Una investigació de diversos criminòlegs realitzada en deu ciutats d’Anglaterra i Gal·les descobreix que les demandes d’espai públic només acaben reciclant el problema de les persones sense sostre. Diversos rotatius anglesos se’n van fer ressò, entre aquests, The Guardian.

Els ajuntaments que utilitzen ordres de protecció de l’espai públic (PSPO – Public Space Protection Orders) per imposar multes de 100 lliures destinades a controlar els anomenats ‘comportaments antisocials’, l’única cosa que provoquen és simplement el retorn, una vegada i una altra, al mateix espai de les persones sense llar.

L’estudi ha constatat que la dispersió dels indigents des dels centres de les ciutats no aconsegueix aturar aquest comportament antisocial i, en canvi, provoca una criminalització errònia d’aquestes persones.

La investigació de la Universitat de Sheffield Hallam, amb recomanacions finals per a un tracte més just per a les persones que viuen al carrer, ha estat avalada per Crisis, l’organització benèfica per a persones sense sostre. Els ajuntaments d’Anglaterra i Gal·les que utilitzen PSPO per imposar multes de 100 lliures per controlar o prohibir comportaments com beure, muntar tendes de campanya o dormir a l’espai públic, simplement veuen que amb les persones que viuen al carrer, aquesta problemàtica no es resol.

Les ordres també s’utilitzen erròniament per orientar-se a comportaments que no es podrien considerar antisocials, com ara demanar almoina o dormir al ras, on és poc probable un efecte perjudicial. I en alguns casos les persones sense llar han descrit, a més, abusos físics i verbals per part dels funcionaris policials.

Les PSPO s’han utilitzat a Anglaterra des de l’any 2014 per dissuadir comportaments considerats antisocials, però el focus en el seu impacte en els qui dormen al carrer es produeix enmig de l’augment del sensellarisme causat per l’increment dels desnonaments. Prop de 20.000 llars a Anglaterra i Gal·les van quedar buides a causa dels desnonaments durant el període 2021/22, gairebé 9.000 més respecte del període anterior, segons xifres anuals publicades pel Departament d’Habitatge i Comunitats.

En una ciutat costanera a l’est d’Anglaterra, per exemple, on la mendicitat, el consum de drogues, el consum de begudes al carrer, la micció i la defecació, dormir en llocs públics o muntar tendes de campanya estan prohibits, sovint s’hi pot veure autòctons o turistes passejant mentre mengen o beuen i no se’ls aplica aquesta legislació.

Un portaveu del Consell de Caps de la Policia Nacional considera que el treball que darrerament s’ha fet de manera conjunta amb Crisis ha ajudat a garantir que els agents puguin entendre per què les persones acaben dormint al carrer, quin suport necessiten i, sobretot, què es pot fer per ajudar-los a escapar del sensellarisme.

Per la seva part, des de la junta de comunitats de l’Associació de Governs Locals, Cllr Nesil Caliskan creu que les PSPO s’han d’utilitzar com a part d’un paquet més ampli de mesures que s’uneixin amb serveis de suport per ajudar a abordar les causes intrínseques de les persones sense sostre.

D’altra manera, els poders de dispersió associats a les PSPO han creat cercles viciosos d’intimidació, dispersió i desplaçament que només reciclen el problema de les persones que viuen al carrer en lloc de dissuadir, i menys encara prevenir, els problemes associats al sensellarisme. Aquesta seria una de les principals conclusions de l’estudi segons Peter Squires, professor emèrit de Criminologia i Polítiques Públiques de la Universitat de Brighton.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français