Augmenten un 275% les estafes en línia durant la campanya de compres de Nadal

FRAUD ALERTUn cop ja han passat les ofertes comercials del Black Friday i el Cyber Monday de finals de l’any 2019, l’empresa Adobe Digital Insights analitza les causes per les quals s’ha tornat a batre novament el rècord de compres registrades en línia. Segons dades dels consumidors nord-americans, s’han invertit 7.500 milions de dòlars en compres en línia durant el Black Friday. Però és que el Cyber Monday ​​les xifres encara són més elevades, prop dels 30.000 milions de dòlars de despesa.

En tot aquest ambient de compres nadalenques, algunes de les ofertes són tan bones que semblen mentida. Una promoció per correu electrònic, per exemple, oferia descomptes del 80% en ulleres de sol de marques de disseny. És una oferta difícil de resistir i per adquirir-les només calia fer clic a l’enllaç. Però era una estafa. El correu electrònic, el lloc web, els enllaços… tot era fals. I això només és un exemple. Aquest tipus de frau ara està tan estès que els experts fins i tot aconsellen evitar fer clic en els enllaços dels correus electrònics.

En un nou informe publicat el 26 de novembre de 2019, els investigadors de la firma líder en ciberseguretat Check Point alertaven del creixent risc de ciberdelinqüència durant la temporada de Nadal, i concloïen que caldria modificar la forma en què comprem en línia.

El novembre de 2018, segons exposen els investigadors, es va produir un augment significatiu dels correus electrònics de phishing (pesca de credencials). Un any després, la situació ha empitjorat quantitativament. Quan Check Point va preparar el seu informe a mitjans de novembre del 2019, fins i tot abans del pic del Black Friday i el Cyber ​​Monday, l’ús d’URL de phishing en compres al detall va augmentar més del doble, fins a un 233%. Una setmana després de les festes de Nadal, havia augmentat fins al 275%. Només cal observar que l’any 2018 hi va haver una expansió enorme dels correus electrònics de phishing durant la temporada de Nadal, però l’any 2019 n’hi ha hagut pràcticament tres vegades més.

La despesa total en la temporada de compres de Nadal del 2019 als EUA se xifra en 144 mil milions de dòlars, cosa que representa una pujada del 14% respecte de l’any 2018. I aquest nivell de despesa es va produir entre finals de novembre i les festes de Nadal. D’aquestes dades, uns 30.000 milions de dòlars es van gastar el dia del Cyber Monday. Per tant, es tracta d’un autèntic filó de cara a l’actuació dels ciberdelinqüents.

Els investigadors alerten que és molt fàcil incloure les estafes entremig de correus falsos, missatges de text i publicacions en xarxes socials. En aquest context, afegeix Check Point, és molt fàcil obtenir les numeracions de les targetes de crèdit o directament cobrar els diners mitjançant PayPal sense enviar mai la suposada mercaderia comprada. I aquesta facilitat comença amb la creació d’un domini semblant prou plausible com per enganyar els consumidors. Molts apareixen com a llocs HTTPS segurs, i carreguen una llarga cadena d’URL amb text legítim.

Algunes campanyes d’ofertes falses s’envien per correu electrònic a milers de possibles consumidors d’ordinadors infectats que actuen com a bots, per enviar els correus electrònics des de diverses ubicacions del món, obviant així els filtres de correu brossa. Els investigadors recorden que només durant els darrers sis mesos de l’any 2019 es van registrar més de 1.700 dominis similars a l’oficial d’Amazon.

Enllaços d’interès:

https://www.ooda.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com es pot millorar l’activitat policial al web fosc?

DARKNETA mesura que es desenvolupen més activitats de la vida diària a la xarxa, els delinqüents i l’activitat criminal també hi són presents. Amb l’arribada del web fosc, els delinqüents poden dur a terme les seves activitats de maneres difícils de descobrir, supervisar i investigar pels agents de l’ordre.

El web fosc proporciona anonimat i xifratge, cosa que complica significativament el procés d’identificació de sospitosos i la recopilació de proves. Per entendre millor aquests reptes, la Corporació RAND i el Fòrum Executiu de Recerca de la Policia (PERF), en nom de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ) del Departament de Justícia dels Estats Units, van convocar un taller per reunir un grup divers de professionals i investigadors per identificar amb la màxima prioritat els problemes i les solucions potencials relacionades amb l’evidència del web fosc. L’atenció es va centrar a desenvolupar una agenda de recerca i desenvolupament que millori la capacitat de comprensió i investigació de les activitats il·lícites del web fosc. Els participants del taller van identificar 46 solucions o necessitats potencials, que inclouen millorar la formació de les policies, compartir informació amb totes les jurisdiccions i investigar les llacunes i mancances de les lleis actuals relacionades amb les cerques al web fosc.

Principals conclusions

  • Pot tenir un impacte més gran la millora de la formació dels professionals i l’intercanvi d’informació.
  • Hi ha un desconeixement sobre què és el web fosc i com se n’aprofiten els delinqüents.
  • Els policies que investiguen sovint passen per alt elements físics indicatius de les activitats del web fosc quan recopilen proves durant una investigació criminal. Aquests elements poden incloure notes que identifiquin carteres de criptomonedes, claus de xifratge o adreces de web foscos.
  • L’anonimat i el xifratge associat a les activitats del web fosc fan que sigui molt més difícil per als investigadors demostrar que s’ha comès un delicte.

Recomanacions

  • Invertir en formació a tots els nivells, des dels professionals més joves fins als oficials de més rang. Els nivells més bàsics han de saber quins elements quotidians poden ser rellevants per a una investigació i els nivells superiors han de garantir que les competències i els coneixements necessaris s’incloguin en els currículums de formació d’oficials i investigadors.
  • Invertir en millorar l’intercanvi d’informació entre agències, tant als Estats Units com internacionalment.
  • Examinar els avantatges d’invertir més en estructures d’organització creuada, per així facilitar la cooperació i l’intercanvi d’informació.
  • Animar les organitzacions a desenvolupar nous estàndards de proves d’eines forenses que s’utilitzin per recopilar proves en ordinadors que facin servir programari del web fosc.
  • Fer recerca sobre la modernització de les lleis associades a la inspecció d’elements transmesos a través del correu electrònic dels EUA i serveis similars.
  • Fer investigacions sobre la naturalesa cada cop més interconnectada del crim i dels delinqüents per assegurar-se que les policies poden centrar-se tant en la punta més visible de l’iceberg (és a dir, el delicte tradicional) com en la porció de l’iceberg menys visible però extremadament important (és a dir, el delicte electrònic), que pot afectar la salut i el benestar de la societat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La xifra negra del delicte a l’Argentina

Policia_Metropolitana_-_Buenos_Aires_-_ArgentinaTots els països aboquen molts esforços per entendre les tendències i patrons de l’activitat delictiva. La principal font d’informació sobre violències i delictes en què es basen les polítiques públiques de seguretat prové de les denúncies dels ciutadans. Però a l’Argentina hi ha una gran preocupació sobre la fiabilitat d’aquestes estadístiques.

Això és a causa que només una petita part dels delictes comesos són coneguts i registrats per les autoritats. I és que és sabut que, per diferents motius, no tots els delictes queden registrats en les estadístiques criminals.

Coneixem com a “xifra negra” del delicte tots aquells delictes comesos però que per diversos motius no són registrats per les autoritats. Per tant, les autoritats estan lluny de conèixer la fotografia completa de l’activitat delictiva. I aquest problema és particularment greu en països amb nivells inferiors de desenvolupament, ja que presenten les taxes més baixes de denúncia.

Si bé existeix una xifra negra associada a cada tipus de delicte i a cada context, es pot afirmar que una mitjana de gairebé el 70% dels delictes no es denuncien. Aquesta xifra pot arribar al 90% per a certs tipus de delictes, com serien aquells d’alta prevalença com ara els delictes menors contra la propietat, els de violència de gènere, violència domèstica i els relacionats amb la corrupció i el narcotràfic.

A l’Argentina no es denuncia el 62,6% dels delictes. Això té profundes implicacions en el disseny de les polítiques públiques orientades a la prevenció i el control del delicte. D’aquí la importància que pren la realització d’enquestes de victimització.

Si s’analitzen les taxes de no denúncia per tipus de delicte, s’observa amb claredat una forta associació entre el tipus de delicte i el nivell de xifra negra. Mentre que en els casos de robatori de vehicles la xifra negra és inferior al 20%, la resta de delictes té una xifra negra superior al 50%.

Els motius per fer una denúncia es relacionen amb l’expectativa que el delinqüent sigui castigat, la reparació del dany o la recuperació dels béns sostrets.

La principal raó per la qual les persones no denuncien és la desconfiança en les autoritats respecte a la seva capacitat per resoldre el problema (34,6%), perquè prefereixen resoldre aquest problema pel seu compte (24,6%), perquè atribueixen poca importància a allò que ha passat (20,5%), per la manca de proves (14,7%) i pel temor a represàlies o la vergonya (5,5%). Hi ha un 6,4% de les persones consultades que diu que no ha denunciat per desconeixement o dificultat per fer la denúncia.

Si es tenen en compte aquestes motivacions, es comprèn que les víctimes per sostracció de béns d’alt valor econòmic –com els vehicles– tenen més predisposició a generar accions formals per restituir o recuperar el bé sostret. A més, en cas de disposar d’assegurança, la denúncia és un requisit formal per recuperar el bé sostret.

Les víctimes dels delictes considerats menys greus o amb menys probabilitats de reparació del dany –furt personal–, o que per diferents motius generalment no són reportats a l’autoritat –amenaces, suborn, ofenses sexuals, etc.–, tenen menys predisposició a denunciar el delicte.

Menys de la meitat (46,6%) de les persones que presenten la denúncia estan satisfetes o molt satisfetes amb la manera en què l’autoritat competent la va gestionar.

http://www.seguridadciudadana.org.ar/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extorsió, violència i crim organitzat a Llatinoamèrica

Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

  • Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
  • Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
  • Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
  • Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
  • Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
  • Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
  • Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
  • Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Punts calents del crim organitzat a l’oest dels Balcans

Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.

L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:

  1. La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
  2. Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
  3. La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
    • En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
    • En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.

A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.

Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:

  • Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
  • Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
  • Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
  • Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
  • Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
  • Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
  • Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
  • Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
  • Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
  • Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
  • Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
  • Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.

L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.

[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cap a un futur sense delictes?

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: Continua el descens dels delictes, però augmenta la inseguretat

Reichstag BerlinA Alemanya, s’acaben de publicar, gairebé simultàniament, les estadístiques policials[1] i una enquesta de victimització d’àmbit federal.[2] Crida l’atenció que, mentre els delictes s’han reduït un 3,6% (350.000 menys que l’any anterior), les persones que se senten poc o molt insegures han passat d’un 17,3% l’any 2012 (l’enquesta federal de victimització anterior) a un 21,5%. La diferència temporal de les dues dades anteriors no explica aquestes diferències, ja que el delicte està en una fase de descens moderat però constant els darrers anys (des del 2012, el nombre s’ha reduït en més de mig milió de casos). Possiblement, un dels factors que sustenta aquest descens de la seguretat subjectiva estigui relacionat amb la presència del terrorisme (que fa sentir insegura més d’un 20% de la població), que no apareixia a l’enquesta anterior del 2012. Aquest increment de la inseguretat es produeix de manera similar a la immensa majoria dels länder.

Els àmbits que més afecten la sensació de seguretat dels entrevistats són el robatori a domicili (un 24% temen ser objecte d’aquest delicte), el robatori amb violència (20,9%) i la violència sexual (22,2% dones).

Els delictes contra les persones es redueixen un 3,9%. Malgrat que l’homicidi i les seves variants augmenten prop del 4 % i els delictes de lesions dolosos augmenten molt lleugerament,  la reducció més gran dels delictes contra la llibertat sexual ho compensa a bastament (disminueix per sobre d’un 10%). El que ells anomenen “criminalitat de carrer” (Straβenkriminalität), que constitueix la categoria més nombrosa de delictes, experimenta un descens del 8%. També la delinqüència econòmica en general (furts en general, de bicicletes, de vehicles i camions, de motos). Fins i tot els tan temuts robatoris a domicili presenten una reducció del 16,3%, fruit de les diverses metodologies emprades a prevenir-los (entre elles, la predictive policing). Fins i tot, les estafes i els fraus experimenten un lleu descens.

La taxa de denúncia se situa entre el 35 i el 40%, amb excepció dels casos de phishing i pharming, que reflecteixen nivells de denúncia molt més baixos (prop del 10%). Entre les raons per denunciar un delicte figura en primer lloc l’obligatorietat (moral) de denunciar qualsevol delicte, així com el desig que un fet així no torni a passar o que el o la culpable siguis castigats.

El nombre de persones detingudes ha baixat un 2,9 en relació amb l’any anterior (2.051.266 el 2017), un 65,46% dels quals tenien la nacionalitat alemanya i un 34,53% eren estrangers.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/pks_node.html

[2] Vid. https://www.bka.de/DE/UnsereAufgaben/Forschung/ForschungsprojekteUndErgebnisse/Sicherheitsstudie/sicherheitsstudie_node.html

_____

Esta entrada en español / This post  in English / Post en français