La lluita d’Europol contra les mules de diners

Durant la setmana del 14 al 18 de novembre de 2016, es va dur a terme la segona acció europea coordinada contra les mules de diners, amb el suport del Centre Europeu de Ciberdelinqüència, que forma part d’Europol; el Grup d’Acció Conjunta contra la Ciberdelinqüència, Eurojust i la Federació Europea de la Banca. En l’operació, hi van participar cossos de seguretat de 14 països membres de la UE i de Moldàvia i Ucraïna, l’FBI i el Servei Secret dels EUA, així com serveis judicials, 106 entitats bancàries i altres socis privats. L’operació, en la qual es van identificar 580 mules de diners, va culminar amb la detenció de 178 persones. La primera operació, amb 81 persones detingudes, s’havia dut a terme a finals de febrer de 2016.

Europol defineix les mules de diners com les persones que transfereixen diners obtinguts de manera il·legal entre diferents comptes bancaris, freqüentment en diferents països, en nom d’altres. Atès que més del 90% d’aquestes transaccions estan vinculades a la ciberdelinqüència, la lluita d’Europol contra les mules de diners s’emmarca en l’àmbit dels fraus i els sistemes de pagament (un dels quatre àmbits d’actuació en què s’organitzen les prioritats operacionals per als cossos de seguretat per afrontar la delinqüència a internet).

Money Muling. Europol
Font: Europol

El web d’Europol dedica una pàgina a les mules de diners dins de l’apartat dedicat als serveis de conscienciació i prevenció pública, on adverteix clarament de la il·legalitat d’aquestes conductes, descriu quina és l’activitat de les mules, com són reclutades, quin tipus de persones són objectiu dels reclutadors, quins senyals d’avís poden fer pensar que s’està proposant fer aquest tipus d’activitat, com es poden protegir els ciutadans i què cal fer si s’ha rebut alguna proposta per actuar d’aquesta manera.

A més de la informació a la pàgina web, també s’han publicat pòsters i fulls de mà que es poden descarregar en la versió genèrica en anglès o en versions traduïdes i adaptades a 13 països diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

3 thoughts on “La lluita d’Europol contra les mules de diners

  1. “Atès que més del 90% d’aquestes transaccions estan vinculades a la ciberdelinqüència…”
    La fuga de capitals en motiu d’acumular riquesa, evitar pagaments de taxes, fer un rastre confús dels diners que té una persona o empresa per evitar ser enxampat per les autoritats del país… no entren en aquest porcentatge? No existeixen entitats que proporcionen aquest servei a empreses i particulars? Deuen moure un tou de diners molt gran també, no?

    M'agrada

    • El cas de les mules de diners és un supòsit específic dintre del que es podria denominar el rentat de diners. El 90% de què parla Europol, i que recollim en aquesta entrada, és el de les transaccions fetes per mules, definides com les persones captades per les organitzacions criminals que es limiten a transferir diners obtinguts il·lícitament entre diferents comptes bancaris. Si els diners han estat obtinguts de manera lícita i el moviment es realitza amb la finalitat d’evadir impostos, les terceres persones que participen en aquestes transaccions no serien considerades com a mules. També quedarien fora d’aquesta figura totes les transaccions fetes amb diners en efectiu. De fet, l’any 2015, Europol encara considerava els diners en efectiu, i en especial els bitllets de 500€, la principal font per al rentat de diners i en el seu informe “Per què l’efectiu segueix sent el rei?”.

      M'agrada

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s