Europol demande l’aide des citoyens

L’identification et la libération des victimes dans le cadre de la lutte contre l’exploitation sexuelle des enfants en ligne est l’une des priorités opérationnelles d’Europol. Pour atteindre cet objectif, Europol a mis en place une initiative dans le cadre de laquelle il est demandé à la population d’aider à identifier des victimes de pornographie infantile. Logiquement, elle n’a pas à le faire de manière directe mais à travers des petits détails. Une page web a été publiée sous le slogan Stop child abuse, trace an object (Arrêtez l’abus d’enfants, suivez un objet), montrant des objets qui apparaissent sur des photographies obtenues de délits sexuels subis par des enfants. Le but est de faire en sorte que les gens qui voient ces objets parviennent à les identifier et, grâce aux renseignements collectés, contribuent à aider Europol à en déterminer l’origine ou la provenance.

stop-child-abuse-logoCette initiative s’appuie sur le fait qu’au cours de deux enquêtes précédentes, on a pu identifier deux victimes à partir d’emballages alimentaires et de containers à ordures qui apparaissaient en fond sur des images à contenu sexuel.

Le 1er juin 2017 a été publié une première série de vingt objets issus de fragments de photographies où l’on peut voir, entre autres éléments, des sacs, des chaussures, des paysages, des bouteilles… Pour chaque objet, il y a une information associée, avec quelques indications sur le type d’objet et des questions plus précises ou plus génériques sur l’identification qu’on peut en faire, sur leur localisation ou sur l’endroit où l’on peut vendre ou acheter certains produits. Les images peuvent aussi être partagées sur les réseaux sociaux.

Les renseignements que donnent les gens peuvent être anonymes et lorsqu’Europol constate qu’un objet a bien été identifié ou localisé à un endroit précis, l’information est transmise aux autorités policières compétentes du pays concerné.

La qualité des images varie considérablement et, selon le cas, les objets sont plus ou moins faciles à identifier. La série d’images publiées changera périodiquement.

 

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

 

 

 

Europol pide ayuda a la ciudadanía

La identificación y el rescate de las víctimas en el marco de la lucha contra la explotación sexual de menores online es una de las prioridades operacionales de Europol. Para conseguir este objetivo, Europol ha puesto en marcha una iniciativa en que solicita a los ciudadanos que ayuden a identificar a víctimas de pornografía infantil. Lógicamente no lo hace de forma directa, sino a través de pequeños detalles. Bajo el lema “Stop child abuse, trace an object” (‘Para el abuso de menores, sigue un objeto’), han publicado una página web en que se muestran objetos que aparecen en fotografías obtenidas de delitos sexuales sufridos por menores. La intención es que los ciudadanos que vean estos objetos puedan llegar a identificarlos y, con la información recogida, se pueda ayudar a Europol a identificar su origen o la procedencia.

Stop Child Abuse. Trace and Object

La motivación es que en dos investigaciones anteriores se ha podido identificar a dos víctimas a partir de envoltorios de comida y de contenedores de basuras, que aparecían como fondo en estas imágenes con contenido sexual.

El 1 de junio de 2017 se ha publicado el primer conjunto de veinte objetos, que forman parte de fragmentos de fotografías en que se pueden ver bolsos, zapatos, paisajes, botellas u otros elementos. Para cada objeto, hay una información asociada, con alguna indicación sobre el tipo de objeto y preguntas más concretas o más genéricas sobre la identificación que se puede hacer, sobre su localización o dónde se pueden vender o comprar determinados productos. Las imágenes se pueden compartir también en las redes sociales.

La información que da el ciudadano puede ser anónima, y cuando Europol confirme que un objeto ha sido identificado o localizado en un lugar concreto, transmitirá la información a las autoridades policiales competentes del país en cuestión.

La calidad de las imágenes varía mucho y, en algunos casos, los objetos pueden resultar más fáciles de identificar que en otros. El conjunto de imágenes publicadas irá cambiando periódicamente.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

 

Prioritats de la Unió Europea en la lluita contra la delinqüència greu

Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017El Consell de Justícia i Afers d’Interior de la Unió Europea va aprovar en la reunió del 18 de maig de 2017 les prioritats de la UE en la lluita contra la delinqüència internacional organitzada i greu entre el 2018 i el 2021.

Aquestes prioritats són combatre o dificultar l’acció delictiva (organitzada en la majoria dels casos) en deu àmbits delictius:

  1. La ciberdelinqüència, tant pel que fa als atacs informàtics, com a la pederàstia i els pagaments realitzats amb mitjans fraudulents o duplicats.
  2. El tràfic i la producció de drogues i substàncies estupefaents, amb línies d’acció diferent per a les grans xarxes de tràfic de cànnabis, cocaïna i heroïna; les xarxes de distribució interna de la UE, i la producció de drogues de síntesi i noves substàncies psicotròpiques.
  3. Els grups organitzats que faciliten la immigració il·legal.
  4. La delinqüència organitzada contra la propietat, especialment la que té gran mobilitat per la UE.
  5. El tràfic d’éssers humans destinat a l’explotació, tant sexual com laboral, i el tràfic de menors.
  6. El frau en els impostos especials i el frau intracomunitari.
  7. El tràfic, la distribució i l’ús il·lícit d’armes de foc.
  8. Els delictes contra el medi ambient.
  9. Les operacions financeres delictives i el blanqueig de diners, per facilitar la recuperació d’actius.
  10. El frau documental.

Malgrat que el terrorisme no forma part explícita de cap d’aquestes prioritats, sí que s’esmenta que cal tenir en compte les amenaces derivades dels vincles entre alguns grups de delinqüència organitzada.

Les prioritats s’executen per mitjà de plans estratègics plurianuals i de plans d’acció operatius, un o més en funció de cada prioritat, i implantats anualment. El Comitè Permanent de Seguretat Interior ha de fer el seguiment de les mesures implantades en relació amb aquestes prioritats. També es preveuen mecanismes d’avaluació independent i valoracions dels resultats dels diferents plans d’acció. Igualment, s’incorpora la possibilitat que el 2019 l’Europol presenti al Consell un informe provisional sobre noves amenaces que puguin afectar aquestes prioritats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

European Union priorities in the fight against serious crime

 Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017The Council of Justice and Interior Affairs of the European Union passed in the reunion of the 18 may 2017 the priorities of the EU in the fight against international organised and serious crime from 2018 to 2021.

These priorities are to fight and hinder criminal activity (organised in most cases) in ten specific criminal areas:

  1. Cybercrime, including cyber-attacks, paedophilia and payments made using duplicates or other fraudulent methods.
  2. Trafficking and production of drugs and narcotic drugs, with a series of actions against the traffic of cannabis, cocaine and heroin; internal distribution networks in the EU, and the production of synthetic drugs and new psychoactive drugs.
  3. Organised gangs which facilitate illegal immigration.
  4. Organised crime against property, especially when it is very mobile around the EU.
  5. The traffic of human beings for exploitation purposes, whether sexual or as labour, and the traffic of minors.
  6. Fraud involving special taxes or intracommunity fraud.
  7. Traffic, distribution and illegal use of weapons.
  8. Crime against the environment.
  9. Criminal financial operations and money laundering, to recover assets.
  10. Document fraud.

Although terrorism is not an explicit part of any of these priorities, it is stated that threats due to links with some groups of organised crime must be taken into consideration.

These priorities are executed via long-term strategies and operational plans of action, one or more in accordance with each priority, and carried out annually. The Permanent Committee of Interior Security must apply follow-up measures in accordance with each of these priorities. Mechanisms of independent assessment and assessment of results of the different plans of action are also predicted. Also, there is the possibility that in 2019 Europol will present a provisional report to the Council about new threats which may affect these priorities.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

 

 

Priorités de l’Union européenne pour la lutte contre la grande criminalité

Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017Le Conseil Justice et Affaires intérieures de l’Union européenne a approuvé, au cours de la réunion du 18 mai 2017, les priorités de l’UE pour la lutte contre la grande criminalité internationale organisée entre 2018 et 2021.

Ces priorités visent à combattre ou perturber la criminalité (organisée dans la plupart des cas) dans dix domaines distincts :

  1. La cybercriminalité, qu’il s’agisse d’attaques informatiques, de pédopornographie ou de contrefaçon de moyens de paiement et fraudes aux cartes de paiement à grande échelle.
  2. Le trafic et la production de drogues et stupéfiants avec des plans d’action contre les grands réseaux de trafic de cannabis, cocaïne et héroïne ; les réseaux de distribution sur les marchés de l’UE et la production de drogues de synthèse et nouvelles substances psychoactives.
  3. Les groupes organisés qui favorisent l’immigration clandestine.
  4. La criminalité organisée contre les biens, dont les groupes particulièrement mobiles dans toute l’UE.
  5. La traite des êtres humains visant l’exploitation sexuelle et par le travail ainsi que la traite des enfants.
  6. La fraude aux droits d’accise et la fraude intracommunautaire.
  7. Le trafic, la vente et l’utilisation d’armes à feu.
  8. La criminalité contre l’environnement.
  9. Les fonds d’origine criminelle et le blanchiment de capitaux, et le recouvrement des avoirs.
  10. La fraude documentaire.

Bien que le terrorisme ne soit pas explicitement évoqué dans ces priorités, il est dit en revanche qu’il faut tenir compte des menaces émanant des liens entre certains groupes de criminalité organisée.

Les priorités sont exécutées au moyen de plans stratégiques pluriannuels et de plans d’action opérationnels, un ou plusieurs en fonction de chaque priorité, mis en place annuellement. Le Comité permanent de sécurité intérieure doit veiller au suivi des mesures mises en œuvre concernant ces priorités. Sont également prévus des mécanismes d’évaluation indépendante et d’appréciation des résultats des différents plans d’action. Par ailleurs, on envisage la possibilité qu’en 2019, Europol présente au Conseil un rapport provisoire sur de nouvelles menaces pouvant affecter ces priorités.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

 

 

Prioridades de la Unión Europea en la lucha contra la delincuencia grave

Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017El Consejo de Justicia y Asuntos de Interior de la Unión Europea aprobó en la reunión del 18 de mayo de 2017 las prioridades de la UE en la lucha contra la delincuencia internacional organizada y grave entre 2018 y 2021.

Estas prioridades son combatir o dificultar la acción delictiva (organizada en la mayoría de los casos) en diez ámbitos delictivos:

  1. La ciberdelincuencia, tanto con respecto a los ataques informáticos, como a la pederastia y los pagos realizados con medios fraudulentos o duplicados.
  2. El tráfico y la producción de drogas y sustancias estupefacientes, con líneas de acción diferente para las grandes redes de tráfico de cannabis, cocaína y heroína; las redes de distribución interna de la UE, y la producción de drogas de síntesis y nuevas sustancias psicotrópicas.
  3. Los grupos organizados que facilitan la inmigración ilegal.
  4. La delincuencia organizada contra la propiedad, especialmente la que tiene gran movilidad por la UE.
  5. El tráfico de seres humanos destinado a la explotación, tanto sexual como laboral, y el tráfico de menores.
  6. El fraude en los impuestos especiales y el fraude intracomunitario.
  7. El tráfico, la distribución y el uso ilícito de armas de fuego.
  8. Los delitos contra el medio ambiente.
  9. Las operaciones financieras delictivas y el blanqueo de dinero, para facilitar la recuperación de activos.
  10. El fraude documental.

Aunque el terrorismo no forma parte explícita de ninguna de estas prioridades, sí que se menciona que es necesario tener en cuenta las amenazas derivadas de los vínculos entre algunos grupos de delincuencia organizada.

Las prioridades se ejecutan por medio de planes estratégicos plurianuales y de planes de acción operativos, uno o más en función de cada prioridad, e implantados anualmente. El Comité Permanente de Seguridad Interior debe hacer el seguimiento de las medidas implantadas en relación con estas prioridades. También se prevén mecanismos de evaluación independiente y valoraciones de los resultados de los distintos planes de acción. Igualmente, se incorpora la posibilidad de que en 2019 Europol presente al Consejo un informe provisional sobre nuevas amenazas que puedan afectar a estas prioridades.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

New racist incidents in South Africa

Recently, attacks on foreigners which had occurred in 2008 and in 2015 in South Africa are back in the news. According to a study by the Institute for Security Studies (ISS), racist incidents involving attacks on members of several national minorities living in the country, especially in the cities of Pretoria and Johannesburg, are a reality once again. These attacks take place in a high crime rate context, which is often put down to the excessive amount of foreigners in the country, who, as in many Western countries, are used as scapegoats.

Nigerians are among the most wronged, as they see how their houses and shops are quite often attacked. This has now become a national issue, to the point that in the Nigerian capital, Abuja, some branches of South African companies have been violently attacked. The Nigerian parliament has sent a delegation to present a complaint to the South African government. But these attacks are not only aimed at the Nigerian community, as, for example, Congolese and Somalis have also been murdered during the incidents. It is very possible that, like after the incidents in 2015, attacks on South African property may occur in other countries in the area (on that occasion, such attacks were recorded in Zimbabwe, Mozambique, Zambia, Malawi and Ethiopia).

The African Diaspora Forum (ADF in its English initials), which defends the interests of African immigrants in South Africa, directly accuses the mayor of Johannesburg of inciting attacks on immigrants by accusing them of the growing wave of crime which is affecting the city with persistent increases in homicides and thefts with violence.[1] Indeed, the large demonstrations against the presence of immigrants are formally organised against crime in general, prostitution and drug trafficking. A number of sources, however (including the International Migrations Organisation), agree that the number of deaths has been lower this year than in 2008, basically due to a quicker response from the South African police force. It will be necessary to see how this situation evolves, whether the African Union will intervene again as it did in 2015 and if the countries of origin of the victims of these attacks will intensify pressure and reprisals. These factors undoubtedly create an element of tension between countries in the area, which, it appears, must have ties with the country’s traditional racist tendencies. Now, quite simply, some of the victims have changed sides.

[1] According to data of the ISS, on a daily basis during the 2014-2015 period, 49 persons were victims of homicide and there 48 attempted suicides, and 56 homes were broken into.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Nouveaux incidents racistes en Afrique du Sud

Dernièrement, les attaques contre les étrangers, qui s’étaient déjà produites en 2008 et 2015 en Afrique du Sud, sont à nouveau d’actualité. D’après une étude de l’Institute for Security Studies (ISS), des incidents racistes sous forme d’attaques à des membres de différentes minorités nationales vivant dans le pays, surtout à Pretoria et Johannesburg, se sont reproduits. Ces attaques ont lieu dans un contexte de grande criminalité, attribuée fréquemment à l’excès de ressortissants étrangers dans le pays qui, comme dans beaucoup de pays occidentaux, sont pris comme boucs émissaires.

Les Nigérians sont parmi les plus touchés, leurs maisons et leurs boutiques sont souvent attaquées. Le sujet est devenu une affaire d’État, à tel point que, dans la capitale nigériane, Abuja, plusieurs agences de sociétés sud-africaines ont été violemment attaquées. Le parlement nigérian a même envoyé une délégation pour déposer une plainte auprès du gouvernement sud-africain. Or ces attaques ne visent pas que la communauté nigériane mais aussi congolaise ou somalienne, entre autres, dont certains membres ont été assassinés au cours des incidents. Comme pour les incidents de 2015, on peut s’attendre à ce que ce type d’attaques contre les propriétés sud-africaines se produise dans d’autres pays de la région (on en avait recensé alors au Zimbabwe, en Mozambique, en Zambie, au Malawi et en Éthiopie).

Le Forum de la diaspora africaine (ADF pour son sigle en anglais), qui défend les intérêts des immigrants africains en Afrique du Sud, accuse directement le maire de Johannesburg d’inciter à l’attaque des immigrants en les rendant responsables de la vague croissante de délinquance qui touche la ville, avec une augmentation persistante des homicides et des vols avec violence[1]. En fait, les appels aux grandes manifestations contre la présence d’immigrants sont officiellement contre la délinquance en général, la prostitution et le trafic de drogues. Toutefois, plusieurs sources (dont l’Organisation internationale pour les migrations) s’accordent à dire que le nombre de morts a été plus bas cette année qu’en 2008, essentiellement en raison d’une réponse plus rapide de la police sud-africaine. Il faudra voir comment évolue la situation si l’Union africaine intervient à nouveau comme elle l’a fait en 2015 et si les pays d’origine des victimes de ces attaques intensifient les pressions et les représailles. Ces faits constituent sans doute un élément de tension entre les pays de la région qui ne semblent pas pouvoir se débarrasser du racisme chronique. Aujourd’hui, certaines des victimes n’ont fait que changer de camp.

[1]Selon des données de l’ISS, sur la période 2014-2015, quotidiennement, 49 personnes ont été victimes d’homicide et 48 de tentative d’homicide, avec en parallèle 56 violations de domicile.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Nuevos incidentes racistas en Sudáfrica

Últimamente, los ataques contra los extranjeros que se habían producido en 2008 y en 2015 en Sudáfrica están volviendo a la actualidad. Según un estudio del Institute for Security Studies (ISS), los incidentes racistas en forma de ataques a miembros de varias minorías nacionales que viven en el país, sobre todo en las ciudades de Pretoria y Johannesburgo, han vuelto a ser una realidad. Estos ataques se producen en un contexto de una alta criminalidad, que frecuentemente es atribuida al exceso de ciudadanos extranjeros en el país, a quienes, como en muchos países occidentales, se utiliza como chivos expiatorios.

Los nigerianos se encuentran entre los más perjudicados, ya que ven sus casas y tiendas atacadas con cierta frecuencia. El tema se ha convertido en una cuestión nacional, hasta el punto que en la capital nigeriana, Abuja, varias dependencias de compañías sudafricanas han sido atacadas con violencia. El mismo Parlamento nigeriano ha enviado una delegación a presentar una queja ante el Gobierno sudafricano. Pero estos ataques no tienen como objetivo únicamente la comunidad nigeriana, sino también, por ejemplo, los congoleños o los somalíes, que han visto cómo algunos de sus miembros eran asesinados durante los incidentes. Es muy posible que, tal como sucedió tras los incidentes del año 2015, los ataques contra propiedades sudafricanas se puedan producir en otros países de la zona (en aquella fecha, se registraron en Zimbabue, Mozambique, Zambia, Malaui y Etiopía).

El Foro para la Diáspora Africana (ADF en las siglas en inglés), que defiende los intereses de los inmigrantes africanos en Sudáfrica, acusa directamente al alcalde de Johannesburgo de incitar el ataque a los inmigrantes al acusarlos de la oleada creciente de delincuencia que afecta a la ciudad, con aumentos persistentes de los homicidios y de los robos con violencia.[1] De hecho, las grandes manifestaciones contra la presencia de inmigrantes se convocan formalmente contra la delincuencia en general, la prostitución y el tráfico de drogas. Varias fuentes, sin embargo (entre ellas, la Organización Internacional para las Migraciones), coinciden en que el número de muertos ha sido más bajo este año que en el año 2008, debido fundamentalmente a una respuesta más rápida de la policía sudafricana. Habrá que ver cómo evoluciona la situación, si la Unión Africana vuelve a intervenir como lo hizo en 2015 y si los países originarios de las víctimas de estos ataques intensifican las presiones y represalias. Estos hechos constituyen, sin duda, un elemento de tensión entre los países de la zona, que no parece poder librarse del racismo tradicional en el país. Ahora, simplemente, algunas de las víctimas han cambiado de bando.

[1] Según datos del ISS, en el periodo 2014-2015, diariamente 49 personas fueron víctimas de homicidio y 48 de tentativa de homicidio, al mismo tiempo que 56 domicilios fueron violentados.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Nous incidents racistes a Sud-àfrica

Darrerament, els atacs contra els estrangers que s’havien produït el 2008 i el 2015 a Sud-àfrica estan tornant a l’actualitat. Segons un estudi de l’Institute for Security Studies (ISS), els incidents racistes en forma d’atacs a membres de diverses minories nacionals que viuen al país, sobretot a les ciutats de Pretòria i Johannesburg, han tornat a ser una realitat. Aquests atacs es produeixen en un context d’una alta criminalitat, que freqüentment és atribuïda a l’excés de ciutadans estrangers al país, els quals, com a molts països occidentals, s’utilitzen com a bocs expiatoris.

Els nigerians es troben entre els més perjudicats, ja que veuen les seves cases i botigues atacades amb certa freqüència. El tema ha esdevingut una qüestió nacional, fins al punt que a la capital nigeriana, Abuja, diverses dependències de companyies sud-africanes han estat atacades amb violència. El mateix Parlament nigerià ha enviat una delegació a presentar una queixa davant el Govern sud-africà. Però aquests atacs no tenen com a objectiu únicament la comunitat nigeriana, sinó també, per exemple, els congolesos o els somalis, que han vist com alguns dels seus membres eren assassinats durant els incidents. És molt possible que, tal com va passar després dels incidents de l’any 2015, els atacs contra propietats sud-africanes es puguin produir en altres països de la zona (en aquella data, se’n registraren a Zimbàbue, Moçambic, Zàmbia, Malawi i Etiòpia).

El Fòrum per a la Diàspora Africana (ADF en les sigles en anglès), que defensa els interessos dels immigrants africans a Sud-àfrica, acusa directament l’alcalde de Johannesburg d’incitar l’atac als immigrants en acusar-los de l’onada creixent de delinqüència que afecta la ciutat, amb augments persistents dels homicidis i dels robatoris amb violència.[1] De fet, les grans manifestacions contra la presència d’immigrants es convoquen formalment contra la delinqüència en general, la prostitució i el tràfic de drogues. Diverses fonts, però (entre elles, l’Organització Internacional per a les Migracions), coincideixen que el nombre de morts ha estat més baix enguany que l’any 2008, degut fonamentalment a una resposta més ràpida de la policia sud-africana. Caldrà veure com evoluciona la situació, si la Unió Africana torna a intervenir-hi com ho va fer el 2015 i si els països originaris de les víctimes d’aquests atacs intensifiquen les pressions i represàlies. Aquests fets constitueixen, sens dubte, un element de tensió entre els països de la zona, que no sembla poder desempallegar-se del racisme tradicional al país. Ara, simplement, algunes de les víctimes han canviat de bàndol.

[1] Segons dades de l’ISS, en el període 2014-2015, diàriament 49 persones van ser víctimes d’homicidi i 48 de temptativa d’homicidi, al mateix temps que 56 domicilis van ser violentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français