La seguridad subjetiva en Alemania se independiza de la delincuencia

La revista Polizei Newsletter, en su último número, recoge información sobre una encuesta del Instituto de Encuestas de Opinión alemán que evidencia las tendencias dispares de la seguridad subjetiva y la delincuencia. Así, los datos de la criminalidad continúan estables —como ya señalamos en un apunte anterior —, e incluso los robos con violencia, los delitos de lesiones en los espacios públicos y el uso de armas de fuego han disminuido últimamente (en este último caso, está bajando desde el año 2003). Solo los robos a domicilio y las infracciones contra la normativa de extranjería presentan un crecimiento significativo (sobre todo en el último caso, un 157% en el último año).

polizei_bremen_2010-01Sin embargo, dos de cada tres alemanes entrevistados manifiestan que la seguridad ha empeorado en los últimos tres años. Si nos centramos en el grupo de edad de personas mayores de 55 años, la cifra sube hasta el 75% de los entrevistados, que ven un empeoramiento de la seguridad a su alrededor. Las mujeres ven la tendencia de la seguridad un poco más negativa que los hombres (el 70% dice que ha empeorado, frente al 67% de los hombres). Los jóvenes de entre 18 y 24 años están muy divididos, pero son más optimistas que el conjunto de los entrevistados (solo un 51% considera que hay un empeoramiento), como también lo son los adultos de entre 25 y 34 años (el 58% cree que ha empeorado). El grupo más optimista de todos es el de los estudiantes (solo un 48% considera que la situación va a peor). Únicamente una cuarta parte de las personas entrevistadas creen que las estadísticas policiales sobre criminalidad se corresponden con la realidad.

Por länder (distribución territorial equivalente a las comunidades autónomas españolas), tampoco se da coincidencia entre delincuencia y seguridad subjetiva. Así, mientras que el land con menos delincuencia es Baden-Württemberg (que en 2015 ha desbancado a Baviera), un 67% de los entrevistados manifiesta que la inseguridad va en aumento, mientras que en la ciudad-estado de Hamburgo, con cifras delincuenciales más altas (una tasa por  mil habitantes que duplica la de Baden-Württemberg), solo un 59% es pesimista en relación con la evolución de la seguridad en los últimos años.

En este contexto, la lucha contra la inseguridad (seguridad subjetiva baja o negativa) ha dejado de estar relacionada con la lucha contra la delincuencia. La inseguridad ha entrado en el mercado de la política, ya que parece producir dividendos, y empieza a despertar un populismo que puede propugnar medidas muy radicales (a menudo restrictivas de derechos) con el fin de apaciguar el sentimiento de inseguridad, aunque no comporten ninguna reducción del riesgo de victimización. Según el informe, las organizaciones defensoras de los derechos humanos no han valorado lo suficiente la peligrosidad de estas políticas respecto a los derechos de los ciudadanos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La seguretat subjectiva a Alemanya s’independitza de la delinqüència

La revista Polizei Newsletter, en el seu darrer número, recull informació sobre una enquesta de l’Institut d’Enquestes d’Opinió alemany que evidencia les tendències dispars de la seguretat subjectiva i la delinqüència. Així, les dades de la criminalitat continuen estables —com ja vam senyalar en un apunt anterior—, i fins i tot els robatoris amb violència, els delictes de lesions en els espais públics i l’ús d’armes de foc han disminuït darrerament (en aquest últim cas, està baixant des del 2003). Només els robatoris a domicili i les infraccions contra la normativa d’estrangeria presenten un creixement significatiu (sobretot en el darrer cas, un 157% l’últim any).

polizei_bremen_2010-01En canvi, dos de cada tres alemanys entrevistats manifesten que la seguretat ha empitjorat els darrers tres anys. Si ens centrem en el grup d’edat de persones més grans de 55 anys, la xifra puja fins als tres quarts (75%) dels entrevistats, que veuen un empitjorament de la seguretat al seu voltant. Les dones veuen la tendència de la seguretat una mica més negativa que els homes (el 70% diuen que ha empitjorat, davant del 67% d’homes). Els joves d’entre 18 i 24 anys estan molt dividits, però són més optimistes que el conjunt dels entrevistats (només un 51% consideren que hi ha un empitjorament), com també ho són els adults d’entre 25 i 34 anys (el 58% creuen que ha empitjorat). El grup més optimista de tots és el dels estudiants (només un 48% considera que la situació va a pitjor). Únicament una quarta part de les persones entrevistades creuen que les estadístiques policials sobre criminalitat es corresponen amb la realitat.

Per länder (distribució territorial equivalent a les comunitats autònomes espanyoles), tampoc no es dóna coincidència entre delinqüència i seguretat subjectiva. Així, mentre que el land amb menys delinqüència és Baden-Württemberg (que l’any 2015 ha desbancat Baviera), un 67% dels entrevistats manifesta que la inseguretat va en augment, mentre que a la ciutat-estat d’Hamburg, amb xifres delinqüencials més altes (una taxa per mil habitants que duplica la de Baden-Württemberg), només un 59% és pessimista en relació amb l’evolució de la seguretat els darrers anys.

En aquest context, la lluita contra la inseguretat (seguretat subjectiva baixa o negativa) ha deixat d’estar relacionada amb la lluita contra la delinqüència. La inseguretat ha entrat en el mercat de la política, ja que sembla produir dividends, i comença a despertar un populisme que pot propugnar mesures molt radicals (freqüentment restrictives de drets) per tal d’apaivagar el sentiment d’inseguretat, tot i que no comportin cap reducció del risc de victimització. Segons l’informe, les organitzacions defensores dels drets humans no han valorat prou la perillositat d’aquestes polítiques pel que fa als drets dels ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La lutte d’Europol contre les mules financières

Durant la semaine du 14 au 18 novembre 2016, la seconde action européenne coordonnée contre les mules financières s’est tenue avec le soutien du Centre européen de lutte contre la cybercriminalité, qui fait partie d’Europol, du Groupe d’action conjointe contre la cybercriminalité, d’Eurojust et de la Fédération européenne de la banque. Les services de sécurité de 14 pays membres de l’UE et ceux de Moldavie et d’Ukraine, le FBI et le service secret des USA, ainsi que plusieurs services judiciaires, 106 institutions bancaires et des partenaires privés ont participé à l’opération. Celle-ci, qui a permis d’identifier 580 mules financières, s’est terminée par l’arrestation de 178 personnes. La première opération, où 81 personnes avaient été arrêtées, avait été menée à la fin février 2016.

Pour Europol, les mules financières sont les personnes qui transfèrent de l’argent obtenu de façon illégale sur plusieurs comptes bancaires, généralement dans différents pays, au nom d’autres personnes. Étant donné que plus de 90 % de ces transactions sont liées à la cybercriminalité, la lutte d’Europol contre les mules financières s’inscrit dans le domaine des fraude et des modes de paiement (l’un des quatre domaines d’action en lesquels les priorités opérationnelles des services de sécurité établies en vue de faire face à la criminalité sur internet) sont organisées.

53-money_muling_1150_px-01

                                                                     Font: Europol

Le site web d’Europol consacre une page aux mules financières dans le chapitre consacré aux services de sensibilisation et de prévention publique. Il met clairement en garde sur l’illégalité de ces agissements, décrit l’activité des mules, la façon dont elles sont recrutées, quel type de personnes fait la cible des recruteurs, quels sont les signes qui peuvent faire penser que l’on est en train de vous proposer de participer à ce genre d’agissement, comment protéger les citoyens et ce qu’il faut faire si l’on a reçu une proposition de ce type.

Outre l’information disponible sur le site web, des posters et des dépliants à télécharger en anglais ou dans les versions traduites et adaptées à 13 pays différents  ont été publiés.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Europol’s fight against money mules

During the week of 14 to 18 November 2016, the second course of European action was taken against money mules, with the support of The European Cybercrime Centre which is part of Europol; the Joint Cybercrime Action Task Force, Eurojust and the European Bank Federation. During the operation, different law-enforcement agencies from 14 EU member states and Moldavia and Ukraine, the FBI and the European Union secret service, along with judicial services, 106 banks and other private partners. The operation, which identified 580 money mules, resulted in the detention of 178 people. The first operation, with 81 arrests, was carried out at the end of February 2016.

Europol defines money mules as people who transfer money obtained illegally using different bank accounts, often in different countries, on behalf of third parties. As over 90% of such transactions are related to cybercrime, Europol’s fight against money mules involves the field of fraud and payment systems (one of the four areas in which operational priorities are identified for security services to address internet-related crime).

53-money_muling_1150_px-01

                                                                  Font: Europol

The Europol website devotes a page to money mules as part of a section aimed at raising public awareness and prevention, with a clear warning about the illegality of such conduct, describing the activities of mules, how they are recruited, what kind of people recruiters look for, the warning signs associated with proposing such activities, how citizens can be protected and what to do if such activities are suggested.

As well as the information on the webpage, posters and flyers have also been published and these can be downloaded in their generic version in English and in versions which are translated and adapted to 13 different countries.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La lluita d’Europol contra les mules de diners

Durant la setmana del 14 al 18 de novembre de 2016, es va dur a terme la segona acció europea coordinada contra les mules de diners, amb el suport del Centre Europeu de Ciberdelinqüència, que forma part d’Europol; el Grup d’Acció Conjunta contra la Ciberdelinqüència, Eurojust i la Federació Europea de la Banca. En l’operació, hi van participar cossos de seguretat de 14 països membres de la UE i de Moldàvia i Ucraïna, l’FBI i el Servei Secret dels EUA, així com serveis judicials, 106 entitats bancàries i altres socis privats. L’operació, en la qual es van identificar 580 mules de diners, va culminar amb la detenció de 178 persones. La primera operació, amb 81 persones detingudes, s’havia dut a terme a finals de febrer de 2016.

Europol defineix les mules de diners com les persones que transfereixen diners obtinguts de manera il·legal entre diferents comptes bancaris, freqüentment en diferents països, en nom d’altres. Atès que més del 90% d’aquestes transaccions estan vinculades a la ciberdelinqüència, la lluita d’Europol contra les mules de diners s’emmarca en l’àmbit dels fraus i els sistemes de pagament (un dels quatre àmbits d’actuació en què s’organitzen les prioritats operacionals per als cossos de seguretat per afrontar la delinqüència a internet).

Money Muling. Europol
Font: Europol

El web d’Europol dedica una pàgina a les mules de diners dins de l’apartat dedicat als serveis de conscienciació i prevenció pública, on adverteix clarament de la il·legalitat d’aquestes conductes, descriu quina és l’activitat de les mules, com són reclutades, quin tipus de persones són objectiu dels reclutadors, quins senyals d’avís poden fer pensar que s’està proposant fer aquest tipus d’activitat, com es poden protegir els ciutadans i què cal fer si s’ha rebut alguna proposta per actuar d’aquesta manera.

A més de la informació a la pàgina web, també s’han publicat pòsters i fulls de mà que es poden descarregar en la versió genèrica en anglès o en versions traduïdes i adaptades a 13 països diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La lucha de Europol contra las mulas de dinero

Durante la semana del 14 al 18 de noviembre de 2016 se llevó a cabo la segunda acción europea coordinada contra las mulas de dinero, con el apoyo del Centro Europeo de Ciberdelincuencia, que forma parte de Europol; el Grupo de Acción Conjunta contra la Ciberdelincuencia, Eurojust y la Federación Europea de la Banca. En la operación, participaron cuerpos de seguridad de 14 países miembros de la UE y de Moldavia y Ucrania, el FBI y el Servicio Secreto de los EE. UU., así como servicios judiciales, 106 entidades bancarias y otros socios privados. La operación, en la que se identificó a 580 mulas de dinero, culminó con la detención de 178 personas. La primera operación, con 81 personas detenidas, se había llevado a cabo a finales de febrero de 2016.

Europol define las mulas de dinero como las personas que transfieren dinero obtenido de manera ilegal entre diferentes cuentas bancarias, a menudo en diferentes países, en nombre de otros. Dado que más del 90% de estas transacciones están vinculadas a la ciberdelincuencia, la lucha de Europol contra las mulas de dinero se enmarca en el ámbito de los fraudes y los sistemas de pago (uno de los cuatro ámbitos de actuación en los que se organizan las prioridades operacionales para los cuerpos de seguridad para afrontar la delincuencia en internet).

Money Muling. Europol
Font: Europol

La web de Europol dedica una página a las mulas de dinero dentro del apartado dedicado a los servicios de concienciación y prevención pública, donde advierte claramente de la ilegalidad de estas conductas, describe cuál es la actividad de las mulas, cómo son reclutadas, qué tipo de personas son objetivo de los reclutadores, qué señales de aviso pueden hacer pensar que se está proponiendo hacer este tipo de actividad, cómo pueden protegerse los ciudadanos y qué hay que hacer si se ha recibido alguna propuesta para actuar de este modo.

Además de la información en la página web, también se han publicado pósteres y folletos que pueden descargarse en la versión genérica en inglés o en versiones traducidas y adaptadas a 13 países diferentes.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français