A principis del mes de novembre d’enguany, va aparèixer publicat un estudi al diari digital The Conversation en el qual les professores angleses de Criminologia de la Universitat de Portsmouth Jemma Tyson i Sarah Charman aprofundien en les causes de l’increment de renúncies d’oficials de policia a Anglaterra i Gal·les.

Les autores expliquen que ser policia havia estat durant molts anys un treball de per vida. Hi havia taxes molt baixes d’abandonament i taxes elevades de lleialtat, en què les carreres de 30 anys o més eren la norma. Però sembla ser que les tornes han canviat.

Segons dades oficials del Govern, la xifra de renúncies voluntàries al servei de policia a Anglaterra i Gal·les ha augmentat un 72% entre els anys 1996 i 2022, en passar de 1.996 baixes a 3.433. A més, les renúncies voluntàries representen actualment el 42% de tots els abandonaments de la policia, en comparació amb el 33% de l’any anterior. I si es compara amb fa deu anys, l’any 2012, hi va haver 1.158 renúncies voluntàries, la qual cosa representa només el 18% de tots els que van abandonar. Per tant, en només deu anys les renúncies voluntàries han augmentat un 196%.

Allò que l’any 2016 era considerat com una rotació positiva pel Consell Nacional de Caps de Policia, actualment ja és un greu problema. Les dues autores de l’estudi van considerar que havien d’investigar les causes per les quals els funcionaris pleguen. Durant dos anys van entrevistar uns 100 exoficials de policia d’Anglaterra i Gal·les que havien abandonat voluntàriament el servei.

La principal motivació per abandonar la feina són problemes interns i organitzatius, entre d’altres: els exoficials es van queixar d’un lideratge deficient, de la manca d’oportunitats de promoció o progressió i de no tenir veu en l’organització. Els policies que havien abandonat l’organització declaraven que no se sentien valorats i que els mancaven models apropiats en els rangs superiors. D’aquest fet, se’n queixaven sobretot les dones oficials amb fills.

Els exoficials entrevistats van declarar que s’havien sentit com un simple número per part de la força policial i que les seves veus no eren escoltades. Així mateix, no sentien que podien compartir les seves opinions o participar en la presa de decisions sobre temes que els afectaven a la feina diària, ja que consideraven que els caps ocupaven el temps resolent les seves pròpies carreres i preocupacions.

Aquesta sensació de buidor també la van compartir policies que van ser enviats a llocs no desitjats després de promocionar, de tornar d’una absència o a causa de la reestructuració dintre de l’organització.

Les investigadores també van constatar que la majoria d’entrevistats van respondre que la seva decisió de renunciar va ser la correcta, la qual cosa no ocultava la seva decepció, penediment i tristesa en marxar.

Aquests sentiments d’absència de suport de l’organització es veuen agreujats per la manca d’entrevistes de sortida significatives. Només a un 35% dels oficials entrevistats se’ls va oferir la possibilitat de fer una enquesta de sortida.

Comprendre per què hi ha hagut un augment del 196% en les renúncies voluntàries del servei de policia a Anglaterra i Gal·les en la darrera dècada pot ser una tasca dolorosa per a moltes forces policials, però sense aquesta informació, la retenció només pot empitjorar. Començar aquelles converses difícils i proporcionar als que abandonen la veu que els manca dintre de l’organització és el primer pas per resoldre el problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français