Inici de negociacions a Europa sobre la Directiva de Delictes Mediambientals

El Consell Europeu ha obert un període de negociacions amb el Parlament Europeu sobre la Directiva de Delictes Mediambientals amb l’objectiu d’aconseguir un instrument jurídic destinat a protegir amb més fermesa el medi ambient.

La proposta pretén millorar la investigació i l’enjudiciament dels delictes contra el medi ambient amb una millor definició dels delictes mediambientals i amb l’addició de noves tipologies. Alhora, s’harmonitzen els nivells de sancions a les persones físiques i, per primer cop, també a les persones jurídiques.

En comptes dels nou delictes recollits actualment en el Dret penal europeu, a les negociacions es defineixen 20 delictes, ampliant i detallant l’àmbit de les conductes prohibides per atemptar contra el medi ambient. Entre els nous delictes destaquen el tràfic de fusta –principal causa de desforestació en algunes parts del món–, el reciclatge il·legal de components contaminants de vaixells i les infraccions greus de la legislació sobre productes químics.

Pel que fa a les persones físiques que cometin algun dels actes objecte d’aquesta proposta, s’estableixen les sancions següents:

  • Pels delictes comesos de forma intencionada i que causin la mort a alguna persona, una pena de presó mínima de deu anys.
  • Pels delictes comesos, almenys, per negligència greu que causin la mort a alguna persona, una pena de mínim cinc anys.
  • Per a la resta de delictes comesos de forma intencionada inclosos en la legislació, una condemna mínima de tres anys de reclusió.

En el cas de les persones jurídiques, el text estableix les sancions següents:

  • Pels delictes de major gravetat, una multa màxima de com a mínim el 5% del volum de negoci total en l’àmbit de la persona jurídica, o bé 40 milions d’euros.
  • Per a la resta de delictes, una multa màxima a partir del 3% del volum de negocis total en el món de la persona jurídica, o bé 24 milions d’euros.

També es podran adoptar altres mesures addicionals, com l’obligació que l’infractor restableixi el medi ambient o compensi els danys, la seva exclusió de l’accés a finançament públic o la retirada de permisos o autoritzacions.

A més, el text incorpora la necessitat d’impartir formació a aquells que treballen per detectar, investigar i enjudiciar els delictes contra el medi ambient i de dotar aquests serveis dels recursos suficients.

Alhora, conté disposicions sobre l’ajut i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, als defensors del medi ambient i a les persones afectades per aquest tipus de delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça de la delinqüència mediambiental a la Unió Europea

La delinqüència mediambiental genera només a la Unió Europea milions d’euros de diners bruts cada any, però segueix sent extremadament difícil per a les forces de l’ordre vincular els casos amb activitats de crim organitzat. Les discrepàncies legals entre països, el baix risc de detecció i les sancions marginals fan que els delictes ambientals siguin un negoci molt atractiu per als emprenedors criminals.

No obstant això, alguna cosa està canviant: els crims contra el medi ambient criden cada cop més l’atenció, a mesura que el canvi climàtic s’ha convertit en crucial a l’agenda dels responsables polítics.

La nova avaluació d’amenaces d‘Europol, La delinqüència ambiental a l’era del canvi climàtic, ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet fins ara sobre aquest fenomen criminal a la UE.

Les investigacions de les forces de l’ordre a tota la UE mostren que hi ha un component de delinqüència organitzada darrere de la majoria dels esquemes de delinqüència mediambiental, que sovint estan liderats per empreses legals. A Europol també s’ha observat un fort augment del nombre de casos transfronterers.

La delinqüència mediambiental cobreix una sèrie d’activitats que infringeixen la legislació ambiental i causen danys o riscos significatius per al medi ambient, la salut humana o a tots dos. Entre els principals riscos cal destacar el següent:

• La majoria dels actors de la delinqüència mediambiental són propietaris/operadors de negocis legals oportunistes que decideixen augmentar les seves possibilitats de benefici mitjançant l’establiment d’una empresa criminal.

• Per al blanqueig del producte il·lícit, els delinqüents utilitzen principalment els mateixos negocis legals en què operen (és a dir, negocis de gestió de residus, botigues minoristes, empreses pesqueres, etc.). El frau documental, l’abús de discrepàncies en la legislació i la corrupció generalitzada són els pilars de la infraestructura de delinqüència mediambiental.

• Les xarxes criminals de la UE s’apunten cada cop més a l’Europa central i oriental per traficar amb residus il·lícits produïts a l’Europa occidental. Fora de la UE, els traficants europeus es dirigeixen principalment al sud-est asiàtic com a destinació de residus plàstics il·lícits i vaixells al final de la seva vida útil, i a l’Àfrica per als residus d’equips elèctrics i electrònics.

• La UE funciona com un centre per al tràfic mundial de vida salvatge. És la principal destinació de la vida salvatge objecte de tràfic, però també és un punt d’origen de la fauna endèmica objecte de tràfic a altres continents.

• Els residus relacionats amb la producció de drogues sintètiques i de precursors de drogues sintètiques són una de les principals fonts de danys ambientals vinculats al crim organitzat a la UE.

L’informe d’Europol aprofundeix en les principals tipologies de delictes mediambientals investigats a la UE, a saber: delictes de residus i contaminació, tràfic de fauna salvatge, pesca il·legal, no declarada i no regulada, delictes forestals i comerç il·legal d’animals de companyia. Es presta una atenció especial al canvi climàtic, que funciona com un factor d’impuls i d’atracció per al crim organitzat. La creixent escassetat de recursos naturals probablement desencadenarà interessos del crim organitzat en termes de beneficis en un futur immediat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Centenars d’infraccions detectades en una operació global contra la contaminació marina

Durant el mes de març d’enguany, 300 agències policials de 67 països van unir esforços contra la contaminació marina durant la tercera operació mundial 30 Days at Sea. Europol i Frontex van coordinar la part europea de l’operació, com a part del pla d’acció EMPACT sobre delictes mediambientals, mentre que INTERPOL va coordinar les accions globals.

Les diferents accions van comportar la identificació de nombrosos delictes, que van des de l’abocament il·legal fins al tràfic de residus i la investigació de milers de sospitosos a tot el món.

L’acció de primera línia va seguir cinc mesos de recollida i anàlisi d’intel·ligència, que va permetre als països participants identificar punts i objectius.

Les accions simultànies van donar lloc a:

• 34.000 inspeccions al mar i vies navegables interiors, zones costaneres i ports.

1.600 infraccions de contaminació marina detectades en total.

• 500 actes il·legals de contaminació comesos al mar, incloent-hi abocaments de petroli, desballestament il·legal de vaixells i emissions de sofre de les embarcacions.

• 1.000 delictes de contaminació en zones costaneres i rius, inclosos els abocaments il·legals de contaminants.

• 130 casos de tràfic de residus.

Mitjançant l’ús de l’ampli ventall de bases de dades i de les capacitats analítiques d’INTERPOL, els països van poder connectar els delictes de contaminació amb altres delictes greus com el frau, la corrupció, l’evasió fiscal, el blanqueig de diners, la pirateria i la pesca il·legal.

Amb molts recursos d’execució que s’han assignat per fer front a la pandèmia, els delinqüents han aprofitat ràpidament les vulnerabilitats creixents en diferents àrees criminals, com ara la delinqüència mediambiental. Les inspeccions van descobrir formes típiques de delicte de contaminació marina, des d’abocaments des de vaixells fins al tràfic de residus per mar, però també tendències criminals que han anat creixent enmig de la pandèmia. Aquestes tendències incloïen articles d’un sol ús COVID-19, com ara mascaretes i guants, amb 13 casos de residus mèdics descoberts com a resultat de l’operació.

Es va detectar una important xarxa criminal de tràfic de residus plàstics entre Europa i Àsia, que va provocar la cooperació entre les autoritats d’ambdues regions. Fins ara, s’han detingut 22 sospitosos i s’ha impedit que milers de tones de residus s’enviïn il·legalment a Àsia. És molt probable que els residus s’haguessin abocat allà, contaminant els sòls i generant considerables escombraries marines.

Diversos països d’Europa, Àsia i Àfrica van denunciar enviaments il·legals de residus metàl·lics contaminats o barrejats, declarats falsament com a ferralla. En un cas, la guàrdia costanera italiana va confiscar 11.000 tones de restes metàl·liques barrejades amb plàstic, cautxú, oli mineral i altres contaminants i va impedir així que es carreguessin amb destinació a Turquia, Namíbia o les Filipines, i Croàcia també va denunciar casos d’enviaments il·legals de residus des d’Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Interpol reforça la lluita contra els crims mediambientals

La delinqüència contra el medi ambient és un problema internacional seriós i creixent, que adopta formes diferents.

Enviromental crime

La delinqüència contra la vida silvestre engloba l’explotació il·legal de la flora i la fauna d’arreu del món; el delicte de contaminació és el comerç i l’eliminació de deixalles i substàncies perilloses contravenint a les lleis nacionals i internacionals. A més d’aquests crims, estan sorgint nous tipus de delictes ambientals, com el comerç de carboni i la delinqüència de la gestió de l’aigua.

Interpol lluita contra la delinqüència mediambiental, ja que no està restringida per les fronteres i pot afectar l’economia d’una nació i la seva seguretat. Sovint l’exerceixen xarxes criminals organitzades, atretes pel baix risc i l’alta rendibilitat d’aquest tipus de delictes.

Les mateixes rutes utilitzades per al contraban de la vida silvestre entre països i continents s’usen sovint per al contraban d’armes, drogues i persones. De fet, els delictes ambientals acostumen a anar associats a altres tipus de delictes, com el frau de passaports, la corrupció, el rentat de diners i l’assassinat.

Interpol i els països membres dirigeixen una sèrie d’operacions i projectes sobre el tema. Actualment hi ha cinc projectes a llarg termini mitjançant els quals s’ofereixen cursos, operacions, intercanvi d’informació i anàlisi d’informació policial, per donar suport als països membres en la tasca de protecció del medi ambient:

  • Projecte EDEN, sobre comerç il·legal de deixalles electròniques i l’eliminació il·legal de contaminants.
  • Projecte LEAF, per combatre la tala il·legal, el comerç il·lícit de fusta i altres delictes connexos.
  • Projecte PREDATOR, per millorar la capacitat de lluita contra la caça furtiva i el tràfic de grans felins asiàtics i altres espècies silvestres.
  • Projecte SCALE, per ajudar els països membres a descobrir, prevenir i neutralitzar la delinqüència pesquera transnacional.
  • Projecte WISDOM, adreçat a l’Àfrica subsahariana i destinat a neutralitzar i desmantellar les organitzacions delictives que es dediquen principalment al comerç il·legal d’ivori d’elefant i banya de rinoceront africans.

També cal esmentar l’existència dels anomenats equips NEST: grups nacionals especialitzats en seguretat mediambiental. Són equips multidisciplinaris d’experts procedents de diferents organismes nacionals –policia, duanes, ministeris de medi ambient i fiscalies– que apleguen esforços per mantenir la seguretat en l’àmbit natural.

Finalment, l’anàlisi de la informació policial afavoreix el procés de la presa de decisions ajudant els investigadors, administradors i altres propietaris de recursos a emprar de manera eficient les eines a l’abast.

Els analistes d’informació policial d’Interpol poden elaborar diferents tipus de productes:

  • Anàlisi de xarxes relacionades amb xarxes de delinqüència organitzada i estructures corporatives
  • Seguiment cartogràfic dels moviments de vaixells, vehicles i persones
  • Anàlisi de dades extretes d’aparells electrònics, per procediment forense
  • Anàlisi d’imatges
  • Determinació de tendències delictives i noves amenaces
  • Anàlisi de dades de comunicació relacionades amb telèfons, comptes bancaris, correus electrònics i aplicacions de missatgeria
  • Descobriment de connexions internacionals entre casos i delinqüents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français