Les xifres són esgarrifoses, i les imatges de violència dins de les presons que ha esclatat a finals de febrer a diverses presons de l’Equador, encara més.

Almenys 79 interns van morir en els enfrontaments entre membres de bandes rivals amotinades en centres penitenciaris de Cuenca, Guayaquil i Latacunga. I, el que és més greu, destaca l’extrema cruesa i violència dels seus integrants, que es va fer evident a les imatges de cossos decapitats i desmembrats que van circular per les xarxes socials.

El país sud-americà no és aliè a la violència a les seves presons. Per contenir-la, el president equatorià, Lenín Moreno, va ordenar l’estat d’excepció a les presons del país dos cops els darrers dos anys. Però, que va passar ara perquè l’Equador visqués la pitjor massacre carcerària de la seva història?

D’una banda, l’augment del narcotràfic al país. Més d’un terç de la droga produïda a Colòmbia passa per l’Equador en direcció a Europa i els Estats Units. Allò que es disputen les bandes equatorianes no és qualsevol cosa, ja que els darrers anys l’Equador s’ha convertit en l’autopista de la cocaïna cap a als EUA i Europa. Això passa com a resultat d’un canvi d’estratègia dels narcotraficants colombians, que fa que més d’un terç de la creixent producció de cocaïna a Colòmbia arribi actualment a l’Equador.

D’altra banda, l’austeritat. L’augment del narcotràfic s’ha traduït en un augment de la població carcerària de l’Equador, la qual cosa no s’ha correspost en una millora de les capacitats de supervisió i vigilància. És més, com a part dels plans d’austeritat acordats amb el Fons Monetari Internacional, aquests sectors també s’han vist afectats per les retallades que, en el seu moment, van generar una onada de protestes.

El govern ha hagut de recórrer a l’exèrcit per fer front a la violència a les presons. Una de les conseqüències de la manca de recursos és que el dèficit de personal encarregat de garantir la seguretat de les presons és del 70%. Amb aquests números, un vigilant penitenciari ha de tenir cura d’una mitjana de gairebé 27 reclusos, mentre que l’estàndard internacional recomana una proporció d’un vigilant per cada nou interns. Això pot ajudar a explicar la relativa impunitat amb què els narcotraficants operen des de les presons, així com l’abundància d’armes que hi ha dins dels centres penitenciaris.

Finalment, l’amuntegament, que continua dificultant una gestió adequada de les presons equatorianes. Segons el Comitè Permanent per la Defensa dels Drets Humans (CDH), la capacitat de les presons a l’Equador és de 28.500 persones. Però el mes de maig de 2019, quan l’estat va decretar el primer estat d’excepció, la xifra d’interns era de 41.836: per tant, un amuntegament del 42%.

Com explica l’Insight Crime, la superpoblació de les presons és un fenomen regional que comporta problemes de drets humans i manca de control sobre els sistemes penitenciaris. I el fet d’haver-se vist obligats a internar membres de bandes rivals als mateixos centres també va contribuir als enfrontaments sagnants a les presons.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français