L’Oficina de Drets Fonamentals de Frontex publica l’Informe anual de 2024

L’Oficina de Drets Fonamentals de Frontex ha publicat l’Informe anual de 2024, que ofereix una visió de com es protegeixen els drets a les fronteres exteriors de la Unió Europea i en quins punts persisteixen les preocupacions. L’informe destaca que l’Oficina dona forma a les operacions integrant la protecció dels drets en totes les àrees de treball de Frontex, incloent-hi els retorns, la vigilància i la cooperació amb les autoritats nacionals.

Les tensions geopolítiques, la guerra, els disturbis i els desastres naturals han estat configurant la situació a les fronteres d’Europa. Aquestes pressions, que encara persisteixen, fan que la tasca de l’Oficina sigui encara més important.

El 2024 els observadors dels drets fonamentals van passar gairebé 2.000 dies sobre el terreny, a més de 20 països. Es van publicar al voltant de 50 informes d’incidents greus i es van gestionar prop de 100 queixes. Es van dedicar més de 500 jornades de camp a la formació i es van supervisar més de 200 operacions de retorn, conjuntament amb experts nacionals.

L’informe també reflecteix la influència creixent de l’Oficina de Drets Fonamentals dins de Frontex. L’Oficina treballa estretament amb l’estructura de comandament operatiu de l’agència, i ajuda a prendre decisions des del principi. La seva estratègia a llarg termini té com a objectiu garantir que la protecció dels drets s’integri en totes les activitats de Frontex.

L’Informe anual cobreix la supervisió a les fronteres de la Unió Europea i en altres països, les activitats de retorn, els mecanismes de responsabilitat, les funcions d’assessorament, la cooperació i la formació. Proporciona dades concretes sobre l’impacte creixent de l’Oficina dins de Frontex y en la manera com els estats membres aborden la gestió de les fronteres.

L’informe està dirigit tant als experts com al públic general i contribueix al debat més ampli sobre com gestionar les fronteres d’Europa alhora que es respecten els valors i les obligacions legals europees.

Aquest informe està estructurat en cinc capítols que recullen aquesta tasca.

El capítol 1 presenta les principals conclusions derivades del seguiment de les activitats a les fronteres exteriors i en altres països.

El capítol 2 cobreix el seguiment de les operacions de retorn, les principals recomanacions sobre les operacions de retorn per via aèria i el programa de reintegració de Frontex.

El capítol 3, sobre els mecanismes de rendició de comptes i l’ús de la força, descriu les principals conclusions dels dos principals mecanismes de rendició de comptes sota el mandat de l’Oficina de Drets Fonamentals de Frontex: la gestió de les queixes i els informes d’incidents greus.

El capítol 4 se centra en les funcions assessores de l’Oficina i la cooperació. Proporciona una visió general de l’assessorament proporcionat sobre les activitats operatives i les preocupacions sobre drets fonamentals, i de la cooperació amb tercers països i l’anàlisi de riscos. També presenta el pla d’acció sobre drets fonamentals de l’agència i l’estratègia tècnica i operativa sobre la gestió integrada de les fronteres europees, entre altres marcs polítics rellevants per al compliment dels drets fonamentals per part de la comunitat europea de guàrdia de fronteres i costes.

El capítol 5 presenta el compromís de l’Oficina en termes de formació i desenvolupament de capacitats, amb activitats adreçades a les parts interessades internes i externes, sovint organitzades en cooperació amb socis externs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gran operació global contra el tràfic de persones

Una important operació contra el tràfic de persones ha donat lloc a la protecció de 1.194 possibles víctimes i a la detenció de 158 presumptes delinqüents. Com a part de les investigacions en curs, també s’han identificat 205 sospitosos més de tràfic de persones. La jornada policial es va centrar en el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, criminalitat forçada i mendicitat forçada, amb un enfocament especial en les víctimes menors d’edat.

L’edició d’aquest any de l’operació, amb el nom en clau Cadena Global, va tenir lloc de l’1 al 6 de juny de 2025 i va ser dirigida per les forces de l’ordre a Àustria i Romania, amb la coordinació i el suport de l’Europol, l’agència Frontex i la INTERPOL. La finalitat era detectar i desmantellar objectius d’alt valor i grups de crim organitzat responsables de la majoria dels casos de tràfic de persones, així com protegir les víctimes, comissar els actius criminals i iniciar les investigacions de seguiment.

L’operació va involucrar gairebé 15.000 agents de 43 països diferents, incloent-hi les forces de l’ordre, les guàrdies frontereres, els inspectors de treball, i les autoritats fiscals i duaneres. Es van detectar possibles víctimes de 64 països diferents, la majoria de Romania, Ucraïna, Colòmbia, la Xina i Hongria. Moltes havien traspassat fronteres i fins i tot continents, cosa que demostra la naturalesa global dels esquemes del tràfic de persones.

Les investigacions mostren que la gran majoria de les víctimes d’explotació sexual són dones adultes, mentre que l’explotació de menors d’edat està principalment relacionada amb la mendicitat forçada i l’activitat delictiva forçada, per exemple, com a carteristes. En molts d’aquests casos, protegir les víctimes pot ser difícil, ja que sovint són explotades per membres de la seva família.

Els delinqüents participaven en el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual i criminalitat forçada en diversos estats de la Unió Europea. Les víctimes eren normalment reclutades mitjançant el mètode de l’amant, i després eren forçades a prostituir-se. A més, les víctimes es veien obligades a estafar els clients i enganyar-los perquè lliuressin grans quantitats de diners. En altres casos, les víctimes havien de robar els clients o els havien d’atreure a llocs remots perquè els traficants els poguessin sostreure els béns.

També es van dur a terme decomisos importants, com ara: 277.669 € en efectiu, 1 tona de cànnabis, 899 unitats d’altres estupefaents, 30 armes de foc, 15 components explosius, 65 documents fraudulents i 5 béns immobles.

L’Europol, Frontex i la INTERPOL van donar suport a l’operació, que també va donar lloc a 182 noves investigacions, a través de la coordinació internacional. Per ajudar els agents sobre el terreny i donar suport a l’intercanvi d’informació en temps real, es va establir un centre de coordinació a la seu de Frontex a Varsòvia (Polònia), format per funcionaris de 33 països.

L’Europol va proporcionar el suport analític de diversos experts que van processar les dades i les van comparar amb les bases de dades de l’agència. Un expert de l’Europol es va instal·lar al centre de coordinació de Varsòvia mentre va durar la setmana d’acció.

La INTERPOL va proporcionar l’accés a les seves bases de dades i notificacions internacionals, i va oferir suport d’investigació i analític als casos que van sorgir durant l’operació.

Durant l’acció policial de sis dies, els països van actuar sobre la base de la intel·ligència compartida per fer incursions en llocs coneguts i dur a terme els decomisos. També es va augmentar la presència de les forces de l’ordre en punts crítics i centres de transport clau, per identificar les víctimes i els sospitosos. Uns 15.000 agents van controlar: 924.392 persones, 842.281 documents, 181.954 vehicles, 5.745 vols i embarcacions, i 20.783 indrets.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les autoritats búlgares neutralitzen una xarxa criminal que va traficar amb més de 700 migrants

El proppassat mes de setembre, les autoritats búlgares, amb el suport d’Europol, van desmantellar una xarxa criminal de contraban de migrants des de Turquia a través de Bulgària i Sèrbia cap a l’oest del sud d’Europa. La investigació, que va comptar amb la participació de les autoritats gregues i romaneses, es va dur a terme en el marc d’un grup de treball operatiu regional creat per investigar les xarxes de tràfic de migrants que utilitzen Bulgària com a país de trànsit.

La jornada d’acció va portar a:

  • 8 detencions (un dels quals, considerat objectiu d’alt valor).
  • 11 cerques d’ubicació.
  • Embargaments, que inclouen efectiu, quaderns de comptabilitat Hawala i documents diversos d’interès.
  • La identificació, durant els escorcolls, d’un ciutadà romanès que era buscat per les autoritats d’Àustria.

La investigació es va iniciar a principis de l’any 2023 quan les autoritats búlgares van trobar migrants transportats per aquesta xarxa. Fins ara, les autoritats nacionals han detectat 15 incidents relatius a aquest contraban. La xarxa va facilitar suposadament els moviments secundaris il·legals de més de 700 migrants irregulars cap a altres parts de la Unió Europea.

Els presumptes caps, majoritàriament nacionals sirians, van coordinar les activitats mentre mantenien contactes amb contrabandistes i usuaris de la Hawala a Turquia i Grècia, així com a altres països de la ruta del contraban. Els sospitosos van facilitar el transport de migrants des de la frontera turco-búlgara fins als allotjaments a la regió de Sofia. Després d’una curta estada allà, van ser transportats a la frontera búlgaro-sèrbia.

Els migrants van haver de pagar quantitats importants abans de ser traslladats a la frontera entre Turquia i Bulgària. Van abonar entre 3.000 i 5.000 euros a les oficines de Hawala a Istanbul i després van ser introduïts de contraban per guies relacionats amb els membres turcs de la xarxa criminal. Un cop en territori búlgar, els migrants van ser recollits per conductors de nacionalitats búlgara, romanesa i siriana, que els van traslladar a diferents allotjaments a Sofia. Per al transport, la xarxa de contraban utilitzava vehicles diversos com ara cotxes, furgonetes i fins i tot camions.

En un cas, els sospitosos van arribar a transportar 150 migrants en un camió. Els delinqüents utilitzen aquest modus operandi per maximitzar els seus beneficis quan la demanda de serveis de contraban és alta. En aquest cas concret, els conductors van transportar els migrants mentre conduïen a gran velocitat, per escapar dels controls policials. Aquest perillós procediment posa en gran risc la vida dels migrants i dels usuaris de la via.

En aquesta operació es va dur a terme una àmplia anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i mapar les seves activitats delictives. Europol també va reunir els diferents països implicats per preparar conjuntament la fase final de la investigació.

Dos experts d’Europol desplegats a Sofia en el marc del grup de treball operatiu regional van estar sobre el terreny durant la jornada d’acció, ajudant les autoritats policials a fer comprovacions creuades en temps real amb les bases de dades d’Europol.

Agents de policia de la policia hel·lènica, la policia de fronteres romanesa i la policia del servei de lluita contra la delinqüència organitzada romanesa es van desplaçar al lloc per donar suport a les activitats d’investigació.

Així mateix, el Centre Europeu de Trànsit de Migrants d’Europol ha estat donant suport a la tasca del grup de treball des de la seva creació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa de tràfic de migrants que operava des de Bulgària

A finals dels mes d’agost d’enguany, les autoritats policials búlgares van detenir vuit presumptes membres d’una banda implicada en el tràfic de migrants a Europa. Quatre dels sospitosos detinguts durant la jornada d’acció policial ja havien estat identificats com a objectius d’alt valor que havien tingut un paper protagonista en activitats delictives organitzades. La banda havia cobrat fins a 6.000 euros per persona i n’havia passar de contraban més de 130 des de Turquia a Bulgària i després a altres destinacions europees per la ruta dels Balcans occidentals.

En l’operació es van escorcollar un total de 15 habitatges a la regió de la ciutat búlgara de Plovdiv, amb experts d’Europol, així com agents de policia romanesos i moldaus desplegats sobre el terreny per donar suport a les autoritats búlgares en les seves gestions.

Com a resultat d’aquests escorcolls, les autoritats policials van confiscar 13 telèfons mòbils, una arma i municions, i també documents per a vehicles relacionats amb incidents de tràfic de migrants a Bulgària.

Aquesta acció es va dur a terme en el marc d’un grup operatiu regional coordinat per Europol amb seu a Sofia, que se centra en les xarxes criminals de tràfic de migrants de Turquia a Bulgària cap a l’Europa occidental.

Les activitats de contraban s’assemblaven al funcionament d’una empresa complexa que implicava líders, organitzadors i facilitadors de diferents nacionalitats.

Els principals líders eren nacionals sirians i jordans, que coordinarien les activitats criminals amb d’altres contrabandistes localitzats a Turquia i al llarg de la ruta dels Balcans occidentals. Els nacionals búlgars eren els responsables de la logística, és a dir, trobar i comprar cotxes utilitzats per transportar els migrants, i registrar-los a nom d’altres persones a canvi d’una petita quantitat de diners. La banda també utilitzaria conductors moldaus reclutats per internet.

Des de l’abril d’aquest any s’havien identificat 17 incidents de tràfic de migrants vinculats a aquesta banda. Un dels principals líders ja era conegut per les forces de l’ordre, després d’haver estat investigat en el passat per activitats de tràfic de migrants a Àustria i Croàcia.

Els migrants irregulars creuarien a peu la frontera entre Turquia i Bulgària, utilitzant els serveis de guies que ofereixen els organitzadors a Turquia. Després d’haver travessat la frontera, els trobarien conductors moldaus que els transportarien a la frontera búlgaro-sèrbia o búlgaro-romanesa.

Els conductors van rebre els cotxes i les coordenades GPS i van ser enviats durant la nit a recollir els migrants en els llocs acordats. Els conductors es devien comunicar amb els altres membres del grup mitjançant aplicacions mòbils amb missatgeria que desapareix. Rebran 100 euros per persona transportada, amb una mitjana d’entre 700 i 1.000 euros per viatge.

Els migrants van pagar uns 6.000 euros per ser introduïts de contraban a Bòsnia i Hercegovina i més de 4.000 euros per ser transportats a Sèrbia.

El Centre Europeu de Trànsit de Migrants d’Europol ha estat donant suport a la tasca del grup de treball des de la seva creació. Es va dur a terme una àmplia anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i traçar les seves activitats delictives. Europol també va reunir els diferents països implicats per preparar conjuntament la fase final de la investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen una xarxa criminal que transportava migrants de Turquia a l’Europa occidental

Una operació dirigida per la Policia Romanesa (Poliția Română) juntament amb la Policia Romanesa de Fronteres (Poliția de Frontieră), i el suport d’Europol i la Direcció General de Lluita contra el Crim Organitzat de Bulgària (Главна Дирекция Борба с органитатъ), ha donat com a resultat el desmantellament d’una xarxa de crim organitzat implicada en el tràfic de migrants. Els sospitosos passaven migrants de Bulgària a Romania i després a tota l’Europa occidental. La investigació també va comptar amb el suport d’altres països com Àustria, Alemanya o Hongria.

Els resultats de l’operació són:

  • 9 ubicacions trobades (2 a Arad, 3 a Bucarest, 1 a Oradea i 3 a Timisoara).
  • 8 detencions (de nacionalitat romanesa i siriana).
  • 32 migrants trobats en una de les cases escorcollades (9 iraquians i 21 sirians, així com dos més de nacionalitat desconeguda).
  • Documents, equips electrònics i diners en efectiu intervinguts.

Les investigacions van fer patent que la xarxa criminal, formada principalment per nacionals sirians i romanesos, operava des de Bucarest i utilitzava Timisoara com a centre d’habitatge i com a lloc per facilitar el transport de migrants a l’Europa occidental. Els sospitosos van reclutar migrants de l’Orient Mitjà, principalment de Síria, que volien arribar als països de l’Europa occidental, especialment Alemanya.

El líder de la xarxa criminal, un nacional sirià que havia viscut a Romania durant tres anys, tenia forts vincles amb altres organitzadors clau amb seu a Istanbul. Va actuar com a coordinador regional de les activitats de tràfic de migrants al llarg d’aquest tram de la ruta. Suposadament, va reclutar nacionals romanesos, que normalment treballaven com a taxistes privats, per transportar els migrants. Només entre el febrer i el maig, les autoritats romaneses van detectar cinc incidents de contraban amb un total de 70 migrants irregulars. Els individus eren transportats en camions, amagats entre mercaderies. Cada migrant va pagar entre 5.000 i 10.000 euros pels serveis complets de contraban fins a la destinació final.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va proporcionar coordinació operativa i suport analític. El dia de l’acció policial, Europol va enviar un analista a Romania per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol i per proporcionar pistes als investigadors sobre el terreny. Així mateix, va facilitar el desplegament d’investigadors de Bulgària per donar suport als oficials romanesos implicats en les accions operatives al lloc d’actuació.

La Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT) aborda les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu que afecten la UE. EMPACT reforça la intel·ligència, la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions i els organismes de la Unió i els socis internacionals. EMPACT s’executa en cicles de quatre anys centrats en les prioritats comunes de delinqüència de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell adopta el pacte de la Unió Europea sobre migració i asil

El Consell d’Europa ha adoptat una reforma històrica del sistema europeu d’asil i migració. Això estableix un conjunt de normes que ajudaran a gestionar les arribades de persones de manera ordenada, creant procediments eficients i uniformes i garantint un repartiment just de les càrregues entre els estats membre.

El pacte d’asil i migració ha de garantir un sistema migratori més just i fort. Aquestes noves normes han de fer més eficaç el sistema europeu d’asil i augmentar la solidaritat entre els estats membres. La Unió Europea també continuarà la seva estreta cooperació amb tercers països per fer front a les causes fonamentals de la migració irregular. Només treballant conjuntament es poden trobar respostes al repte global de la migració.

El Consell ha adoptat un total de 10 actes legislatius que reformen tot el marc europeu per a la gestió de l’asil i la migració.

El Reglament de cribratge permetrà a les autoritats nacionals derivar els migrants irregulars i els sol·licitants d’asil a una frontera exterior al procediment corresponent i s’assegurarà que els controls d’identificació, seguretat i vulnerabilitat i l’avaluació de la salut es portin a terme de manera uniforme.

Les noves normes sobre la base de dades actualitzada d’Eurodac permetran recopilar dades (també biomètriques) més precises i completes sobre diverses categories de migrants, inclosos els sol·licitants de protecció internacional i les persones que arriben de manera irregular a la Unió Europea. Això ajudarà a informar de l’elaboració de polítiques i millorarà el control de la migració irregular i els moviments no autoritzats.

El Reglament del procediment d’asil racionalitza el procediment europeu d’asil i introdueix un procediment fronterer obligatori en casos ben definits. El Reglament del procediment fronterer de retorn s’ocupa dels retorns de les persones la sol·licitud de les quals en aquest procediment fronterer és desestimada. El Reglament de gestió d’asil i migració determina quin estat membre és responsable de l’examen de les sol·licituds de protecció internacional i, per primera vegada, introdueix un repartiment just de responsabilitats entre els estats membres. Gràcies a la regulació de la crisi, la UE estarà millor equipada per tractar les sol·licituds d’asil en circumstàncies excepcionals.   

El Reglament de la qualificació i la Directiva de condicions d’acollida estableixen normes uniformes per als criteris per a la concessió de la protecció internacional i els estàndards per a l’acollida de sol·licitants d’asil. Això també hauria d’ajudar a reduir els moviments secundaris entre els estats membres.

Una novetat important de la reforma és el procediment fronterer obligatori. Aquest procediment s’aplicarà a determinades categories de sol·licitants d’asil (per exemple, aquells procedents de països amb baixes taxes de reconeixement d’asil). L’objectiu del procediment és avaluar ràpidament a les fronteres exteriors de la UE si les sol·licituds són infundades o inadmissibles. Les persones sotmeses al procediment fronterer d’asil no estaran autoritzades a entrar al territori de la UE.

Un altre aspecte important de la reforma del sistema migratori és la introducció d’un mecanisme de solidaritat per garantir un repartiment més just de la responsabilitat. Les noves normes combinen la solidaritat obligatòria per donar suport als estats membres que fan front a una forta afluència de migrants amb flexibilitat pel que fa al tipus de contribucions. Les contribucions dels estats membre poden consistir en reubicacions, contribucions econòmiques o, quan s’acordi amb l’estat membre beneficiari, mesures alternatives de solidaritat.

Per tal d’afrontar millor les situacions de crisi (arribades massives i instrumentalització) i de força major, els estats membres poden derogar determinades normes i demanar una solidaritat reforçada d’altres països de la UE. Les possibles excepcions s’apliquen, per exemple, als terminis per registrar els sol·licitants d’asil i a la durada del procediment fronterer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Permís únic de treball i residència per a nacionals de països tercers a la Unió Europea

El Consell europeu ha adoptat una revisió de la Directiva sobre el permís únic, que suposa actualitzar la Directiva de 2011, en vigor, i té per objecte atraure les capacitats i el talent que necessita la Unió i abordar les deficiències pel que fa a la migració legal a la UE.

S’estableix el procediment administratiu per a un permís únic tant pel dret a treballar com pel dret a residir a la Unió Europea i estableix un conjunt comú de drets per als treballadors de països tercers. Aquesta revisió preveu un procediment de sol·licitud abreujat i té la intenció de reforçar els drets dels treballadors de països tercers en permetre un canvi de feina i un període limitat sense treballar.

Els treballadors de països tercers poden presentar una sol·licitud des del territori d’un país tercer o, si són titulars d’un permís de residència vàlid, des de dintre de la Unió. Si un Estat membre decidís expedir el permís únic, aquesta decisió serviria tant de permís de residència com de permís de treball.

La Directiva sobre el permís únic revisada inclou terminis més estrictes per a la decisió d’expedir un permís, que s’haurà de tramitar en un termini de tres mesos a partir de la recepció de la sol·licitud. Si els estats membres opten per comprovar la situació del mercat laboral abans de decidir si concedeixen el permís únic (per exemple, per avaluar la necessitat d’un perfil de treballador d’un país tercer), aquesta comprovació també s’ha de fer durant el mateix període de 90 dies. El termini per adoptar una decisió es podrà prorrogar excepcionalment 30 dies més en cas de sol·licituds complexes.

La revisió introdueix la novetat que els titulars del permís únic podran canviar de feina. Aquest canvi pot estar subjecte a la notificació a les autoritats, i els estats membres podran dur a terme una comprovació del mercat laboral. A més, els països de la Unió podran exigir un període mínim durant el qual el titular del permís únic estigui obligat a treballar per a la primera feina.

L’actualització també estableix normes que es poden aplicar en cas d’atur del titular del permís únic. En aquests casos, es permet la permanència dels treballadors de països tercers en el territori de l’Estat membre si el període total de desocupació no supera els tres mesos durant el període de validesa del permís únic o els sis mesos després de dos anys de permís.

Els estats membres disposen de dos anys per incorporar les disposicions de la Directiva al seu ordenament jurídic intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea modificarà la política de viatges sense visat de països tercers

Els ambaixadors dels estats membres de la Unió Europea (COREPER) han acordat la seva posició sobre un reglament que actualitza un mecanisme que permet a la UE suspendre els viatges sense visat de països tercers els nacionals dels quals estiguin exempts de l’obligació de visat quan viatgen a l’espai Schengen.

Aquesta nova normativa, quan s’adopti, potenciarà la capacitat de la Unió per contrarestar situacions en què s’abusa dels viatges sense visat o en què es considera que aquests viatges van en contra dels interessos de la Unió Europea. Tot i que els viatges sense visat ofereixen guanys importants per a l’economia europea, sobretot en els sectors del turisme i els viatges, i són la pedra angular dels intercanvis socials i culturals, també poden ser una font de problemes a causa dels reptes migratoris i de seguretat.

En virtut d’aquest mecanisme actualitzat, la Unió tindrà els nous motius següents per suspendre el règim de viatge sense visat:

  • Per la manca d’alineació d’un tercer país sense visat amb la política de visats de la UE, en els casos en què això pot comportar un augment de les arribades a territori de la Unió. Podria ser el cas de la proximitat geogràfica d’aquest país amb la UE.
  • Pel funcionament d’un pla de ciutadania inversora, pel qual la ciutadania es concedeix sense cap vincle real amb el tercer país en qüestió, a canvi de pagaments o inversions predeterminats.
  • Per amenaces i deficiències híbrides en la legislació o per procediments de seguretat documental.

Els estats membre han decidit incloure també la possibilitat de suspendre el règim exempt de visats en cas d’un deteriorament important i brusc de les relacions exteriors de la UE amb un país tercer, en particular quan faci referència als drets humans i les llibertats fonamentals.

Amb tot, se seguiran mantenint els següents motius, existents actualment:

  • Un augment substancial del nombre de nacionals de països tercers als quals es denega l’entrada o de qui es considera que han superat la seva estada.
  • Un increment substancial del nombre de sol·licituds d’asil infundades de nacionals d’un país tercer per a les quals la taxa de reconeixement és baixa.
  • Una disminució de la cooperació amb la Unió Europea en la readmissió de persones a les quals s’ha demanat que abandonin el territori de la Unió i un risc o amenaça imminent per a l’ordre públic o la seguretat interna (per exemple, a causa d’un augment dels delictes).
  • L’incompliment dels criteris de liberalització de visats per part dels socis que han passat per un diàleg de liberalització per quedar lliures de visats –ara la nova regulació serà més clara.

La durada de la suspensió temporal de l’exempció de visat s’ha incrementat de 9 a 12 mesos i es pot prorrogar 24 mesos més (en comptes dels 18 mesos amb el sistema actual). Durant aquesta fase de suspensió, la Comissió Europea obrirà un diàleg amb el país tercer per tal de prendre mesures per posar remei a les circumstàncies que van provocar la suspensió. Si no es troba cap solució per posar remei a la situació, la Unió Europea pot decidir revocar definitivament el règim de viatges sense visat.

També s’ha modificat el període de referència per identificar l’existència de circumstàncies que puguin donar lloc a una suspensió per tal que cobreixi almenys dos mesos. Així es podran tenir en compte períodes de referència més llargs (per exemple, les tendències anuals), no solament els canvis sobtats de les circumstàncies rellevants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aplana el camí d’una futura política europea comuna d’asil i migració

Els representants dels estats membres de la Unió han arribat a un acord sobre el component final d’una política europea comuna d’asil i migració. En una reunió del comitè de representants permanents del Consell, els estats membres han segellat el seu mandat de negociació sobre un reglament per a situacions de crisi, inclosa la instrumentalització de la migració i la força major en l’àmbit de la migració i l’asil. Aquesta posició ha de constituir la base de les negociacions entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu.

Diversos representants polítics europeus consideren un gran pas endavant en un tema crític per al futur de la UE. Amb l’acord s’aconsegueix una millor posició per arribar a un acord sobre tot el pacte d’asil i migració amb el Parlament Europeu a finals d’aquest any.

La nova reglamentació estableix el marc que permetria als estats membres abordar les situacions de crisi en l’àmbit de l’asil i la migració mitjançant l’ajust de determinades normes, per exemple, pel que fa al registre de sol·licituds d’asil o al procediment de frontera d’asil. Aquests països també podrien demanar mesures de solidaritat i suport a la UE i als seus estats membres.

En una situació de crisi o de força major, els estats membres poden ser autoritzats a aplicar normes específiques sobre l’asil i el procediment de retorn. En aquest sentit, entre altres mesures, el registre de les sol·licituds de protecció internacional es podrà completar com a màxim quatre setmanes després realitzar-se, alleugerint la càrrega de les administracions nacionals amb sobreesforços.

Un estat membre que s’enfronta a una situació de crisi pot sol·licitar contribucions solidàries a altres països de la Unió. Aquestes aportacions poden prendre la forma de:

• La reubicació de sol·licitants d’asil o beneficiaris de protecció internacional des de l’estat membre en situació de crisi als estats membres contribuents.

• Compensacions de responsabilitat, és a dir, l’estat membre de suport assumiria la responsabilitat d’examinar les sol·licituds d’asil amb l’objectiu d’alleujar l’estat membre que es troba en una situació de crisi.

• Aportacions econòmiques o mesures alternatives de solidaritat.

Aquestes mesures excepcionals i aquest suport solidari requereixen l’autorització del Consell, d’acord amb els principis de necessitat i proporcionalitat i en ple compliment dels drets fonamentals dels nacionals de tercers països i dels apàtrides.

El reglament que aborda la situació de crisi i la força major en l’àmbit de la migració i l’asil forma part del Nou Pacte sobre Migració i Asil proposat per la Comissió Europea el 23 de setembre de 2020. El pacte consta d’un conjunt de propostes per reformar les normes de migració i asil de la UE. Altres propostes de referència, a més del reglament de crisi, inclouen el reglament de gestió d’asil i migració i el reglament del procediment d’asil.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els passos fronterers irregulars de la Unió Europea assoleixen el nivell més alt des de l’any 2016

Gairebé la meitat dels passos fronterers irregulars durant l’any 2022 es van fer per terra a través de la regió dels Balcans occidentals, segons un informe de l’agència fronterera de la UE Frontex. Les xifres preliminars no inclouen els refugiats ucraïnesos.

El nombre de passos fronterers irregulars a la Unió Europea va augmentar un 64% l’any passat en comparació amb el 2021. Segons els càlculs de l’agència, es van detectar unes 330.000 entrades, de les quals un 45% es van portar a terme a través de la regió dels Balcans occidentals.

La ruta de la Mediterrània Central va ser la segona més elevada de travessies, augmentant més de la meitat fins a superar les 100.000.

La majoria de persones que van intentar la perillosa ruta marítima l’any passat van ser nacionals d’Egipte, Tunísia i Bangla Desh. Frontex també informa que l’any 2022 va arribar la xifra més elevada de persones en cinc anys des de Líbia, el principal punt de partida del nord d’Àfrica.

Independentment de la ruta d’entrada, sirians, afganesos i tunisians van representar aproximadament el 47% dels intents de pas de frontera. El nombre de sirians es va duplicar aproximadament fins als 94.000.

Els homes van representar més del 80% dels intents d’entrar a la Unió. La proporció de menors denunciats va baixar prop del 9% de totes les entrades irregulars.

Les últimes xifres de Frontex no incloïen milions de refugiats ucraïnesos que van entrar a la UE entre febrer, quan Rússia va envair Ucraïna, i desembre.

En aquesta línia, durant aquest mes de gener, Europol va donar suport a les autoritats búlgares durant una jornada d’acció a gran escala contra els grups de crim organitzat implicats en el tràfic de migrants. Les activitats, coordinades pel fiscal búlgar i amb la participació de la Direcció General de Lluita contra el Crim Organitzat, la Policia Nacional i la Policia de Fronteres, s’han dirigit a xarxes criminals actives al llarg de la ruta dels Balcans. Les investigacions búlgares també es van coordinar amb les autoritats turques i sèrbies i altres agències col·laboradores.

Les accions conjuntes van tenir lloc a Bulgària i es van centrar en una sèrie de xarxes de tràfic de migrants des de Turquia, passant per Bulgària, fins a Sèrbia i després Europa occidental. Els principals organitzadors de les xarxes actives al llarg d’aquesta ruta tenen la seu a Bulgària, Sèrbia i Turquia. Han creat les seves pròpies xarxes nacionals de membres responsables del transport i allotjament als seus respectius països.

Els principals mitjans de transport utilitzats pels contrabandistes eren furgonetes, càmpers i autobusos.

Les autoritats búlgares han informat d’un augment de les activitats de tràfic de migrants a la seva frontera sud. L’agost del 2022, un incident, que va implicar un autobús que transportava migrants irregulars, va provocar la mort de dos policies de servei. Mesos més tard, el mateix any, un agent de la policia de fronteres de Bulgària va ser assassinat a trets durant una patrulla regular a la frontera verda amb Turquia. Aquests fets suggereixen un augment tant de les activitats de contraban com de la violència de les xarxes criminals implicades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français