Hi ha una impressió generalitzada que la confiança i el respecte envers la policia són extremament fràgils entre els joves. L’ús intensiu de l’espai públic i els seus contactes conflictius amb la policia en serien la causa (a més d’un antiautoritarisme propi de l’edat). Per tal de comprovar aquesta impressió, Sindall, McCarthy i Brunton-Smith han dut a terme un estudi a partir d’una mostra de 1.500 joves (de 10-15 anys) i els seus pares, en el marc de l’Enquesta de victimització d’Anglaterra dels anys 2010 a 2012.

L’estudi partia de dues premisses: a) que existeixen grans similituds en l’opinió que pares i fills tenen de la policia, i b) que els contactes dels joves amb la policia poden condicionar-ne l’opinió i que, en aquest sentit, si la policia tracta justament els ciutadans, els adolescents en tenen una opinió més favorable. De fet, hi ha molts estudis que identifiquen els grups entre els quals la policia rep una valoració més negativa com aquells que són objecte preferent i freqüent de l’atenció de la policia (joves, minories, rodamóns i pobres en general).

Els resultats d’aquest treball mostren que els joves d’entre 10 i 15 anys a Anglaterra i Gal·les tenen majoritàriament una opinió favorable de la policia (53%), només un 5% en té una opinió obertament negativa i un 42% en té una opinió neutra. En general, independentment de les característiques individuals dels joves i de l’entorn on viuen, hi ha una alta correspondència entre el punt de vista dels pares i el dels fills. Els que porten una vida amb poques connexions amb els pares i l’escola tenen un nivell de cinisme més gran i relativitzen les virtuts de la policia. Les noies hi confien més que els nois, i l’augment de l’edat implica una reducció de la confiança de 20 punts per cada increment anual. El contacte amb la policia no afecta l’opinió que en tenen quan és positiu, però sí que ho fa quan és negatiu, perquè en disminueix la valoració.

La influència dels pares en l’opinió dels fills sobre la policia és més alta a les zones on la policia és molt visible i més feble a les zones on la policia pràcticament no té presència. Els fills de pares casats i els que valoren el lloc on viuen com una bona zona per viure-hi tenen una opinió millor sobre la policia.

Els autors del treball adverteixen que el fet que la majoria dels joves entrevistats ho fossin en presència d’algun dels seus pares (el 88% dels que tenien 10 anys i el 63% dels que en tenien 15) pot haver esbiaixat els resultats, ja que és possible que els joves intentessin dir allò que creien que esperava el progenitor present.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français