El món es troba en un moment decisiu. Les economies il·lícites —des del tràfic de drogues fins als delictes cibernètics o les falsificacions — estan creixent i adaptant-se a una velocitat que desafia governs, institucions i comunitats. Lluny de ser un fenomen marginal, el crim organitzat s’ha convertit en una força que erosiona la democràcia, posa en risc la sobirania dels estats i amenaça la pau i la seguretat internacionals.

En aquest context, l’Índex Global de Crim Organitzat esdevé molt més que una eina de mesura: és un mirall que reflecteix tendències profundes dins dels estats i del sistema internacional. I la seva tercera edició ens permet, per primer cop, seguir l’evolució d’aquests fenòmens al llarg de cinc anys.
Les dades de l’edició d’enguany mostren canvis clau en l’economia criminal global. Un d’ells és l’ascens imparable de les drogues sintètiques i de la cocaïna, que dominen cada vegada més els mercats. Aquest creixement respon a actors criminals capaços d’adaptar-se ràpidament a:
- els gustos canviants dels consumidors,
- les millores tecnològiques en la producció,
- i unes xarxes de tràfic més interconnectades que mai.
L’Índex detecta un augment accelerat de les formes de criminalitat no violentes, com ara:
- els delictes financers,
- el frau i les estafes digitals,
- els delictes ciberdependents.
Aquestes activitats, cada cop més integrades en els sistemes financers i digitals transnacionals, no necessiten violència per causar danys enormes. Empreses, governs i ciutadans n’acaben pagant el preu.
Un altre exemple és la falsificació, que creix arreu alimentada per la inflació, la inestabilitat laboral i les tensions comercials. Quan els ingressos baixen, la demanda de productes falsos tendeix a augmentar.
L’Índex també revela que els actors criminals vinculats a l’Estat continuen sent els més prevalents. Tanmateix, són els actors estrangers els que experimenten el creixement global més pronunciat. Això confirma que el crim organitzat és més mòbil, flexible i transnacional que mai.
A més, el sector privat —sigui de manera voluntària o per negligència— té un paper creixent com a facilitador del crim, especialment en àmbits com la logística, les finances o la tecnologia.
Tot i que molts mercats criminals estan en expansió, les puntuacions de resiliència dels estats s’han estancat. Un exemple clar és la cooperació internacional: tradicionalment, un punt fort, però ara debilitada per un sistema global més polaritzat i una retirada del multilateralisme.
És un senyal alarmant, especialment en el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.
Malgrat aquest panorama complex, les dades també ofereixen un missatge d’esperança. L’Índex demostra que reforçar elements clau de resiliència pot:
- reduir la influència dels actors criminals,
- transformar comunitats senceres,
- i orientar societats cap a trajectòries més positives.
L’Índex no és només un diagnòstic: és una eina de solucions. Assenyala vulnerabilitats, però també mostra camins de reforma, enfortiment institucional i empoderament de la societat civil.
En definitiva, l’Índex ofereix una base d’evidència compartida perquè governs, responsables polítics, ONG i actors internacionals puguin convertir el coneixement en polítiques i la urgència en acció. En un moment en què el crim organitzat evoluciona més ràpid que mai, aquesta mirada global i comparativa és essencial per orientar les decisions del futur.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français








