Sentència pionera a França contra les identificacions policials basades en perfils ètnics

Els fets es remunten a la tardor del 2011 a la ciutat de Lió. Dos estudiants universitaris, Nadir i Armel, estaven asseguts a la terrassa d’un restaurant quan un cotxe de policia es va aturar i, entre totes les persones presents, els agents van identificar només els dos estudiants. El motiu: ells eren els únics que no eren blancs.

En Nadir i l’Armel van afegir-se a una denúncia de 13 joves d’origen africà i nord-africà per identificació policial per motiu d’aparença. El 9 de novembre de 2016, el tribunal els ha donat la raó. Per primer cop a França, un jutge ha dictaminat que “un control d’identitat que es basi en les característiques físiques associades a un origen real o suposat, sense cap justificació objectiva prèvia, és discriminatori”. Però l’altra gran novetat és que el tribunal també ha precisat la manera com la discriminació ha de ser provada, de manera que a partir d’ara la càrrega de la prova correspondrà a la policia. El denunciant haurà d’aportar elements que permetin presumir l’existència de discriminació, com per exemple l’atestat d’un testimoni dels fets. Llavors és la policia qui haurà de demostrar o bé l’absència de discriminació, o bé una diferència de tractament justificada per elements objectius.

A Espanya, l’únic antecedent judicial que existeix és el cas del 1992 de Rosalind Williams, de nacionalitat espanyola i nascuda als Estats Units, que va denunciar una identificació policial motivada exclusivament pel seu color de pell. Mentre que al 2001 el Tribunal Constitucional va respondre que l’aparença física o racial podia justificar una identificació policial, al 2009 el Comitè de Drets Humans de l’ONU va donar la raó a la denunciant, en dictaminar que la policia no pot fer diferències a partir del color de la pell.

Les identificacions basades en perfils ètnics tenen lloc quan la policia es centra desproporcionadament en determinades persones a causa del seu origen racial, ètnic, religiós o nacional, ja sigui real o en aparença, en lloc de fer-ho per motius de sospita objectius i raonables. Un informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals assenyala que les identificacions per perfil ètnic no només són discriminatòries, sinó que també deterioren la relació policia-ciutadania i, per consegüent, perjudiquen la tasca de la policia, que necessita la confiança i la cooperació ciutadanes.

Tal com evidencien diversos estudis de la fundació Open Society, a França l’ús del perfil ètnic en les identificacions afecta principalment homes joves d’origen àrab o africà. Però la policia francesa no és l’única: les identificacions basades en perfils ètnics són habituals a tot Europa occidental i a bona part del món. Ni Catalunya ni Espanya en són una excepció. Al 2008 una prova pilot que es va dur a terme a la ciutat de Girona dins el projecte europeu STEPSS va evidenciar que la policia identificava desproporcionadament alguns grups segons l’edat (joves), el gènere (homes), l’etnicitat i la nacionalitat, especialment al col·lectiu d’aparença nord-africana i nacionalitat marroquina. Al 2013 un altre estudi de la Universitat de València sobre identificacions policials constatava la utilització del perfil ètnic per part de les forces i cossos de seguretat. A Espanya, algunes policies han iniciat reformes per tal de reduir aquest tipus d’identificacions. A l’informe Identificaciones policiales eficaces e imparciales se’n poden llegir els resultats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s