Etiqueta: Homicidi

La taxa d’homicidis a Escòcia cau al nivell més baix des que van començar els registres

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com informava fa unes setmanes Ross Hunter a través de la pàgina web del The National, la taxa d’assassinats a Escòcia ha caigut al seu nivell més baix des que van començar els registres moderns, segons dades de la mateixa policia escocesa.

El màxim històric d’assassinats se situa en el període 2004-2005, amb 137 homicidis registrats. Per contra, durant el període juny 2022- maig 2023 s’han registrat un total de 48 homicidis, segons consta en el darrer informe de rendiment policial.

Cal puntualitzar que en el període comprès entre els anys 2004 i 2005, segons un informe de l’ONU, Escòciaes va descriure com el país més violent del món desenvolupat.

Des que el servei d’investigació d’homicidis es va formar fa uns deu anys, la taxa de resolució de la policia escocesa és extraordinàriament alta. Durant el període 2022-2023 només hi ha hagut un homicidi no resolt i continua sota investigació. La subdirectora de la policia escocesa Fiona Taylor va donar la benvinguda a la notable millora estadística en l’àmbit dels assassinats, però va assenyalar que calia seguir treballant ja que cada homicidi representava una tragèdia individual.

L’informe de rendiment policial 2022-2023 subratlla que Escòcia és un lloc segur per viure-hi i treballar-hi i, quan sorgeix una situació crítica, Police Scotland respon amb alts nivells de competència operativa. Cada assassinat és d’una gravetat majúscula, amb circumstàncies úniques i reptes d’investigació. Garantir la justícia per a les famílies i els éssers estimats és un deure bàsic de la policia d’Escòcia i molt important per a la “legitimitat de la policia”.

D’altra banda, l’informe policial també assenyala que es va produir una important reducció del nombre d’assalts patits pels agents i el personal de la policia d’Escòcia: 438 menys (6,2%), fins als 6.657.

Des de la direcció de la policia escocesa es va rebre amb satisfacció la reducció dels assalts als oficials i personal laboral, que és el nombre més baix des del període 2018-2019. També es va destacar que se seguiria impulsant el treball com a part del programa Your Safety Matters, per tal de reduir l’impacte que tenen la violència i els abusos sobre els agents de policia i el personal laboral.

Una altra dada rellevant del document policial és el del Protocol bancari de la policia d’Escòcia, que ensenya al personal que treballa en entitats d’estalvis a detectar els senyals d’un client que podria haver estat víctima d’una estafa.

Les dades estadístiques assenyalen que durant l’últim any, el protocol havia frustrat fraus de prop de 3,5 milions de lliures esterlines, amb un total de 1.200 incidents denunciats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Amèrica Central, una epidèmia d’homicidis

Notes de seguretatDeixa un comentari

En les darreres dècades, la història d’Amèrica Central ha estat marcada per la violència, fins al punt d’arribar a una de les taxes d’homicidi i criminalitat més altes del món. Segons el darrer informe sobre homicidis publicat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), Amèrica, amb només el 13% de la població mundial, va registrar el 42% de totes les víctimes del món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, quan en un país la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants és superior a 10, s’hi viu una veritable epidèmia d’homicidis. A excepció de Costa Rica i Nicaragua, la resta de les nacions d’Amèrica Central sobrepassen aquest rang, particularment les tres de l’anomenat Triangle Nord  –El Salvador, Hondures i Guatemala–, essent especialment altes les taxes d’El Salvador, de 62,1 per cada 100.000 l’any 2017, tot i que els darrers mesos ha disminuït a 30, seguit d’Hondures, de 41,7 per cada 100.000.

Aquests països han passat de la violència política de l’època de les guerres civils als anys 80 a la violència de la postguerra, ara de caire social, marcada pel sorgiment de nous i perillosos actors, com són les maras i el crim organitzat. Es tracta de delinqüents i criminals les finalitats dels quals no són ideològics o polítics, sinó particulars o grupals, sobretot econòmics, en el cas del crim organitzat, i identitaris i socials en el cas de les maras. Aquesta nova delinqüència s’ha anat estenent com una malaltia per tota aquesta àrea fins a convertir-la en una de les zones més insegures del món i és l’arrel dels múltiples desplaçaments, tant interns – 71.500 a El Salvador entre el 2006 i el 2016, i 174.000 a Hondures entre el 2004 i el 2014– com externs que s’han produït en la darrera dècada, d’una població que sovint té com a única sortida la fugida.

La violència afecta indiscutiblement els tres països del Triangle Nord, tot i que no tots pateixen els mateixos problemes per igual, sinó que hi ha matisos. Guatemala té una economia creixent i el país es troba menys afectat pel fenomen de les maras, tot i que té més crim organitzat, el seu estat és més dèbil, hi ha més corrupció entre la classe política i els militars i policies estan més penetrats pel crim. Hondures es troba severament afectada tant per les maras com pel crim organitzat i té penetració criminal en policies i militars.

El Salvador té menys problemes polítics i hi ha poca penetració criminal en les institucions de seguretat, però en canvi és el país on el problema de les maras és més greu i el que té més difícil el desenvolupament de la seva economia.

A Amèrica Central existien maras abans de les guerres civils, però el fenomen com a tal va néixer els anys 80 a Los Ángeles (EUA), una ciutat aleshores coneguda com la meca de les bandes que es va convertir en el destí preferit de moltes famílies del Triangle Nord que fugien de la guerra i de les amenaces de grups paramilitars.

Davant la situació que viuen els països del Triangle Nord, no és estrany que els seus habitants es vegin en la necessitat d’abandonar-los i buscar refugi en altres latituds. Segons una enquesta del 2019 de la Universitat Centreamericana del Salvador, el 63,8% dels salvadorencs desitjaria marxar del país, i una enquesta de la Xarxa Jesuïta també del 2019 a Hondures diu el mateix del 42% dels hondurenys.

Finalment, i ja que hi ha tants membres de bandes que volen deixar les maras, però no veuen un altre futur possible, seria convenient donar suport a projectes per a la reinserció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vaga de policies fa augmentar els homicidis al Brasil

Notes de seguretatDeixa un comentari

340.- Policiais_ocupam_Complexo_do_AlemaoL’augment dels homicidis, que ha arribat a quintuplicar les seves xifres, s’ha donat en diferents ciutats dels nord del Brasil, i coincideix amb una vaga de policies i bombers que protesten per una millora dels salaris després de sis anys de congelació de les nòmines.

El govern federal ha enviat més de 2.500 efectius de tropes de reforç i centenars de policies han estat acomiadats per haver participat en les manifestacions en què reclamaven una millora de les condicions econòmiques.

Centenars de policies encaputxats van tensar la seguretat del nord-est del Brasil en les festivitats del Carnaval, que es van haver de suspendre. Els uniformats intenten que els seus col·legues no surtin a patrullar els carrers i els restringeixen els moviments posant paranys als pneumàtics per punxar-los les rodes.

La disminució d’efectius policials ha anat paral·lela a un augment dels homicidis, sobretot a l’estat de Ceará. Tot i que la mitjana d’assassinats ja era prou alta, amb sis persones mortes violentament al dia des que va començar el 2020, la xifra oficial s’ha quintuplicat, amb 150 homicidis la darrera setmana, segons la Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social.

La tensió als carrers ha arribat al punt que un senador contrari a les protestes de la policia, Cid Gomes, del moviment d’esquerres Partit Democràtic Laborista, va ser ferit per arma de foc quan, amb una retroexcavadora, va intentar entrar per la força a una comissaria de policia ocupada pels vaguistes a la ciutat de Sobral.

La resposta del govern federal, a càrrec del president Jair Bolsonaro, ha estat enviar 2.500 militars a Ceará per recuperar els carrers. A més, les autoritats han acomiadat més de 200 uniformats i han detingut uns 40 efectius amb càrrecs de deserció.

L’inici de les protestes prové del mes de desembre del 2019. Policies i bombers de l’estat de Ceará van protestar davant l’assemblea legislativa de la capital, Fortalesa, per demanar un augment de sou. La seva manca de conformitat rau en el fet que no han rebut cap augment els darrers sis anys, de manera que han deixat de percebre prop d’un 27% més d’ingressos.

La Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social de Ceará havia explicat que invertiria uns 600 milions de reals –més de 136 milions de dòlars– en seguretat entre el 2015 i el 2018, però no es van invertir en el que reclamaven els policies, sinó a contractar 10.000 uniformats nous i a formar 15.000 militars.

A començaments de febrer, el govern de Ceará es va comprometre a incrementar progressivament els ingressos dels policies i bombers, i pujar dels 3.200 reals que guanyen actualment a 4.500. En dòlars americans, passarien de guanyar uns 750 a 1.025. Però l’augment salarial s’aniria aplicant de forma gradual fins al 2022.

Policies i bombers van estar en desacord amb aquestes gestions i van convocar manifestacions al carrer per expressar el seu descontentament. Però com que la constitució brasilera prohibeix que les forces de l’ordre participin en vagues, la justícia va declarar il·legals aquestes protestes.

Aquesta decisió va generar l’efecte contrari a l’esperat i els uniformats van iniciar una aturada total de les seves activitats. La vaga no s’ha aturat des d’aleshores, malgrat els brots de violència i les pressions polítiques i judicials en contra seva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’any 2019 ha estat el més violent a Mèxic des que hi ha registres

Notes de seguretatDeixa un comentari

331.- MEXICimagesMèxic va registrar l’any 2019 més de 330.000 accions delictives segons recull un estudi estadístic governamental del Sistema Nacional de Seguridad Pública presentat a principis de gener de 2020. Entre aquests delictes, destaquen els 52.000 homicidis, inclosos 34.852 d’intencionats.

Mèxic, amb 127 milions d’habitants, va registrar 27 homicidis per cada 100.000 habitants l’any 2019.

Les dades d’homicidis constitueixen una xifra sense precedents des que hi ha registres. Les primeres estadístiques oficials daten de l’any 1997. D’aquesta manera, la xifra d’assassinats augmenta un 2,7% respecte de les dades de 2018. Els mesos de juny, juliol i agost, amb més de 3.000 assassinats mensuals, van ser el període més violent de l’any i quan es va prendre la polèmica decisió de desplegar la Guàrdia Nacional.

Amb tot, en la presentació de resultats es va voler deixar un espai per a l’esperança. I és que, en els darrers quatre mesos de l’any 2019, cap mes ha superat la xifra de les 3.000 víctimes d’homicidi. I més tenint en compte que de juny a setembre hi va haver 9.182 assassinats.

Aquest repunt de la violència també incideix en la xifra de feminicidis, amb 1.006 dones mortes l’any 2019. La xifra supera la de 2018, quan hi va haver 912 víctimes.

Per estats i nombre d’assassinats, Guanajuato, que és l’escenari d’enfrontaments entre càrtels, encapçala la llista negra amb 3.540 assassinats. Per darrere estan Baixa Califòrnia i l’estat de Mèxic, on s’ubica la capital. Per taxa, l’estat més violent és Colima, un petit estat situat al Pacífic amb menys d’un milió d’habitants. Amb 760 homicidis, lidera el rànquing luctuós amb 107 assassinats per cada 100.000 habitants, superior a la d’El Salvador, que és de 62.

L’estudi estadístic presentat per la Secretaria de Seguretat Pública també palesa l’augment de la xifra de víctimes dels cinc delictes prioritaris, que serien: assassinats, feminicidis i segrestos, que van passar de 1.559 el 2018 a 1.614 l’any 2019; extorsions, amb un increment del 29%, amb 8.523 víctimes, i finalment el tràfic de persones, que augmenta un 12,6%, amb 644 víctimes durant l’any 2019.

A més, l’informe destaca la violència generalitzada en tot el país, que deixa en evidència els qui defensen la lògica de les dinàmiques regionals o focalitzades. Així, estats com Sonora van augmentar la xifra d’assassinats un 57%, Hidalgo un 49% i Aguascalientes un 32%. Altres estats com Coahuila, Chihuahua, Campeche, Nuevo León, Oaxaca o Jalisco també van incrementar notablement les seves xifres d’homicidis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Desigual distribució dels homicidis al món

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’estudi global sobre homicidis d’UNODC[1] mostra que el nombre d’homicidis continua augmentant, tot i que les taxes baixen a causa de l’increment superior de la població. L’any 1990 es van detectar 362.000 casos i l’any 2017 463.821. L’estudi tracta dels homicidis intencionals il·legals[2] que s’han produït al món fins al 2017.

Si ens centrem en les dades continentals, es posa de relleu la gran incidència a les dues Amèriques que, segons les xifres del 2017, concentren el 37% dels homicidis per a només el 13% de la població mundial. La taxa global del 17,2 per cent mil significa un rècord absolut des del 1990, que és el primer any en què es compta amb dades fiables. Veneçuela, El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic, Colòmbia i Brasil són els que observen taxes més altes.

El segon continent de la llista és Àfrica amb un 13 per cent mil, però amb la cautela d’assenyalar que les dades d’aquest continent encara presenten dubtes de fiabilitat. Fora d’Amèrica, només Sud-àfrica s’atansa als màxims nivells. Europa ha experimentat una reducció del 68% des de l’any 2002 i d’un 38% des del 1990, situant-se en 22.009, una taxa del 3 per cent mil, per davant d’Oceania (2,8 per cent mil) i Àsia (2,3 per cent mil)[3]

La majoria dels homicidis (54%) es va cometre amb armes de foc (instrument majoritari a Amèrica, exceptuant-ne el Canadà, i als Balcans), el 22% amb arma blanca i el 24 % amb altres mitjans.

Els autors dels homicidis són majoritàriament homes (90%). Si ho mirem en termes de condemnes penals, només un 6% de les persones convictes per homicidi són dones. A Europa la xifra arriba al 9%, mentre que a les Amèriques se situa en un 7%, a l’Àsia en un 6% i a l’Àfrica en un 5%. Pel que fa a les víctimes són majoritàriament homes (81%), entre els quals la franja d’edat més afectada és la d’entre 15 i 29 anys (bàsicament, per la realitat americana), tot i que a Europa la més afectada és la d’entre 30 i 44 anys. Les dones són víctimes de les seves parelles (34%), d’altres membres de la família (24 %) i en el 42 % dels casos de persones de fora de l’entorn familiar. És a dir, el cercle més íntim i familiar és el més perillós per a elles. Si ho reduïm als homicidis en el si de les parelles, les dones en són víctimes en un 82% dels casos. Una altra dada remarcable és que quan més alt és el nombre d’homicidis més gran és el percentatge d’homes que en són víctimes.

L’informe apunta contextos que poden facilitar la violència i, per tant, l’augment dels homicidis. Al mateix temps, trenca estereotips tradicionals en aquest àmbit. Concretament n’esmenta:

  • El desenvolupament socioeconòmic (o la manca de) explica els nivells d’homicidis a Europa i Àsia, però té més dificultat per explicar-los a les Amèriques i a Àsia. La delinqüència organitzada, la inestabilitat política i la disponibilitat d’armes de foc són factors crucials en aquests continents. Tot i això, la delinqüència organitzada (i el tràfic de drogues) no sempre generen altes taxes d’homicidis.
  • La desigualtat dels ingressos i de la distribució de la riquesa. Els països amb índexs més alts de desigualtat econòmica són els que presenten un nombre d’homicidis més gran.
  • Les inversions a llarg termini i les polítiques educatives estan associades amb un descens de les taxes d’homicidis.
  • Millorar l’estat de dret és clau per reduir els nivells d’homicidis.
  • El creixement urbà no sembla, per si mateix, causar un increment dels homicidis.
  • Els policies poden ser tant la font de la violència com les víctimes.
  • Els emigrants són morts predominantment per altres emigrants.
  • En alguns països (Xile, El Salvador, Argentina, Panamà, Hondures, Botswana o Montenegro) les presons són els llocs on es detecta el risc més alt de ser víctima d’un homicidi.

[1] Vid. https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/gsh/Booklet1.pdf

[2] Que no tenen empara legal, com podria ser una causa de justificació o constituir una pena en un país que tingui la pena de mort.

[3] Àsia presenta més de quatre vegades el nombre d’homicidis d’Europa, 104.456, però més de sis vegades la seva població.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Universitats nord-americanes construiran una base de dades sobre els tirotejos a les escoles

Notes de seguretatDeixa un comentari

Després del tiroteig a l’escola de Kentucky el mes de gener de 2018, que ha estat seguit posteriorment per un altre de més letal a Florida, s’ha posat en marxa un projecte per crear una base de dades nacional sobre incidents d’aquest tipus. El finança l’Institut Nacional de Justícia i serà dut a terme per tres universitats: el John Jay College de Nova York, la Universitat de Texas a Dallas i la Universitat de l’Estat de Michigan. El director del projecte és el professor Joshua Freilich, de la primera de les institucions esmentades. La base de dades resultant haurà d’incloure no únicament els incidents amb resultat de mort, sinó també aquells que han causat ferits i els actes suïcides esdevinguts en el context escolar.

Malgrat la gran despesa dedicada als estudis sobre violència escolar des de l’any 2012 (actualment reduïda pel president Trump), fins ara un dels problemes fonamentals per articular polítiques preventives ha estat la manca de dades empíriques sobre la violència escolar als Estats Units. És absolutament necessari recollir i treballar de manera objectiva les dades de tots els incidents d’aquesta mena per analitzar-ne els contextos i identificar factors i perfils de risc.

La base de dades inclourà tots els tirotejos coneguts a les escoles des del 1990 fins al 31 de desembre de 2016, sempre que hagin tingut com a resultat almenys un ferit. Els objectius són:

  • Documentar la naturalesa del problema i aclarir quin tipus d’incidents amb tirotejos han tingut lloc a les escoles.
  • Construir un perfil complet dels autors i proposar indicadors causals per valorar si els incidents individuals i els massius són comparables.
  • Comparar incidents amb resultats fatals i no fatals intentant identificar accions que podrien utilitzar-se per reduir els danys causats pels tirotejos.

La base de dades es publicarà la primavera de l’any 2019, i s’espera obtenir-ne un coneixement més fonamentat de les raons que afavoreixen aquests incidents, així com una valoració de les estratègies adreçades a incrementar la seguretat a les escoles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Lleuger repunt de la delinqüència violenta als Estats Units: canvi de tendència?

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe semestral de l’Uniform Crime Reporting Program dels EUA, coordinat per l’FBI, mostra per al període de gener a juny del 2015 un augment de la delinqüència violenta d’un 1,7%, circumstància que implica un canvi de tendència, ja que en el mateix període dels darrers dos anys s’hi havia registrat un descens (del 5,4% i del 4,6%). Els delictes inclosos en aquest capítol presenten variacions diverses. Així, els homicidis augmenten un 6% i les violacions, un 1,1%.1) Els robatoris amb violència es mantenen pràcticament igual (amb un lleuger ascens del 0,3%) i les lesions greus augmenten un 2,3%.

22_car-vehicle-driving-motionEn canvi, els delictes contra la propietat experimenten un descens del 4,2% en relació amb el mateix període de l’any anterior. El descens més pronunciat es dóna en els robatoris a domicili, que es redueixen un 9,8%, mentre que els furts ho fan un 3,2%. Amb tot, el robatori de vehicles augmenta lleugerament (un 1%). No s’hi inclouen els incendis intencionats, tot i que evidentment són delictes contra la propietat, perquè els resultats que s’obtenen presenten excessives fluctuacions, que fan pensar en alguna errada en el procés de recollida de la informació.

Pel que fa a la distribució territorial de la delinqüència, sembla que la regió on es redueix més és el nord-est, amb ciutats com Nova York, Filadèlfia o Washington. Així, els delictes violents disminueixen un 3,2%, a causa fonamentalment del descens pronunciat dels robatoris amb violència (un 6,4%) i de les lesions greus (un 2,4%), ja que la resta de categories encara experimenten un lleuger augment. En aquesta regió, els delictes contra la propietat baixen un 8%, reducció que sembla molt marcada i significativa. Destaca en aquest punt el descens d’un 15,4% dels robatoris a domicili.

La regió de l’oest, amb ciutats com San Francisco, Los Angeles o Seattle, és la que sembla que obté registres pitjors, ja que tant la delinqüència violenta com els delictes contra la propietat experimenten increments d’un 5,6% i un 2,4%, respectivament. Excepte en els robatoris a domicili, que experimenten un descens del 4,6%, en la resta de categories es registren increments.

Les altres dues regions (mig-oest i sud) experimenten lleugers augments de la delinqüència violenta, de l’1,4% i l’1,6%, respectivament. Destaca un increment dels homicidis d’un 9,9% al mig-oest i d’un 8,6% al sud. En canvi, la delinqüència contra la propietat experimenta un descens d’un 7% al mig-oest i d’un 6,4% al sud, a causa sobretot de la gran disminució dels robatoris a domicili, d’un 11,0% i un 11,2%, respectivament, tot i que la resta de categories incloses també van a la baixa.

Caldrà esperar l’informe complet de l’any 2015 per veure si aquesta tendència es confirma.

Podeu accedir a l’informe semestral al web de l’Uniform Crime Reporting Program de l’FBI.

1) Tot i que, en l’àmbit de les violacions, l’estadística no es pot comparar en períodes llargs, perquè se’n va canviar la definició recentment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El 2015 canvia el rànquing dels tres països amb més homicidis del món

Notes de seguretatDeixa un comentari

15_tegucigalpa_from_la_leonaHondures ha estat el país amb més homicidis del món entre el 2010 i el 2014, d’acord amb diversos informes sobre homicidis publicats per l’Organització de les Nacions Unides. No obstant això, el 2015, la Policia Nacional d’Hondures va revelar unes xifres que indiquen una reducció de la taxa de 77,45 homicidis per cada 100.000 habitants a 59,37 entre el 2013 i el 2015, quan Juan Orlando Hernández Alvarado va assumir la presidència del país.

Però no només la reducció en la taxa d’Hondures ha suscitat un canvi en les posicions dels països amb més homicidis del món perquè, segons l’informe de 2015 de l’Observatori Veneçolà de Violència, la taxa d’homicidis a Veneçuela ha augmentat fins a una xifra de 90 homicidis per cada 100.000 habitants, de manera que una de cada cinc persones que moren assassinades a Amèrica són ciutadans veneçolans. En el cas d’El Salvador, encara sense xifres definitives però amb diversos informes de l’Institut de Medicina Legal (IML) amb projeccions realitzades abans de finalitzar el període, podria presentar un índex similar o superior (s’estima entorn de 91 per cada 100.000 habitants).

Segons l’Observatori Veneçolà de Violència, aquest augment del nombre d’homicidis a Veneçuela pot ser conseqüència d’un increment del crim organitzat, de la renúncia o passivitat de molts funcionaris de seguretat (per l’alt índex de víctimes en els cossos i per una precarització de les condicions laborals), de la privatització de la seguretat (que porta a molts ciutadans a contractar encarregats de “castigar criminals” de forma extrajudicial), d’un major empobriment i malestar social, i d’un deteriorament institucional.

Una altra de les causes que s’apunten per a aquest augment és, precisament, el factor que en el cas d’Hondures s’ha assenyalat com a explicació del fet que s’hagin reduït els homicidis al país: la militarització com a element dissuasiu o més repressiu de la seguretat. Carina Solmirano, investigadora de l’IDB (Inter-American Development Bank), publica una reflexió al blog Sin Miedos sobre els possibles riscos que pot comportar una militarització més gran als països llatinoamericans. Segons apunta, una major presència dels cossos militars pot suposar un atac als drets humans, atès que diverses organitzacions han denunciat abusos, tortures, violacions i assassinats. A més, s’assenyala com el fet que els cossos militars guanyin més autonomia pot suposar una vulneració de la qualitat democràtica. Malgrat això, en el mateix informe es parla de com en una enquesta realitzada a l’Amèrica llatina el 2014, un 71,5% de la població es va mostrar favorable a una presència més gran de les forces armades en la lluita contra el crim i la violència.

Taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Hondures 66,84 77,50 86,47 85,53 77,45 69,86 59,37
El Salvador 71 64,7 70,1 41,2 39,4 61,1 91,1*
Veneçuela 57 61 67 73 79 82 90

* En el cas d’El Salvador, aquesta taxa està projectada.

Font: Elaboració pròpia amb xifres dels documents oficials esmentats

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reverteixen les xifres del Programa de Pacificació a Rio de Janeiro

Notes de seguretatDeixa un comentari

city-731385_1280

L’any 2008 es van crear a Rio de Janeiro, al Brasil, les unitats de policia pacificadora (UPP), amb vista a la Copa del Món de Futbol que s’hi havia de celebrar el 2014 i als Jocs Olímpics del 2016, amb la voluntat de prevenir riscos i millorar la seguretat a la ciutat. Les UPP cobreixen principalment els suburbis i faveles, és a dir, els focus més grans de delinqüència al país.

D’acord amb el Global Study on Homicide 2013 −l’últim realitzat per l’ONU fins avui−, entre el 2008 i el 2012 hi va haver una gran reducció en els índexs de criminalitat: les taxes d’homicidi es van reduir un 29%, i un 93% de la població en zones amb UPP se sentia més segura que abans.

Tanmateix, entre el 2013 i el 2014 aquesta situació va fer un gir complet. L’Institut de Seguretat Pública (ISP) de Rio de Janeiro constatava com havien revertit les dades i, per exemple, augmentava la taxa d’homicidis un 21,9% entre els dos períodes. En molts casos, la delinqüència s’havia desplaçat des de les zones més intervingudes, però en cap cas havia desaparegut. Pel que fa a robatoris, tant a transeünts com de vehicles, les xifres van augmentar un 50% aproximadament. Cal afegir que el Govern de Rio de Janeiro s’enfronta a altres reptes, si es tenen en compte les revoltes recents, una de les últimes la que va tenir lloc el gener amb motiu de la pujada del preu del transport públic.

El Ministeri de Defensa del Brasil va declarar, el setembre del 2015, que durant els Jocs Olímpics augmentaran els dispositius de seguretat a la ciutat, especialment de les forces armades i amb una atenció especial a la ciberseguretat i la protecció d’infraestructures. En qualsevol cas, sembla que la percepció dels turistes ha continuat millorant, atès que, segons l’Associació d’Ambaixadors de Turisme, un 70% dels que van visitar Rio de Janeiro el 2015 van considerar que era una ciutat molt segura, que tornarien a visitar.

Podeu consultar altres resultats a l’estudi de l’ONU Global Study on Homicide 2013.

Per a més informació dels últims indicadors de criminalitat a Rio de Janeiro, podeu consultar el web oficial de l’ISP.

Pel que fa a les últimes declaracions i novetats en matèria de defensa, podeu consultar el web oficial del Ministeri de Defensa del Brasil (en portuguès).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Descens persistent de la delinqüència a Suïssa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Logo policia Suïssa

Les dades sobre delinqüència a Suïssa l’any 2015 confirmen la tendència a la baixa del nombre de delictes enregistrats pel conjunt dels cossos de policia del país.

Els delictes “penals” han enregistrat un descens d’un 7,3% en relació amb les dades de l’any anterior, ascendint a un total de 487.611 (davant els 526.066 de l’any anterior), i se situen en el punt més baix des que es va introduir la nova estadística federal l’any 2009. La taxa d’aquests delictes per 1.000 habitants se situa en el 59,2, amb un descens de més de cinc punts en relació amb l’any anterior (64,6). Els delictes contra la propietat representen el gruix de la delinqüència (un 68,9% del total), dels quals més de la meitat són furts freqüentment relacionats amb els vehicles de motor (206.560 incloent-los tots).

En aquest cas, també es tracta dels nivells més baixos des de la introducció del nou sistema federal d’estadística policial (336.077 delictes).1 L’altre gruix de delictes contra la propietat el constitueixen els delictes de danys (44.899). El conjunt de delictes contra la propietat ha experimentat un descens d’un 9,3% en relació amb el 2014. De tota manera, els fraus i les extorsions s’han incrementat, però aquestes dues tipologies no són gaire freqüents i els increments no són significatius en nombres absoluts (2.311 i 524, respectivament).

Els delictes violents es mantenen estables amb una tendència molt lleugera, gairebé imperceptible, a la baixa (24.184 en relació amb els 24.246 de l’any anterior). Entre aquests, s’inclouen els homicidis, 57 dels quals van ser consumats i 141 temptatives, i les lesions greus (616). Els homicidis s’executaren majoritàriament amb armes blanques (48%) i només en un 18,2% dels casos amb armes de foc. Les lesions greus es produïren en la majoria dels casos amb pura violència corporal (50,2%). Els casos de violència domèstica, que estan inclosos en aquest grup, presenten una tendència inversa, ja que s’experimenta un augment del 10,5% (16.495 per 15.650 l’any anterior), però aquest augment podria explicar-se per una millora de la qualificació d’aquests delictes al cantó de Zurich. Els abusos sexuals també experimenten un increment d’un 4,2% (272 casos més), a causa bàsicament de l’augment de l’exercici indegut de la prostitució i dels casos d’exhibicionisme.

Les persones detingudes per cometre un delicte previst al Codi penal s’han reduït en un 2,5% (77.062), continuant una tendència descendent des de l’any 2009. La majoria d’aquestes persones (40.316) són de nacionalitat estrangera. Ara bé, cal tenir present que hi ha molta població estrangera al país amb residència habitual indefinida (23.658 d’aquests detinguts eren residents permanents al país). Els nacionals estrangers amb un nombre més alt de detencions són els italians (3.613), els portuguesos (3.593) i els alemanys (2.857).

Podeu descarregar-vos l’informe complet al web de l’Oficina Federal d’Estadística suïssa.

1. Cal tenir en compte que els robatoris amb violència no s’inclouen en aquest capítol, sinó en el de delictes violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français