En les darreres dècades, la història d’Amèrica Central ha estat marcada per la violència, fins al punt d’arribar a una de les taxes d’homicidi i criminalitat més altes del món. Segons el darrer informe sobre homicidis publicat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), Amèrica, amb només el 13% de la població mundial, va registrar el 42% de totes les víctimes del món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, quan en un país la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants és superior a 10, s’hi viu una veritable epidèmia d’homicidis. A excepció de Costa Rica i Nicaragua, la resta de les nacions d’Amèrica Central sobrepassen aquest rang, particularment les tres de l’anomenat Triangle Nord  –El Salvador, Hondures i Guatemala–, essent especialment altes les taxes d’El Salvador, de 62,1 per cada 100.000 l’any 2017, tot i que els darrers mesos ha disminuït a 30, seguit d’Hondures, de 41,7 per cada 100.000.

Aquests països han passat de la violència política de l’època de les guerres civils als anys 80 a la violència de la postguerra, ara de caire social, marcada pel sorgiment de nous i perillosos actors, com són les maras i el crim organitzat. Es tracta de delinqüents i criminals les finalitats dels quals no són ideològics o polítics, sinó particulars o grupals, sobretot econòmics, en el cas del crim organitzat, i identitaris i socials en el cas de les maras. Aquesta nova delinqüència s’ha anat estenent com una malaltia per tota aquesta àrea fins a convertir-la en una de les zones més insegures del món i és l’arrel dels múltiples desplaçaments, tant interns – 71.500 a El Salvador entre el 2006 i el 2016, i 174.000 a Hondures entre el 2004 i el 2014– com externs que s’han produït en la darrera dècada, d’una població que sovint té com a única sortida la fugida.

La violència afecta indiscutiblement els tres països del Triangle Nord, tot i que no tots pateixen els mateixos problemes per igual, sinó que hi ha matisos. Guatemala té una economia creixent i el país es troba menys afectat pel fenomen de les maras, tot i que té més crim organitzat, el seu estat és més dèbil, hi ha més corrupció entre la classe política i els militars i policies estan més penetrats pel crim. Hondures es troba severament afectada tant per les maras com pel crim organitzat i té penetració criminal en policies i militars.

El Salvador té menys problemes polítics i hi ha poca penetració criminal en les institucions de seguretat, però en canvi és el país on el problema de les maras és més greu i el que té més difícil el desenvolupament de la seva economia.

A Amèrica Central existien maras abans de les guerres civils, però el fenomen com a tal va néixer els anys 80 a Los Ángeles (EUA), una ciutat aleshores coneguda com la meca de les bandes que es va convertir en el destí preferit de moltes famílies del Triangle Nord que fugien de la guerra i de les amenaces de grups paramilitars.

Davant la situació que viuen els països del Triangle Nord, no és estrany que els seus habitants es vegin en la necessitat d’abandonar-los i buscar refugi en altres latituds. Segons una enquesta del 2019 de la Universitat Centreamericana del Salvador, el 63,8% dels salvadorencs desitjaria marxar del país, i una enquesta de la Xarxa Jesuïta també del 2019 a Hondures diu el mateix del 42% dels hondurenys.

Finalment, i ja que hi ha tants membres de bandes que volen deixar les maras, però no veuen un altre futur possible, seria convenient donar suport a projectes per a la reinserció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français