Hondures ha estat el país amb més homicidis del món entre el 2010 i el 2014, d’acord amb diversos informes sobre homicidis publicats per l’Organització de les Nacions Unides. No obstant això, el 2015, la Policia Nacional d’Hondures va revelar unes xifres que indiquen una reducció de la taxa de 77,45 homicidis per cada 100.000 habitants a 59,37 entre el 2013 i el 2015, quan Juan Orlando Hernández Alvarado va assumir la presidència del país.

Però no només la reducció en la taxa d’Hondures ha suscitat un canvi en les posicions dels països amb més homicidis del món perquè, segons l’informe de 2015 de l’Observatori Veneçolà de Violència, la taxa d’homicidis a Veneçuela ha augmentat fins a una xifra de 90 homicidis per cada 100.000 habitants, de manera que una de cada cinc persones que moren assassinades a Amèrica són ciutadans veneçolans. En el cas d’El Salvador, encara sense xifres definitives però amb diversos informes de l’Institut de Medicina Legal (IML) amb projeccions realitzades abans de finalitzar el període, podria presentar un índex similar o superior (s’estima entorn de 91 per cada 100.000 habitants).

Segons l’Observatori Veneçolà de Violència, aquest augment del nombre d’homicidis a Veneçuela pot ser conseqüència d’un increment del crim organitzat, de la renúncia o passivitat de molts funcionaris de seguretat (per l’alt índex de víctimes en els cossos i per una precarització de les condicions laborals), de la privatització de la seguretat (que porta a molts ciutadans a contractar encarregats de “castigar criminals” de forma extrajudicial), d’un major empobriment i malestar social, i d’un deteriorament institucional.

Una altra de les causes que s’apunten per a aquest augment és, precisament, el factor que en el cas d’Hondures s’ha assenyalat com a explicació del fet que s’hagin reduït els homicidis al país: la militarització com a element dissuasiu o més repressiu de la seguretat. Carina Solmirano, investigadora de l’IDB (Inter-American Development Bank), publica una reflexió al blog Sin Miedos sobre els possibles riscos que pot comportar una militarització més gran als països llatinoamericans. Segons apunta, una major presència dels cossos militars pot suposar un atac als drets humans, atès que diverses organitzacions han denunciat abusos, tortures, violacions i assassinats. A més, s’assenyala com el fet que els cossos militars guanyin més autonomia pot suposar una vulneració de la qualitat democràtica. Malgrat això, en el mateix informe es parla de com en una enquesta realitzada a l’Amèrica llatina el 2014, un 71,5% de la població es va mostrar favorable a una presència més gran de les forces armades en la lluita contra el crim i la violència.

Taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants

* En el cas d’El Salvador, aquesta taxa està projectada.

Font: Elaboració pròpia amb xifres dels documents oficials esmentats

• Web del Sistema Estadístic Policial en Línia d’Hondures (SEPOL): Històric de les taxes anuals d’homicidis
• Observatori Veneçolà de Violència: Informe 2015
• Portal de transparència d’El Salvador: Informes anuals d’homicidis elaborats per l’Institut de Medicina Legal
• Blog Sin miedos: Los riesgos de militarizar la respuesta a la inseguridad en América Latina

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français