La predisposició a Alemanya a rebre població estrangera s’erosiona

Notes de seguretatDeixa un comentari

Willkommenskultur im „Stresstest“

L’onada de refugiats acollits a Alemanya els últims anys (més d’un milió) sembla haver provocat un cert desgast en la tradicional predisposició dels alemanys a rebre nouvinguts.

Els resultats d’una enquesta publicats recentment aporten molta llum a l’estat de la qüestió sobre aquest tema per terres alemanyes, sobretot si es comparen amb els de les enquestes del 2012 i el 2015. En primer lloc, cal dir que encara avui la predisposició a donar la benvinguda a gent de fora és majoritària. Hi ha, però, diferències, entre l’actitud cap als refugiats i cap als immigrants. Aquests darrers són encara vistos com a positius de manera majoritària (un 74% de la població als länder occidentals i un 53% als orientals). Amb els refugiats la situació comença a trontollar, sobretot a l’est, on només un 33% dels enquestats els veuen de manera positiva. A l’oest, encara un 65% responen que, per a ells, els refugiats són benvinguts al país.

En el cas dels refugiats apareix una crítica molt clara a la resta de socis de la Unió Europea, que no han assumit un nombre de refugiats comparable ni de lluny al d’Alemanya. Aquest és un factor que ha provocat molta decepció entre la població.

Els símptomes d’esgotament es mostren de manera clara. La majoria de la població (54%) creu que la capacitat d’Alemanya d’acollir més refugiats és al límit i només dos de cada cinc enquestats estarien disposats a acceptar-ne més per raons humanitàries. La majoria dels alemanys pensa que els refugiats haurien de ser autoritzats a treballar molt més ràpidament que no pas ara. Així mateix, creuen que tots els estats membres de la Unió haurien de tenir un nombre concret de refugiats, que haurien d’acceptar necessàriament. No arriben a la quarta part dels enquestats els que pensen que els refugiats són visites temporals i, per tant, el govern no hauria de fer cap esforç per integrar-los.

En aquests moments, només els més joves (entre 14 i 29 anys) mantenen, per una ajustada majoria, que Alemanya hauria de continuar acceptant refugiats per raons humanitàries. En la resta de franges d’edat, no arriben a la majoria els partidaris de continuar rebent refugiats. En general, la percepció dels avantatges que comporta la població arribada ha disminuït i els inconvenients són ara més visibles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

German willingness to receive foreigners is eroding

Notes de seguretatDeixa un comentari

Willkommenskultur im „Stresstest“The wave of refugees welcomed into Germany in recent years (over a million) seems to some extent to have worn out the traditional German predisposition to welcome in outsiders.

The results of a survey published recently [1]shed a great deal of light on the matter in question in Germany, especially if we compare these with those of surveys carried out in 2012 and 2015. First, it must be said that even now willingness to welcome in outsiders is predominant. There are, however, differences between the attitude towards refugees and the one towards immigrants. The latter are still seen as positive by most (74% of the population in the western Länders and 53% in the east). With refugees, the situation begins change, especially in the east where only 33% of those interviewed took a positive view. In the west 65% still regard refugees to be welcome in the country.

In the case of refugees there appears a criticism of the other members of the European Union who have not accepted anywhere near the number of refugees that Germany has. This is a factor which has been a great source od disappointment to the German people.

Symptoms of fatigue are clearly evident. Most of the population (54%) believe that Germany’s ability to welcome in refugees is at its limit and only of two of every five would be prepared to accept more for humanitarian reasons. Most Germans think that refugees should be authorised to work much more rapidly than is the case at the moment. They also feel that all member states of the Union should have a specific number of refugees that they should be obliged to accept. Those who think that refugees are in a temporary situation and therefore the government should not make any effort to integrate them account for less than a quarter of those interviewed.

At this moment, only the youngest (between 14 and 29) feel (by a narrow majority), that Germany should continue to accept refugees for humanitarian reasons. Other age groups are mostly not in favour of continuing to accept refuges. In general, the perception of the advantages provided by the incoming population has decreased and the drawbacks are now more visible.

[1] https://www.bertelsmann-stiftung.de/fileadmin/files/Projekte/28_Einwanderung_und_Vielfalt/IB_Umfrage_Willkommenskultur_2017.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

An assessment of EU activity in terms of internal security

Notes de seguretatDeixa un comentari

This is the monthly new report on the progress made in the construction of an effective and genuine Security Union and a study of the evolution of the two main pillars: addressing terrorism and organised crime and the resources which support them.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorThis report presents the conclusions which the Commission studies with the integral evaluation of Union action in the field of internal security. The assessment evaluates the relevance and effectiveness of the EU´s policies and instruments to provide support for member states in the fight against terrorism and the prevention of radicalisation, addressing organised crime and the fight against cyber crime.

Regarding the measures adopted at an EU level in the field of internal security, the assessment is based on the internal analysis of the Commission’s services, the surveys carried out with the authorities of the member states and EU agencies and an inclusive dialogue with a wide range of actors including the European Parliament, national parliaments, civil society, think tanks, academics and industry representatives.

Although the overall result is positive and confirms the acceptance and the relevance of the main instruments of the EU’s security policy, the assessments also identified the challenges and shortcomings which have an impact on effective cooperation in the Security Union. This includes the need to further develop and adjust policies and existing tools to respond to the threat as terrorism evolves, and also stresses the conclusions of the European Council of 22 to 23 June 2017, the action plan of the G20 to combat terrorism of 7 July 2017 and the declaration of the Taormina G74 Summit regarding the fight against terrorism and violent extremism of 26 May 2017.

This report also provides an update of the progress made in the implementation of priority security files, with the next steps to avoid the financing of terrorism via the trafficking of cultural assets and to improve the exchange of information with the interoperability of information systems and their full implementation.

The following are regarded to be among the main challenges for effective EU security policing:

  • The incomplete implementation of some policies and instruments of the EU at a national level reduce their effectiveness. This must be reviewed.
  • The complexity of some EU instruments and tools UE makes it difficult for national authorities to use them.
  • Limited capacities at a national level require an increased grouping of resources and knowledge at an EU level and synergies in all political fields
  • The evolution of threats calls for the EU to update its instruments and tools

The global assessment demonstrates that as regards a series of key EU policies and instruments in terms of internal security, the member states do not have their full application at a national level. Examples of this are legislation concerning organised crime or the Prüm framework for the exchange of DNA data, digital finger print data and data regarding vehicle records. The lack of a complete application of these instruments impedes their effectiveness and prevents member states from exploiting their full potential.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Évaluation de l’action de l’UE en matière de sécurité intérieure

Notes de seguretatDeixa un comentari

Il s’agit là du nouveau rapport mensuel sur les progrès réalisés pour la construction d’une Union de sécurité efficace et réelle, étudiant l’évolution des deux principaux piliers : la lutte contre le terrorisme et le crime organisé et les ressources dont elle dispose.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorCe rapport fait état des conclusions que la Commission étudie moyennant l’évaluation intégrale de l’action de l’Union dans le domaine de la sécurité intérieure. L’évaluation examine l’importance et l’efficacité des politiques et instruments de l’UE visant à soutenir les pays membres dans la lutte contre le terrorisme, la prévention de la radicalisation, la lutte contre le crime organisé et la lutte contre la cybercriminalité.

Pour ce qui est des mesures adoptées au niveau de l’UE dans le domaine de la sécurité intérieure, l’évaluation s’appuie sur l’analyse interne des services de la Commission, sur les enquêtes réalisées avec les autorités des États membres et les agences de l’UE et sur un dialogue inclusif avec de nombreux acteurs, y compris le Parlement européen, les parlement nationaux, la société civile, les groupes de réflexion, les universitaires et les représentants de l’industrie.

Bien que le résultat global de l’évaluation soit positif et confirme l’acceptation et l’importance des principaux instruments de la politique de sécurité de l’UE, l’évaluation identifie toutefois les défis et lacunes auxquels est confrontée la coopération effective dans l’Union de sécurité. Cela pointe du doigt la nécessité de développer et d’ajuster davantage les politiques et les outils existants pour répondre à la menace progressive du terrorisme, comme le soulignent d’ailleurs les conclusions du Conseil européen des 22 et 23 juin 2017, le Plan d’action du G20 pour combattre le terrorisme du 7 juillet 2017 et la déclaration du Sommet de Taormina G74 sur la lutte contre le terrorisme et l’extrémisme violent du 26 mais 2017.

Ce rapport offre aussi une mise à jour sur les progrès réalisés dans l’implantation des fichiers prioritaires de sécurité, y compris les prochaines étapes pour éviter le financement du terrorisme à travers le trafic de biens culturels et améliorer l’échange d’information grâce à l’interopérabilité des systèmes d’information et leur pleine implantation.

Parmi les principaux défis pour une politique efficace de sécurité dans l’UE, le rapport souligne que :

  • L’implantation incomplète de certaines politiques et autres instruments de l’UE au plan national limite leur efficacité. Il faut revoir cela.
  • La complexité de certains instruments et outils de l’UE fait qu’il soit plus difficile pour les autorités nationales de les utiliser.
  • Les capacités limitées au plan national montrent qu’il faut regrouper davantage les ressources et connaissances à l’échelle de l’UE et les synergies dans tous les domaines politiques.
  • L’évolution des menaces exigent de l’UE une mise à jour de ses instruments et outils.

L’évaluation intégrale démontre que les États membres ne bénéficient pas, au plan national, de la pleine application d’une série de politiques et instruments clé de l’UE en matière de sécurité intérieure. Par exemple, la législation en matière de crime organisé ou le cadre Prüm pour l’échange de fichiers ADN, d’empreintes digitales et de données d’enregistrement des véhicules. L’application incomplète de ces instruments limite leur efficacité et fait que tous les États membres ne puissent pas exploiter leur potentiel réel.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interior

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorL’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

  • La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
  • La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
  • Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
  • L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evaluación de la acción de la UE en materia de seguridad interior

Notes de seguretatDeixa un comentari

Este es el noveno informe mensual sobre los progresos realizados en la construcción de una Unión de seguridad efectiva y genuina y estudia la evolución de los dos pilares principales: el abordaje del terrorismo y la delincuencia organizada y los medios que les dan apoyo.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorEl informe expone las conclusiones que la Comisión estudia con la evaluación integral de la acción de la Unión en el ámbito de la seguridad interior. La evaluación examina la relevancia y la eficacia de las políticas y los instrumentos de la UE para dar apoyo a los países miembros en la lucha contra el terrorismo y la prevención de la radicalización, el abordaje de la delincuencia organizada y la lucha contra el ciberdelito.

En cuanto a las medidas adoptadas en el ámbito de la UE respecto a la seguridad interna, la evaluación se basa en el análisis interno de los servicios de la Comisión, las encuestas realizadas con las autoridades de los estados miembros y las agencias de la UE, y un diálogo inclusivo con una amplia gama de actores, incluidos el Parlamento Europeo, los parlamentos nacionales, la sociedad civil, los grupos de reflexión, los académicos y los representantes de la industria.

Aunque el resultado conjunto de la evaluación global es positivo y confirma la aceptación y la relevancia de los principales instrumentos de la política de seguridad de la UE, la evaluación también identifica los desafíos y lagunas que impactan en la cooperación efectiva en la Unión de seguridad. Eso incluye la necesidad de desarrollar y ajustar aún más las políticas y las herramientas existentes para responder a la amenaza en evolución del terrorismo, como también destaca las conclusiones del Consejo Europeo del 22 al 23 de junio de 2017, el Plan de acción del G20 para combatir el terrorismo de 7 de julio de 2017 y la declaración de la Cumbre de Taormina G74 sobre la lucha contra el terrorismo y el extremismo violento de 26 de mayo de 2017.

Este informe proporciona, asimismo, una actualización sobre los progresos alcanzados en la implementación de los ficheros prioritarios de seguridad, con los próximos pasos para evitar la financiación del terrorismo a través del tráfico de bienes culturales y mejorar el intercambio de información a través de la interoperabilidad de los sistemas de información y su plena implementación.

Entre los principales retos para una política efectiva de seguridad de la UE, el informe destaca que:

  • La implementación incompleta de algunas políticas e instrumentos de la UE a nivel nacional reducen su efectividad. Hay que revisarlo.
  • La complejidad de algunos instrumentos y herramientas de la UE hace que para las autoridades nacionales sean más difíciles de utilizar.
  • Las capacidades limitadas a nivel nacional requieren una agrupación mayor de recursos y conocimientos sobre la UE y las sinergias en todos los ámbitos políticos.
  • La evolución de las amenazas exige que la UE actualice sus instrumentos y herramientas.

La evaluación integral demuestra que, para una serie de políticas e instrumentos clave de la UE en materia de seguridad interna, los estados miembros no tienen una aplicación plena a nivel nacional. Son ejemplos de ello la legislación en materia de crimen organizado o el marco Prüm para el intercambio de datos de ADN, los datos de huella digital y los datos de registro de vehículos. La falta de aplicación completa de estos instrumentos impide su eficacia y evita que los estados miembros exploten todo su potencial.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La delincuencia de alto impacto en México: datos preocupantes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016El Observatorio Nacional Ciudadano de México publicó, a finales de junio de 2017, el estudio Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016, en el cual analiza los registros públicos de los seis hechos delictivos que considera que impactan de una manera más acentuada en la ciudadanía: homicidios dolosos y homicidios culposos (negligentes), secuestros, extorsiones, robos violentos y robos de vehículos.

Por todo el país los hechos conocidos o investigados fueron:

  • 20.792 homicidios dolosos, con 22.935 víctimas (un 21,55% más que en el año anterior), 18,76 víctimas por cada 100.000 habitantes.
  • 15.170 homicidios culposos, con 16.878 víctimas (un 5,15% menos que en el año anterior), 13,80 víctimas por cada 100.000 habitantes.
  • 1.865 víctimas de secuestros (0,26% menos que en el año anterior), 1,53 por cada 100.000 habitantes.
  • 5.240 casos de extorsión, con 5.375 víctimas, 4,40 por cada 100.000 habitantes. En este caso, el número de víctimas bajó un 0,57% respecto al año anterior, pero el número de casos aumentó un 1,14%.
  • 171.555 robos con violencia (un 3,6% más que en el año anterior), 140,30 por cada 100.000 habitantes.
  • 161.567 robos de vehículo (un 2,33% más que en el año anterior), 389,11 por cada 100.000 vehículos o 132,14 por cada 100.000 habitantes. De estos robos de vehículo, el 72% fue con violencia y el 38%, sin violencia.

Además de los datos de todo el país, el estudio también presenta las cifras por diferentes divisiones y subdivisiones territoriales, destaca algunas alertas a partir de la incidencia o la variación de alguna de estas tipologías delictivas, y dedica todo un apartado al papel de la ciudadanía y las organizaciones civiles relacionadas con la Red Nacional de Observatorios de Seguridad, Justicia y Legalidad.

El informe es muy crítico con las instituciones mexicanas, tanto en lo que se refiere a las políticas de seguridad implementadas como en cuanto a los aspectos referentes a la recogida de datos. Por una parte, considera que el Gobierno mexicano centra su actividad en el ataque frontal a la criminalidad organizada y deja de lado, entre otros, las políticas preventivas y la lucha contra el tráfico de armas, el lavado de dinero y la corrupción. Por otra, manifiesta que los datos públicos generan desconfianza por varios motivos: en algunos casos, hay municipios con pocos o nulos registros de algunas tipologías, como los robos a peatones. En otros casos, algunas demarcaciones tienen grandes cambios en sus cifras en un corto espacio de tiempo. Eso se añade a la baja confianza de la ciudadanía en la denuncia policial, que tiene como consecuencia una cifra oscura o negra que llega al 93,7% según la Encuesta nacional de victimización y percepción sobre seguridad pública (ENVIPE) de 2016 (hechos de 2015). Las extorsiones son uno de los ilícitos que tienen un porcentaje más alto de no denunciados. Según el ENVIPE de 2016, era el segundo delito más habitual y representaba un 24,2% del total de hechos que pasaron en el 2015, únicamente por debajo de los robos o atracos en la calle o en el transporte público, que fueron el 28,2%.

Entre las recomendaciones finales que hace el estudio se encuentran mejorar los indicadores de seguridad, crear mecanismos que fomenten la denuncia y reduzcan la cifra negra, combatir y priorizar la lucha contra el tráfico de armas y el lavado de dinero, fundamentar las políticas públicas de seguridad (tanto preventivas como reactivas) en diagnósticos e información de confianza, y vincular a la sociedad civil con las instituciones de seguridad.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La grande criminalité au Mexique : des données préoccupantes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016L’Observatoire national citoyen du Mexique a publié, fin juin 2017, l’étude Impact de la grande criminalité au Mexique 2016, qui analyse les données publiques sur les six délits dont l’impact est considéré comme étant le plus marquant à l’égard du public : homicides volontaires et involontaires (par négligence), enlèvements, extorsions, vols avec violence et vols de véhicules.

Faits recensés ou ayant fait l’objet d’une enquête dans tout le pays :

  • 20 792 homicides volontaires, avec 22 935 victimes (21,55% de plus que l’année précédente), soit 18,76 victimes pour 100 000 habitants.
  • 15 170 homicides involontaires, avec 16 878 victimes (5,15% de moins que l’année précédente), soit 13,80 victimes pour 100 000 habitants.
  • 1 865 victimes d’enlèvement (0,26% de moins que l’année précédente), soit 1,53 pour 100 000 habitants.
  • 5 240 cas d’extorsion, avec 5 375 victimes, soit 4,40 pour 100 000 habitants. Dans ce cas, le nombre de victimes a baissé de 0,57% par rapport à l’année précédente mais le nombre de cas a augmenté de 1,14%.
  • 171 555 vols avec violence (3,6% de plus que l’année précédente), soit 140,30 pour 100 000 habitants.
  • 161 567 vols de véhicules (2,33% de plus que l’année précédente), soit 389,11 pour 100 000 véhicules ou 132,14 pour 100 000 habitants. Parmi ces vols de véhicules, 72% étaient avec violence et 38% sans violence.

Outre les données sur tout le pays, l’étude présente aussi les chiffres par divisions et sous-divisions territoriales ; elle souligne certaines alarmes quant à la présence ou l’évolution de certains types de délit et consacre un paragraphe au rôle du public et des organisations civiles associées au Réseau national d’observatoires de sécurité, de justice et de légalité.

Le rapport est très critique à l’égard des institutions mexicaines, tant pour ce qui est des politiques de sécurité implantées qu’en ce qui concerne les aspects liés à la collecte de données. D’une part, les auteurs considèrent que le gouvernement mexicain centre son activité sur l’attaque frontale du crime organisé et néglige, entre autres, les politiques préventives et la lutte contre le trafic d’armes, le blanchiment d’argent et la corruption. D’autre part, ils avancent que les données publiques génèrent la méfiance pour différentes raisons. Dans certains cas, les communes recensent peu ou ne recensent pas du tout certains types de délit comme le vol à la tire. Dans d’autres cas, certaines démarcations montrent de grands écarts sur leurs chiffres à court terme. Tout cela vient s’ajouter à la méfiance dont fait preuve le public à l’égard du dépôt de plainte, dont la conséquence est un chiffre obscur ou noir qui atteindrait 93,7% d’après l’Enquête nationale de victimisation et de perception sur la sécurité publique (ENVIPE) de 2016 (faits datant de 2015). Les extorsions constituent l’un des délits au plus haut pourcentage de non-dépôt de plainte. D’après l’ENVIPE de 2016, c’était là le deuxième délit le plus courant et il représentait 24,2% du total des faits survenus en 2015, juste derrière les vols à la tire, vols de rue avec agression ou vols dans les transports publics, qui totalisaient 28,2%.

En conclusion, l’’étude recommande l’amélioration des indicateurs de sécurité et la création de mécanismes encourageant le dépôt de plainte et réduisant le chiffre noir ; ainsi que prioriser la lutte contre le trafic d’armes et le blanchiment d’argent ; favoriser les politiques de sécurité (aussi bien préventives que réactives) en diagnostics et information sûre et associer la société civile aux institutions de sécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

High-impact crime in Mexico: worrying data

Notes de seguretatDeixa un comentari

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016The National Citizen Observatory of Mexico published, at the end of June 2017, the study Incidence of high-impact crime in Mexico 2016, in which it analyses the public records related to six crimes which are regarded as having a major impact on the public: intentional homicide and culpable homicide, kidnapping, extortion, theft with violence and vehicle theft.

All over the country the crimes focused on and studied were:

  • 20,792 intentional homicides, with 22,935 victims (21.55% more than the previous year), 1876 victims per 100,000 inhabitants.
  • 15,170 culpable homicides, with 16,878 victims (5.15% less than the previous year), 13.80 victims per 100,000 habitants.
  • 1,865 victims of kidnappings (0.26% less than the previous year), 1.53 per 100,000 inhabitants.
  • 5,240 cases of extortion, with 5,375 victims, 4.40 per 100,000 inhabitants. In this case, the number of victims went down by 0.57% compared with the previous year, but the number of cases increased by 1.14%.
  • 171,555 thefts with violence (3.6% less than the previous year), 140.30 per 100,000 inhabitants.
  • 161.567 vehicle thefts (2.33% less than the previous year), 389.11 per 100,000 vehicles or 132.14 per 100,000 inhabitants. Of these vehicle thefts, 72% involved violence and 38% were non-violent.

Apart from the nationwide data, the study also presented figures corresponding to different territorial divisions or sub-divisions; there are some alarming signs based on the incidence or variation of some criminal typologies and a whole section is dedicated to the role of the citizen and civil organisations with the National network of Observatories of Security, Justice and Legality.

The report is very critical with the Mexican institutions, both regarding their security policies implemented and aspects relevant to the gathering of data. On the one hand, they consider that the Mexican government focuses its activity on a frontal attack on organised crime and neglects, among other aspects, preventive policies and the fight against arms trafficking, money laundering and corruption. On the other hand, the public data generates mistrust for a range of reasons. In some cases, there are municipalities with few or no records of some criminal typologies liking street muggings. In other cases, some areas show important changes in their figures in a short period of time. This adds to the low level of public trust in reporting crime to the police which results in the very dark and gloomy figure of 93.7% according to the National Survey of Crime and Perception of Public Security (ENVIPE) of 2016 (data relevant to 2015). Extortion is one of the crimes which are most likely not to be reported. According to the ENVIPE in 2016 it was the second most common crime and represented 24.2% of the total in 2015, with theft in public transport and muggings being the most common, which were 28,2%.

Final recommendations made by the study include improving security indicators, creating mechanisms which encourage the reporting of crimes and reduce the sombre figures; combat and prioritise the fight against arms trafficking and money laundering; laying the bases for public security policies (both preventive and reactive) in diagnostics  and informing of trust  and involving civil society with security institutions.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La delinqüència d’alt impacte a Mèxic: dades preocupants

Notes de seguretatDeixa un comentari

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016L’Observatorio Nacional Ciudadano de Mèxic va publicar, a finals de juny de 2017, l’estudi Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016, en el qual analitza els registres públics dels sis fets delictius que considera que impacten d’una manera més accentuada en la ciutadania: homicidis dolosos i homicidis culposos (negligents), segrestos, extorsions, robatoris violents i robatoris de vehicles.

Arreu del país els fets coneguts o investigats van ser:

  • 20.792 homicidis dolosos, amb 22.935 víctimes (un 21,55% més que l’any anterior), 18,76 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 15.170 homicidis culposos, amb 16.878 víctimes (un 5,15% menys que l’any anterior), 13,80 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 1.865 víctimes de segrestos (0,26% menys que l’any anterior), 1,53 per cada 100.000 habitants.
  • 5.240 casos d’extorsió, amb 5.375 víctimes, 4,40 per cada 100.000 habitants. En aquest cas, el nombre de víctimes va baixar un 0,57% respecte a l’any anterior, però el nombre de casos va augmentar un 1,14%.
  • 171.555 robatoris amb violència (un 3,6% més que l’any anterior), 140,30 per cada 100.000 habitants.
  • 161.567 robatoris de vehicle (un 2,33% més que l’any anterior), 389,11 per cada 100.000 vehicles o 132,14 per cada 100.000 habitants. D’aquests robatoris de vehicle, el 72% va ser amb violència i el 38%, sense violència.

A més de les dades de tot el país, l’estudi també presenta les xifres per diferents divisions i subdivisions territorials, destaca algunes alertes a partir de la incidència o la variació d’alguna d’aquestes tipologies delictives, i dedica tot un apartat al paper de la ciutadania i les organitzacions civils relacionades amb la Red Nacional de Observatorios de Seguridad, Justicia y Legalidad.

L’informe és molt crític amb les institucions mexicanes, tant pel que fa a les polítiques de seguretat implementades com pel que fa als aspectes referents a la recollida de dades. D’una banda, considera que el Govern mexicà centra la seva activitat en l’atac frontal a la criminalitat organitzada i deixa de banda, entre altres, les polítiques preventives i la lluita contra el tràfic d’armes, el rentat de diners i la corrupció. De l’altra, manifesta que les dades públiques generen desconfiança per diversos motius: en alguns casos, hi ha municipis amb pocs o nuls registres d’algunes tipologies, com els robatoris a vianants. En altres casos, algunes demarcacions tenen grans canvis en les seves xifres en un curt espai de temps. Això s’afegeix a la baixa confiança de la ciutadania en la denúncia policial, que té com a conseqüència una xifra fosca o negra que arriba al 93,7% segons l’Encuesta nacional de victimización y percepción sobre seguridad pública (ENVIPE) de 2016 (fets de 2015). Les extorsions són un dels il·lícits que tenen un percentatge més alt de no denunciats. Segons l’ENVIPE de 2016, era el segon delicte més habitual i representava un 24,2% del total de fets que van passar el 2015, només per sota dels robatoris o atracaments al carrer o al transport públic, que van ser el 28,2%.

Entre les recomanacions finals que fa l’estudi hi ha millorar els indicadors de seguretat, crear mecanismes que fomentin la denúncia i redueixin la xifra negra, combatre i prioritzar la lluita contra el tràfic d’armes i el rentat de diners, fonamentar les polítiques públiques de seguretat (tant preventives com reactives) en diagnòstics  i informació de confiança,  i vincular la societat civil amb les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français