Particularitats de les noies en els grups juvenils

Notes de seguretatDeixa un comentari

60_national_gangEl National Gang Center [1] dels EUA publica semestralment, des de l’any 2012, un butlletí amb informació sobre diferents aspectes relacionats amb els grups juvenils o bandes criminals (gangs). El número de tardor de 2016 tracta especialment les particularitats de les noies en els grups juvenils.

D’una banda, presenta alguns resultats d’un estudi que pretenia millorar la comprensió de les experiències de les noies involucrades en grups juvenils, incloent-hi les seves raons per incorporar-se o sortir dels grups, els papers que hi tenen i les estratègies de desistiment. Els autors d’aquest estudi recomanen quatre accions per donar suport a la tasca d’ajudar les noies a desistir de l’activitat criminal i a sortir dels grups:

  • Tenir en compte com interconnecten diferents factors personals.
  • Entendre que les noies poden estar atrinxerades a les seves vides dins de la banda.
  • Proporcionar serveis a mida, com ara tenir en compte les necessitats específiques que poden tenir noies embarassades.
  • Treballar amb les fortaleses de les noies.

D’altra banda, també es presenta un recull de programes que han demostrat la seva efectivitat en la delinqüència femenina. El motiu d’aquesta aproximació és que els darrers 20 anys ha augmentat el nombre de noies que han passat pel sistema de justícia juvenil, un sistema dissenyat en el seu origen per treballar amb nois i no amb noies. Així, mentre que la majoria de factors de risc poden ser semblants per a nois i per a noies, n’hi ha d’altres que són més específics de les noies. En conseqüència, les especificitats dels camins que han portat les noies a tenir conductes delictives haurien de suposar també oportunitats per dur a terme programes de tractament diferenciats.

A més d’aquestes qüestions relacionades amb la participació femenina a les bandes, el butlletí conté un recull de recursos vinculats amb el tràfic de persones i una aproximació al trencament del cicle de la violència entre bandes des d’un doble punt de vista: el del Model Integral sobre Bandes i el del Model de Salut Pública per al tractament informat de fets traumàtics.

[1] El Centre Nacional sobre Bandes és un projecte finançat de manera conjunta per dos organismes del Departament de Justícia dels EUA: l’Oficina de Justícia Juvenil i Prevenció de la Delinqüència i l’Oficina d’Assistència Judicial. La seva missió és oferir la informació i els recursos sobre grups a les jurisdiccions estatal, local i tribal. També lidera l’intercanvi d’informació, la formació i l’assistència tècnica a professionals i acadèmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Particularidades de las chicas en los grupos juveniles

Notes de seguretatDeixa un comentari

60_national_gangEl National Gang Center[1] de Estados Unidos publica semestralmente, desde el año 2012, un boletín con información sobre diferentes aspectos relacionados con los grupos juveniles o bandas criminales (gangs). El número de otoño de 2016 trata especialmente de las particularidades de las chicas en los grupos juveniles.

Por una parte, presenta algunos resultados de un estudio que pretendía mejorar la comprensión de las experiencias de las chicas involucradas en grupos juveniles, incluyendo sus razones para entrar o salir de los grupos, los papeles que juegan en ellos y las estrategias de desistimiento. Los autores de este estudio recomiendan cuatro acciones para dar apoyo a la tarea de ayudar a las chicas a desistir de la actividad criminal y a salir de los grupos:

  • Tener en cuenta cómo interconectan diferentes factores personales.
  • Entender que las chicas pueden estar atrincheradas en sus vidas dentro de la banda.
  • Proporcionar servicios a medida, como tener en cuenta las necesidades específicas que pueden tener las chicas embarazadas.
  • Trabajar con las fortalezas de las chicas.

Por otra parte, también se presenta una recopilación de programas que han demostrado su efectividad en la delincuencia femenina. El motivo de esta aproximación es que en los últimos 20 años ha aumentado el número de chicas que han pasado por el sistema de justicia juvenil, un sistema diseñado en su origen para trabajar con chicos y no con chicas. Así, mientras que la mayoría de factores de riesgo pueden ser parecidos para chicos y chicas, existen otros que son más específicos de ellas. En consecuencia, las especificidades de los caminos que han llevado a las chicas a tener conductas delictivas tendrían que suponer también oportunidades para llevar a cabo programas de tratamiento diferenciados.

Además de estas cuestiones relacionadas con la participación femenina en las bandas, el boletín contiene una recopilación de recursos vinculados al tráfico de personas y una aproximación a la ruptura del ciclo de la violencia entre bandas desde un doble punto de vista: el del Modelo Integral sobre Bandas y el del Modelo de Salud Pública para el tratamiento informado de hechos traumáticos.

[1] El Centro Nacional sobre Bandas es un proyecto financiado de forma conjunta por dos organismos del Departamento de Justicia de los Estados Unidos: la Oficina de Justicia Juvenil y Prevención de la Delincuencia y la Oficina de Asistencia Judicial. Su misión es ofrecer la información y los recursos sobre grupos a las jurisdicciones estatal, local y tribal. También lidera el intercambio de información, la formación y la asistencia técnica a profesionales y académicos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Les particularités des filles dans les bandes de jeunes

Notes de seguretatDeixa un comentari

60_national_gangDepuis 2012, le National Gang Center[1] des USA publie tous les semestres un bulletin informant sur différents traits liés aux bandes ou gangs de jeunes malfaiteurs. Le numéro de l’automne 2016 s’attache spécialement aux particularités des jeunes filles appartenant à ces gangs de jeunes.

Il présente d’une part certains résultats d’une étude qui visait à mieux comprendre le vécu des jeunes filles qui font partie de gangs de jeunes, en y donnant les raisons de leur incorporation ou de leur sortie du groupe, les rôles qu’elles y jouent et les stratégies de désistement. Les auteurs de cette étude recommandent quatre actions de soutien pour aider les jeunes filles à renoncer à l’activité criminelle et à quitter les groupes:

  • Tenir compte de la façon dont elles relient entre eux différents facteurs personnels.
  • Comprendre que la vie des jeunes filles peut être enracinée au sein de la bande.
  • Fournir des services sur mesure, en tenant par exemple compte des besoins spécifiques que peuvent avoir les jeunes filles enceintes.
  • Travailler sur les points forts des jeunes filles.

Il présente par ailleurs une liste de programmes qui ont démontré leur efficacité en matière de délinquance féminine. Cette approche s’explique du fait que le nombre de jeunes filles prises en charge par les systèmes de justice pour jeunes a augmenté ces vingt dernières années. Or, ce système a été conçu pour travailler auprès des garçons et non pas auprès des filles. Ainsi, alors que la plupart des facteurs de risque sont les mêmes pour garçons et filles, certains sont plus spécifiques aux filles. Par conséquent, les spécificités des chemins qui ont conduit les filles à adopter des conduites délictuelles devraient aussi contenir des opportunités permettant de conduire des programmes différenciés.

Outre ces questions associées à la participation féminine aux gangs, le bulletin propose une liste de ressources liées au trafic de personnes et une approche à la rupture du cycle de la violence entre bandes d’un double point de vue: celui du Modèle intégral relatif aux gangs et celui du Modèle de santé publique pour le traitement informé des événements traumatiques.

[1] Le Centre national est un  projet financé conjointement par deux organismes du département de Justice des États-Unis: l’Office de la Justice pour les jeunes et la prévention de la délinquance et l’Office d’Assistance judiciaire. Il a pour mission de fournir une information et des ressources au sujet des gangs aux juridictions étatiques, locales et tribales. Il pilote également l’échange d’information, la formation et l’assistance technique pour les professionnels et les universitaires.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Particularities of girls in youth groups

Notes de seguretatDeixa un comentari

60_national_gangThe NationalGangCenter[1] of the USA has published a bulletin since 2012 with information about different aspects related to youth groups or gangs. The autumn edition of 2016 focuses especially on the particularities of girls within youth groups.

On the one hand, some of the study’s findings aim to improve an understanding of the experiences of girls involved in youth groups, including their reasons for joining or leaving groups, the roles they play and what strategies are used to drop out. The authors of this study recommend four actions to support the task of helping girls to refrain from criminal activity and leave such groups:

  • Consider how different personal factors interconnect.
  • Understand that girls can become trapped within a gang.
  • Provide a tailored service, such as taking into account the specific needs that pregnant girls may have.
  • Work on the girls’ strong points.

Moreover, there is also a series of programmes which have been shown to be effective in dealing with female crime. The reason behind this approach is the increase in the number of girls facing the youth judicial system over the last twenty years, a system which was essentially designed with boys in mind rather than girls. Therefore, whereas most risk factors may be similar for both boys and girls, there are some which are more specific to girls. Consequently, the specific features of the routes which have led girls to get involved in criminal activity should also represent opportunities to carry out differential treatment programmes.

As well as questions related to female participation in gangs, the bulletin contains a review of resources connected to the traffic of people and an insight into the breakdown of the cycle of violence between gangs from a double viewpoint: that of the Integral Model concerning Bands and that of the The Public Healthcare model for the informed treatment of traumatic cases.

[1] The National Centre of Gangs is a project financed by two organisms of the US Justice Department: The Office of Youth Justice and Prevention of Crime and the Office of Judicial Support. Its mission is to offer information and resources concerning groups within state, local and tribal jurisdiction. It also elicits information exchange, training and technical support for professionals and academics.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Strategies focussing on countering violence in Kansas City

Notes de seguretatDeixa un comentari

Kansas City has consolidated its position as one of the cities with most violent crime among populations of its size in the United States (22 homicides, 2,500 crimes with violence and 1,645 thefts with violence for each 100,000 inhabitants). At the beginning of this decade, the Police Department received funding from the Justice Department to develop innovative strategies to combat violent crime. This financial support was used to apply two different and complementary strategies.

mo_-_kansas_city_policeFirst of all, they tried the Philadelphia foot patrol experiment from 2009. The experiment involved patrols using novice police officers in four specific areas identified as violent crime black spots. These officers were exempt from responding to any kind of service call. They did this for 90 days. Global results were positive: a 26% reduction in violent crime, without any noteworthy moving around. However, the reduction was not consistent over this period of time. Over the first six weeks, the drop in violent crime was 55%, whereas during the following weeks this trend did not continue as there was even a rise in crime. These results encourage the need for an insight into the existence of a period involving the expiry of the preventive capacity of foot patrols (a factor which Koper had previously worked on and which the Philadelphia experiment had also pointed out).

Later, in 2013 and 2014, the Police Department, along with the dean of the university, the district attorney, the town hall, the Probation office, an FBI representative and members of the town hall social services (united as a group called Alliance of Kansas City against Violence), applied a new strategy aimed at deterring potential violent criminals. The work procedure was the following:

  • Identify a specific violent crime area.
  • Create a work group to represent the different institutions involved.
  • Carry out research, with police support, to identify potential delinquents.
  • Warn possible offenders of the determination to respond to any criminal activity with firmness.
  • Offer support services (social) for whoever may need them.
  • Maintain a frequent and fluid line of communication to ensure that they know that they are being closely monitored.

The results of this second strategy were positive as far as homicides were concerned (a decrease of 26.5%) and quite insignificant in the case of assault (a 5% decrease). With time, the benefits faded, just as they did in the case of foot patrols.

The author of the article makes the following recommendations for the future:

  • Those in command must consider the importance of communication between the different actors as a vital prerequisite to obtain the desired results.
  • It is necessary to be clear about the time required for foot patrols and free these officers of other tasks.
  • Police on the beat must understand what their main role is: they must be seen and make contact with people.
  • Police on the beat must convey a double message with clarity:
    • Make hypothetical offenders aware of the fact that they are being watched.
    • Inform them that they are working with agencies which are willing to help them if they refrain from criminal activity.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Estratègies focalitzades contra la violència a Kansas City

Notes de seguretatDeixa un comentari

Kansas City s’ha consolidat com una de les ciutats amb més delinqüència violenta entre les que tenen les seves dimensions als Estats Units (22 homicidis, 2.500 delictes de lesions i 1.645 robatoris amb violència per cada 100.000 habitants). Al començament d’aquesta dècada, el Departament de Policia va rebre finançament del Departament de Justícia per desenvolupar estratègies innovadores per combatre la delinqüència violenta. Aquests fons van ser utilitzats per posar en marxa dues estratègies diferents i complementàries.

mo_-_kansas_city_policeEn primer lloc, van intentar replicar l’experiment de patrulla a peu de Filadèlfia de l’any 2009. L’experiment consistí a posar a patrullar parelles de policies novells a peu en quatre punts identificats com a punts negres de delinqüència violenta. Aquests policies estaven exempts de respondre cap tipus de trucada de servei. Ho van fer durant 90 dies. Els resultats globals van ser positius: un 26% de reducció de la delinqüència violenta, sense desplaçaments espacials perceptibles. Ara bé, la reducció no es va produir de manera lineal durant tot el temps. Les primeres sis setmanes de l’experiment, la reducció de la delinqüència violenta va ser del 55%, mentre que durant les setmanes posteriors aquest descens no només no va continuar, sinó que fins i tot es van experimentar repunts de delinqüència. Aquests resultats plantegen la necessitat d’aprofundir sobre l’existència d’un període de caducitat de la capacitat preventiva de la presència de les patrulles a peu (fet en el qual ja havia treballat Koper anys enrere i l’experiment de Filadèlfia també havia posat sobre la taula).

Posteriorment, els anys 2013 i 2014, el Departament de Policia, conjuntament amb el rector de la universitat, la Fiscalia, l’alcaldia, l’Oficina de Probation, un representant de l’FBI i els membres dels serveis socials de l’Ajuntament (units en un grup anomenat Aliança de Kansas City contra la Violència), van posar en marxa una nova estratègia adreçada a dissuadir els potencials delinqüents violents dels seus propòsits. El procediment de treball era el següent:

  • Identificar una problemàtica delinqüencial específica.
  • Crear un grup de treball amb representació de les diferents institucions implicades.
  • Dur a terme recerca, amb ajuda dels policies, per tal d’identificar potencials delinqüents.
  • Advertir els potencials infractors de la determinació de reprimir amb duresa qualsevol activitat criminal.
  • Oferir serveis (socials) de suport per a qui els necessités.
  • Mantenir una comunicació freqüent i fluïda per tal que tinguessin clar que eren objecte d’estreta vigilància.

Els resultats d’aquesta segona estratègia van ser positius en el cas dels homicidis (una reducció d’un 26,5%) i poc significatius en el dels delictes de lesions (una reducció del 5%). Amb el temps, els beneficis també van disminuir, de la mateixa manera que en el supòsit de les patrulles a peu.

Entre les recomanacions que els autors de l’article destaquen de cara al futur hi trobem:

  • Els comandaments han de tenir en compte la importància de la comunicació entre els diversos actors com a requisit indispensable per obtenir els resultats desitjats.
  • Cal tenir clar el temps que s’ha de dedicar a les patrulles a peu i alliberar els agents d’un altre tipus de tasques.
  • Els policies de carrer han d’entendre quin és el seu rol prioritari: han de ser vistos i entrar en contacte amb la gent.
  • Els policies de carrer han d’emetre el doble missatge amb claredat:
    • Fer saber als hipotètics infractors que són darrere seu.
    • Informar-los que treballen amb altres agències que estan disposades a ajudar-los si desisteixen de cometre delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estrategias focalizadas contra la violencia en Kansas City

Notes de seguretatDeixa un comentari

Kansas City se ha consolidado como una de las ciudades con más delincuencia violenta entre las que tienen dimensiones semejantes en Estados Unidos (22 homicidios, 2.500 delitos de lesiones y 1.645 robos con violencia por cada 100.000 habitantes). A principios de esta década, el Departamento de Policía recibió financiación del Departamento de Justicia para desarrollar estrategias innovadoras para combatir la delincuencia violenta. Esos fondos se utilizaron para poner en marcha dos estrategias diferentes y complementarias.

mo_-_kansas_city_policeEn primer lugar, intentaron replicar el experimento de patrulla a pie de Filadelfia del año 2009. El experimento consistió en poner a patrullar a parejas de policías noveles a pie en cuatro puntos identificados como puntos negros de delincuencia violenta. Estos policías estaban exentos de responder a ningún tipo de llamada de servicio. Lo hicieron durante 90 días. Los resultados globales fueron positivos: un 26% de reducción de la delincuencia violenta, sin desplazamientos espaciales perceptibles. Ahora bien, la reducción no se produjo de forma lineal durante todo el tiempo. En las primeras seis semanas del experimento, la reducción de la delincuencia violenta fue del 55%, mientras que durante las semanas posteriores este descenso no solo no continuó, sino que incluso se experimentaron repuntes de delincuencia. Estos resultados plantean la necesidad de profundizar sobre la existencia de un periodo de caducidad de la capacidad preventiva de la presencia de las patrullas a pie (hecho en el que ya había trabajado Koper años atrás y que el experimento de Filadelfia también había puesto sobre la mesa).

Posteriormente, en los años 2013 y 2014 el Departamento de Policía, junto con el rector de la Universidad, la Fiscalía, la alcaldía, la Oficina de Probation, un representante del FBI y los miembros de los servicios sociales del Ayuntamiento (unidos en un grupo denominado Alianza de Kansas City contra la Violencia), pusieron en marcha una nueva estrategia dirigida a disuadir a los potenciales delincuentes violentos de sus propósitos. El procedimiento de trabajo era el siguiente:

  • Identificar una problemática delincuencial específica.
  • Crear un grupo de trabajo con representación de las diferentes instituciones implicadas.
  • Llevar a cabo una investigación, con ayuda de los policías, para identificar a potenciales delincuentes.
  • Advertir a los potenciales infractores de la determinación de reprimir con dureza cualquier actividad criminal.
  • Ofrecer servicios (sociales) de apoyo para quien los necesitara.
  • Mantener una comunicación frecuente y fluida a fin de que tuvieran claro que eran objeto de estrecha vigilancia.

Los resultados de esta segunda estrategia fueron positivos en el caso de los homicidios (una reducción de un 26,5%) y poco significativos en el de los delitos de lesiones (una reducción del 5%). Con el tiempo, los beneficios también disminuyeron, de la misma manera que en el supuesto de las patrullas a pie.

Entre las recomendaciones que los autores del artículo destacan de cara al futuro encontramos:

  • Los mandos tienen que tener en cuenta la importancia de la comunicación entre los diversos actores como requisito indispensable para obtener los resultados deseados.
  • Hay que tener claro el tiempo que se tiene que dedicar a las patrullas a pie y liberar a los agentes de otro tipo de tareas.
  • Los policías de la calle tienen que entender cuál es su rol prioritario: tienen que ser vistos y entrar en contacto con la gente.
  • Los policías de la calle tienen que emitir el doble mensaje con claridad:
    • Hacer saber a los hipotéticos infractores que están detrás suyo.
    • Informarles de que trabajan con otras agencias que están dispuestas a ayudarles si desisten de cometer delitos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Des stratégies axées contre la violence à Kansas City

Notes de seguretatDeixa un comentari

Kansas City a confirmé sa place parmi les villes de sa taille affichant le plus de criminalité violente aux États-Unis (22 homicides, 2 500 délits avec coups et blessures et 1 645 vols avec violence pour 100 000 habitants). Au début de la présente décennie, le département de la Police a reçu un financement du département de la Justice pour mettre en place des stratégies novatrices contre la criminalité violente. Ce fonds a servi à mettre en œuvre deux stratégies différentes et complémentaires.

mo_-_kansas_city_policeLa première visait à reprendre l’expérience de patrouille à pied de Philadelphie de 2009. Cette expérience avait consisté à faire patrouiller des tandems de policiers débutants à pied dans quatre endroits identifiés comme points noirs de la criminalité violente. Ces policiers étaient exempts de l’obligation de répondre aux appels de service. Ils ont mené l’expérience pendant 90 jours. Les résultats globaux ont été positifs, avec 26 % de réduction de la criminalité violente, sans déplacements perceptibles dans l’espace. Toutefois, cette baisse n’a pas été soutenue dans le temps. Les six premières semaines de l’expérience, la réduction de la criminalité violente a été de 55 % puis, lors des semaines suivantes, non seulement cette baisse ne s’est pas poursuivie, mais on a même constaté un regain de criminalité. Ces résultats montrent qu’il faut approfondir sur l’existence d’une période de péremption de la capacité préventive de la présence des patrouilles à pied (phénomène sur lequel Koper avait déjà travaillé il y a plusieurs années et que l’expérience de Philadelphie avait remis sur le tapis).

Plus tard, en 2013 et 2014, le département de la Police, en association avec le recteur de l’université, le ministère public, la mairie, l’office de Probation, un représentant du FBI et les membres des services sociaux de la Ville (réunis dans un groupe baptisé Alliance de Kansas City contre la violence), ont mis en œuvre une nouvelle stratégie visant à dissuader les potentiels criminels violents de leurs intentions. La procédure de travail était la suivante :

  • Identifier une problématique de criminalité spécifique.
  • Créer un groupe de travail ayant des représentants dans les différentes institutions participantes.
  • Mener, à l’aide des policiers, une recherche pour identifier les criminels potentiels.
  • Prévenir les potentiels délinquants de la détermination prise de réprimer durement toute activité criminelle.
  • Offrir des services (sociaux) de soutien à qui pourrait en avoir besoin.
  • Maintenir une communication fréquente et fluide pour qu’ils sachent qu’ils sont l’objet d’une étroite surveillance.

Les résultats de cette seconde stratégie ont été positifs dans le cas des homicides (avec une réduction de 26,5 %) et peu significatifs dans celui des délits de coups et blessures (avec une réduction de 5 %). Avec le temps, les bénéfices ont là aussi diminué, de la même façon que pour les patrouilles à pied.

Voici quelques-unes des recommandations que les auteurs de l’article font pour l’avenir:

  • Les responsables doivent tenir compte de l’importance de la communication entre les différents acteurs, condition sine qua non pour obtenir les résultats souhaités.
  • Il faut déterminer clairement le temps à consacrer aux patrouilles à pied et libérer les agents de tout autre type de tâche.
  • Les policiers de rue doivent comprendre quel est leur rôle prioritaire: ils doivent être vus et entrer en contact avec les gens.
  • Les policiers de rue doivent envoyer leur double message avec clarté:
    • Faire savoir aux hypothétiques contrevenants qu’ils les ont à l’œil.
    • Les informer qu’ils travaillent avec d’autres agences disposées à les aider s’ils renoncent à commettre des délits.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Forta influència dels pares en l’opinió dels adolescents sobre la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha una impressió generalitzada que la confiança i el respecte envers la policia són extremament fràgils entre els joves. L’ús intensiu de l’espai públic i els seus contactes conflictius amb la policia en serien la causa (a més d’un antiautoritarisme propi de l’edat). Per tal de comprovar aquesta impressió, Sindall, McCarthy i Brunton-Smith han dut a terme un estudi a partir d’una mostra de 1.500 joves (de 10-15 anys) i els seus pares, en el marc de l’Enquesta de victimització d’Anglaterra dels anys 2010 a 2012.

50-walesL’estudi partia de dues premisses: a) que existeixen grans similituds en l’opinió que pares i fills tenen de la policia, i b) que els contactes dels joves amb la policia poden condicionar-ne l’opinió i que, en aquest sentit, si la policia tracta justament els ciutadans, els adolescents en tenen una opinió més favorable. De fet, hi ha molts estudis que identifiquen els grups entre els quals la policia rep una valoració més negativa com aquells que són objecte preferent i freqüent de l’atenció de la policia (joves, minories, rodamóns i pobres en general).

Els resultats d’aquest treball mostren que els joves d’entre 10 i 15 anys a Anglaterra i Gal·les tenen majoritàriament una opinió favorable de la policia (53%), només un 5% en té una opinió obertament negativa i un 42% en té una opinió neutra. En general, independentment de les característiques individuals dels joves i de l’entorn on viuen, hi ha una alta correspondència entre el punt de vista dels pares i el dels fills. Els que porten una vida amb poques connexions amb els pares i l’escola tenen un nivell de cinisme més gran i relativitzen les virtuts de la policia. Les noies hi confien més que els nois, i l’augment de l’edat implica una reducció de la confiança de 20 punts per cada increment anual. El contacte amb la policia no afecta l’opinió que en tenen quan és positiu, però sí que ho fa quan és negatiu, perquè en disminueix la valoració.

La influència dels pares en l’opinió dels fills sobre la policia és més alta a les zones on la policia és molt visible i més feble a les zones on la policia pràcticament no té presència. Els fills de pares casats i els que valoren el lloc on viuen com una bona zona per viure-hi tenen una opinió millor sobre la policia.

Els autors del treball adverteixen que el fet que la majoria dels joves entrevistats ho fossin en presència d’algun dels seus pares (el 88% dels que tenien 10 anys i el 63% dels que en tenien 15) pot haver esbiaixat els resultats, ja que és possible que els joves intentessin dir allò que creien que esperava el progenitor present.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Forte influence des parents sur l’opinion que les adolescents ont de la police

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’impression que la confiance et le respect envers la police sont extrêmement fragiles chez les jeunes est généralisée. L’utilisation intensive qu’ils font de l’espace public et leurs contacts conflictuels avec la police en seraient la cause (outre un rejet de l’autorité propre à leur âge). Pour vérifier cette impression, Sindall, McCarthy et Brunton-Smith ont mené une étude auprès d’un échantillon de 1 500 jeunes (de 10-15 ans) et leurs parents, dans le cadre de l’Enquête de victimation d’Angleterre sur les années 2010 à 2102.

50-walesL’étude partait de deux prémisses : a) il y a de grandes ressemblances dans l’opinion que parents et enfants ont de la police, et b) les contacts des jeunes avec la police peuvent conditionner leur opinion et, en ce sens, si la police traite les citoyens de façon juste, les adolescents en ont une opinion plus favorable. De fait, de nombreuses études constatent que les groupes chez lesquels le jugement porté sur la police est le plus négatif sont ceux qui sont l’objet préférentiel et fréquent de l’attention de la police (jeunes, minorités, vagabonds et pauvres en général).

Les résultats de ce travail montrent qu’en Angleterre et au Pays de Galles, les jeunes de 10 à 15 ans ont majoritairement une opinion favorable de la police (53 %), que seuls 5 % en ont une opinion ouvertement négative et que 42 % sont neutres. En général, indépendamment des caractéristiques individuelles des jeunes et de leur environnement, on observe une correspondance élevée entre le point de vue des parents et de leurs enfants. Ceux qui ont peu de rapports avec leurs parents et avec l’école se montrent plus cyniques et relativisent les qualités de la police. Les filles lui font plus confiance que les garçons et l’augmentation de l’âge se traduit par une réduction de la confiance de 20 points par année gagnée. Le contact avec la police ne fait pas changer d’opinion lorsque ce contact est positif, mais il en fait changer –dans le sens d’une perte d’estime– lorsqu’il est négatif.

L’influence des parents sur l’opinion que les enfants ont de la police est plus importante dans les secteurs où la police est très visible et plus faible là où la police ne se montre pratiquement pas. Les enfants de parents mariés et ceux qui estiment que l’endroit où ils vivent est un bon endroit où habiter ont une meilleure opinion de la police.

Les auteurs de ces travaux préviennent que le fait que la plupart des jeunes sondés l’ont été en présence de l’un ou l’autre de leurs parents (88 % de ceux qui avaient 10 ans et 63 % de ceux qui en avaient 15) peut avoir biaisé les résultats, puisqu’il est possible que les enfants aient essayé de dire ce qu’ils pensaient que leur parent présent voulait entendre.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English