Accord au sujet d’une proposition de la Commission européenne dans le domaine des armes à feu

Notes de seguretatDeixa un comentari

pexels-photo-221683Après un an de débat, le Parlement européen et le Conseil sont parvenus à un accord politique provisoire concernant la directive relative aux armes à feu. Cet accord politique a été ratifié par les représentants permanents des États membres auprès de l’UE (COREPER). Il ne manque plus désormais que la confirmation de la commission du marché intérieur du Parlement européen, puis l’approbation par l’assemblée plénière de ce même Parlement avant adoption officielle par le Conseil des ministres de l’UE.

À la fin 2015, la Commission proposait de réviser l’actuel règlement sur l’utilisation et l’acquisition d’armes à feu dans le but de :

  • rendre plus difficile l’achat légal d’armes hautement performantes en Union européenne
  • faire un meilleur suivi de la détention légale d’armes à feu afin d’atténuer le risque qu’elles soient détournées vers le marché illégal
  • améliorer la coopération entre les États membres

L’accord politique provisoirement conclu maintient la plupart des propositions faite par la Commission, comme l’interdiction visant à ce que  les armes à feu automatiques ne puissent être transformées en armes à feu semi-automatiques, l’inclusion dans la directive des collectionneurs d’armes et des musées, la régulation des armes acoustiques, la vente sur Internet et les armes neutralisées, et une amélioration de l’échange d’informations entre les États membres.

La proposition de la Commission était beaucoup plus ambitieuse, car elle envisageait l’interdiction totale des armes à feu semi-automatiques les plus dangereuses, y compris toutes les armes à feu semi-automatiques des familles AK47 et AR15, et l’interdiction pour les collectionneurs privés de détenir des armes d’assaut. La Commission regrette de plus que la contenance des chargeurs de toutes les armes à feu semi-automatiques n’ait pas été limitée à dix balles.

Toutefois, compte tenu que ce qui a été approuvé constitue une amélioration par rapport à la situation actuelle, la Commission considère qu’un accord de ce type est préférable à un report de l’entrée en vigueur du règlement.

Conjointement avec le règlement technique, en vigueur depuis avril 2016, qui harmonise les exigences relatives à la neutralisation des armes à feu, la Directive réduira le risque que toute arme, légale mais dangereuse, tombe aux mains de criminels et de terroristes.

Les fusillades indiscriminées et les attentats terroristes commis en Europe témoignent bien des dangers que posent les armes légales et illégales qui circulent dans toute l’UE.

Sur la base du programme européen en matière de sécurité adopté en avril 2015, la Commission avait présenté à l’automne de la même année un ensemble de propositions visant à améliorer les conditions d’acquisition et de détention légales d’armes à feu ainsi qu’un plan d’action contre le trafic d’armes à feu et l’utilisation d’explosifs.

 Liens utiles

Directive sur les armes à feu : questions fréquentes — MEMO/16/4465

Proposition de la Commission visant à modifier la directive sur les armes à feu

Rapport relatif à l’évaluation de la Directive concernant les armes à feu

Règlement d’exécution relatif à la neutralisation d’armes

Programme européen en matière de sécurité

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Acord sobre una proposta de la Comissió Europea en l’àmbit de les armes de foc

Notes de seguretatDeixa un comentari

pexels-photo-221683El Parlament Europeu i el Consell, després d’un any de debat, han arribat a un acord polític provisional sobre la Directiva relativa a les armes de foc. L’acord polític ha estat ratificat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Ara només falta que el confirmi la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu, que posteriorment l’aprovi el ple del Parlament i, finalment, que l’adopti formalment el Consell de Ministres de la Unió Europea.

A finals de l’any 2015, la Comissió va proposar de revisar l’actual normativa europea sobre l’ús i adquisició d’armes de foc, amb l’objectiu de:

  • dificultar la compra legal d’armes d’alta capacitat a la UE.
  • fer un millor seguiment de la tinença lícita d’armes de foc per reduir el risc de desviar-les al mercat il·legal
  • millorar la cooperació entre els estats membres

L’acord polític que s’ha assolit provisionalment manté la majoria de les propostes fetes per la Comissió, com ara la prohibició que les armes de foc automàtiques es puguin transformar en armes de foc semiautomàtiques; que s’incloguin en la Directiva col·leccionistes d’armes i museus; que es regulin les armes acústiques, la venda per internet i les armes inutilitzades, i que es millori l’intercanvi d’informació entre els estats membres.

La proposta de la Comissió era molt més ambiciosa perquè proposava la prohibició total de les armes de foc semiautomàtiques més perilloses, incloses totes les armes de foc semiautomàtiques de les famílies AK47 i AR15, i la prohibició que els col·leccionistes privats puguin tenir armes d’assalt. La Comissió lamenta també que no s’hagin limitat a deu bales els carregadors de totes les armes de foc semiautomàtiques.

Ara bé, tenint en compte que el que s’ha aprovat ja és una millora pel que fa a la situació actual, la Comissió considera que val més un acord com aquest que no pas un ajornament de l’entrada en vigor de la normativa.

Juntament amb la normativa tècnica, vigent des del mes d’abril de 2016, que harmonitza els requisits per inutilitzar les armes de foc, la Directiva reduirà el risc que cap arma que sigui legal, però perillosa, caigui en mans de delinqüents i terroristes.

Els tirotejos indiscriminats i els atemptats terroristes comesos a Europa són una bona prova dels perills que plantegen les armes legals i il·legals que circulen a tota la UE.

Sobre la base de l’agenda europea de seguretat, aprovada el mes d’abril de 2015, la Comissió va presentar a la tardor d’aquell mateix any un conjunt de propostes per millorar l’adquisició i la tinença legals d’armes de foc i un pla d’acció per lluitar contra el tràfic il·lícit d’armes de foc i explosius.

 Enllaços d’interès

Directiva sobre les armes de foc: preguntes freqüents — MEMO/16/4465

Proposta de la Comissió per modificar la Directiva sobre les armes de foc

Informe sobre l’avaluació de la Directiva sobre les armes de foc

Reglament d’execució relatiu a la inutilització d’armes

Agenda europea de seguretat

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Acuerdo sobre una propuesta de la Comisión Europea en el ámbito de las armas de fuego

Notes de seguretatDeixa un comentari

pexels-photo-221683El Parlamento Europeo y el Consejo, tras un año de debate, han llegado a un acuerdo político provisional sobre la Directiva relativa a las armas de fuego. El acuerdo político ha sido ratificado por el Comité de Representantes Permanentes de la Unión Europea (COREPER). Ahora solo falta que lo confirme la Comisión de Mercado Interior y Protección del Consumidor del Parlamento Europeo, que posteriormente lo apruebe el pleno del Parlamento y, finalmente, que lo adopte formalmente el Consejo de Ministros de la Unión Europea.

A finales del año 2015, la Comisión propuso revisar la actual normativa europea sobre el uso y adquisición de armas de fuego, con el objetivo de:

  • dificultar la compra legal de armas de alta capacidad en la UE
  • hacer un mejor seguimiento de la tenencia lícita de armas de fuego para reducir el riesgo de desviarlas al mercado ilegal
  • mejorar la cooperación entre los estados miembros

El acuerdo político que se ha alcanzado provisionalmente mantiene la mayoría de las propuestas efectuadas por la Comisión, como la prohibición de que las armas de fuego automáticas se puedan transformar en armas de fuego semiautomáticas; que se incluyan en la Directiva coleccionistas de armas y museos; que se regulen las armas acústicas, la venta por internet y las armas inutilizadas, y que se mejore el intercambio de información entre los estados miembros.

La propuesta de la Comisión era mucho más ambiciosa, porque proponía la prohibición total de las armas de fuego semiautomáticas más peligrosas, incluidas todas las armas de fuego semiautomáticas de las familias AK47 y AR15, y la prohibición de que los coleccionistas privados pudiesen tener armas de asalto. La Comisión lamenta también que no se hayan limitado a diez balas los cargadores de todas las armas de fuego semiautomáticas.

Ahora bien, teniendo en cuenta que lo que se ha aprobado ya es una mejora respecto a la situación actual, la Comisión considera que vale más un acuerdo como este que un aplazamiento de la entrada en vigor de la normativa.

Junto con la normativa técnica, vigente desde el mes de abril de 2016, que armoniza los requisitos para inutilizar las armas de fuego, la Directiva reducirá el riesgo de que ninguna arma que sea legal, pero peligrosa, caiga en manos de delincuentes y terroristas.

Los tiroteos indiscriminados y los atentados terroristas cometidos en Europa son una buena prueba de los peligros que plantean las armas legales e ilegales que circulan en toda la UE.

Sobre la base de la Agenda europea de seguridad, aprobada en abril de 2015, la Comisión presentó en otoño de aquel mismo año un conjunto de propuestas para mejorar la adquisición y la tenencia legales de armas de fuego y un plan de acción para luchar contra el tráfico ilícito de armas de fuego y explosivos.

 Enlaces de interés

Directiva sobre las armas de fuego: preguntas frecuentes — MEMO/16/4465

Propuesta de la Comisión para modificar la Directiva sobre las armas de fuego

Informe sobre la evaluación de la Directiva sobre las armas de fuego

Reglamento de ejecución relativo a la inutilización de armas

Agenda europea de seguridad

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

Agreement on a proposal made by the European Commission in reference to firearms

Notes de seguretatDeixa un comentari

pexels-photo-221683The Parliament and Council of Europe, after a year of debate, have come to a provisional political agreement on the directive concerning firearms. The political agreement has been ratified by permanent representatives of the member states before the EU (COREPER). Now all that is needed is confirmation by the Commission of the European Single Market and, afterwards, the approval of Parliament itself in order to be formally adopted by the EU cabinet.

At the end of 2015, the Commission proposed a review of current European regulations concerning the use and acquisition of firearms with the aim of:

  • Making it difficult to buy top-of-the-range firearms legally in the European Union
  • Providing enhanced monitoring of legal possession of weapons to reduce the risk of redirecting them towards the illegal market
  • Improving cooperation between member states

The political agreement which has provisionally been reached maintains most of the proposals made by the Commission like prohibiting the practice of transforming automatic firearms into semi-automatic firearms, which is included in the directive corresponding to weapons collectors and museums, as are the regulation of acoustic weapons and sale via Internet, unused weapons and the improvement in the exchange of information between member states.

The Commission’s proposal was much more ambitious because it contemplated total prohibition of the most dangerous semi-automatic firearms, including all those semi-automatic firearms pertaining to the AK47 and AR15 families, and preventing private collectors from owning assault weapons. The Commission also regrets the fact that chargers for semi-automatic firearms have not been limited to ten bullets.

However, keeping in mind that the agreement means an improvement to the present situation, the Commission considers that an agreement like this one is preferable to an adjournment of the application of the directive.

As well as the technical norms, applicable since April 2016, which harmonise prerequisites to deny the use of firearms , the directive reduces the risk of any arm which is legal but dangerous falling into the hands of criminals or terrorists.

Indiscriminate skirmishes with firearms and terrorist attacks committed in Europe provide sound evidence of the dangers posed by legal and illegal firearms circulating all over Europe.

Concerning the basis of the European Agenda on Security  passed in April 2015, the Commission presented a series of proposals to enhance legal acquisition and possession of firearms in the autumn of the same year and an action plan to fight against the illegal trafficking of firearms and explosives.

 Links of interest

Directive on firearms: frequent questions — MEMO/16/4465

The Commission’s proposal to  modify the directive on firearms

Report on the assessment of the Directive on firearms

Practical regulations concerning the decommissioning of weapons

European Agenda on Security

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

A research project calculates variables of crime surveys in small areas

Notes de seguretatDeixa un comentari

The President’s doctoral Scholar Award of the University of Manchester has financed a research project aimed at gaining an insight into the application of small area estimation techniques to know the distribution of variables pertaining to crime surveys within a small geographical area. The project will allow David Buil Gil to develop his doctoral thesis under the direction of Juan José Medina Ariza and Natalie Shlomo.

Those involved in the project are convinced that when public policies are designed to focus on crime prevention and the increase in security to be perceived by the public, criminality detected by law-enforcement agencies cannot be assessed on its own, as their data only amounts to a part of the crime committed. Furthermore, other variables of interest must be considered which are only detectable with crime surveys, like fear of crime, perceptions of disorder or the level of trust on public administration.

The problem arises as small samples used for these surveys do not allow for an observation of the existing differences between small areas of cities, impeding the design of public policies focused and based on the existing differences between areas. In other words, the samples used for the crime surveys include an interview, on average, with at least one person from a neighbourhood and, therefore, with the use of conventional methods the differences between small areas cannot be known.

According to the researchers, the use of a new generation of statistical techniques, known as small area estimation, allows for the calculation of the estimation of the variables of interest regarding small geographical areas. Starting with a combination of data gathered for the surveys with detailed information from the census and other public data, statistical models are generated which contribute to explain, with the use of estimations, the differences between small areas. As mentioned previously, although statistical models exist to make estimations in small areas both on an individual and an area basis, in the case of crime surveys most studies will have to be based on models on an area basis, as data is rarely published on an individual basis due to factors linked to anonymity and confidentiality.

Specifically, the project carried out at the University of Manchester will facilitate estimations in the city of Manchester, in terms of a small area, with some of the variables gathered by the Crime Survey for England and Wales. As members state with confidence, the resulting estimations of the project will allow for the design of both public policies and crime prevention strategies which discern the differences in the distribution of a range of variables concerning very small areas, allowing for a scientifically based approach to social problems detected in different areas of cities.

Links of interest

Article about Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions published by the British Society of Criminology Policing Network.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Proyecto de investigación con variables de encuestas de victimización en áreas pequeñas

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Premio Presidencial de Investigación Doctoral de la Universidad de Manchester ha financiado un proyecto de investigación destinado a profundizar en la aplicación de técnicas de estimación en áreas pequeñas para conocer la distribución de variables provenientes de encuestas de victimización en un espacio geográfico pequeño. El proyecto permitirá al investigador David Buil Gil desarrollar su tesis doctoral bajo la dirección de Juan José Medina Ariza y Natalie Shlomo.

Las personas implicadas en el proyecto aseguran que cuando se diseñan políticas públicas focalizadas en la prevención del crimen y el incremento de la seguridad percibida por los ciudadanos, no se puede valorar únicamente la criminalidad detectada por los cuerpos de seguridad, ya que esta solo recoge una parte del total de los delitos. También se tienen que considerar otras variables de interés que únicamente son detectadas a través de las encuestas de victimización, como el miedo al delito, la percepción de desórdenes o el grado de confianza en las administraciones públicas.

El problema surge cuando las muestras pequeñas utilizadas por estas encuestas no permiten observar las diferencias existentes entre las áreas pequeñas de las ciudades, impidiendo el diseño de políticas públicas focalizadas y basadas en las diferencias existentes entre zonas. En otras palabras, las muestras utilizadas por las encuestas de victimización preguntan por término medio a menos de una persona por barrio y, por lo tanto, no se pueden conocer, a partir de métodos convencionales, las diferencias entre las áreas pequeñas.

Según aseguran los investigadores, la utilización de una nueva generación de técnicas estadísticas, denominadas estimación en áreas pequeñas, permite calcular estimaciones de las variables de interés en el ámbito de zonas geográficas reducidas. A partir de combinar los datos recogidos por las encuestas con información detallada del censo poblacional y otros datos públicos, se generan modelos estadísticos que permiten explicar, siempre a partir de estimaciones, las diferencias entre áreas pequeñas. Tal como lo describen, aunque existen modelos estadísticos para la estimación en áreas pequeñas tanto respecto a individuos como a áreas, en el caso de las encuestas de victimización la mayoría de los estudios se tendrán que basar en modelos a nivel de áreas, ya que los datos raramente se publican a nivel de individuo por criterios de anonimato y confidencialidad.

Concretamente, el proyecto desarrollado en la Universidad de Manchester permitirá estimar en esa ciudad, a nivel de área muy pequeña, algunas de las variables que recoge la Encuesta de victimización de Inglaterra y Gales. Tal como aseguran los investigadores de la universidad, las estimaciones resultantes del proyecto permitirán diseñar tanto políticas públicas como estrategias de prevención del crimen que conozcan las diferencias en la distribución de multitud de variables a nivel de área muy pequeña, y harán posible una aproximación basada en la ciencia a los problemas sociales detectados en las diferentes zonas de las ciudades.

Enlaces de interés

Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions, publicado en la British Society of Criminology Policing Network.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Projecte de recerca amb variables d’enquestes de victimització en àrees petites

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Premi Presidencial d’Investigació Doctoral de la Universitat de Manchester ha finançat un projecte de recerca destinat a aprofundir en l’aplicació de tècniques d’estimació en àrees petites per conèixer la distribució de variables provinents d’enquestes de victimització en un espai geogràfic petit. El projecte permetrà a l’investigador David Buil Gil desenvolupar la seva tesi doctoral sota la direcció de Juan José Medina Ariza i Natalie Shlomo.

Les persones implicades en el projecte asseguren que quan es dissenyen polítiques públiques focalitzades en la prevenció del crim i l’increment de la seguretat percebuda pels ciutadans, no es pot valorar únicament la criminalitat detectada pels cossos de seguretat, ja que aquesta només recull una part del total dels delictes. També s’han de considerar altres variables d’interès que únicament són detectades a través de les enquestes de victimització, com la por al delicte, la percepció de desordres o el grau de confiança en les administracions públiques.

El problema sorgeix quan les mostres petites utilitzades per aquestes enquestes no permeten observar les diferències existents entre les àrees petites de les ciutats, impedint el disseny de polítiques públiques focalitzades i basades en les diferències existents entre zones. En altres paraules, les mostres utilitzades per les enquestes de victimització pregunten de mitjana a menys d’una persona per barri i, per tant, no es poden conèixer, a partir de mètodes convencionals, les diferències entre les àrees petites.

Segons asseguren els investigadors, la utilització d’una nova generació de tècniques estadístiques, anomenades estimació en àrees petites, permet calcular estimacions de les variables d’interès en l’àmbit de zones geogràfiques reduïdes. A partir de combinar les dades recollides per les enquestes amb informació detallada del cens poblacional i altres dades públiques, es generen models estadístics que permeten explicar, sempre a partir d’estimacions, les diferències entre àrees petites. Tal com ho descriuen, tot i que existeixen models estadístics per a l’estimació en àrees petites tant pel que fa a individus com a àrees, en el cas de les enquestes de victimització la majoria dels estudis s’hauran de basar en models a escala d’àrees, ja que les dades rarament es publiquen a escala d’individu per criteris d’anonimat i confidencialitat.

Concretament, el projecte desenvolupat a la Universitat de Manchester permetrà estimar en aquesta ciutat, a escala d’àrea molt petita, algunes de les variables que recull l’Enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les. Tal com asseguren els investigadors de la universitat, les estimacions resultants del projecte permetran dissenyar tant polítiques públiques com estratègies de prevenció del crim que coneguin les diferències en la distribució de multitud de variables a escala d’àrea molt petita, i faran possible una aproximació basada en la ciència als problemes socials detectats a les diferents zones de les ciutats.

Enllaços d’interès

Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions, publicat a la British Society of Criminology Policing Network.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un projet de recherche estime les variables d’enquêtes de victimation à l’échelle des petites régions

Notes de seguretatDeixa un comentari

Le prix du Président à la recherche postdoctorale, décerné par l’université de Manchester, a financé un projet de recherche visant à approfondir l’application des techniques d’estimation aux petites régions afin de faire affleurer la distribution de variables issues d’enquêtes de victimation à l’échelle d’un petit espace géographique. Ce projet permettra à David Buil Gil de développer sa thèse doctorale sous la direction de Juan José Medina Ariza et de Natalie Shlomo.

Les participants au projet sont d’avis que, lorsque l’on conçoit des politiques publiques centrées sur la prévention de la criminalité et sur l’augmentation de la sécurité telle que perçue par les citoyens, on ne peut pas se contenter d’évaluer la criminalité détectée par les services de sécurité car celle-ci ne recouvre qu’une partie de l’ensemble des délits commis. Il convient en outre de prendre en considération d’autres variables importantes qui ne sont dépistées qu’au travers des enquêtes de victimation, comme la peur du délit, les perceptions de désordre ou le niveau de confiance dans les administrations publiques.

Le problème survient lorsque les petits échantillons utilisés pour ces enquêtes ne permettent pas d’observer les différences existantes entre les petits secteurs des villes, empêchant de la sorte la conception de politiques publiques axées et fondées sur les différences existantes entre ces secteurs. Autrement dit, les échantillons utilisés par les enquêtes de victimation interrogent en moyenne moins d’une personne par quartier. Les méthodes conventionnelles ne permettent donc pas de connaître les différences entre les petites régions.

Pour les chercheurs, le recours à une nouvelle génération de techniques statistiques nommées « estimation pour petites régions » permet d’effectuer l’estimation des variables utiles à l’échelle des zones géographiques de faible taille. En associant les données collectées par les enquêtes à une information détaillée issue du recensement de la population et à d’autres données publiques, on génère des modèles statistiques qui procurent des explications, toujours à base d’estimations, sur les différences entre petites régions. Les chercheurs préviennent que, même s’il existe des modèles statistiques d’estimation pour les petites régions à l’échelle de l’individu et à l’échelle de la région, dans le cas des enquêtes de victimation, la plupart des études devront se fonder sur des modèles à l’échelle de la petite région. En effet, les données sont rarement publiées à l’échelle individuelle pour des raisons d’anonymat et de confidentialité.

Plus précisément, le projet développé à l’université de Manchester permettra d’estimer à Manchester, à l’échelle de la très petite région, des variables collectées par l’enquête de victimation menée pour l’Angleterre et le Pays de Galles. Ses membres prévoient que les estimations issues du projet permettront de concevoir des politiques publiques et des stratégies de prévention de la criminalité sensibles aux différences de la distribution d’une foule de variables à l’échelle des toutes petites régions, ce qui permettra d’effectuer une approche fondée sur la science des problèmes sociaux détectés dans les différents secteurs des villes.

LIENS UTILES

Article sur la Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions publié sur le British Society of Criminology Policing Network.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Pioneering ruling in France against police identifications based on ethnic profiles

Notes de seguretatDeixa un comentari

The incident dates back to the autumn of 2011 in the city of Lyon. Two university students, Nadir and Armel, were sitting on the terrace of a restaurant when a police car stopped and, of all the people present, the officers proceeded to identify these two men. The reason: they were the only non-whites.

Nadir and Armel made a joint complaint with 13 other young people of African and North African origin due to police identifications being based on appearance. On 9 November 2016, the tribunal ruled that they were right. For the first time in France, a judge has determined that “an identity control based on physical characteristics associated with real or presumed origins, without any previous objective justification, is discriminatory”. The other big news is that the tribunal has also specified the way such discrimination can be proved, meaning that the police force will now be on trial. Anyone reporting such an incident will have to provide elements which facilitate the presumption of the existence of discrimination, like, for example, the evidence provided by a witness. The police will have to demonstrate the presence or absence of discrimination, or possibly a difference of treatment justified by objective elements.

In Spain, the only judicial precedent which exists is a 1992 case involving Rosalind Williams, of Spanish nationality and born in the US, who reported a case of police identification exclusively motivated by the colour of her skin. While in 2001 the Constitutional Tribunal responded that physical or racial appearance can justify a police identification, in 2009 the committee of human rights of the UN took sides with the complainant, and ruled that the police cannot make judgements based on skin colour.

Identifications based on ethnic profiles happen when the police pay a disproportionate amount of attention to certain group of people because of their racial, ethnic, religious or national origin, whether real or apparent, rather than due to factors which raise objective or reasonable suspicion. A report by the European Agency of Fundamental rights points out that ethnically related identifications are not only discriminatory, they also serve to deteriorate police-public relations and consequently prejudice the work of the police, which requires the trust and cooperation of the general public.

62-fair-and-effective-police-stops-es-featured-20160208As shown by several studies conducted by the Open Society Foundation, the use of an ethnic profile in France for identification purposes mainly affects young men of African or Arab origin. However, the French Police are not alone in this practice: Identifications based on ethnic profiles are habitual all over Western Europe and much of the world. Neither Catalonia nor Spain are an exception. In 2008 a pilot test carried out in Gerona as part of the European project STEPSS showed that police officers disproportionately identified certain groups in accordance with age (young people), gender (men), ethnic group and nationality, especially those who look North African and Moroccan. In 2013 another study by the University of Valencia concerning police identifications stressed the use of ethnic profiles by law-enforcement organisations. In Spain, some police officers have introduced reforms to reduce this policy of identification. The results are published in the report efficient and impartial police identifications.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Sentència pionera a França contra les identificacions policials basades en perfils ètnics

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els fets es remunten a la tardor del 2011 a la ciutat de Lió. Dos estudiants universitaris, Nadir i Armel, estaven asseguts a la terrassa d’un restaurant quan un cotxe de policia es va aturar i, entre totes les persones presents, els agents van identificar només els dos estudiants. El motiu: ells eren els únics que no eren blancs.

En Nadir i l’Armel van afegir-se a una denúncia de 13 joves d’origen africà i nord-africà per identificació policial per motiu d’aparença. El 9 de novembre de 2016, el tribunal els ha donat la raó. Per primer cop a França, un jutge ha dictaminat que “un control d’identitat que es basi en les característiques físiques associades a un origen real o suposat, sense cap justificació objectiva prèvia, és discriminatori”. Però l’altra gran novetat és que el tribunal també ha precisat la manera com la discriminació ha de ser provada, de manera que a partir d’ara la càrrega de la prova correspondrà a la policia. El denunciant haurà d’aportar elements que permetin presumir l’existència de discriminació, com per exemple l’atestat d’un testimoni dels fets. Llavors és la policia qui haurà de demostrar o bé l’absència de discriminació, o bé una diferència de tractament justificada per elements objectius.

A Espanya, l’únic antecedent judicial que existeix és el cas del 1992 de Rosalind Williams, de nacionalitat espanyola i nascuda als Estats Units, que va denunciar una identificació policial motivada exclusivament pel seu color de pell. Mentre que al 2001 el Tribunal Constitucional va respondre que l’aparença física o racial podia justificar una identificació policial, al 2009 el Comitè de Drets Humans de l’ONU va donar la raó a la denunciant, en dictaminar que la policia no pot fer diferències a partir del color de la pell.

Les identificacions basades en perfils ètnics tenen lloc quan la policia es centra desproporcionadament en determinades persones a causa del seu origen racial, ètnic, religiós o nacional, ja sigui real o en aparença, en lloc de fer-ho per motius de sospita objectius i raonables. Un informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals assenyala que les identificacions per perfil ètnic no només són discriminatòries, sinó que també deterioren la relació policia-ciutadania i, per consegüent, perjudiquen la tasca de la policia, que necessita la confiança i la cooperació ciutadanes.

Tal com evidencien diversos estudis de la fundació Open Society, a França l’ús del perfil ètnic en les identificacions afecta principalment homes joves d’origen àrab o africà. Però la policia francesa no és l’única: les identificacions basades en perfils ètnics són habituals a tot Europa occidental i a bona part del món. Ni Catalunya ni Espanya en són una excepció. Al 2008 una prova pilot que es va dur a terme a la ciutat de Girona dins el projecte europeu STEPSS va evidenciar que la policia identificava desproporcionadament alguns grups segons l’edat (joves), el gènere (homes), l’etnicitat i la nacionalitat, especialment al col·lectiu d’aparença nord-africana i nacionalitat marroquina. Al 2013 un altre estudi de la Universitat de València sobre identificacions policials constatava la utilització del perfil ètnic per part de les forces i cossos de seguretat. A Espanya, algunes policies han iniciat reformes per tal de reduir aquest tipus d’identificacions. A l’informe Identificaciones policiales eficaces e imparciales se’n poden llegir els resultats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français