Any: 2022

Las renuncias de oficiales de policía aumentan un 72% en el último año en Inglaterra y Gales

Notes de seguretatDeixa un comentari

A principios del mes de noviembre de este año, apareció publicado un estudio en el periódico digital The Conversation en el que las profesoras inglesas de Criminología de la Universidad de Portsmouth Jemma Tyson y Sarah Charman profundizaban en las causas del incremento de renuncias de oficiales de policía en Inglaterra y Gales.

Las autoras explican que ser policía había sido durante muchos años un trabajo de por vida. Había tasas muy bajas de abandono y tasas elevadas de lealtad, donde las carreras de 30 años o más eran la norma. Pero parece ser que las cosas han cambiado.

Según datos oficiales del Gobierno, la cifra de renuncias voluntarias al servicio de policía en Inglaterra y Gales ha aumentado un 72% entre los años 1996 y 2022, pasando de 1.996 bajas a 3.433. Además, las renuncias voluntarias representan actualmente el 42% de todos los abandonos de la policía, en comparación con el 33% del año anterior. Y si se compara con hace diez años, el año 2012, hubo 1.158 renuncias voluntarias, lo cual representa solamente el 18% de todos los que abandonaron. Por lo tanto, en tan solo diez años las renuncias voluntarias han aumentado un 196%.

Lo que en 2016 era considerado como una rotación positiva por el Consejo Nacional de Jefes de Policía, actualmente ya es un grave problema. Las dos autoras del estudio consideraron que tenían que investigar las causas por las que cesan los funcionarios. Durante dos años entrevistaron a unos 100 exoficiales de policía de Inglaterra y Gales que habían abandonado voluntariamente el servicio.

La principal motivación para abandonar el trabajo son problemas internos y organizativos, entre otros: los exoficiales se quejaron de un liderazgo deficiente, de la falta de oportunidades de promoción o progresión y de no tener voz en la organización. Los policías que habían abandonado la organización declaraban que no se sentían valorados y que les faltaban modelos apropiados en los rangos superiores. De este hecho, se quejaban sobre todo las mujeres oficiales con hijos.

Los exoficiales entrevistados declararon que se habían sentido como un simple número por parte de la fuerza policial y que sus voces no eran escuchadas. Asimismo, no sentían que podían compartir sus opiniones o participar en la toma de decisiones sobre temas que les afectaban en el trabajo diario, ya que consideraban que los jefes ocupaban el tiempo resolviendo sus propias carreras y preocupaciones.

Esta sensación de vacío también fue compartida por policías que fueron enviados a lugares no deseados después de promocionar, de volver de una ausencia o a causa de la reestructuración dentro de la organización.

Las investigadoras también constataron que la mayoría de entrevistados respondieron que su decisión de renunciar fue la correcta, lo cual no ocultaba su decepción, arrepentimiento y tristeza al marcharse.

Estos sentimientos de ausencia de apoyo de la organización se ven agravados por la falta de entrevistas de salida significativas. Solo a un 35% de los oficiales entrevistados se les ofreció la posibilidad de realizar una encuesta de salida.

Comprender por qué ha habido un aumento del 196% en las renuncias voluntarias del servicio de policía en Inglaterra y Gales en la última década puede ser una tarea dolorosa para muchas fuerzas policiales, pero sin esta información, la retención solo puede empeorar. Iniciar aquellas conversaciones difíciles y proporcionar a los que abandonan la voz que les falta dentro de la organización es el primer paso para resolver el problema.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Les renúncies d’oficials de policia augmenten un 72% el darrer any a Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

A principis del mes de novembre d’enguany, va aparèixer publicat un estudi al diari digital The Conversation en el qual les professores angleses de Criminologia de la Universitat de Portsmouth Jemma Tyson i Sarah Charman aprofundien en les causes de l’increment de renúncies d’oficials de policia a Anglaterra i Gal·les.

Les autores expliquen que ser policia havia estat durant molts anys un treball de per vida. Hi havia taxes molt baixes d’abandonament i taxes elevades de lleialtat, en què les carreres de 30 anys o més eren la norma. Però sembla ser que les tornes han canviat.

Segons dades oficials del Govern, la xifra de renúncies voluntàries al servei de policia a Anglaterra i Gal·les ha augmentat un 72% entre els anys 1996 i 2022, en passar de 1.996 baixes a 3.433. A més, les renúncies voluntàries representen actualment el 42% de tots els abandonaments de la policia, en comparació amb el 33% de l’any anterior. I si es compara amb fa deu anys, l’any 2012, hi va haver 1.158 renúncies voluntàries, la qual cosa representa només el 18% de tots els que van abandonar. Per tant, en només deu anys les renúncies voluntàries han augmentat un 196%.

Allò que l’any 2016 era considerat com una rotació positiva pel Consell Nacional de Caps de Policia, actualment ja és un greu problema. Les dues autores de l’estudi van considerar que havien d’investigar les causes per les quals els funcionaris pleguen. Durant dos anys van entrevistar uns 100 exoficials de policia d’Anglaterra i Gal·les que havien abandonat voluntàriament el servei.

La principal motivació per abandonar la feina són problemes interns i organitzatius, entre d’altres: els exoficials es van queixar d’un lideratge deficient, de la manca d’oportunitats de promoció o progressió i de no tenir veu en l’organització. Els policies que havien abandonat l’organització declaraven que no se sentien valorats i que els mancaven models apropiats en els rangs superiors. D’aquest fet, se’n queixaven sobretot les dones oficials amb fills.

Els exoficials entrevistats van declarar que s’havien sentit com un simple número per part de la força policial i que les seves veus no eren escoltades. Així mateix, no sentien que podien compartir les seves opinions o participar en la presa de decisions sobre temes que els afectaven a la feina diària, ja que consideraven que els caps ocupaven el temps resolent les seves pròpies carreres i preocupacions.

Aquesta sensació de buidor també la van compartir policies que van ser enviats a llocs no desitjats després de promocionar, de tornar d’una absència o a causa de la reestructuració dintre de l’organització.

Les investigadores també van constatar que la majoria d’entrevistats van respondre que la seva decisió de renunciar va ser la correcta, la qual cosa no ocultava la seva decepció, penediment i tristesa en marxar.

Aquests sentiments d’absència de suport de l’organització es veuen agreujats per la manca d’entrevistes de sortida significatives. Només a un 35% dels oficials entrevistats se’ls va oferir la possibilitat de fer una enquesta de sortida.

Comprendre per què hi ha hagut un augment del 196% en les renúncies voluntàries del servei de policia a Anglaterra i Gal·les en la darrera dècada pot ser una tasca dolorosa per a moltes forces policials, però sense aquesta informació, la retenció només pot empitjorar. Començar aquelles converses difícils i proporcionar als que abandonen la veu que els manca dintre de l’organització és el primer pas per resoldre el problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Des efforts pour réduire le nombre de décès en détention aux États-Unis

Notes de seguretatDeixa un comentari

Le site Web de recherche sur la sécurité rand.org a publié l’étude d’un groupe de chercheurs menée dans l’objectif de réduire le nombre de décès lors de la détention par les forces de l’ordre aux États-Unis.

Les chercheurs américains Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J. D. Vermeer et Brian A. Jackson ont orienté cette recherche vers le but d’identifier les besoins hautement prioritaires dans le système de justice pénale américain, en commençant par quelques questions importantes :

  • Quelles sont les différentes définitions et les chiffres concernant les décès en détention par les forces de l’ordre ?
  • Quels sont les obstacles et les facilitateurs qui affectent la communication de ces informations à l’échelle de chaque État et à l’échelle fédérale ?
  • Quelles informations sur les décès en détention par les forces de l’ordre sont essentielles pour soutenir les politiques et les pratiques visant à réduire ces décès ?

De son côté, le Congrès américain a promulgué en 2013 la loi sur le signalement des décès en détention (Death in Custody Reporting Act, DCRA) pour remédier au manque d’informations fiables sur les décès liés au maintien de l’ordre dans les établissements correctionnels.

Le ministère de la Justice américain a entrepris un certain nombre d’actions destinées à répondre aux dispositions de la DCRA et de ses propres mandats fédéraux, pour une compréhension complète des chiffres et des caractéristiques des décès survenant en détention. Malgré ces efforts, aucun programme national de collecte de données ne décrit actuellement tous les décès survenus en détention. Ces données sont essentielles pour soutenir les stratégies visant à réduire le nombre de ces décès : promouvoir la sécurité publique par des réponses appropriées aux crimes signalés, aux appels de signalement et aux rencontres entre la police et la communauté, et instaurer la confiance avec les communautés.

Les chercheurs, qui visent à mieux comprendre les besoins en matière de développement et d’exploitation des données issues d’une collecte nationale des chiffres sur les décès liés au maintien de l’ordre, considèrent que limiter la portée de cette collecte aux incidents mortels serait insuffisant pour comprendre et réduire les décès en détention.

Les auteurs de l’étude recommandent les actions suivantes :

  • Spécifier des normes nationales pour une collecte plus inclusive de tous les incidents critiques (les incidents mortels et tous ceux pendant lesquels la police utilise la force létale), que l’incident entraîne ou non un décès.
  • Soutenir des rapports plus fiables et plus complets transmis aux systèmes existants qui reposent sur la participation des forces de l’ordre en allouant des ressources aux fournisseurs de données, en tirant parti des informations que ces agences collectent déjà et en incitant autrement à la participation.
  • Travailler avec la recherche, les forces de l’ordre et les autres parties prenantes pour élaborer des indicateurs et des boîtes à outils appropriés et diffuser des informations sur l’utilisation correcte et responsable de ces données.
  • Développer une classification des décès ou des incidents critiques qui surviennent en garde à vue afin de fournir le contexte nécessaire à la compréhension du rôle des forces de l’ordre.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Working to reduce deaths in police custody in the U.S.

Notes de seguretatDeixa un comentari

The research website on security-related fields rand.org has published a study prepared by a group of researchers who have conducted research with the goal of decreasing the number of deaths occurring in U.S. law enforcement custody.

The group of U.S. researchers – Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J. D. Vermeer, and Brian A. Jackson – approached the research with a willingness to identify high-priority needs for the U.S. criminal justice system, starting with some important questions:

  • What are the different definitions and metrics of deaths occurring in law enforcement custody?
  • What barriers or facilitators affect the communication of this information at the state or national level?
  • What information about deaths taking place in police custody is crucial for supporting policies and practices that aim to reduce these deaths?

In 2013, the U.S. Congress enacted the Death in Custody Reporting Act (DCRA) to tackle the lack of reliable information on law enforcement-related deaths in correctional facilities.

The U.S. Department of Justice has undertaken several activities designed to respond to the provisions specified in the DCRA legislation, as well as its own federal mandates, for a comprehensive understanding of the prevalence and characteristics of deaths taking place in police custody. In spite of these efforts, at present no national data collection program represents all deaths occurring in law enforcement custody. These data are fundamental for supporting strategies to bring down the number of these deaths: promoting public safety through suitable responses to reported crimes, calls for service and police-community encounters, and building trust with communities.

To gain a better understanding of the needs on developing and leveraging data from a collection of national figures on law enforcement-related deaths, the researchers felt that limiting the scope of data collection to fatal incidents would be insufficient to understand and reduce deaths in law enforcement custody.

Among the recommendations of the study’s authors are:

  • Specify national standards for a more inclusive collection that encapsulates all critical incidents (fatal incidents and all those in which police use lethal force), regardless of whether the incident results in a death.
  • Support more trustworthy and comprehensive reporting in existing systems that depend on law enforcement participation by allocating resources to data providers, leveraging information previously collected by these agencies, and otherwise incentivizing participation.
  • Work with the research community, law enforcement and other relevant stakeholders to build appropriate indicators and toolkits and spread information on the appropriate and responsible use of these data.
  • Create a taxonomy of deaths or critical incidents taking place in the custody of law enforcement to provide the context necessary to understand the role of law enforcement.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Trabajando para la reducción de las muertes bajo custodia policial en Estados Unidos

Notes de seguretatDeixa un comentari

La página web de investigación sobre ámbitos relacionados con la seguridad rand.org ha publicado un estudio realizado por un grupo de investigadores que han llevado a cabo una investigación con el objetivo de disminuir el número de muertes que se producen en Estados Unidos bajo custodia de las fuerzas del orden.

El grupo de investigadores estadounidenses ─Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J.D. Vermeer y Brian A. Jackson─ plantearon la investigación con la voluntad de identificar las necesidades altamente prioritarias para el sistema de justicia penal estadounidense, partiendo de algunas cuestiones importantes:

  • ¿Cuáles son las distintas definiciones y métricas de las muertes que se producen en la custodia de las fuerzas del orden?
  • ¿Qué barreras o facilitadores afectan a la comunicación de esta información a escala estatal o nacional?
  • ¿Qué información sobre las muertes que se producen durante la custodia policial es fundamental para apoyar las políticas y prácticas diseñadas para reducir estas muertes?

Por su parte, el Congreso estadounidense en 2013 promulgó la Ley de informes de muerte en custodia (DCRA) para abordar la falta de información fiable sobre las muertes relacionadas con la aplicación de la ley en las instituciones correccionales.

El Departamento de Justicia de Estados Unidos ha llevado a cabo varias actividades diseñadas para responder a las disposiciones especificadas en la legislación de la DCRA, así como en sus propios mandatos federales, para una comprensión integral de la prevalencia y las características de las muertes que se producen en la custodia policial. A pesar de estos esfuerzos, actualmente ningún programa nacional de recogida de datos describe todas las muertes que se producen bajo la custodia uniformada. Estos datos son fundamentales para apoyar las estrategias para reducir estas muertes: promover la seguridad pública a través de respuestas adecuadas a los delitos denunciados, los llamamientos de servicio y los encuentros policía-comunidad, y generar confianza con las comunidades.

Para entender mejor las necesidades sobre el desarrollo y el aprovechamiento de datos de una recopilación de cifras nacionales de muertes relacionadas con la aplicación de la ley, los investigadores consideraron que limitar el alcance de la recogida de datos a los incidentes mortales sería insuficiente para entender y reducir las muertes bajo custodia de las fuerzas del orden.

Entre las recomendaciones de los autores del estudio cabe destacar:

  • Especificar estándares nacionales para una colección más inclusiva que recoja todos los incidentes críticos (incidentes mortales y todos aquellos en los que la policía utiliza la fuerza letal), independientemente de si el incidente provoca una muerte.
  • Apoyar informes más fiables y completos a los sistemas existentes que dependen de la participación de las fuerzas del orden asignando recursos a los proveedores de datos, aprovechando la información que ya recogen estas agencias y, de otra forma, incentivando la participación.
  • Trabajar con la comunidad investigadora, las fuerzas del orden y otras partes interesadas pertinentes para desarrollar indicadores y conjuntos de herramientas adecuados y difundir información sobre el uso adecuado y responsable de estos datos.
  • Desarrollar una taxonomía de muertes o incidentes críticos que se produzcan en la custodia de las fuerzas policiales para proporcionar el contexto necesario para entender el papel de las fuerzas del orden.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Treballant per a la reducció de les morts sota custòdia policial als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La pàgina web d’investigació sobre àmbits relacionats amb la seguretat rand.org ha publicat un estudi elaborat per un grup d’investigadors que han dut a terme una recerca amb l’objectiu de disminuir el nombre de morts que es produeixen als Estats Units sota custòdia de les forces de l’ordre.

El grup d’investigadors nord-americans ─Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J. D. Vermeer i Brian A. Jackson─ van plantejar la recerca amb la voluntat d’identificar les necessitats altament prioritàries per al sistema de justícia penal nord-americà, partint d’algunes qüestions importants:

  • Quines són les diferents definicions i mètriques de les morts que es produeixen en la custòdia de les forces de l’ordre?
  • Quines barreres o facilitadors afecten la comunicació d’aquesta informació a escala estatal o nacional?
  • Quina informació sobre les morts que es produeixen durant la custòdia policial és fonamental per donar suport a les polítiques i pràctiques dissenyades per reduir aquestes morts?

Per part seva, el Congrés dels Estats Units el 2013 va promulgar la Llei d’informes de mort en custòdia (DCRA) per abordar la manca d’informació fiable sobre les morts relacionades amb l’aplicació de la llei a les institucions correccionals.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha dut a terme diverses activitats dissenyades per respondre a les disposicions especificades a la legislació de la DCRA, així com als seus propis mandats federals, per a una comprensió integral de la prevalença i les característiques de les morts que es produeixen en la custòdia policial. Malgrat aquests esforços, actualment cap programa nacional de recollida de dades descriu totes les morts que es produeixen sota la custòdia uniformada. Aquestes dades són fonamentals per donar suport a les estratègies per reduir aquestes morts: promoure la seguretat pública a través de respostes adequades als delictes denunciats, les crides de servei i les trobades policia-comunitat, i generar confiança amb les comunitats.

Per entendre millor les necessitats sobre el desenvolupament i l’aprofitament de dades d’una recopilació de xifres nacional de morts relacionades amb l’aplicació de la llei, els investigadors van considerar que limitar l’abast de la recollida de dades als incidents mortals seria insuficient per entendre i reduir les morts sota custòdia de les forces de l’ordre.

Entre les recomanacions dels autors de l’estudi cal destacar:

  • Especificar estàndards nacionals per a una col·lecció més inclusiva que reculli tots els incidents crítics (incidents mortals i tots aquells en què la policia utilitza la força letal), independentment de si l’incident provoca una mort.
  • Donar suport a informes més fiables i complets als sistemes existents que depenen de la participació de les forces de l’ordre assignant recursos als proveïdors de dades, aprofitant la informació que ja recullen aquestes agències i, d’altra manera, incentivant la participació.
  • Treballar amb la comunitat investigadora, les forces de l’ordre i altres parts interessades pertinents per desenvolupar indicadors i conjunts d’eines adequats i difondre informació sobre l’ús adequat i responsable d’aquestes dades.
  • Desenvolupar una taxonomia de morts o incidents crítics que es produeixen en la custòdia de les forces policials per proporcionar el context necessari per entendre el paper de les forces de l’ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Des ordonnances de protection des lieux publics qui mettent les sans-abri en situation d’infraction

Notes de seguretatDeixa un comentari

D’après les conclusions d’une étude menée par plusieurs criminologues dans dix villes d’Angleterre et du Pays de Galles, le recours aux ordonnances de protection des lieux publics ne fait que reporter le problème des sans-abri. Plusieurs journaux anglais en ont parlé, notamment The Guardian.

Lorsque les conseils municipaux utilisent les ordonnances de protection des lieux publics pour imposer des amendes de 100 £ afin de contrôler les prétendus « comportements antisociaux », les personnes sans domicile fixe finissent toujours par revenir au même endroit.

L’étude a révélé que si le fait de disperser les sans-abri des centres-villes ne met pas fin aux comportements antisociaux, il met injustement ces personnes en situation d’infraction.

L’étude de l’Université de Sheffield Hallam, avec des recommandations finales pour un traitement plus juste des personnes vivant dans la rue, a été approuvée par l’organisation caritative pour les sans-abri Crisis. Les conseils municipaux d’Angleterre et du Pays de Galles qui utilisent les ordonnances de protection des lieux publics pour imposer des amendes de 100 £ visant à contrôler ou interdire des comportements tels que consommer de l’alcool, monter une tente ou dormir dans les lieux publics constatent simplement que cela ne résout pas le problème chez les personnes vivant dans la rue.

Les ordonnances de protection des lieux publics sont également utilisées à mauvais escient pour faire face à des comportements qui ne peuvent pas être considérés comme antisociaux, comme le fait de mendier ou de dormir dans la rue, et lorsqu’un effet préjudiciable est peu probable. Dans certains cas, les sans-abri ont également rapporté des violences physiques et verbales de la part des policiers.

Ce type d’ordonnance est utilisé en Angleterre depuis 2014 pour dissuader les comportements jugés antisociaux, mais c’est en pleine vague d’augmentation du sans-abrisme, causée par une haute du nombre d’expulsions de locataires, que l’attention se porte sur l’impact que ces ordonnances ont sur les personnes vivant dans la rue. En effet, selon les chiffres annuels publiés par le ministère du Logement et des Communautés du Royaume-Uni, près de 20 000 logements en Angleterre et au Pays de Galles ont été évacués en raison d’expulsions au cours de la période 2021-2022, soit près de 9 000 de plus que pendant la période précédente.

Dans une ville côtière de l’est de l’Angleterre, par exemple, il est interdit de mendier, boire, consommer de la drogue, uriner, déféquer et planter des tentes dans les lieux publics. Cependant, on peut souvent y voir des habitants ou des touristes se promener en mangeant ou en buvant, car cette ordonnance ne semble pas s’appliquer à eux.

Un porte-parole du Conseil national des chefs de police du Royaume-Uni estime que le récent travail conjoint avec Crisis a contribué à faire comprendre aux officiers pourquoi certaines personnes finissent par dormir dans la rue, de quel soutien elles ont besoin et, surtout, ce qui peut être fait pour les aider à échapper au sans-abrisme.

Pour sa part, la conseillère municipale Nesil Caliskan, également présidente du conseil des communautés de l’association des gouvernements locaux, estime que les ordonnances de protection des lieux publics devraient être utilisées dans le cadre d’un ensemble plus large de mesures jointes à des services d’aide pour traiter les causes profondes du sans-abrisme.

Au lieu de cela, les pouvoirs de dispersion associés aux ordonnances de protection des lieux publics ont créé des cercles vicieux d’intimidation, de dispersion et de déplacement. Les problèmes liés au sans-abrisme sont seulement reportés à plus tard, et non pas réduits ni prévenus. C’est là l’une des principales conclusions de l’étude selon Peter Squires, professeur émérite de criminologie et de politique publique à l’Université de Brighton.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Dispersal of homeless people criminalises them

Notes de seguretatDeixa un comentari

A research study carried out by several criminologists in ten towns in England and Wales finds that demands for public space only end up recycling the problem of homelessness. Several English newspapers echoed the news, including The Guardian.

Councils using Public Space Protection Orders (PSPOs) to impose £100 fines aimed at controlling so-called ‘anti-social behaviour’ do nothing more than cause homeless people to come back to the same space time and time again.

The study has found that the dispersal of homeless people from city centres fails to stop this antisocial behaviour and instead causes a wrongful criminalisation of these people.

Research carried out by Sheffield Hallam University, with final recommendations for fairer treatment of people living on the streets, has been endorsed by Crisis, the homelessness charity. Councils in England and Wales using PSPO to impose £100 fines to control or prohibit behaviour such as drinking, pitching tents or sleeping in public space, simply see that with people living on the streets, this issue is not solved.

Orders are also misused to target behaviour that might not be considered antisocial, such as begging or sleeping rough, where an adverse effect is unlikely. What is more, in some cases homeless people have described the physical and verbal abuse they have received from police officers.

PSPOs have been used in England since 2014 with the aim of deterring behaviour deemed anti-social, but the focus on their impact on rough sleepers comes amid rising homelessness caused by an increase in evictions. Nearly 20,000 homes in England and Wales were left empty due to evictions during the 2021/22 period, almost 9,000 more than the previous period, according to annual figures released by the Department for Levelling Up, Housing and Communities.

In a seaside town in the east of England, for example, where begging, drug use, street drinking, urination and defecation, sleeping in public places or pitching tents are prohibited, you can often see locals or tourists strolling around while eating or drinking and this legislation does not apply to them.

A spokesman for the National Police Chiefs Council believes that recent joint work with Crisis has helped ensure that officers are able to understand why people end up sleeping rough, what support they need and, most importantly, what can be done to help them escape homelessness.

Cllr Nesil Caliskan from the Local Government Association’s safer and stronger communities board believes that PSPOs should be used as part of a broader set of measures that tie in with support services to help address the intrinsic causes of homelessness.

In other words, the dispersal powers associated with PSPOs have created vicious cycles of intimidation, dispersal and displacement that only recycle the problem of people living on the street rather than deterring, let alone preventing, the problems associated with homelessness. This would be one of the main conclusions of the study according to Peter Squires, Emeritus Professor of Criminology and Public Policy at the University of Brighton.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La dispersión de las personas sin hogar las criminaliza

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigación de varios criminólogos realizada en diez ciudades de Inglaterra y Gales descubre que las demandas de espacio público solo acaban reciclando el problema de las personas sin techo. Varios rotativos ingleses se hicieron eco de ello, entre estos, The Guardian.

Los ayuntamientos que utilizan órdenes de protección del espacio público (PSPO – Public Space Protection Orders) para imponer multas de 100 libras destinadas a controlar los llamados ‘comportamientos antisociales’, la única cosa que provocan es simplemente el regreso, una y otra vez, al mismo espacio de las personas sin hogar.

El estudio ha constatado que la dispersión de los indigentes desde los centros de las ciudades no consigue parar este comportamiento antisocial y, en cambio, provoca una criminalización errónea de estas personas.

La investigación de la Universidad de Sheffield Hallam, con recomendaciones finales para un trato más justo para las personas que viven en la calle, ha sido avalada por Crisis, la organización benéfica para personas sin techo. Los ayuntamientos de Inglaterra y Gales que utilizan PSPO para imponer multas de 100 libras para controlar o prohibir comportamientos como beber, montar tiendas de campaña o dormir en el espacio público, simplemente ven que con las personas que viven en la calle, esta problemática no se resuelve.

Las órdenes también se utilizan erróneamente para orientarse a comportamientos que no se podrían considerar antisociales, como pedir limosna o dormir al raso, donde es poco probable un efecto perjudicial. Y en algunos casos las personas sin hogar han descrito, además, abusos físicos y verbales por parte de los funcionarios policiales.

Las PSPO se han utilizado en Inglaterra desde el año 2014 para disuadir comportamientos considerados antisociales, pero el foco en su impacto en los que duermen en la calle se produce en medio del aumento del sinhogarismo causado por el incremento de los desahucios. Cerca de 20.000 hogares en Inglaterra y Gales quedaron vacíos a causa de los desahucios durante el periodo 2021/22, casi 9.000 más respecto al periodo anterior, según cifras anuales publicadas por el Departamento de Vivienda y Comunidades.

En una ciudad costera al este de Inglaterra, por ejemplo, donde la mendicidad, el consumo de drogas, el consumo de bebidas en la calle, la micción y la defecación, dormir en lugares públicos o montar tiendas de campaña están prohibidos, a menudo se puede ver a autóctonos o turistas paseando mientras comen o beben y no se les aplica esta legislación.

Un portavoz del Consejo de Jefes de la Policía Nacional considera que el trabajo que últimamente se ha hecho junto con Crisis ha ayudado a garantizar que los agentes puedan entender por qué las personas acaban durmiendo en la calle, qué apoyo necesitan y, sobre todo, qué se puede hacer para ayudarlos a escapar del sinhogarismo.

Por su parte, desde la junta de comunidades de la Asociación de Gobiernos Locales, Cllr Nesil Caliskan cree que las PSPO se tienen que utilizar como parte de un paquete más amplio de medidas que se unan con servicios de apoyo para ayudar a abordar las causas intrínsecas de las personas sin techo.

De otro modo, los poderes de dispersión asociados a las PSPO han creado círculos viciosos de intimidación, dispersión y desplazamiento que solo reciclan el problema de las personas que viven en la calle en lugar de disuadir, y menos aún prevenir, los problemas asociados al sinhogarismo. Esta sería una de las principales conclusiones del estudio según Peter Squires, profesor emérito de Criminología y Políticas Públicas de la Universidad de Brighton.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La dispersió de les persones sense llar les criminalitza

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació de diversos criminòlegs realitzada en deu ciutats d’Anglaterra i Gal·les descobreix que les demandes d’espai públic només acaben reciclant el problema de les persones sense sostre. Diversos rotatius anglesos se’n van fer ressò, entre aquests, The Guardian.

Els ajuntaments que utilitzen ordres de protecció de l’espai públic (PSPO – Public Space Protection Orders) per imposar multes de 100 lliures destinades a controlar els anomenats ‘comportaments antisocials’, l’única cosa que provoquen és simplement el retorn, una vegada i una altra, al mateix espai de les persones sense llar.

L’estudi ha constatat que la dispersió dels indigents des dels centres de les ciutats no aconsegueix aturar aquest comportament antisocial i, en canvi, provoca una criminalització errònia d’aquestes persones.

La investigació de la Universitat de Sheffield Hallam, amb recomanacions finals per a un tracte més just per a les persones que viuen al carrer, ha estat avalada per Crisis, l’organització benèfica per a persones sense sostre. Els ajuntaments d’Anglaterra i Gal·les que utilitzen PSPO per imposar multes de 100 lliures per controlar o prohibir comportaments com beure, muntar tendes de campanya o dormir a l’espai públic, simplement veuen que amb les persones que viuen al carrer, aquesta problemàtica no es resol.

Les ordres també s’utilitzen erròniament per orientar-se a comportaments que no es podrien considerar antisocials, com ara demanar almoina o dormir al ras, on és poc probable un efecte perjudicial. I en alguns casos les persones sense llar han descrit, a més, abusos físics i verbals per part dels funcionaris policials.

Les PSPO s’han utilitzat a Anglaterra des de l’any 2014 per dissuadir comportaments considerats antisocials, però el focus en el seu impacte en els qui dormen al carrer es produeix enmig de l’augment del sensellarisme causat per l’increment dels desnonaments. Prop de 20.000 llars a Anglaterra i Gal·les van quedar buides a causa dels desnonaments durant el període 2021/22, gairebé 9.000 més respecte del període anterior, segons xifres anuals publicades pel Departament d’Habitatge i Comunitats.

En una ciutat costanera a l’est d’Anglaterra, per exemple, on la mendicitat, el consum de drogues, el consum de begudes al carrer, la micció i la defecació, dormir en llocs públics o muntar tendes de campanya estan prohibits, sovint s’hi pot veure autòctons o turistes passejant mentre mengen o beuen i no se’ls aplica aquesta legislació.

Un portaveu del Consell de Caps de la Policia Nacional considera que el treball que darrerament s’ha fet de manera conjunta amb Crisis ha ajudat a garantir que els agents puguin entendre per què les persones acaben dormint al carrer, quin suport necessiten i, sobretot, què es pot fer per ajudar-los a escapar del sensellarisme.

Per la seva part, des de la junta de comunitats de l’Associació de Governs Locals, Cllr Nesil Caliskan creu que les PSPO s’han d’utilitzar com a part d’un paquet més ampli de mesures que s’uneixin amb serveis de suport per ajudar a abordar les causes intrínseques de les persones sense sostre.

D’altra manera, els poders de dispersió associats a les PSPO han creat cercles viciosos d’intimidació, dispersió i desplaçament que només reciclen el problema de les persones que viuen al carrer en lloc de dissuadir, i menys encara prevenir, els problemes associats al sensellarisme. Aquesta seria una de les principals conclusions de l’estudi segons Peter Squires, professor emèrit de Criminologia i Polítiques Públiques de la Universitat de Brighton.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français