Hospitalitzacions per lesions per arma de foc als Estats Units

Les dades precises sobre les lesions per armes de foc als Estats Units són fonamentals per entendre millor el cost total o la càrrega social de la violència amb armes de foc. Tanmateix, no hi ha un únic recurs que proporcioni estimacions fiables d’aquest tipus de lesions en aquell país. Les dades són escasses i, en alguns casos, són massa costoses per a la majoria dels investigadors.

Aquesta manca d’informació limita la capacitat dels investigadors per respondre preguntes bàsiques sobre la violència amb armes de foc, com ara si les tendències en les lesions estan canviant amb el temps o si les estratègies per reduir els danys són efectives.

Com a part de la iniciativa Gun Policy in America, els investigadors de RAND van desenvolupar una base de dades longitudinal d’estimacions a l’àmbit nacional d’hospitalitzacions per lesions no mortals per arma de foc entre els anys 2000 i 2022

Aquestes estimacions es basen en diverses fonts de dades, la més gran de les quals són els resums de les bases de dades nacionals d’hospitalització (SID), que es complementen amb altres dades del departament de salut nacional. Les estimacions no inclouen les visites al servei d’urgències que no comporten una hospitalització posterior o les lesions per arma de foc per a les quals no es busca una atenció mèdica hospitalària.

S’estima que entre els anys 2000 i 2022 hi va haver 728.617 hospitalitzacions per lesions no mortals per armes de foc a tot el país: això vol dir una mitjana anual d’unes 31.600 lesions no mortals als Estats Units.

Les dades també revelen diferències substancials en la taxa d’hospitalitzacions per lesions per armes de foc no mortals entre els estats i tendències nacionals relativament estables. Aquestes dades podrien ajudar a respondre preguntes sobre els efectes de les polítiques estatals i el cost social de les lesions per armes de foc per als estats i el país.

Dades i metodologia

El model utilitzat d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc no mortals combinava dades del SID que estaven disponibles a través del Healthcare Cost and Utilization Project (HCUP), dades del SID estatals completes, dades disponibles a través dels portals web del departament de salut nacional sobre hospitalització i dades proporcionades pels departaments de salut estatals en resposta a les sol·licituds directes de l’equip d’estudi.

Els anys amb dades que manquen sobre el nombre d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc es van imputar mitjançant covariables hipotètiques associades a les hospitalitzacions per arma de foc. Aquestes covariables incloïen la taxa de mortalitat per armes de foc no suïcides; la taxa de morts per armes de foc a les instal·lacions mèdiques; la taxa de delictes violents denunciats i les característiques demogràfiques, econòmiques i socials anuals a l’àmbit nacional.

Tant la imputació de les dades d’hospitalització que falten com la correcció de les dades del mecanisme de lesió incompleta es van estimar simultàniament en un model de regressió bayesiana. Aquest model utilitza una estructura d’error complexa que es va dissenyar per capturar les característiques clau de les dades d’hospitalització, inclosa la major variància en les taxes d’hospitalització per armes de foc per a anys menys poblats i la correlació de valors dins de cada estat al llarg del temps. Es van crear múltiples conjunts de dades d’imputació mitjançant mostreig de la distribució predictiva posterior del model.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Creix exponencialment l’ús d’armes de foc impreses en 3D

En un article publicat a BBCNews a començaments del mes de juliol d’enguany, fruit d’una investigació de Dan Hardoon, l’autor considera que les pistoles impreses en 3D podrien convertir-se en l’arma preferida de delinqüents i extremistes violents d’arreu del món.

Aquestes armes de foc casolanes, impossibles de rastrejar, han estat recuperades en diversos casos criminals recents, inclòs el presumpte assassinat de Brian Thompson, conseller delegat de United HeralthCare, als Estats Units.

Dan Hardoon ha investigat la propagació global d’armes impreses en 3D a través de plataformes de xarxes socials com ara Telegram, Facebook i Instagram, i en pàgines web que ofereixen guies de com fabricar-les. Són armes de foc que es poden muntar amb una impressora, a partir de plànols descarregables i alguns materials bàsics.

Dissenyada per eludir les lleis de control d’armes, la tecnologia que permet fabricar aquests artefactes ha avançat ràpidament en la darrera dècada, i els últims models són capaços de disparar diversos cartutxos sense que se’n trenquin els components de plàstic. Els materials han millorat, el cost ha baixat i la facilitat d’accés als plànols és màxima. Per tot plegat, es podrien convertir en les armes preferides dels qui planegen actes violents.

La investigació de Hardoon va començar amb el rastreig d’anuncis d’armes a Instagram i Facebook. En aquesta línia, el Tech Transparency Project, una organització sense ànim de lucre que supervisa les empreses tecnològiques, va trobar centenars d’anuncis d’armes impreses en 3D i de les anomenades armes fantasma.

Molts d’aquests anuncis d’armes guiaven els clients potencials a canals de Telegram o WhatsApp. Un compte de Telegram amb més de 1.000 subscriptors anunciava que podia enviar armes a tot el món.

Tot i això, un portaveu de Telegram va afirmar que la venda d’armes està explícitament prohibida pels termes de servei i s’elimina sempre que es descobreix. Els moderadors facultats amb intel·ligència artificial personalitzada i eines d’aprenentatge automàtic supervisen proactivament les parts públiques de la plataforma i accepten informes per eliminar milions de peces de contingut maliciós cada dia, inclosa la venda d’armes.

Malgrat tot, el més preocupant és que les persones que cerquen armes impreses en 3D no necessiten comprar-les ja fetes a través de les xarxes socials; poden muntar-les elles mateixes. Models com la FGC-9 es dissenyen utilitzant únicament plàstic imprès en 3D i components metàl·lics reutilitzats, sense haver d’usar peces d’armes disponibles al mercat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen una xarxa criminal de tràfic d’armes a Europa

La Policia Judicial Federal de Limburg (Bèlgica), amb la col·laboració de la Direcció de Protecció Estatal i el Servei d’Intel·ligència austríacs, i amb el suport operatiu de l’Europol, ha desmantellat una organització criminal dedicada al tràfic internacional d’armes de foc. L’operació, desenvolupada durant el mes de maig d’enguany, ha culminat amb el decomís de 74 armes, el desmantellament d’un laboratori de drogues sintètiques i la detenció d’11 persones.

Els operatius, que es van dur a terme de manera coordinada a Bèlgica i Àustria, van incloure l’escorcoll de més de 20 domicilis. En el conjunt de registres es van intervenir 50 pistoles, 13 armes curtes, 4 metralladores, 4 rifles, 1 revòlver, 2 pistoles d’alarma, 4 carregadors de gran capacitat, 16 carregadors més i 2 bastons policials.

En un dels habitatges escorcollats es va localitzar un laboratori de producció de drogues sintètiques amb més de 450 quilos d’una nova substància, així com un magatzem de cigarretes de contraban.

La investigació, iniciada mesos enrere per la policia belga, va permetre identificar els caps de la xarxa, els seus col·laboradors i diversos compradors habituals. L’organització operava des de Bèlgica, però mantenia connexions amb altres grups dedicats al tràfic d’armes arreu d’Europa, especialment a Àustria.

Segons les autoritats, alguns dels sospitosos austríacs –dos dels quals van ser detinguts a Bèlgica– subministraven peces d’armes que posteriorment eren muntades i distribuïdes il·legalment. Algunes d’aquestes peces –per exemple, les empunyadures– es poden adquirir a Àustria sense necessitat de llicència, fet que en facilita l’ús per part de les xarxes criminals. La policia austríaca va confirmar que les empunyadures de les 50 pistoles confiscades a Bèlgica s’havien adquirit legalment al seu país. Aquest fet va permetre ordenar nous escorcolls als domicilis dels detinguts, on es van intervenir diversos dispositius electrònics d’emmagatzematge de dades.

L’Europol va donar suport a l’operació mitjançant analistes operatius, que van coordinar la cooperació internacional i van organitzar reunions estratègiques. Durant els registres, es va desplegar una oficina mòbil de l’Europol a Bèlgica per facilitar la verificació creuada de proves amb les seves bases de dades.

Aquest tipus d’operacions demostren la importància de la cooperació policial internacional per fer front a les noves formes de criminalitat organitzada, que sovint operen en xarxa a través de diversos països.

A Catalunya, els cossos policials mantenen una col·laboració estreta amb l’Europol i altres agències europees per detectar, prevenir i actuar davant possibles connexions locals amb aquest tipus de delictes, especialment en àmbits sensibles com són el tràfic d’armes, el crim organitzat i el contraban.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enfortir la prevenció de la violència escolar als Estats Units

La violència per part dels estudiants de l’anomenat nivell K-12 (fins els 14 anys) és inquietantment comú. Garantir que les escoles tinguin maneres efectives d’identificar i prevenir aquests incidents és cada cop més important. Diversos comportaments o comunicacions pertorbadores, incloses les amenaces directes, poden precedir els actes de violència.

Aquestes reflexions se’n deriven d’una investigació de diversos autors tals com Brian A. Jackson, Pauline Moore, etc. publicada també a Rand.

Tot i que l’expulsió de tots els estudiants que presentin aquests comportaments pot semblar prudent, fer-ho pot ser contraproduent, limitant l’eficàcia dels esforços de seguretat. Amb sistemes efectius per a l’avaluació i gestió de l’amenaça conductual (BTAM), les escoles poden avaluar i respondre a un comportament preocupant per protegir la comunitat i respondre a l’estudiant el comportament del qual ha causat preocupació.

Per fer-ho, les escoles necessiten les eines per respondre. Les eines poden incloure mesures restrictives o la participació de les forces de l’ordre en els casos més greus, però altres opcions poden ser més efectives. Aquestes opcions addicionals inclouen diferents tipus d’intervenció en salut mental, assessorament i altres suports. Els equips amb àmplies eines disponibles poden personalitzar millor les intervencions, augmentant les possibilitats de resultats positius per a tots els implicats.

En aquest informe, els autors es basen en la literatura publicada i en extenses entrevistes amb professionals de l’educació i la seguretat pública per crear un inventari de les moltes opcions d’intervenció que són valuoses per a les escoles en la fase de gestió de BTAM. A més, a partir d’enfocaments variats dels camps de l’assessorament, la disciplina escolar i la gestió del comportament, i altres professions que han d’adaptar els serveis adequats a les necessitats dels joves al seu càrrec, l’informe analitza les eines de suport a la presa de decisions per ajudar els equips directius a implementar aquesta part crítica dels esforços per prevenir la violència dirigida i mantenir les comunitats escolars segures.

Hi ha disponibles diverses opcions d’intervenció per als esforços BTAM de K-12.

Mitjançant l’ús d’assessorament de suport i altres intervencions, BTAM està ampliant les opcions disponibles per als líders escolars i el personal per abordar un comportament problemàtic que té el potencial de convertir-se en violència.

Per ser efectius, els equips de BTAM de l’escola necessiten un ampli conjunt d’eines, que incloguin opcions adaptades:

  • a les especificitats dels comportaments problemàtics d’un alumne,
  • a la comunitat i entorn escolar únics, i
  • a les necessitats i circumstàncies de l’alumne o estudiants implicats.

Les idees de l’educació, la seguretat pública i altres camps es poden combinar per donar suport a la concordança d’intervencions efectives amb les necessitats dels estudiants

Recomanacions

Per informar millor la planificació de la intervenció, les eines d’intervenció s’han de dissenyar de manera que prioritzin la recollida de dades sobre factors que es poden canviar perquè les peces d’informació en BTAM que poden ser una part útil per avaluar el perill que suposa un individu poden ser inútils per a la planificació de la intervenció.

L’inventari d’opcions d’intervenció desenvolupat en aquest estudi podria proporcionar un punt de partida perquè les escoles prenguin decisions conscients a mesura que

  • revisen les opcions disponibles per als seus equips i
  • identifiquen les opcions a les quals no tinguin accés però que podrien esdevenir prioritats valuoses a curt termini per reforçar els seus esforços de seguretat escolar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Canvis en la mortalitat per arma de foc als Estats Units

Durant els darrers 40 anys, les morts per lesions amb arma de foc als Estats Units (per homicidis, suïcidis o accidents) van assolir el seu màxim a principi i mitjan anys noranta; després van disminuir durant la dècada següent i es van mantenir relativament baixes durant gairebé 15 anys.

Durant el mateix període, la taxa de suïcidis amb arma de foc va assolir el seu punt més baix a mitjan dècada del 2000 i des de llavors ha anat augmentant gairebé cada any. La taxa d’homicidis per arma de foc va assolir el seu punt més baix l’any 2014, però des de llavors ha augmentat ràpidament i l’any 2023 aquesta taxa era prop del seu nivell màxim, com les dades de principi de la dècada de 1990.

Molts estats dels Estats Units han seguit un patró de violència amb arma de foc similar al patró del país en general durant aquest període, mentre que altres estats han vist augmentar la taxa de violència per arma de foc en relació amb la taxa nacional. Aquests estats inclouen Wisconsin, Delaware i Minnesota per als homicidis per arma de foc i Alaska, Dakota del Nord i Montana per als suïcidis amb arma de foc. En canvi, hi ha estats on ha disminuït la violència en relació amb les mitjanes nacionals durant aquest període, com Wyoming, Idaho i Nova York per als homicidis per arma de foc i Hawaii, Califòrnia i el Districte de Columbia per als suïcidis amb arma de foc.

Hi ha molts factors que afecten les tendències de la violència per arma de foc a cada estat, com ara les condicions econòmiques canviants, la demografia de la població de l’estat i les tendències nacionals. També s’ha demostrat que els canvis en les polítiques estatals d’armes de foc afecten les taxes de mortalitat. L’eina que estudia els efectes de la legislació sobre armes de foc il·lustra les estimacions de molts d’aquests efectes.

Com a part del projecte Gun Policy in America de RAND Corporation, aquest estudi proporciona als lectors informació sobre la distribució de morts per arma de foc als diferents estats dels Estats Units. Per obtenir més detalls sobre la metodologia i les fonts de dades, cal consultar la documentació de l’estudi.

Totes les estimacions de mortalitat es construeixen a partir de les dades en línia d’abast general per a la investigació epidemiològica (CDC WONDER) dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. CDC WONDER és un lloc web que publica dades públiques del seu sistema nacional de vigilància d’estadístiques vitals.

Algunes subpoblacions poden ser massa petites en un sol estat i any per proporcionar una estimació fiable. A més, les proteccions de privadesa dels CDC prohibeixen la divulgació de les taxes de mortalitat calculades a partir de menys de deu morts. Les estimacions de l’estudi estan dissenyades per abordar aquests reptes utilitzant dades de diversos anys quan l’estimació que utilitza l’any més recent de dades no seria fiable o comprometria la privadesa.

Les dades sobre les lleis estatals s’extreuen de la base de dades de RAND de legislació estatal sobre armes de foc. Les dades legislatives són actuals fins a l’1 de gener de 2024 (no recullen els canvis legals més recents).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units introdueixen la microestampació a les armes de foc per intentar aturar els homicidis

Els Estats Units estan vivint d’uns anys ençà una crisi de violència armada i de tirotejos sense resoldre d’unes dimensions preocupants. Els homicidis amb arma de foc van augmentar un 34% des de l’any 2019, per convertir-se en la taxa més alta dels darrers 15 anys. Inclòs de l’any 2020 al 2021, els homicidis amb arma de foc van augmentar un 8% addicional.

El més alarmant d’aquest tràgic fenomen és que les taxes de resolució d’aquests homicidis van a la baixa, ja que només l’any 2020 menys de la meitat dels assassinats denunciats a l’FBI es van resoldre, cosa que suposa la taxa de resolució registrada més baixa.

Amb la tècnica de la microestampació es permetrà que la policia pugui identificar els números de sèrie gravats a la carcassa del cartutx  i rastrejar una arma de foc fins al distribuïdor d’armes original i el comprador sense necessitat d’haver de recuperar l’arma en sí. D’aquesta manera, aquest segell pot proporcionar a la policia dades d’intel·ligència vitals en temps real per ajudar a resoldre tirotejos i identificar els traficants i distribuïdors d’armes de foc si fos el cas.

Tot i que la investigació sobre la microestampació és fiable –estudi realitzat pel nord-americà Center for Gun Violence Solutions– i no té cap impacte en la funcionalitat de l’arma de foc, la indústria a Califòrnia s’ha negat a incorporar-ho a les seves armes. Com funciona aquesta tecnologia?:

1. Es graven uns codis únics, formats per números, lletres i formes geomètriques com a còpia de seguretat fins a la punta del percutor d’una pistola. Aquests codis corresponen al número de sèrie de l’arma.

2. Actualment, quan es dispara una pistola, el percutor colpeja la imprimació del cartutx (l’extrem posterior de la carcassa del cartutx de la bala) i deixa marques microscòpiques no intencionades (com ara rascades o marques) a la carcassa del cartutx. La microestampació utilitza aquestes mateixes tècniques per imprimir intencionadament un codi específic a la carcassa del cartutx.

3. La microestampació simplificaria aquest procés permetent que les forces de l’ordre identifiquin el número de sèrie de l’arma utilitzada en un delicte, sense haver de fer coincidir marques no intencionades ni recuperar l’arma.

Per què s’hauria d’utilitzar aquesta tecnologia?

La microestampació podria millorar la capacitat de les policies per fer front a les armes i la violència per:

• Identificar ràpidament l’arma utilitzada en un tiroteig sense haver de recuperar-la, provar-la i disparar-la.

• Proporcionar informació sobre diversos trets realitzats amb la mateixa arma i identificar sospitosos.

• Poder localitzar fàcilment més armes involucrades en un crim, proporcionant informació sobre com es desvien les armes al mercat il·legal i s’utilitzen en delictes.

• Ajudar a identificar pistes, resoldre tirotejos i empresonar-ne els autors.

• Eliminar el biaix de l’actual procés d’identificació d’armes de foc que s’utilitza en els processos mitjançant la prestació d’evidència clara —un codi en un cartutx—, més que l’anàlisi subjectiva de rascades i marques que porten a terme els pèrits de les armes de foc. Això tindria el potencial d’intentar reduir les desigualtats racials dins de la legalitat penal del sistema.

Reduir el desviament d’armes al mercat negre d’armes de foc on són propenses a ser utilitzades en delictes violents que perjudiquen de manera desproporcionada les comunitats afroamericanes i hispanollatines.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guanya terreny la investigació de l’àudio forense en l’ús de les armes de foc

El passat mes d’agost, el National Institute of Justice (NIJ) dels Estats Units va publicar les conclusions d’una investigació de vuit anys de durada fruit de la recerca del doctor Robert C. Maher sobre l’ús de noves tècniques en l’àmbit de l’àudio forense per documentar i interpretar enregistraments de trets d’armes de foc.

La publicació de la seva investigació es va fer des de l’Office of Justice Programs’ National Criminal Justice Reference Service, i l’autor recorda els inicis de la seva recerca a través d’una trucada telefònica en què se li demanava si es podia combinar una pistola que suposadament es va utilitzar en la comissió d’un delicte amb un enregistrament d’un àudio de l’escena del crim d’una arma disparada.

El treball inicial del doctor Maher en aquesta àrea va començar amb la comprensió de les característiques acústiques dels trets mitjançant l’obtenció d’enregistraments repetits i d’alta qualitat realitzats en condicions controlades. Aquest esforç estava en línia amb un objectiu estratègic de l’Oficina de Ciències Investigadores i Forenses del NIJ per donar suport a la investigació fundacional en ciències forenses.

Per fer-ho, va crear un aparell i una metodologia que recollien enregistraments de trets. Va recopilar dades d’una varietat d’armes de foc: cinc pistoles, un revòlver, una escopeta i dos rifles, per mesurar la consistència, la fiabilitat i la variabilitat entre tret i tret.

Maher va trobar que, tot i que hi ha similituds quan un dispara la mateixa arma 10 vegades, també hi ha diferències apreciables del tret a tret. La durada de l’explosió varia d’una arma de foc a una altra, però una arma de foc determinada també varia d’un tret a un altre. Tot i que encara no es coneix l’explicació de la variabilitat de la durada, el doctor suggereix que aquesta variació tindrà un impacte en l’anàlisi forense dels enregistraments que inclouen trets d’origen desconegut.

Un cop va establir un mètode repetible per enregistrar amb precisió l’acústica dels trets en condicions ideals, el  doctor Maher es va mostrar predisposat per estudiar les limitacions de la interpretació forense dels dispositius d’enregistrament habituals. Això podria incloure telèfons mòbils, ràdios mòbils terrestres, gravadors d’àudio personals, dades d’àudio recollides pels centres de trucades d’emergència i sistemes de gravació del centre d’enviament.

Va comparar senyals en 11 ubicacions diferents de micròfons i dispositius d’enregistrament personal, a més d’una càmera corporal que portava el tirador i un sistema de gravació intern en un vehicle de la policia. Això li va permetre verificar les prediccions geomètriques sobre l’hora d’arribada i el nivell a cada lloc de gravació. A efectes de verificació, també va comparar els temps amb una gravació feta per una trucada de telèfon mòbil a un sistema de correu de veu corporatiu.

A continuació, va examinar diversos enregistraments de trets simultàniament per veure si es podia obtenir informació forense rellevant, malgrat els reflexos, la distorsió, els artefactes de codificació i altres característiques no ideals. A partir de les anàlisis, el doctor va crear un mètode de processament per localitzar la font dels trets i reduir el soroll de fons incoherent, així com un mètode per identificar el punt de sincronització més probable per a múltiples enregistraments d’àudio.

Per a l’anàlisi forense d’àudio, és cada cop més probable que es puguin presentar diversos enregistraments generats per usuaris com a proves en una investigació criminal. Les proves d’àudio poden provenir de telèfons intel·ligents portàtils, sistemes de vigilància privats, càmeres corporals i altres dispositius de gravació no sincronitzats. Quan hi ha disponibles diversos enregistraments generats per l’usuari, l’anàlisi d’àudio de les gravacions podria proporcionar informació espacial i temporal sobre la ubicació i l’orientació de les fonts de so, inclosos, entre d’altres, els trets.

L’anàlisi d’àudio de trets amb arma de foc del doctor Maher ja es va utilitzar en el judici de l’oficina de policia de Cleveland contra Michael Brelo, on el doctor Maher va concloure que 15 dels 18 trets van ser disparats des de l’arma de Brelo. Les investigacions independents de l’FBI van corroborar les seves conclusions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova llei a Texas permet portar armes de foc sense llicència

La nova llei nord-americana que s’aplica a l’estat de Texas que permet que la majoria d’adults majors de 21 anys puguin portar una arma de foc sense tenir llicència ha provocat fortes divisions entre partidaris i detractors de la mesura. Hi ha agutzils, líders policials i fiscals de districte d’àrees urbanes de Texas que consideren alarmant l’increment de persones que porten armes i de trets improvisats que això ha comportat.

Alhora, sobretot en zones i comtats rurals, altres agutzils consideren que no hi ha hagut canvis en profunditat des de l’aplicació de la nova llei. I entre els defensors dels drets de portar armes consideren que des que més gent va armada podria ser l’explicació de per què els tirotejos han disminuït en algunes parts de l’estat.

Lluny de ser un cas atípic, la nova llei de Texas és un pas més en l’esforç d’expandir l’eliminació de gairebé totes les restriccions per portar pistoles. Quan la llei de portació sense permís de l’estat d’Alabama sigui vigent el gener del 2023, la meitat dels estats dels EUA, des de Maine fins a Arizona, no requeriran una llicència per portar una pistola.

L’impuls legislatiu de diversos estats ha coincidit amb un poder judicial federal que s’ha anat inclinant cada cop més a favor de portar armes i en contra dels esforços estatals per a regular-les. El problema és que Texas és l’estat amb més població que ha retirat les restriccions a portar armes de foc. Cinc de les 15 ciutats més grans dels EUA són a Texas, i per tant aquest enfocament de permissivitat amb les armes és un nou fet en la vida a les àrees urbanes en una mesura que no es veu en altres estats.

Fins a dia d’avui, no s’han publicat estadístiques dels tirotejos a l’estat de Texas des que la llei va entrar en vigor el setembre del 2021. Els detractors de la llei són pessimistes amb les xifres després que els homicidis i els suïcidis amb armes de foc es disparessin l’any 2020, el primer any de la pandèmia, per continuar augmentant l’any 2021 i arribant a les taxes més altes de les darreres tres dècades.

Els departaments de policia de les grans ciutats i els principals grups encarregats de fer complir la llei es van oposar a la nova llei d’armes de foc quan es va presentar davant la Legislatura estatal la primavera del 2021, preocupats per la pèrdua de requisits de capacitació necessaris per a un permís i un major perill per als oficials.

Els policies denuncien que en l’actualitat les discussions entre persones begudes a la fronterera d’Eagle Pass, la gent que surt de gresca a la nit, les baralles per un lloc d’aparcament o per mala conducció o les infidelitats conjugals acaben en tirotejos. I ho ratifiquen a tenor de l’increment de denúncies que reben els fiscals de Houston d’incidents armats arreu.

La llei encara prohibeix portar una pistola a aquells condemnats per un delicte greu, els qui estan sota els efectes de l’alcohol o cometen altres delictes. En aquesta línia, els defensors de la llei subratllen que al comtat de Harris, els casos penals relacionats amb la possessió il·legal d’armes ha augmentat considerablement des que la nova llei va entrar en vigència: 3.500 durant l’any 2022 davant els 2.300 de tot el 2021.

I a Dallas ha augmentat, des de l’aprovació de la llei, la xifra d’homicidis considerats “justificables”, com els realitzats en defensa pròpia. En aquesta línia, l’autor del llibre More guns, less crime, John R. Lott Jr., subratlla que la seva investigació ja predeia aquest escenari: una major reducció del crim si les persones que són víctimes més probables de delictes violents van armades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Emmagatzematge personal d’armes de foc als Estats Units

Tant els defensors de la salut pública com els defensors dels drets de les armes estan absolutament d’acord en el fet que els propietaris d’armes de foc les han d’emmagatzemar d’una manera que eviti que persones no autoritzades hi puguin accedir.

Aquestes pràctiques d’emmagatzematge poden ajudar a prevenir morts i lesions no intencionals per armes de foc entre els menors. A més, existeix un argument teòric convincent per prevenir el suïcidi mitjançant la reducció de l’accés a mitjans letals.

La pàgina web rand.org ha publicat un estudi sobre la protecció al voltant de les armes de foc amb estimacions recents, patrons i efectivitat de les intervencions.

Les conclusions de molts estudis són consistents amb aquestes teories i compten amb un ampli consens entre les organitzacions de salut pública, com l’Organització Mundial de la Salut.

En el cas de les armes de foc, reduir l’accés a mitjans letals implica emmagatzemar armes de foc bloquejades i descarregades. Per aquestes raons, s’han creat i implementat campanyes de polítiques de salut pública per promoure l’emmagatzematge segur d’armes de foc de propietat personal.

Aquest estudi analitza el que s’entén per emmagatzematge segur d’armes de foc i proporciona estimacions de les pràctiques d’emmagatzematge dels propietaris d’armes dels Estats Units a partir d’enquestes representatives a escala nacional i estatal. Això es complementa amb investigacions sobre poblacions seleccionades amb dades a partir de l’any 2010, cosa que inclou poblacions d’interès a causa d’esdeveniments actuals i amb risc de danys, com per exemple persones que van comprar una arma de foc durant la pandèmia de COVID-19, llars amb menors, persones amb afeccions de salut mental o en risc de suïcidi i poblacions militars o veteranes.

L’informe descriu com els nord-americans acostumen a guardar les seves armes de foc i la justificació de les pràctiques d’emmagatzematge, per posteriorment revisar la investigació sobre l’efectivitat de les intervencions que busquen canviar les pràctiques d’emmagatzematge d’armes de foc. Aquestes intervencions es qualifiquen com a intervencions clíniques, basades en la comunitat i les polítiques públiques.

L’estudi conclou que múltiples grups de parts interessades recomanen que les armes de foc es guardin amb clau i descarregades i que les municions s’emmagatzemin per separat. La majoria de l’evidència empírica fins a la data indica que aproximadament la meitat dels propietaris d’armes de foc guarden les seves armes tancades, i un terç les guarda tancades i descarregades. La influència més gran de les pràctiques d’emmagatzematge entre aquells que no guarden les seves armes de foc com es recomana són les percepcions de risc i protecció. Aquells amb més armes i aquells amb només pistoles tenen menys probabilitats de guardar les armes com es recomana, i les llars amb menors tenen més possibilitats de guardar-les segons està recomanat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten els delictes violents relacionats amb armes de foc al Canadà

Un estudi realitzat per la investigadora Mary Allen, del Centre Canadenc de Justícia i Estadístiques de Seguretat Comunitària, mostra que les taxes de violència relacionades amb les armes de foc han augmentat durant els darrers anys.

En aquest context, l’any 2020 els il·lícits comesos amb violència van representar aproximadament un de cada cinc delictes que van arribar a l’atenció de la policia.

Els delictes relacionats amb armes de foc solen representar menys del 3% dels il·lícits violents denunciats a la policia al Canadà. No obstant això, aquest tipus delictiu té un impacte emocional i físic important en les víctimes, les famílies i les comunitats.

L’any 2020, el primer any de la pandèmia de la COVID-19, hi va haver 8.344 víctimes de delictes denunciats a la policia on hi havia una arma de foc present durant la comissió del delicte, fet que suposa una taxa de 29 per 100.000 habitants. Aquesta taxa no ha canviat en comparació amb l’any 2019. No obstant això, no va ser el cas a totes les jurisdiccions, ja que les taxes de delictes relacionats amb armes de foc van augmentar en algunes àrees i van disminuir en algunes altres.

Entre els anys 2019 i 2020 es van registrar augments notables de les taxes de crims violents relacionats amb armes de foc a les zones rurals, com per exemple a Colúmbia (+34%), la part rural del nord d’Ontario (+32%), Alberta rural (+32% al nord i +31% al sud), Territoris del Nord-oest (+23%) i Nova Escòcia (+22%).

Aquest estudi examina els il·lícits relacionats amb les armes de foc en els dos períodes de sis anys anteriors i posteriors al notable augment que es va produir l’any 2015.

L’any 2020, la policia va informar d’un total de 743 víctimes d’homicidi al Canadà, amb una taxa d’1,95 per cada 100.000 habitants. Per a 277 d’aquestes víctimes, es va utilitzar una arma de foc per cometre l’homicidi (per a una taxa de 0,73 homicidis per cada 100.000 habitants).

Després d’una gradual disminució entre els anys 2009 i 2013, la taxa d’homicidis relacionats amb armes de foc ha augmentat des de l’any 2013, amb un sol descens del 2018.

Com a resultat, la proporció d’homicidis amb arma de foc va passar del 26% de tots els homicidis el 2013 al 37% l’any 2020.

Les pistoles van ser l’arma més present en la majoria dels delictes relacionats amb armes de foc entre el 2009 i el 2020 (59%).

Les taxes d’il·lícits relacionats amb armes de foc eren més altes a les zones rurals que als centres urbans de la majoria de províncies, i eren notablement altes a les zones rurals del nord. No obstant això, els delictes relacionats amb les armes de foc van representar en general una proporció més alta de delictes violents a les zones urbanes.

Com a tal, les persones que viuen en algunes zones rurals poden tenir més risc de delicte amb armes de foc, però els il·lícits que es produeixen a les zones urbanes són, generalment, més probables que es tracti d’una arma de foc.

L’acusat de delictes relacionats amb armes de foc era més freqüentment un desconegut per a la víctima l’any 2020 (per al 55% de les víctimes masculines i el 41% de dones víctimes). Això va ser impulsat, però, pels il·lícits relacionats amb les armes de foc a les zones urbanes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français