Categoria: Normativa

Matrimoni forçat, adopció il·legal i gestació subrogada, noves tipologies delictives de tràfic d’éssers humans

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu i representants del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional per afegir les tipologies del matrimoni forçat, l’adopció il·legal i la gestació subrogada com a tipus d’explotació inclosos en la llei antitràfic de persones de la Unió Europea.

L’actualització de la directiva sobre la prevenció i la lluita contra el tràfic d’éssers humans també requerirà que els països de la UE s’assegurin que les persones que utilitzen conscientment els serveis prestats per víctimes del tràfic puguin enfrontar-se a diferents tipus de sancions. Altres esmenes es refereixen a l’enfortiment del suport i l’assistència a les víctimes, així com a les mesures de prevenció del delicte.

Els negociadors del Consell i del Parlament Europeu van acordar esmentar explícitament a la directiva que la gestació subrogada, el matrimoni forçat i l’adopció il·legal són tipus d’explotació que entren dins de l’àmbit de la definició de tràfic. La lluita contra el tràfic per a l’explotació de la gestació subrogada, que és quan una dona es compromet a donar a llum un fill en nom d’una altra persona o parella per convertir-se en els pares del fill després del naixement, s’adreçarà a aquells que coaccionin o enganyin les dones perquè actuïn com a mares subrogades.

La inclusió d’aquestes formes de tràfic a la llei antitràfic de la UE tindrà en compte la prevalença i la rellevància d’aquestes formes d’explotació.

Com passa en la directiva actual, les noves modalitats d’explotació seran sancionades amb una pena màxima d’almenys cinc anys de presó, o deu anys de reclusió en els casos agreujats.

El Consell i el Parlament de la UE també han decidit incloure una nova circumstància agreujant a la llei per tenir en compte l’efecte amplificador que poden tenir les tecnologies de la informació i la comunicació pel que fa a aquest delicte. Això inclou el fet que l’agressor hagi facilitat la difusió, per mitjà de les noves tecnologies, d’imatges, vídeos o material anàleg de naturalesa sexual amb la víctima.

També s’intensificaran les sancions a les persones jurídiques, com ara les empreses responsables de delictes de tràfic de persones. A partir d’ara se’ls exclourà de l’accés al finançament públic, inclosos els procediments de licitació, subvencions, concessions i llicències, i la retirada de permisos i autoritzacions per a l’exercici d’activitats que hagin donat lloc a la comissió del delicte.

L’acord entre el Consell i el Parlament Europeu preveu que els estats membres hagin de tipificar com a delicte si una persona que utilitza el servei prestat per una víctima de tràfic sap que aquesta persona és una víctima. En aquests casos, els estats membres han de garantir que aquest delicte sigui castigat amb sancions efectives, proporcionades i dissuasives. Segons la llei actual, els estats membres només haurien de considerar com a delicte l’ús de serveis de persones explotades pels traficants de persones.

L’any 2011, la UE va adoptar una directiva sobre la prevenció i la lluita contra el tràfic d’éssers humans i la protecció de les víctimes d’aquest delicte. Es tracta d’un instrument clau en la lluita contra el tràfic d’éssers humans, ja que estableix normes mínimes per a la definició de delictes i sancions penals. També inclou normes a escala de la Unió per reforçar la prevenció i la protecció de les víctimes.

Segons dades de la Comissió Europea, l’explotació sexual i laboral són les principals finalitats del tràfic d’éssers humans. No obstant això, la mendicitat o l’extracció d’òrgans –ja esmentada explícitament a la directiva del 2011– i el matrimoni forçat i l’adopció il·legal –que no s’esmenten de manera explícita– representen actualment l’11% de totes les víctimes a la UE l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europa acorda directives sobre la confiscació dels diners delictius

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Parlament Europeu ha arribat a un acord polític relatiu a una regulació de la UE sobre la recuperació i la confiscació d’actius. La nova directiva estableix normes mínimes a tota la Unió sobre el rastreig, la identificació, la congelació, la confiscació i la gestió de béns delictius. Aquest acord ha de potenciar les capacitats dels estats membres per lluitar contra el crim organitzat.

La directiva s’ha d’aplicar a una àmplia gamma de delictes, com ara el crim organitzat, el terrorisme, el tràfic d’éssers humans i el tràfic de drogues. També comporta l’obligació dels estats membres de garantir que les autoritats implicades en el rastreig, la congelació i la gestió de diners delictius disposen de personal qualificat i de recursos financers, tècnics i tecnològics adequats.

Les normes proposades també s’aplicaran a la violació de les sancions un cop s’hagi adoptat una directiva encara pendent sobre la definició de delictes penals i sancions per la violació de les mesures restrictives de la UE. Com a resultat, les persones i les empreses que es beneficiïn d’eludir les sancions veuran com els seus rendiments s’embargaran de la mateixa manera que els dels traficants d’éssers humans o els dels càrtels de la droga.

Els estats membres hauran de reforçar les oficines de recuperació d’actius, la funció de les quals serà facilitar la cooperació transfronterera en relació amb les investigacions de rastreig d’actius.

Les oficines de recuperació d’actius també tindran l’encàrrec de rastrejar i identificar diners delictius, en suport de les investigacions de rastreig d’actius realitzades per les autoritats estatals i la Fiscalia Europea. També duran a terme tasques de localització i decomís dels productes que siguin objecte d’una ordre d’embargament o decomís dictada per un organisme d’un altre Estat membre.

Per tal que les oficines de recuperació d’actius puguin desenvolupar les seves tasques, els governs dels estats membres hauran d’assegurar-se de donar-los accés a les bases de dades i registres nacionals pertinents. En alguns casos, l’accés haurà de ser immediat i directe.

Segons el text acordat, els estats membres han d’adoptar mesures que permetin la congelació de béns per tal d’assegurar una eventual confiscació i garantir, en cas de condemna ferma, la confiscació dels instruments i els productes derivats d’un delicte penal.

Tanmateix, els estats membres no només estaran obligats a garantir la confiscació dels diners delictius. També hauran d’adoptar normes que els permetin confiscar béns d’un valor corresponent al rendiment delictiu.

Quan es cedeixin a un tercer béns o béns delictius d’igual valor, també s’ha de poder comissar-los, però només si el tercer sabia o hauria d’haver sabut que l’objectiu de la transmissió o adquisició era evitar el decomís.

En alguns casos, la confiscació de beneficis penals també serà possible quan s’hagi iniciat un procediment penal però no es pugui continuar.

Per primera vegada per a molts estats membres, una nova directiva sobre la confiscació de riqueses inexplicables permetrà, sota determinades condicions, la confiscació de béns identificats en el context d’una investigació en relació amb delictes penals, sempre que un tribunal estatal estigui convençut que els béns identificats provenen d’activitats delictives comeses en el marc d’una organització criminal i que aquestes activitats donen lloc a un benefici econòmic substancial. L’acord presta una atenció especial a les garanties processals.

Els estats membres hauran de designar autoritats (oficines de gestió d’actius) per gestionar els béns congelats o confiscats, ja sigui mitjançant la gestió directa o mitjançant la prestació de suport i experiència a d’altres organismes responsables de la gestió dels béns congelats i confiscats. Els estats membres també hauran de permetre la venda de béns congelats, fins i tot abans de la confiscació definitiva, en determinades condicions, per exemple, si els béns són peribles.

Segons les dades d’Europol, les organitzacions criminals acumulen ingressos que s’estima que ascendeixen com a mínim a 139.000 milions d’euros anuals.

Malgrat l’existència d’una sèrie de lleis de la UE sobre el rastreig i la confiscació de béns il·legals, l’any 2020, el Consell va demanar a la Comissió que enfortís el marc legal. El Parlament Europeu també va demanar normes de recuperació d’actius més estrictes. Aquest projecte de directiva es va proposar el 25 de maig de 2022.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta posicions per millorar la seguretat viària

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir un trànsit rodat més segur a tot Europa, el Consell Europeu ha adoptat les seves posicions comunes sobre dues propostes de la Comissió Europea que formen part de l’anomenat paquet legislatiu sobre seguretat viària:

  • Les directives de 2006 i 2022, així com les normatives de 2012 i 2018 sobre carnets de conduir
  • La directiva de 2015 sobre intercanvi transfronterer d’informació sobre infraccions de trànsit relacionades amb la seguretat viària

La proposta de la Comissió té com a objectiu millorar la seguretat viària i facilitar la lliure circulació dels ciutadans dins de la UE. La proposta s’ha de veure com una revisió completa de la directiva existent des que l’última gran reforma es va dur a terme l’any 2006 i va haver de ser transposada pels estats membres fins al 2013. La proposta introdueix quatre nous elements principals en el règim actual:

  • Un pla europeu per a conductors novells que permet la conducció acompanyada després d’obtenir el permís als 17 anys.
  • Condicions més estrictes per als conductors novells durant els seus dos primers anys (o més segons les normes dels estats membres) de conducció.
  • Un permís de conduir mòbil com a part de la cartera d’identitat digital europea.
  • L’ús de les autoavaluacions com a filtre cap a l’examen mèdic de l’estat de forma del conductor.

L’eix general de la proposta de la Comissió es va mantenir a la posició comuna del Consell. Tanmateix, el Consell va introduir diversos canvis a la proposta de la Comissió, que es poden resumir de la manera següent:

  • Mantenir voluntàriament l’escurçament dels períodes de validesa dels permisos de conduir de la gent gran.
  • Un esquema més clar del control de l’aptitud física i psíquica per conduir abans de l’expedició i renovació del permís de conduir.
  • Alineació dels elements tècnics dels permisos de conduir mòbils amb la revisió del reglament d’identitat digital.
  • Orientacions més detallades per a l’avaluació per part de la Comissió del marc de seguretat viària de països tercers.
  • Perfeccionament dels requisits per a l’acompanyant en el règim de conducció acompanyada que serà obligatori només per al carnet de categoria B.
  • Reformulació de les condicions del període de prova en funció de les competències i pràctiques establertes dels estats membres.
  • Possibilitat per al ciutadà de fer un examen teòric, en determinades condicions, a l’Estat membre de ciutadania quan sigui diferent de l’Estat membre de residència, però no aquesta opció per a la prova pràctica.

Pel que fa a la directiva sobre intercanvi transfronterer d’informació sobre infraccions de trànsit, la proposta pretén garantir que els conductors no residents respectin les normes de trànsit quan circulin en altres estats membres.

El Consell va mantenir l’eix general de la proposta de la Comissió. El Consell va introduir, però, diversos canvis a la proposta, principalment amb l’objectiu d’aclarir l’abast i les definicions de l’acte jurídic. Això implica, entre d’altres:

  • Introduir el concepte de «persona interessada» i aclarir les funcions i les responsabilitats dels punts de contacte nacionals i de les autoritats competents.
  • S’afegeixen més delictes a la proposta de la Comissió, com els casos de no respectar les restriccions d’accés de vehicles o les normes en un pas a nivell ferroviari, així com els casos d’atropellament.
  • Més clarificació dels diferents procediments relacionats amb l’accés a les dades de matrícula dels vehicles i les diferents opcions que tenen les autoritats competents per demanar assistència mútua per tal d’assegurar-se que la persona interessada està identificada i que l’avís d’infracció de trànsit arriba al lloc correcte.
  • Totes les garanties necessàries establertes per protegir els drets fonamentals del conductor o de qualsevol altra persona interessada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu s’inclina per un accés just a les dades

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per convertir la Unió Europea en un líder en la nostra societat basada en les dades, el Consell va adoptar un nou reglament pel que fa a normes harmonitzades sobre l’ús i l’accés just a les dades.

La Llei de dades de la UE imposa als fabricants i proveïdors de serveis l’obligació de permetre als seus usuaris, siguin empreses o particulars, accedir a les dades generades per l’ús dels seus productes o serveis —des de les màquines de cafè fins als aerogeneradors— i reutilitzar-les. També permet als usuaris compartir aquestes dades amb tercers. Per exemple, els propietaris d’automòbils podrien triar en un futur no molt llunyà compartir determinades dades del vehicle amb un mecànic o amb la seva companyia d’assegurances.

El reglament estableix noves normes sobre qui pot accedir a les dades generades a la UE en tots els sectors econòmics i utilitzar-les. Té com a objectiu:

  • Garantir l’equitat en l’assignació del valor de les dades entre els actors de l’entorn digital.
  • Estimular un mercat de dades competitiu.
  • Obrir oportunitats per a la innovació basada en dades.
  • Fer que les dades siguin més accessibles per a tothom.

La nova reglamentació també pretén facilitar el canvi entre proveïdors de serveis de tractament de dades, estableix salvaguardes contra la transferència il·legal de dades i preveu el desenvolupament d’estàndards d’interoperabilitat per a la reutilització de dades entre sectors.

Se cerca l’objectiu de donar tant a les persones com a les empreses més control sobre les seves dades mitjançant un dret de portabilitat reforçat, que permeti copiar o transferir dades fàcilment des de diferents serveis, en què les dades es generin amb objectes intel·ligents, màquines i dispositius. La nova reglamentació apoderarà els consumidors i les empreses donant-los la paraula sobre què es pot fer amb les dades que generen els seus productes connectats.

La nova regulació permetrà als usuaris de dispositius connectats, que van des d’electrodomèstics intel·ligents fins a màquines industrials, accedir a les dades generades pel seu ús, les quals sovint són recollides exclusivament pels fabricants i els proveïdors de serveis.

Pel que fa a les dades de l’internet de les coses (IoT), la nova reglamentació se centra, en particular, en les funcionalitats de les dades recollides pels productes connectats en lloc de centrar-se en els productes mateixos.

La nova Llei garanteix un nivell adequat de protecció dels secrets comercials i dels drets de propietat intel·lectual, acompanyat de les garanties pertinents contra possibles comportaments abusius. Tot i que fomenta l’intercanvi de dades, el nou reglament té com a objectiu donar suport a la indústria de la UE alhora que ofereix salvaguardes per a circumstàncies excepcionals i mecanismes de resolució de disputes.

També conté mesures per evitar l’abús dels desequilibris contractuals en els contractes d’intercanvi de dades a causa de les condicions contractuals injustes imposades per una part, amb una posició de negociació significativament més forta. Aquestes mesures protegiran les empreses de la Unió dels acords injustos i donaran més marge de maniobra a les pimes.

El reglament proporciona els mitjans perquè els organismes del sector públic, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i els organismes de la UE puguin accedir a les dades del sector privat que siguin necessàries en circumstàncies excepcionals i utilitzar-les, especialment en cas d’emergència pública, com ara inundacions i incendis forestals, o per complir amb una tasca d’interès públic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Impuls europeu per avançar en la cooperació policial

Notes de seguretatDeixa un comentari

Com a resultat de diverses negociacions, el Consell i el Parlament Europeu han arribat a un acord polític sobre l’actualització reglamentària de la Unió Europea que facilita l’intercanvi automatitzat de dades per a una millora de la cooperació policial.

En l’àmbit europeu, la lluita contra la delinqüència és un interès i una responsabilitat conjunta. L’acord a què s’ha arribat ha de millorar la seguretat dels ciutadans europeus, atès que la policia podrà fer ràpidament cerques d’ADN, d’empremtes dactilars, d’imatges facials, de dades de matrícula de vehicles i de registres policials a les bases de dades de les forces de l’ordre d’arreu d’Europa.

El marc existent, sovint conegut com a Prüm I, permet a les autoritats policials consultar les bases de dades nacionals d’altres estats membres pel que fa a les dades d’ADN, empremtes dactilars i matriculació de vehicles. En el procés de millora de la coordinació, si se’ls ofereix un hit, les autoritats poden sol·licitar amb rapidesa les dades rellevants als seus homòlegs estrangers.

Els col·legisladors van acordar ampliar les categories de dades per a les quals es poden produir intercanvis automatitzats. Un cop entri en vigor la normativa actualitzada, les autoritats policials també podran utilitzar l’esquema Prüm I per fer recerca d’imatges facials i d’antecedents policials. A més, si la legislació nacional ho permet, també seran possibles les cerques en totes les categories per trobar persones desaparegudes o identificar restes humanes.

Si la recerca a la base de dades dona com a resultat una coincidència positiva, el país en qüestió ha de proporcionar les dades rellevants (per exemple, nom, data de naixement, delicte relacionat amb les dades) en un termini màxim de 48 hores.

La nova normativa també modernitza la infraestructura tècnica que sustenta l’intercanvi d’informació. La nova regulació de Prüm I preveu que eu-LISA (l’agència de la UE encarregada dels grans sistemes informàtics, com el Sistema d’Informació de Schengen) implanti una via per facilitar l’establiment de connexions entre els estats membres (i Europol) per tal de recuperar dades. Aquesta connexió constarà d’una eina de cerca i un canal de comunicació segur. L’autoritat policial que cerca una coincidència enviarà les seves dades (per exemple, una empremta digital) a aquesta connexió, i d’aquí s’enviarà la sol·licitud de consulta a les bases de dades de tots els altres estats membres de la UE i d’Europol.

Per a les cerques automatitzades d’índexs d’expedients policials, els estats membres i Europol utilitzaran el Sistema Europeu d’Índexs d’Expedients Policials (EPRIS).

Segons les noves normes, Europol, l’agència de la UE que dona suport als estats membres en la lluita contra la delinqüència organitzada i greu, també podrà buscar en bases de dades nacionals per contrastar la informació que ha rebut de tercers països.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ple acord europeu per endurir la lluita contra els delictes mediambientals

Notes de seguretatDeixa un comentari

La presidència del Consell Europeu i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord sobre una proposta de llei de la UE que milloraria significativament la investigació i el processament dels delictes contra el medi ambient.

La nova directiva pretén establir normes mínimes sobre la definició de delictes i sancions penals per tal de protegir millor el medi ambient, en substitució de l’anterior directiva dle 2008, que ha quedat obsoleta davant l’evolució de la legislació ambiental de la Unió.

La directiva defineix els delictes mediambientals amb més precisió i afegeix nous tipus de delictes ambientals. També harmonitza el nivell de sancions per a les persones físiques i, per primera vegada, per a les persones jurídiques a tots els estats membres de la UE.

El Consell i el Parlament Europeu van acordar augmentar de nou a 18 el nombre de delictes que existeixen actualment en el dret penal de la UE. Això amplia i clarifica el tipus de conductes prohibides que perjudiquen el medi ambient. Els nous delictes inclouen el tràfic de fusta, que és una de les principals causes de la desforestació en algunes parts del món, el reciclatge il·legal de components contaminants dels vaixells i diversos incompliments greus de la legislació sobre productes químics.

El Consell i el Parlament Europeu també van acordar una anomenada clàusula d’infracció qualificada. Les infraccions a què es refereix la directiva, i que es cometin intencionadament, es consideren delictes qualificats si causen destrucció, danys irreversibles, generalitzats i substancials o danys de llarga durada, generalitzats i substancials a un ecosistema de mida o valor ambiental considerable, o a un hàbitat natural dins d’un lloc protegit, o a la qualitat de l’aire, el sòl o l’aigua.

En el cas de les persones físiques que cometin alguna de les infraccions previstes per la directiva, el text estableix les sancions següents i que suposen un enduriment respecte de les anteriors:

• per a delictes dolosos que causin la mort a qualsevol persona, una pena màxima de presó d’almenys deu anys

• per al delicte qualificat de conseqüències catastròfiques, una pena màxima de presó de vuit anys com a mínim

• per a delictes comesos amb, almenys, una negligència greu que causin la mort a qualsevol persona, una pena màxima de presó de cinc anys com a mínim.

• per a altres delictes dolosos inclosos en la legislació, una pena màxima de presó d’almenys cinc anys o almenys tres anys.

En el cas de les persones jurídiques, la llei estableix les sancions següents:

• per a les infraccions més greus, una multa màxima d’almenys el 5% de la facturació mundial total de la persona jurídica o, alternativament, 40 milions d’euros.

• per a la resta de delictes, una multa màxima d’almenys el 3% de la facturació mundial total de la persona jurídica o, alternativament, 24 milions d’euros

També es poden adoptar mesures addicionals, com ara obligar l’infractor a restaurar el medi ambient o compensar els danys, excloure’l de l’accés al finançament públic o retirar-li els permisos o autoritzacions.

A més, els estats membres hauran de garantir que s’ofereix formació als qui treballen per detectar, investigar i perseguir els delictes mediambientals, com ara jutges, fiscals i autoritats policials. Els països de la UE també hauran d’assegurar-se que aquestes autoritats disposen dels recursos adequats, per exemple, pel que fa al nombre de personal qualificat i als recursos financers per dur a terme les seves funcions d’acord amb la directiva. La directiva també conté disposicions sobre suport i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, defensors del medi ambient i persones afectades per aquests delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord europeu en favor de la ciberseguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per intentar una millora de la resiliència cibernètica de la Unió Europea, permetent l’adopció futura d’esquemes de certificació europeus per als anomenats serveis de seguretat gestionats, els representants dels estats membres (Coreper) van assolir una posició comuna sobre la proposta de modificació específica de la normativa sobre ciberseguretat (CSA) de la UE de 2019.

Els serveis de seguretat gestionats, prestats als clients per empreses especialitzades, són crucials per a la prevenció, detecció, resposta i recuperació dels incidents de ciberseguretat. Poden consistir, per exemple, en la detecció o la resposta a incidències, les anomenades proves de penetració o les auditories de seguretat, o la consultoria.

Presentada juntament amb una proposta d’acte de cibersolidaritat de la Unió per reforçar les capacitats de ciberseguretat a la UE, l’esmena dirigida a la CSA pretén incloure els esquemes europeus de certificació de ciberseguretat per als serveis de seguretat gestionats en l’àmbit d’aplicació del reglament CSA de 2019.

Per tant, aquesta modificació permetrà establir esquemes europeus de certificació per a aquests serveis. Ajudarà a augmentar la seva qualitat i comparabilitat, a afavorir l’aparició de proveïdors de serveis de ciberseguretat de confiança i evitar la fragmentació del mercat interior atès que alguns estats membres ja han iniciat l’adopció d’esquemes nacionals de certificació de serveis de seguretat gestionats.

La posició del Consell conté les esmenes principals següents a la proposta de la Comissió:

• Aclareix la definició de serveis de seguretat gestionats i l’alineació amb la directiva revisada de sistemes d’informació de xarxa (NIS 2).

• El text alinea els objectius de seguretat d’aquests esquemes de certificació amb els objectius de seguretat d’altres esquemes d’acord amb l’actual Llei de ciberseguretat.

• El text inclou modificacions a l’annex de la Llei de ciberseguretat, que conté una llista de requisits que han de complir els organismes d’avaluació de la conformitat.

• S’han introduït una sèrie de modificacions tècniques i de redacció per garantir que totes les disposicions rellevants de la normativa CSA vigent s’apliquen també als serveis de seguretat gestionats.

La Llei de ciberseguretat, aprovada el 2019, va establir el primer marc de certificació de ciberseguretat per a tots els estats membres. La certificació de ciberseguretat és voluntària, llevat que la legislació de la Unió o dels estats membres n’especifiqui el contrari.

La proposta de la Comissió, aprovada el 18 d’abril del 2023, té com a objectiu una modificació específica de l’àmbit d’aplicació de l’acta de ciberseguretat, que permetria a la Comissió adoptar actes d’execució sobre esquemes europeus de certificació de ciberseguretat per als serveis de seguretat gestionats, a més de la informació i la tecnologia, productes (TIC), serveis TIC i processos TIC, que estan coberts per l’actual Llei de ciberseguretat.

Com a informació complementària per a aquest acord, s’annexen els documents previs:

Reglament que modifica la CSA pel que fa als serveis de seguretat gestionats, mandat de negociació del Consell, 15 de novembre de 2023

Modificació específica del CSA (CSA+), proposta de la Comissió, 18 d’abril de 2023

Informació general de la Comissió, 18 d’abril de 2023

Directiva revisada de xarxes i sistemes d’informació (NIS 2), 27 de desembre de 2022

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu advoca per protegir els drets fonamentals en l’àmbit digital

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell ha aprovat unes conclusions sobre l’apoderament digital per protegir i fer complir els drets fonamentals en l’era digital.

Actualment, la digitalització impregna tots els aspectes de les nostres societats i vides personals. És vital que aquest món digital sigui un lloc on es respectin els drets fonamentals i on les persones puguin fer valer els seus drets.

El text reafirma que els drets fonamentals s’apliquen igualment, sigui en línia i fora de línia, i tothom hauria de tenir l’oportunitat i el suport per adquirir les competències digitals bàsiques per tal de poder comprendre i exercir els seus drets. Aquestes competències també són necessàries per gaudir de tot el potencial dels serveis públics i privats, que cada cop es presten més en línia.

Les conclusions se centren al voltant de dos pilars: l’apoderament digital de les persones i dels sectors clau i la construcció d’un entorn digital segur on es protegeixin els drets fonamentals.

1. Apoderament digital de persones i sectors clau:

En el context que, segons dades d’Eurostat, el 46% dels ciutadans europeus no tenen prou competències digitals bàsiques, el Consell convida els estats membres a prendre mesures, com ara:

• Promoure l’alfabetització mediàtica i digital adequada.

• Prendre mesures per garantir que tothom pugui accedir en igualtat de condicions als serveis públics en línia.

• Sensibilitzar sobre la importància de protegir la privadesa.

• Assignar finançament per donar suport a l’educació, la formació i el desenvolupament d’habilitats en mitjans digitals adaptats a les necessitats de diferents grups de persones.

2. Construcció d’un entorn digital segur on es protegeixin els drets fonamentals:

El nostre entorn digital es pot veure amenaçat per diverses amenaces, com ara la desinformació en línia, que provoca una erosió de la confiança en les institucions i els mitjans. L’augment del discurs d’odi, els delictes d’odi i la ciberdelinqüència també posa en risc els nostres drets fonamentals en línia.

I tot i que la intel·ligència artificial pot tenir efectes positius significatius, si no té prou transparència i si s’utilitza sense les garanties i controls de qualitat adequats, també pot presentar reptes per al respecte dels drets fonamentals i la lluita contra les discriminacions.

Per desenvolupar un entorn digital segur, el Consell sol·licita als estats membres que, entre d’altres coses, continuïn lluitant contra el discurs d’odi en línia, sobretot millorant la capacitat de les autoritats judicials i policials per investigar i perseguir aquest tipus de delictes en línia.

Es convida també a la Comissió Europea a combatre la desinformació en línia i el contingut il·legal mitjançant la supervisió i l’aplicació de les regles de la Llei de serveis digitals recentment aprovada, i avaluant periòdicament l’aplicació del Codi de pràctiques reforçat sobre desinformació de l’any 2022, així com el Codi de conducta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aplana el camí d’una futura política europea comuna d’asil i migració

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els representants dels estats membres de la Unió han arribat a un acord sobre el component final d’una política europea comuna d’asil i migració. En una reunió del comitè de representants permanents del Consell, els estats membres han segellat el seu mandat de negociació sobre un reglament per a situacions de crisi, inclosa la instrumentalització de la migració i la força major en l’àmbit de la migració i l’asil. Aquesta posició ha de constituir la base de les negociacions entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu.

Diversos representants polítics europeus consideren un gran pas endavant en un tema crític per al futur de la UE. Amb l’acord s’aconsegueix una millor posició per arribar a un acord sobre tot el pacte d’asil i migració amb el Parlament Europeu a finals d’aquest any.

La nova reglamentació estableix el marc que permetria als estats membres abordar les situacions de crisi en l’àmbit de l’asil i la migració mitjançant l’ajust de determinades normes, per exemple, pel que fa al registre de sol·licituds d’asil o al procediment de frontera d’asil. Aquests països també podrien demanar mesures de solidaritat i suport a la UE i als seus estats membres.

En una situació de crisi o de força major, els estats membres poden ser autoritzats a aplicar normes específiques sobre l’asil i el procediment de retorn. En aquest sentit, entre altres mesures, el registre de les sol·licituds de protecció internacional es podrà completar com a màxim quatre setmanes després realitzar-se, alleugerint la càrrega de les administracions nacionals amb sobreesforços.

Un estat membre que s’enfronta a una situació de crisi pot sol·licitar contribucions solidàries a altres països de la Unió. Aquestes aportacions poden prendre la forma de:

• La reubicació de sol·licitants d’asil o beneficiaris de protecció internacional des de l’estat membre en situació de crisi als estats membres contribuents.

• Compensacions de responsabilitat, és a dir, l’estat membre de suport assumiria la responsabilitat d’examinar les sol·licituds d’asil amb l’objectiu d’alleujar l’estat membre que es troba en una situació de crisi.

• Aportacions econòmiques o mesures alternatives de solidaritat.

Aquestes mesures excepcionals i aquest suport solidari requereixen l’autorització del Consell, d’acord amb els principis de necessitat i proporcionalitat i en ple compliment dels drets fonamentals dels nacionals de tercers països i dels apàtrides.

El reglament que aborda la situació de crisi i la força major en l’àmbit de la migració i l’asil forma part del Nou Pacte sobre Migració i Asil proposat per la Comissió Europea el 23 de setembre de 2020. El pacte consta d’un conjunt de propostes per reformar les normes de migració i asil de la UE. Altres propostes de referència, a més del reglament de crisi, inclouen el reglament de gestió d’asil i migració i el reglament del procediment d’asil.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou reglament de la UE per modernitzar la cooperació judicial en casos de terrorisme

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha donat finalment llum verda a una nova llei de la Unió Europea que impulsarà l’intercanvi d’informació digital entre les autoritats nacionals i Eurojust en casos de terrorisme. Gràcies a un intercanvi més eficient sobre les investigacions i la persecució dels delictes de terrorisme, les autoritats dels estats membres i les agències de la UE tindran accés a la informació més completa i actualitzada sobre casos de terrorisme.

Diverses autoritats europees ja s’han mostrat satisfetes per l’aprovació d’aquesta llei, ja que suposa un salt qualitatiu pel que fa a l’intercanvi d’informació entre els estats membres i Eurojust i permetrà progressos significatius en la persecució dels delictes de terrorisme.

Fins ara, els estats membres compartien informació amb Eurojust sobre casos relacionats amb el terrorisme a través de diversos canals, de vegades no sempre segurs. A més, el registre judicial antiterrorista actual no permet una comprovació creuada correcta de la informació.

El reglament aprovat ha de solucionar aquestes deficiències i permetre a Eurojust tenir un paper més rellevant en el suport a la coordinació i la cooperació entre les autoritats nacionals que investiguen i persegueixen els delictes de terrorisme.

D’acord amb les noves normes, els estats membres hauran de proporcionar a Eurojust informació sobre qualsevol investigació penal sobre delictes de terrorisme tan aviat com aquests casos es derivin a les autoritats judicials. Segons estableix la nova legislació:

• Ha de crear un sistema modern i digital de gestió de casos que emmagatzemi aquesta informació i permeti contrastar-la.

• Ha de facultar Eurojust per detectar millor els vincles entre investigacions i judicis transnacionals en l’àmbit del terrorisme i per informar de manera proactiva els estats membres sobre els vincles trobats.

• Crea un canal de comunicació digital segur entre els estats membres i Eurojust.

• Ha de simplificar la cooperació amb tercers països atorgant als fiscals d’enllaç adscrits a Eurojust accés al sistema de gestió de casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français