El Consell ha renovat, sense canvis, l’anomenada ‘llista de terroristes de la Unió Europea’, que recull les persones, grups i entitats sotmesos a mesures restrictives per combatre el terrorisme.

Les 13 persones i 21 grups i entitats de la llista estan subjectes a la congelació dels seus fons i altres actius financers a la UE. A més, està prohibit als operadors de la UE posar a la seva disposició fons i recursos econòmics.
El Consell va establir la llista per primera vegada en aplicació de la Resolució 1373/2001 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va seguir després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Revisa la llista a intervals regulars i almenys cada sis mesos, sobre la base de la informació sobre nous fets i novetats relacionats amb les designacions.
Aquest règim de sancions és independent del règim de la Unió que implementa les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU 1267 (1999), 1989 (2011) i 2253 (2015) i que té com a objectiu Al-Qaida i ISIL/Daesh, i que també permet a la Unió Europea aplicar mesures restrictives, de manera autònoma, a ISIL/Daesh i Al-Qaida i a persones i entitats associades o que els donen suport.
Com s’expressa per diversos mitjans, la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la UE. Els estats membres col·laboren estretament per prevenir atacs terroristes i garantir la seguretat dels ciutadans. Des de la Unió es treballen aspectes diversos, tals com la prevenció de la radicalització, la llista terrorista de la UE, l’intercanvi d’informació, la figura del coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, accions per tallar el finançament del terrorisme, el control de les armes de foc, la digitalització de la cooperació judicial, mesures per frenar els combatents terroristes estrangers i la cooperació amb països no membres de la UE.
Després d’una sèrie d’atacs des del 2015, la Unió Europea ha anat adoptant diverses mesures per intentar aturar el terrorisme.
Tot i que la responsabilitat de lluitar contra la delinqüència i salvaguardar la seguretat recau principalment en els estats membres, els atemptats terroristes dels darrers anys han demostrat que aquesta també és una responsabilitat comuna que han d’assumir de forma conjunta. La UE contribueix a la protecció dels seus ciutadans actuant com a principal fòrum de cooperació i coordinació entre els estats membres.
La radicalització no és un fenomen nou, però s’ha convertit en una amenaça força més greu en els últims anys.
Les tecnologies de comunicació en línia han facilitat que els terroristes es comuniquin a través de les fronteres i han amplificat la propaganda terrorista i la propagació de l’extremisme.
Les autoritats competents dels estats membres tenen el poder d’emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis que els poden exigir que eliminin contingut terrorista o que inhabilitin l’accés a aquest contingut en el termini d’una hora.
L’intercanvi eficaç d’informació entre les autoritats policials, judicials i d’intel·ligència dels estats membres és crucial per lluitar contra el terrorisme, rastrejar els combatents estrangers i fer front al crim organitzat.
El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme també són una preocupació important per al sistema financer de la UE i la seguretat dels seus ciutadans.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français