L’Observatorio Nacional Ciudadano de Mèxic va publicar, a finals de juny de 2017, l’estudi Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016, en el qual analitza els registres públics dels sis fets delictius que considera que impacten d’una manera més accentuada en la ciutadania: homicidis dolosos i homicidis culposos (negligents), segrestos, extorsions, robatoris violents i robatoris de vehicles.

Arreu del país els fets coneguts o investigats van ser:

• 20.792 homicidis dolosos, amb 22.935 víctimes (un 21,55% més que l’any anterior), 18,76 víctimes per cada 100.000 habitants.
• 15.170 homicidis culposos, amb 16.878 víctimes (un 5,15% menys que l’any anterior), 13,80 víctimes per cada 100.000 habitants.
• 1.865 víctimes de segrestos (0,26% menys que l’any anterior), 1,53 per cada 100.000 habitants.
• 5.240 casos d’extorsió, amb 5.375 víctimes, 4,40 per cada 100.000 habitants. En aquest cas, el nombre de víctimes va baixar un 0,57% respecte a l’any anterior, però el nombre de casos va augmentar un 1,14%.
• 171.555 robatoris amb violència (un 3,6% més que l’any anterior), 140,30 per cada 100.000 habitants.
• 161.567 robatoris de vehicle (un 2,33% més que l’any anterior), 389,11 per cada 100.000 vehicles o 132,14 per cada 100.000 habitants. D’aquests robatoris de vehicle, el 72% va ser amb violència i el 38%, sense violència.

A més de les dades de tot el país, l’estudi també presenta les xifres per diferents divisions i subdivisions territorials, destaca algunes alertes a partir de la incidència o la variació d’alguna d’aquestes tipologies delictives, i dedica tot un apartat al paper de la ciutadania i les organitzacions civils relacionades amb la Red Nacional de Observatorios de Seguridad, Justicia y Legalidad.

L’informe és molt crític amb les institucions mexicanes, tant pel que fa a les polítiques de seguretat implementades com pel que fa als aspectes referents a la recollida de dades. D’una banda, considera que el Govern mexicà centra la seva activitat en l’atac frontal a la criminalitat organitzada i deixa de banda, entre altres, les polítiques preventives i la lluita contra el tràfic d’armes, el rentat de diners i la corrupció. De l’altra, manifesta que les dades públiques generen desconfiança per diversos motius: en alguns casos, hi ha municipis amb pocs o nuls registres d’algunes tipologies, com els robatoris a vianants. En altres casos, algunes demarcacions tenen grans canvis en les seves xifres en un curt espai de temps. Això s’afegeix a la baixa confiança de la ciutadania en la denúncia policial, que té com a conseqüència una xifra fosca o negra que arriba al 93,7% segons l’Encuesta nacional de victimización y percepción sobre seguridad pública (ENVIPE) de 2016 (fets de 2015). Les extorsions són un dels il·lícits que tenen un percentatge més alt de no denunciats. Segons l’ENVIPE de 2016, era el segon delicte més habitual i representava un 24,2% del total de fets que van passar el 2015, només per sota dels robatoris o atracaments al carrer o al transport públic, que van ser el 28,2%.

Entre les recomanacions finals que fa l’estudi hi ha millorar els indicadors de seguretat, crear mecanismes que fomentin la denúncia i redueixin la xifra negra, combatre i prioritzar la lluita contra el tràfic d’armes i el rentat de diners, fonamentar les polítiques públiques de seguretat (tant preventives com reactives) en diagnòstics  i informació de confiança,  i vincular la societat civil amb les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français