Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

L’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

• La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
• La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
• Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
• L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français