, que no s’havien enviat mai a provar, principalment a causa d’anys de manca de personal i recursos insuficients.

En la seva investigació, la doctora Campbell va entrevistar supervivents d’agressions sexuals a Detroit que tenien kits que s’havien recollit però que no s’havien enviat a analitzar. Els kits es van trobar a l’endarreriment de Detroit, es van enviar a analitzar i es van seleccionar per a la notificació de les víctimes. Els seus casos legals van ser reoberts, processats, sentenciats i tancats. Dels 112 supervivents que s’ajusten als criteris de l’estudi, 32 van optar per participar-hi, una prova de la dificultat que és per a aquestes víctimes tornar a involucrar-se amb la seva agressió. Això pot ser especialment cert quan es tracta de tornar a connectar amb el sistema.

Per què són importants les interaccions entre les víctimes i els agents? El departament de policia té interès a millorar les interaccions amb les víctimes perquè els agents no els causin més danys del que ja han experimentat, i perquè els agents puguin ser un recurs útil per a elles. A més, s’ha demostrat que la formació sobre una millor comunicació i una resposta més empàtica amb les víctimes enforteix el processament dels casos, fet que significa que els casos posteriors a la formació tenien més proves etiquetades, tenien més probabilitats d’enviar-los a investigadors especialitzats per fer-ne un seguiment i hi havia més agents que es dedicaven a les referències de defensa de les víctimes. Els resultats d’alguna investigació posen de manifest com la formació basada en el trauma és prometedora per avançar en la resposta policial a l’agressió sexual centrada en els supervivents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Per què la policia d’Anglaterra i Gal·les no avisa sobre l’historial dels maltractadors?

Notes de seguretatDeixa un comentari

La policia d’Anglaterra i Gal·les té el poder d’advertir algú quan és coneixedora que la parella actual d’una persona suposa un risc real de perill, amb el que es coneix com a Llei de Clare (l’esquema de divulgació de la violència domèstica). Però aquest nivell de comunicacions varia enormement entre les forces policials.

La investigació de la professora de Criminologia i Ètica de la Universitat d’Essex, la doctora Katerina Hadjimatheou, suggereix que la manca de recursos, les preocupacions policials per compartir dades i la resistència cultural dins de la policia contribueixen a engrandir el problema. Així ho explica en un article del mes de gener de 2024 a The Conversation.

La policia també pot oferir la informació si identifica una persona en risc. Les revelacions poden incloure qualsevol tipus d’informació continguda en els registres policials que indiqui un risc d’abús.

Però l’anàlisi de les dades governamentals de 43 forces policials va descobrir diferències significatives en les taxes de resposta policial a la Llei de Clare.

A principis de l’any 2024, la periodista Shanti Das va informar que algunes forces es neguen a divulgar aquesta informació. En analitzar les dades del govern de 43 cossos policials, Das va descobrir diferències significatives en les taxes de resposta a les aplicacions d’aquesta Llei. Algunes policies revelen com a resposta al 75% de les sol·licituds, moltes a menys del 30%, i almenys una, fins al 5%.

La investigació demostra que rebre aquest tipus d’informació pot ser inestimable per a les víctimes d’abús domèstic, a causa de la manera com els perpetradors utilitzen el secret i la mentida per exercir el control. Cada vegada que un maltractador comença una nova relació, fa una narració falsa sobre el seu passat, utilitzant el secret i la mentida per controlar la parella.

A mesura que la relació es desenvolupa i comencen els abusos, els perpetradors utilitzen la manipulació psicològica per culpar la parella del seu propi comportament, dient-li que es mereix aquests abusos.

La policia sovint presenta múltiples denúncies del mateix tipus d’abús de diferents víctimes però del mateix autor, de vegades durant molts anys. Revelar aquests diferents patrons d’abús pot desmentir i interrompre els arguments de l’autor.

El que és més important, pot exposar-los pel que són: no una persona incompresa o amb problemes, sinó un maltractador en sèrie amb un repertori diferent de crueltat que infligeix repetidament a parella rere parella.

La policia anglesa rep una trucada relacionada amb l’abús domèstic cada 30 segons, de manera que aquesta mena d’abús representa un terç del total dels delictes violents registrats. Tot i que els líders policials estan d’acord que és una de les seves principals prioritats, algunes forces gairebé no fan revelacions segons la Llei de Clare.

Un motiu seria la manca de recursos. Almenys tres policies han declarat que han reduït o han deixat de promoure aquesta Llei simplement perquè no poden fer-hi front econòmicament. Aquest requisit s’ha desplegat sense que el Govern hagi dotat la policia de fons addicionals. Això és important perquè respondre a una sol·licitud requereix molts recursos.

Entre els anys 2021 i 2023, la policia d’Anglaterra i Gal·les va rebre prop de 84.000 sol·licituds de divulgació.

Un altre problema relacionat és que, tot i que es poden fer revelacions a qualsevol persona que es consideri en risc, algunes forces ho interpreten de manera molt limitada: només revelen informació a algú que viu amb la persona d’interès o que actualment té una relació amb aquesta persona.

El darrer motiu i més preocupant es relaciona amb la resistència cultural, entre alguns agents, a la decisió de la direcció policial de tractar l’abús domèstic com un delicte greu i una prioritat policial.

Només un reclutament rigorós per a rols d’abús domèstic, una formació adequada i unes línies de responsabilitat estrictament aplicades poden començar a abordar aquest greu problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Investigació dels materials de reclutament policial als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les agències policials dels Estats Units malden per reclutar candidats qualificats i els problemes sorgeixen quan s’investiga la incorporació d’agents d’àmplia diversitat demogràfica. En el cas de les dones, es demostra que tenen competències importants per formar part d’una policia eficaç, ajudant a restaurar la confiança en la policia o obtenir índexs elevats de resolució de casos, però amb una menor utilització de la força.

L’objectiu de l’estudi era entendre com les agències policials utilitzen materials de contractació en línia per reclutar oficials dones. La investigació ha avaluat la freqüència de textos, imatges i vídeos que representen dones, així com ciutadans amb diversitat racial i ètnica, i el contingut relacionat amb la contractació i la feina en sí, tot realitzant anàlisis temàtiques per entendre com es representava la policia i la diversitat.

Entre els aspectes destacats que es van observar en els materials de reclutament policial, van ser tot un seguit de característiques que desanimaven les dones a sol·licitar una plaça a la policia. Les agències policials no proporcionen missatges coherents sobre la diversitat, els recursos per a les dones o el suport per a la conciliació de la vida laboral o familiar. A més, s’han trobat diferències entre les policies amb els percentatges més alts i més baixos de presència femenina, amb missatges inconsistents i sovint contradictoris.

El document subratlla que una major representació de les dones en càrrecs a les agències d’aplicació de la llei suposa que es reflecteixi millor la diversitat social de les comunitats a les quals serveixen. En aquesta línia, el grup de treball sobre la policia del segle XXI va recomanar a les agències que s’esforcin per crear una força de treball que contingui una àmplia gamma de diversitat segons la raça, el gènere, l’idioma, l’experiència de vida i els antecedents culturals per millorar la comprensió i l’eficàcia en el tracte amb la societat.

Malgrat aquests beneficis ja identificats, la representació femenina en les organitzacions policials ha quedat per darrere de la d’altres grups demogràfics històricament poc representats. Per exemple, tot i que la representació de les minories racials i ètniques a la policia va arribar al 27% durant l’any 2013, la presència de les dones era només del 12%.

Aquesta investigació conclou que el material de reclutament públic és força deficient a l’hora de reclutar dones per a la policia. Les persones prenen decisions laborals basades en informació imperfecta, ja que els sol·licitants d’ocupació tenen un coneixement limitat d’una organització i una feina fins que són contractats i ocupen el lloc. En el context d’aquest estudi, els sol·licitants de feina han d’inferir com són una feina i una organització a partir de la informació limitada de què disposen a través de canals com ara llocs web, xarxes socials i contactes personals. D’aquesta manera, els materials de contractació haurien de tenir un valor més fort per a les persones amb menys informació preexistent sobre l’organització.

Malgrat el coneixement sobre les barreres per accedir a una carrera policial, se sap poc sobre el contingut i els missatges que les agències policials utilitzen actualment als seus llocs web i comptes de xarxes socials. Aquest estudi contribueix a la literatura existent quantificant i descrivint les pràctiques actuals i proporcionant recomanacions per alinear les pràctiques actuals amb les pràctiques basades en l’evidència. Per fer-ho, es van proposar respondre les preguntes següents:

1. Com es descriu la diversitat als materials de contractació de les agències?

2. Com aborden les agències les barreres i faciliten l’accés a les carreres d’aplicació de la llei?

3. Quins temes utilitzen les agències policials per descriure una carrera en l’àmbit de l’aplicació de la llei?

4. En què difereixen les característiques anteriors entre les agències que donen feina relativament a més i menys dones?

Per respondre aquestes preguntes, es va fer una anàlisi de contingut de materials de contractació en línia d’un conjunt d’agències seleccionades de manera intencionada, que variaven segons la ubicació, el tipus i la mida d’agència i la proporció de dones oficials de policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La segona revolució quàntica i el rol de les policies

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol ha publicat el primer informe d’aquest àmbit, “La segona revolució quàntica: l’impacte de la computació quàntica i les tecnologies quàntiques a la policia”. L’informe ofereix una avaluació prospectiva de l’impacte de la informàtica quàntica i les tecnologies quàntiques en les forces de l’ordre. També esbossa les potencials aplicacions d’aquestes noves tecnologies.

L’informe és fruit d’un treball conjunt entre el Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol i el Laboratori d’Innovació d’Europol.

Aquest document ofereix una avaluació prospectiva de com la informàtica quàntica i les tecnologies quàntiques poden afectar les activitats policials arreu del món i què s’ha de fer per estar preparat.

La informàtica i les tecnologies quàntiques estan trucant a la porta de les forces de l’ordre amb noves oportunitats, així com amb noves amenaces, que les autoritats haurien d’anticipar. El problema és que aquestes tecnologies emergents tenen el potencial d’afectar una àmplia gamma d’aplicacions utilitzades per les forces de l’ordre, però també podrien ser explotades pels delinqüents.

Una preocupació especialment urgent és l’impacte de la computació quàntica en la criptografia. Tot i que la informàtica quàntica podria oferir avantatges a les forces de l’ordre en la investigació de casos i en la millora del desencriptament de contrasenyes, també amenaça amb trencar el xifratge que es fa servir per mantenir la informació confidencial segura avui dia.

En un concepte conegut com “emmagatzema ara i desxifra després”, els actors criminals ja podrien estar acumulant informació xifrada, com ara bases de dades obtingudes il·lícitament, fitxers protegits o dades de comunicacions, i mantenir-los amb la finalitat de desxifrar-los posteriorment amb finalitats delictives.

Per contrarestar-ho, la transició a la criptografia postquàntica és vital. És imprescindible que les organitzacions encarregades de fer complir la llei i les organitzacions basades en dades auditin i protegeixin els seus sistemes contra una amenaça que no és només una preocupació per a un futur llunyà, sinó un problema imminent que requereix atenció i acció immediata en l’actualitat.

A més, l’informe destaca com les tecnologies quàntiques podrien millorar l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, i l’establiment de canals de comunicació altament segurs, així com millorar les capacitats forenses.

Cinc recomanacions clau que destaca l’informe per a les policies:

• Observar les tendències quàntiques: supervisar els desenvolupaments rellevants per detectar amenaces emergents.

• Desenvolupar coneixements i començar a experimentar per beneficiar-se d’aquests desenvolupaments en el futur.

• Fomentar projectes d’investigació i desenvolupament que col·laborin estretament amb la comunitat científica per construir una xarxa d’expertesa.

• Avaluar l’impacte de les tecnologies quàntiques en els drets fonamentals per garantir que les forces de l’ordre utilitzin aquestes noves tecnologies alhora que protegeixen aquests drets.

• Revisar els plans de transició de la vostra organització per assegurar-vos que els sistemes crítics estiguin protegits en l’era postquàntica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Modernitzar el reclutament de nous policies als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Arran de la pandèmia de la COVID-19 i amb un mercat laboral molt complicat, va augmentar exponencialment la frustració de la comunitat amb la professió policial, així com les preocupacions sobre la seguretat i el benestar dels agents. Les agències policials de tot el país s’enfronten a una crisi històrica de cara a reclutar i retenir candidats qualificats.

A mesura que les agències continuen buscant maneres innovadores d’atraure potencials candidats qualificats i alhora retenir el personal actual, la crisi exigeix una resposta immediata i eficaç per garantir que les forces de l’ordre puguin mantenir els nivells de personal suficients per donar servei a les necessitats de seguretat pública de les seves comunitats. Abordar aquests problemes pot requerir un examen de l’estructura organitzativa i dels processos fonamentals de les agències per satisfer de manera més clara i senzilla les necessitats i expectatives tant de les forces de l’ordre com de la comunitat.

En resposta a aquesta situació i reconeixent que la manera de contractar i retenir els professionals de les forces de l’ordre té un gran impacte en la reducció dels delictes violents, així com en la seguretat pública en general i la confiança de la comunitat, el fiscal general Merrick Garland va identificar aquestes qüestions com la màxima prioritat del Departament de Justícia dels Estats Units.

El Bureau of Justice Assistant (BJA) i la Community Oriented Policing Services (COPS), organismes de l’US Department of Justice, van reunir a Washington durant el mes d’abril d’enguany un grup de més de 30 cossos de seguretat i líders comunitaris d’arreu del país, per discutir les millors pràctiques existents i les solucions emergents i transformadores dissenyades per abordar els reptes actuals del personal uniformat.

A més del personal de comandament i altres líders policials d’associacions diverses, es va subratllar que els problemes de contractació i retenció es troben entre els més importants als quals s’enfronten els estats federals, estatals, locals, tribals i agències territorials d’aplicació de la llei a tot el país, independentment de la mida o la ubicació.

Totes aquestes reflexions, recomanacions i conclusions van quedar recollides en un informe sobre el reclutament de nous policies. Entre les recomanacions del document cal destacar:

  • Solucions a curt termini, amb menys temps d’implementació.
  • Estratègies a llarg termini, amb més temps per implementar-les.
  • Introduir els joves, començant des de l’escola primària, a l’aplicació de la llei i la seguretat pública com a carrera.  
  • Aprofitar les habilitats i l’interès existents dels potencials reclutes en la professió policial amb més enfocament de programes com les pràctiques (a curt termini) i els aprenentatges (a llarg termini).
  • Establir aliances educatives.
  • Treballar amb escoles secundàries locals per identificar i desenvolupar oportunitats d’immersió.
  • Treballar amb institucions d’ensenyament superior per oferir cursos dissenyats per ensenyar als estudiants material rellevant per a la carrera policial.
  • Considerar la creació d’un programa de grau centrat exclusivament en la preparació dels estudiants per a carreres d’aplicació de la llei.

Com a principals conclusions, el document exposa que:

  • Les forces de l’ordre es troben en una cruïlla, ja que molts agents abandonen la professió per renúncia o per jubilació, mentre que els candidats són cada cop menys qualificats.
  • Les estratègies a llarg termini que es proporcionen en aquest informe conviden les agències d’aplicació de la llei a treballar per augmentar l’atractiu de la policia com a opció laboral, atraure bons candidats i preparar millor els nous reclutes per a les realitats de la policia moderna.
  • Assegurar-se que els empleats existents sàpiguen que són valorats, que es promogui la salut i la seguretat de la força de treball i augmenti la confiança de la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guia per mitigar i prevenir l’estrès en les organitzacions policials als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els investigadors Jennifer R. Rinner i Travis A. Taniguchi van desenvolupar el projecte Customized Offerings for Mitigating & Preventing Agency-Specific Stress (COMPASS), coneixedors que molts aspectes del treball policial podien resultar estressants. El seu treball es basa a disposar de les eines necessàries per identificar quins factors estressants afecten més els agents i com fer-ho per abordar-los per acabar creant un pla de sostenibilitat.

Els agents de l’ordre sovint experimenten un estrès extrem, que és diferent en molts aspectes de l’estrès experimentat en altres professions. Els agents de policia estan exposats regularment a la violència, al patiment humà, la mort, els esdeveniments imprevisibles i incontrolables, a banda de mantenir horaris de treball no estàndards.

Tot i que els esforços per abordar la salut mental dels agents de policia sovint s’han centrat en l’exposició a incidents traumàtics, la investigació ha demostrat que els factors estressants de l’organització serien reptes relacionats amb la cultura i les pràctiques internes de les agències policials, que també resulten perjudicials.

L’estrès relacionat amb el treball inclou fatiga, insomni, depressió, ansietat i tot un seguit de problemes psicològics; altres problemes somàtics, com ara mal d’esquena i mals de cap, o hàbits nocius com ara l’augment del consum d’alcohol i el tabaquisme, la manca d’exercici físic i dietes més greixoses.

L’estrès relacionat amb el treball s’ha associat amb més lesions a la feina, l’augment de l’absentisme laboral i l’augment de la rotació de personal. Els factors estressants relacionats amb el treball es corresponen amb emocions negatives, com ara frustració i ira, que augmenten la probabilitat de problemes interpersonals amb els companys de feina.

L’estrès també pot afectar les interaccions entre la policia i la comunitat. Els oficials que experimenten més esgotament relacionat amb l’estrès informen de més actituds d’acceptació respecte a l’ús de la violència. Emocions induïdes per l’estrès i la fatiga estan lligades a la desvinculació amb la comunitat per part de la policia. L’estrès també pot influir en el benestar dels agents, la vida familiar i les interaccions amb els membres de la comunitat, i, en definitiva, en la seguretat dels barris als quals serveixen.

La majoria d’agències policials tenen algunes eines per donar suport a la salut i el benestar. Però un inconvenient de molts recursos disponibles és el fracàs a l’hora d’incorporar-hi factors contextuals importants. Les organitzacions policials difereixen molt en els reptes a què s’enfronten a causa de factors com la mida de l’organització, la cultura interna, l’entorn polític i la relació entre la policia i el personal professional.

Per abordar aquesta bretxa, RTI International i l’Institut Nacional de Policia, amb finançament del programa de desenvolupament de la policia comunitària de l’Oficina de Serveis de Policia Orientats a la Comunitat (COPS Office), va desenvolupar un procés que els caps de la policia poden utilitzar per comprendre millor i respondre així a les principals fonts d’estrès als seus propis departaments.

La finalitat d’aquesta publicació és proporcionar al lideratge de l’agència una guia pas a pas sobre com identificar quins aspectes del treball estan causant més estrès als oficials i al personal (inclosos els supervisors), i aleshores implementar solucions específiques per fer millores en aquestes àrees determinades. Aquesta guia proporciona instruccions sobre els passos necessaris per fer-ho de manera eficaç, inclòs com fer-ho:

  • Escoltar les necessitats i les experiències dels funcionaris i el personal en diferents rols.
  • Entendre les causes fonamentals de les angoixes experimentades.
  • Identificar les àrees susceptibles de millorar.
  • implementar canvis significatius.
  • Avaluar l’eficàcia d’aquests esforços.

Abans de prendre qualsevol d’aquests passos, és essencial identificar els caps policials que lideraran la coordinació d’aquests esforços.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guanya terreny la investigació de l’àudio forense en l’ús de les armes de foc

Notes de seguretatDeixa un comentari

El passat mes d’agost, el National Institute of Justice (NIJ) dels Estats Units va publicar les conclusions d’una investigació de vuit anys de durada fruit de la recerca del doctor Robert C. Maher sobre l’ús de noves tècniques en l’àmbit de l’àudio forense per documentar i interpretar enregistraments de trets d’armes de foc.

La publicació de la seva investigació es va fer des de l’Office of Justice Programs’ National Criminal Justice Reference Service, i l’autor recorda els inicis de la seva recerca a través d’una trucada telefònica en què se li demanava si es podia combinar una pistola que suposadament es va utilitzar en la comissió d’un delicte amb un enregistrament d’un àudio de l’escena del crim d’una arma disparada.

El treball inicial del doctor Maher en aquesta àrea va començar amb la comprensió de les característiques acústiques dels trets mitjançant l’obtenció d’enregistraments repetits i d’alta qualitat realitzats en condicions controlades. Aquest esforç estava en línia amb un objectiu estratègic de l’Oficina de Ciències Investigadores i Forenses del NIJ per donar suport a la investigació fundacional en ciències forenses.

Per fer-ho, va crear un aparell i una metodologia que recollien enregistraments de trets. Va recopilar dades d’una varietat d’armes de foc: cinc pistoles, un revòlver, una escopeta i dos rifles, per mesurar la consistència, la fiabilitat i la variabilitat entre tret i tret.

Maher va trobar que, tot i que hi ha similituds quan un dispara la mateixa arma 10 vegades, també hi ha diferències apreciables del tret a tret. La durada de l’explosió varia d’una arma de foc a una altra, però una arma de foc determinada també varia d’un tret a un altre. Tot i que encara no es coneix l’explicació de la variabilitat de la durada, el doctor suggereix que aquesta variació tindrà un impacte en l’anàlisi forense dels enregistraments que inclouen trets d’origen desconegut.

Un cop va establir un mètode repetible per enregistrar amb precisió l’acústica dels trets en condicions ideals, el  doctor Maher es va mostrar predisposat per estudiar les limitacions de la interpretació forense dels dispositius d’enregistrament habituals. Això podria incloure telèfons mòbils, ràdios mòbils terrestres, gravadors d’àudio personals, dades d’àudio recollides pels centres de trucades d’emergència i sistemes de gravació del centre d’enviament.

Va comparar senyals en 11 ubicacions diferents de micròfons i dispositius d’enregistrament personal, a més d’una càmera corporal que portava el tirador i un sistema de gravació intern en un vehicle de la policia. Això li va permetre verificar les prediccions geomètriques sobre l’hora d’arribada i el nivell a cada lloc de gravació. A efectes de verificació, també va comparar els temps amb una gravació feta per una trucada de telèfon mòbil a un sistema de correu de veu corporatiu.

A continuació, va examinar diversos enregistraments de trets simultàniament per veure si es podia obtenir informació forense rellevant, malgrat els reflexos, la distorsió, els artefactes de codificació i altres característiques no ideals. A partir de les anàlisis, el doctor va crear un mètode de processament per localitzar la font dels trets i reduir el soroll de fons incoherent, així com un mètode per identificar el punt de sincronització més probable per a múltiples enregistraments d’àudio.

Per a l’anàlisi forense d’àudio, és cada cop més probable que es puguin presentar diversos enregistraments generats per usuaris com a proves en una investigació criminal. Les proves d’àudio poden provenir de telèfons intel·ligents portàtils, sistemes de vigilància privats, càmeres corporals i altres dispositius de gravació no sincronitzats. Quan hi ha disponibles diversos enregistraments generats per l’usuari, l’anàlisi d’àudio de les gravacions podria proporcionar informació espacial i temporal sobre la ubicació i l’orientació de les fonts de so, inclosos, entre d’altres, els trets.

L’anàlisi d’àudio de trets amb arma de foc del doctor Maher ja es va utilitzar en el judici de l’oficina de policia de Cleveland contra Michael Brelo, on el doctor Maher va concloure que 15 dels 18 trets van ser disparats des de l’arma de Brelo. Les investigacions independents de l’FBI van corroborar les seves conclusions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les morts a les carreteres nord-americanes mostren una alarmant bretxa racial

Notes de seguretatDeixa un comentari

A començaments d’aquest any, el dissenyador arquitectònic i fundador de l’associació Segregation by Design, Adam Paul Susaneck, va publicar un article al rotatiu The New York Times on esmentava diferents estudis en què el denominador comú era que el disseny urbanístic de les ciutats nord-americanes era en part culpable de les alarmants xifres d’atropellaments i de les disparitats racials d’aquests atropellaments.

S’estima que 19 vianants al dia, de mitjana, van ser atropellats per automòbils als Estats Units durant l’any 2022. I cal destacar que durant l’any 2021, les morts de vianants van arribar a un màxim històric dels darrers 40 anys.

Si bé aquestes morts van augmentar significativament en tots els àmbits durant la pandèmia de la COVID-19, les taxes de vianants hispans i negres morts van ser significativament més altes que les de vianants blancs.

Un estudi publicat l’any 2022 per les universitats de Harvard i de Boston va aprofundir en la comprensió  d’aquest fenomen en estudiar la distància recorreguda per diferents grups racials en conduir, caminar o anar en bicicleta. Va trobar que les persones afroamericanes tenien més del doble de probabilitats, per cada milla caminada, de ser atropellades per un vehicle que els vianants blancs. Per als ciclistes afroamericans, el risc de mortalitat per milla va ser 4,5 vegades més alt que per als ciclistes blancs.

Per Susaneck, el disseny de les ciutats seria en part responsable d’aquestes disparitats preocupants. Les lesions de vianants i ciclistes acostumen a concentrar-se en els veïnats més pobres que tenen una proporció més alta de residents negres i hispans. Aquests barris tenen una història en comú de manca d’inversions en mesures bàsiques de seguretat viària, com fanals, passos per a vianants i voreres, i una excessiva inversió en infraestructures d’automoció destinades a accelerar el pas de les persones que no viuen allà.

Una investigació recent de la Universitat de Carolina del Nord va trobar que els barris marginals que van ser objectiu de neteja de barris a mitjan segle, van veure com es destruïen residències i negocis per permetre construir noves carreteres i autopistes arterials. L’estudi va provar una profunda associació estadística amb l’increment de morts de vianants.

Segons l’estudi, dècades de negligència cívica, el col·lapse dels valors de les propietats i la fugida de ciutadans blancs van afectar encara més la seguretat dels vianants. El manteniment de les voreres de moltes ciutats depèn dels propietaris, però es van anar desgastant juntament amb els edificis buits, de manera que un passeig pel carrer fins a una parada d’autobús o una botiga es va convertir en un perillós viatge.

En aquest sentit, un estudi sobre l’estat de les carreteres a Florida va trobar que la probabilitat d’un accident que involucri un vianant era tres cops més gran per milla en carreteres sense voreres.

Els Estats Units poden revertir la tendència d’augment de morts per accident de trànsit, una tendència que afecta desproporcionadament les comunitats hispanes i afroamericanes, invertint en un disseny de carreteres més segur: estretint els carrers, reduint la quantitat d’espai dedicat als automòbils, fent complir els límits de velocitat i plantant arbres per proporcionar senyals visuals perquè els conductors redueixin la velocitat. Si bé aquestes intervencions poden semblar simplistes en comparació amb l’escala del problema, d’altres països han demostrat que poden funcionar. Els planificadors urbans poden reconèixer que tothom hauria de poder caminar o anar en bicicleta pel seu barri sense témer per la seva vida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càrtels de la droga mexicans actuen a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els càrtels mexicans estan aportant coneixements sobre drogues en territori de la Unió Europea. En concret, sobre la cocaïna i la metamfetamina la qual cosa podria comportar un augment de la violència i l’aparició del fentanil com a potencials amenaces futures.

L’Europol i la Drug Enforcement Administration (DEA) dels Estats Units van publicar el passat mes de desembre del 2022, un informe d’anàlisi conjunt que mostraria que grups criminals mexicans han treballat conjuntament amb xarxes delictives de l’UE per potenciar el tràfic de metamfetamina i cocaïna des de l’Amèrica del Sud cap a la Unió Europea.

Aquesta nova forma de col·laboració criminal també s’estén a la producció del clorhidrat de cocaïna i la metamfetamina. Tot i que encara no hi ha indicis de l’existència d’un mercat de fentanil a la UE, el descobriment d’instal·lacions de producció i la intervenció de la substància a la Unió generen preocupació pel possible sorgiment d’un mercat de fentanil.

És la primera vegada que autoritats policials europees i nord-americanes elaboren un document conjunt en la lluita contra el narcotràfic mundial. L’informe, titulat Complexitats i conveniències en el comerç internacional de drogues: la implicació d’actors criminals mexicans en el mercat de drogues de la UE, és fruit de l’intercanvi continu d’informació operativa i estratègica entre els analistes i els policies d’ambdós costats de l’Atlàntic.

L’avaluació més recent de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada a la UE va demostrar que les xarxes criminals són cada cop més internacionals i especialitzades en abast, amb un 65% dels grups criminals actius formats per membres de diverses nacionalitats. La presència d’actors criminals mexicans que col·laboren amb actors de la UE al mercat de drogues europeu segueix també aquesta tendència.

L’informe conjunt aprofundeix en com les xarxes criminals implicades cooperen entre elles, especialment mitjançant l’ús d’actors especialitzats en diferents fases de les seves operacions. Els diferents actors inclouen facilitadors com especialistes de laboratori, enviats, intermediaris i proveïdors de serveis de blanqueig de capitals. Les forces de l’ordre han detingut especialistes de laboratoris mexicans, també coneguts com a cuiners, que treballaven en llocs de producció a Europa. Aquests actors són especialment importants pel seu coneixement únic de com produir rendiments més alts i potents del producte final i obtenir cristalls de metamfetamina més grans i rendibles.

L’informe també afirma que els càrtels mexicans cooperen amb xarxes criminals amb seu a la UE per traficar tant amb metamfetamina com amb cocaïna als ports europeus per distribuir-les o per transitar a mercats encara més lucratius d’Àsia i Oceania. L’ús d’enviaments ocults, com la cocaïna amagada en blocs de formigó tèrmic cel·lular, o els plans per establir rutes de contraban de cocaïna des de Colòmbia fins als aeroports del sud d’Itàlia amb jets privats, mostren la naturalesa en constant evolució d’aquestes activitats criminals. Els funcionaris corruptes dels sectors públic i privat actuen com a facilitadors i ajuden a augmentar la probabilitat de traficar amb èxit els enviaments de drogues a Europa.

A sòl nord-americà, els càrtels mexicans tenen una història d’establir centres de tràfic de drogues i sòlides associacions criminals, i d’utilitzar la violència per aconseguir el control del territori on operen. Una major presència de càrtels mexicans a la UE també podria comportar un augment dels beneficis per a ells i els seus col·laboradors criminals, així com un augment de la violència a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français