Categoria: Normativa

El Consell adopta el pacte de la Unió Europea sobre migració i asil

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell d’Europa ha adoptat una reforma històrica del sistema europeu d’asil i migració. Això estableix un conjunt de normes que ajudaran a gestionar les arribades de persones de manera ordenada, creant procediments eficients i uniformes i garantint un repartiment just de les càrregues entre els estats membre.

El pacte d’asil i migració ha de garantir un sistema migratori més just i fort. Aquestes noves normes han de fer més eficaç el sistema europeu d’asil i augmentar la solidaritat entre els estats membres. La Unió Europea també continuarà la seva estreta cooperació amb tercers països per fer front a les causes fonamentals de la migració irregular. Només treballant conjuntament es poden trobar respostes al repte global de la migració.

El Consell ha adoptat un total de 10 actes legislatius que reformen tot el marc europeu per a la gestió de l’asil i la migració.

El Reglament de cribratge permetrà a les autoritats nacionals derivar els migrants irregulars i els sol·licitants d’asil a una frontera exterior al procediment corresponent i s’assegurarà que els controls d’identificació, seguretat i vulnerabilitat i l’avaluació de la salut es portin a terme de manera uniforme.

Les noves normes sobre la base de dades actualitzada d’Eurodac permetran recopilar dades (també biomètriques) més precises i completes sobre diverses categories de migrants, inclosos els sol·licitants de protecció internacional i les persones que arriben de manera irregular a la Unió Europea. Això ajudarà a informar de l’elaboració de polítiques i millorarà el control de la migració irregular i els moviments no autoritzats.

El Reglament del procediment d’asil racionalitza el procediment europeu d’asil i introdueix un procediment fronterer obligatori en casos ben definits. El Reglament del procediment fronterer de retorn s’ocupa dels retorns de les persones la sol·licitud de les quals en aquest procediment fronterer és desestimada. El Reglament de gestió d’asil i migració determina quin estat membre és responsable de l’examen de les sol·licituds de protecció internacional i, per primera vegada, introdueix un repartiment just de responsabilitats entre els estats membres. Gràcies a la regulació de la crisi, la UE estarà millor equipada per tractar les sol·licituds d’asil en circumstàncies excepcionals.   

El Reglament de la qualificació i la Directiva de condicions d’acollida estableixen normes uniformes per als criteris per a la concessió de la protecció internacional i els estàndards per a l’acollida de sol·licitants d’asil. Això també hauria d’ajudar a reduir els moviments secundaris entre els estats membres.

Una novetat important de la reforma és el procediment fronterer obligatori. Aquest procediment s’aplicarà a determinades categories de sol·licitants d’asil (per exemple, aquells procedents de països amb baixes taxes de reconeixement d’asil). L’objectiu del procediment és avaluar ràpidament a les fronteres exteriors de la UE si les sol·licituds són infundades o inadmissibles. Les persones sotmeses al procediment fronterer d’asil no estaran autoritzades a entrar al territori de la UE.

Un altre aspecte important de la reforma del sistema migratori és la introducció d’un mecanisme de solidaritat per garantir un repartiment més just de la responsabilitat. Les noves normes combinen la solidaritat obligatòria per donar suport als estats membres que fan front a una forta afluència de migrants amb flexibilitat pel que fa al tipus de contribucions. Les contribucions dels estats membre poden consistir en reubicacions, contribucions econòmiques o, quan s’acordi amb l’estat membre beneficiari, mesures alternatives de solidaritat.

Per tal d’afrontar millor les situacions de crisi (arribades massives i instrumentalització) i de força major, els estats membres poden derogar determinades normes i demanar una solidaritat reforçada d’altres països de la UE. Les possibles excepcions s’apliquen, per exemple, als terminis per registrar els sol·licitants d’asil i a la durada del procediment fronterer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Permís únic de treball i residència per a nacionals de països tercers a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell europeu ha adoptat una revisió de la Directiva sobre el permís únic, que suposa actualitzar la Directiva de 2011, en vigor, i té per objecte atraure les capacitats i el talent que necessita la Unió i abordar les deficiències pel que fa a la migració legal a la UE.

S’estableix el procediment administratiu per a un permís únic tant pel dret a treballar com pel dret a residir a la Unió Europea i estableix un conjunt comú de drets per als treballadors de països tercers. Aquesta revisió preveu un procediment de sol·licitud abreujat i té la intenció de reforçar els drets dels treballadors de països tercers en permetre un canvi de feina i un període limitat sense treballar.

Els treballadors de països tercers poden presentar una sol·licitud des del territori d’un país tercer o, si són titulars d’un permís de residència vàlid, des de dintre de la Unió. Si un Estat membre decidís expedir el permís únic, aquesta decisió serviria tant de permís de residència com de permís de treball.

La Directiva sobre el permís únic revisada inclou terminis més estrictes per a la decisió d’expedir un permís, que s’haurà de tramitar en un termini de tres mesos a partir de la recepció de la sol·licitud. Si els estats membres opten per comprovar la situació del mercat laboral abans de decidir si concedeixen el permís únic (per exemple, per avaluar la necessitat d’un perfil de treballador d’un país tercer), aquesta comprovació també s’ha de fer durant el mateix període de 90 dies. El termini per adoptar una decisió es podrà prorrogar excepcionalment 30 dies més en cas de sol·licituds complexes.

La revisió introdueix la novetat que els titulars del permís únic podran canviar de feina. Aquest canvi pot estar subjecte a la notificació a les autoritats, i els estats membres podran dur a terme una comprovació del mercat laboral. A més, els països de la Unió podran exigir un període mínim durant el qual el titular del permís únic estigui obligat a treballar per a la primera feina.

L’actualització també estableix normes que es poden aplicar en cas d’atur del titular del permís únic. En aquests casos, es permet la permanència dels treballadors de països tercers en el territori de l’Estat membre si el període total de desocupació no supera els tres mesos durant el període de validesa del permís únic o els sis mesos després de dos anys de permís.

Els estats membres disposen de dos anys per incorporar les disposicions de la Directiva al seu ordenament jurídic intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea segueix estrenyent el setge a la delinqüència organitzada

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell europeu ha adoptat una Directiva que estableix una sèrie de normes bàsiques per a tota la UE sobre el seguiment, identificació, embargament, comís i gestió dels béns d’origen delictiu, relacionats amb diversos delictes.

La Directiva ha de contribuir que els estats membres estiguin més ben preparats per a la lluita contra la delinqüència organitzada, i també obligarà els països de la Unió a vetllar perquè les autoritats disposin dels recursos que necessiten per a les seves activitats. Les normes també s’aplicaran a la vulneració de mesures restrictives.

I és que, segons dades d’Europol, les organitzacions delictives acumulen uns ingressos que s’estimen en almenys 139.000 milions d’euros l’any.

Els estats membres hauran de possibilitar l’embargament de béns i, en cas de condemna ferma, el comís dels instruments i productes derivats d’una infracció penal. A més, hauran d’adoptar normes que possibilitin el comís de béns d’un valor equivalent al dels productes del delicte.

Quan aquests actius o béns d’origen delictiu s’hagin transferit a un tercer, també ha de ser possible comissar-los si el tercer en qüestió sabia o hauria sabut que la finalitat de la transferència o l’adquisició era evitar el comís.

Així mateix, les noves normes permetran als estats membres comissar el patrimoni no explicat, quan els béns es vinculin a comportaments delictius en el marc d’una organització delictiva i comportin un benefici econòmic substancial.

Pel que fa als organismes de recuperació i gestió d’actius, es reforçaran els organismes de recuperació d’actius encarregats de la cooperació transfronterera. Aquests donaran suport a les autoritats nacionals i a la Fiscalia Europea en les investigacions de seguiment d’actius. Per desenvolupar aquestes funcions, els organismes tindran accés a les bases de dades i registres pertinents.

Els organismes de gestió d’actius seran designats pels estats membres i, o bé gestionaran els béns embargats o comissats directament, o bé donaran suport a altres organismes competents.

La nova Directiva també preveu la venda dels béns embargats si es compleixen determinades condicions, inclòs abans del comís definitiu, per exemple, si es tracta de béns peribles.

La Directiva ha d’entrar en vigor al cap de vint dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea. Els estats membres disposaran de 30 mesos per incorporar les disposicions de la normativa a la legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avenç important per a una identitat digital europea única i segura

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir una identitat digital fiable i segura per a tots els europeus, el Consell Europeu ha adoptat un nou marc per a una identitat digital europea (eID). L’adopció del Reglament europeu d’identitat digital és una fita en la transformació digital de la societat. Permetre als ciutadans disposar d’una cartera digital europea única i segura tot mantenint el control total de les seves dades personals és un pas endavant clau per a la Unió Europea. Establirà un referent mundial en l’àmbit digital i millorarà la seguretat a l’hora de relacionar-se amb serveis en línia.

Posant els ciutadans al centre, el Reglament europeu d’identitat digital contribueix a millorar i simplificar significativament l’accés als serveis públics en línia. D’aquesta manera, els ciutadans no haurien de suportar la càrrega de la complexitat administrativa i institucional. El Reglament revisat constitueix un clar canvi de paradigma per a la identitat digital a Europa. Té com a objectiu garantir que les persones i les empreses d’arreu d’Europa tinguin accés universal a una identificació i autenticació electrònica segura i fiable.

Segons la nova directriu, els estats membres oferiran als ciutadans i les empreses carteres digitals que podran enllaçar les seves identitats digitals estatals amb proves d’altres atributs personals (per exemple, carnet de conduir, qualificacions curriculars, compte bancari, etc.). Els ciutadans podran acreditar la seva identitat i compartir documents electrònics des de la seva cartera digital de manera senzilla, només utilitzant el seu telèfon mòbil.

Les noves carteres d’identitat digital europea permetran a tots els ciutadans accedir als serveis en línia amb la seva identificació digital nacional, que serà reconeguda a tota la Unió Europea, sense haver d’utilitzar mètodes d’identificació privats ni compartir dades personals innecessàriament. El control d’usuari garanteix que només es compartirà la informació que realment cal compartir.

Els principals elements de la directriu es poden resumir de la següent manera:

• Per a l’any 2026, cada estat membre ha de posar a disposició dels seus ciutadans una cartera d’identitat digital i acceptar-ne d’altres estats membres d’acord amb el reglament revisat.

• S’han inclòs les garanties suficients per evitar la discriminació de qualsevol persona que opti per no utilitzar la cartera, que sempre serà voluntària.

• L’emissió, l’ús i la revocació seran gratuïts per a totes les persones físiques.

• Els estats membres estan obligats a proporcionar mecanismes de validació gratuïts només per verificar l’autenticitat i la validesa de la cartera i de la identitat de les parts que tracten.

• Els components del programari de l’aplicació seran de codi obert, però els estats membres tenen marge de maniobra perquè, per motius justificats, no hagin de revelar components específics diferents dels instal·lats als dispositius dels usuaris.

• S’ha assegurat la coherència entre la cartera com a forma d’eID i l’esquema sota el qual s’emet.

Finalment, el Reglament revisat aclareix l’abast dels certificats d’autenticació de llocs web qualificats, que garanteixen que els usuaris puguin verificar qui hi ha darrere d’un lloc web, tot preservant les normes i estàndards de seguretat actuals, ben establerts per la indústria. Es preveu que el Reglament s’aplicarà completament l’any 2026.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea modificarà la política de viatges sense visat de països tercers

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els ambaixadors dels estats membres de la Unió Europea (COREPER) han acordat la seva posició sobre un reglament que actualitza un mecanisme que permet a la UE suspendre els viatges sense visat de països tercers els nacionals dels quals estiguin exempts de l’obligació de visat quan viatgen a l’espai Schengen.

Aquesta nova normativa, quan s’adopti, potenciarà la capacitat de la Unió per contrarestar situacions en què s’abusa dels viatges sense visat o en què es considera que aquests viatges van en contra dels interessos de la Unió Europea. Tot i que els viatges sense visat ofereixen guanys importants per a l’economia europea, sobretot en els sectors del turisme i els viatges, i són la pedra angular dels intercanvis socials i culturals, també poden ser una font de problemes a causa dels reptes migratoris i de seguretat.

En virtut d’aquest mecanisme actualitzat, la Unió tindrà els nous motius següents per suspendre el règim de viatge sense visat:

  • Per la manca d’alineació d’un tercer país sense visat amb la política de visats de la UE, en els casos en què això pot comportar un augment de les arribades a territori de la Unió. Podria ser el cas de la proximitat geogràfica d’aquest país amb la UE.
  • Pel funcionament d’un pla de ciutadania inversora, pel qual la ciutadania es concedeix sense cap vincle real amb el tercer país en qüestió, a canvi de pagaments o inversions predeterminats.
  • Per amenaces i deficiències híbrides en la legislació o per procediments de seguretat documental.

Els estats membre han decidit incloure també la possibilitat de suspendre el règim exempt de visats en cas d’un deteriorament important i brusc de les relacions exteriors de la UE amb un país tercer, en particular quan faci referència als drets humans i les llibertats fonamentals.

Amb tot, se seguiran mantenint els següents motius, existents actualment:

  • Un augment substancial del nombre de nacionals de països tercers als quals es denega l’entrada o de qui es considera que han superat la seva estada.
  • Un increment substancial del nombre de sol·licituds d’asil infundades de nacionals d’un país tercer per a les quals la taxa de reconeixement és baixa.
  • Una disminució de la cooperació amb la Unió Europea en la readmissió de persones a les quals s’ha demanat que abandonin el territori de la Unió i un risc o amenaça imminent per a l’ordre públic o la seguretat interna (per exemple, a causa d’un augment dels delictes).
  • L’incompliment dels criteris de liberalització de visats per part dels socis que han passat per un diàleg de liberalització per quedar lliures de visats –ara la nova regulació serà més clara.

La durada de la suspensió temporal de l’exempció de visat s’ha incrementat de 9 a 12 mesos i es pot prorrogar 24 mesos més (en comptes dels 18 mesos amb el sistema actual). Durant aquesta fase de suspensió, la Comissió Europea obrirà un diàleg amb el país tercer per tal de prendre mesures per posar remei a les circumstàncies que van provocar la suspensió. Si no es troba cap solució per posar remei a la situació, la Unió Europea pot decidir revocar definitivament el règim de viatges sense visat.

També s’ha modificat el període de referència per identificar l’existència de circumstàncies que puguin donar lloc a una suspensió per tal que cobreixi almenys dos mesos. Així es podran tenir en compte períodes de referència més llargs (per exemple, les tendències anuals), no solament els canvis sobtats de les circumstàncies rellevants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord europeu per a una millor cooperació en els delictes de trànsit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir un trànsit rodat més segur a tot Europa, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional sobre una proposta que modifica la Directiva de l’any 2015 sobre l’intercanvi transfronterer d’informació respecte de les infraccions de trànsit. La Directiva revisada té com a objectiu garantir que els conductors no residents respectin les normes de trànsit quan circulin per vies d’altres estats membres de la UE. La nova legislació forma part de l’anomenat paquet legislatiu de seguretat viària.

Si bé l’eix general de la proposta de la Comissió s’ha mantingut en l’acord provisional, els colegisladors hi van introduir diversos canvis, amb l’objectiu principal d’aclarir l’abast i les definicions de la disposició. Aquests canvis comporten:

• Introduir el concepte de persona interessada i aclarir les funcions i les responsabilitats dels punts de contacte nacionals i de les autoritats competents.

• Afegir més infraccions a la legislació revisada, com ara casos d’incompliment de les restriccions d’accés de vehicles, o normes en un pas a nivell de ferrocarril, encreuament d’una línia contínua, avançaments o aparcaments perillosos, conducció erràtica, ús de vehicles sobrecarregats, i també casos d’atropellament.

• Aclarir els diferents procediments relacionats amb l’accés a les dades de matrícula dels vehicles i les diferents opcions que tenen les autoritats competents per demanar assistència mútua, amb la finalitat d’assegurar-se que la persona interessada és identificada i que l’avís d’infracció de trànsit arriba al lloc correcte en un temps raonable.

• Garantir la protecció dels drets fonamentals del conductor o qualsevol altra persona interessada, inclòs l’establiment d’un marc clar per prohibir qualsevol abús d’entitats privades implicades en el procés d’infracció de trànsit a la seguretat viària, i millors mecanismes per a la seguretat viària respecte a la protecció de dades personals.

L’acord provisional ha de ser ara aprovat pel Consell i el Parlament Europeu, abans de l’adopció formal de la Directiva revisada. La presidència belga del Consell té la intenció de presentar el text de compromís als representants dels estats membres (COREPER) perquè l’aprovi al més aviat possible.

Un cop aprovat, el text s’ha de sotmetre a una revisió jurídica i lingüística abans de ser adoptat formalment pels dos colegisladors, ha de ser publicat al Diari Oficial de la UE i entrarà en vigor 20 dies després d’aquesta publicació. Els estats membres tindran 30 mesos per transposar les disposicions de la Directiva revisada a la seva legislació estatal.

En el seu marc de política de seguretat viària de la UE 2021-2030, la Comissió es va comprometre de nou amb l’ambiciós objectiu d’apropar-se a zero morts i zero ferits greus a les carreteres de la UE per al 2050, així com l’objectiu a mitjà termini de reduir les morts i les ferides greus un 50% el 2030. No obstant això, les víctimes mortals a les carreteres van augmentar un 4% l’any passat respecte de l’any 2021, segons les últimes dades de la Comissió. Encara és un 9% per sota del nivell previ a la pandèmia, però el ritme de millora no és suficient per assolir els objectius esmentats anteriorment.

La proposta en qüestió forma part del paquet de seguretat viària, adoptat per la Comissió l’1 de març de 2023, que també inclou un nou règim de permisos de conduir i una nova proposta sobre inhabilitacions dels conductors, on una inhabilitació en un estat membre comporta l’actuació de l’estat membre que va expedir el permís de conduir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord per reforçar les capacitats de ciberseguretat de la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per reforçar la solidaritat i les capacitats de la UE per detectar les amenaces i incidents de ciberseguretat, preparar-se i respondre-hi, i millorar la seva resiliència cibernètica, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament europeu han arribat a un acord sobre l’anomenat acte de cibersolidaritat, així com sobre una modificació específica de la normativa de ciberseguretat.

Aquests acords marquen noves fites per a la resiliència cibernètica d’Europa. Aquestes normes reforçaran les capacitats de la UE i dels estats membres per preparar-se, prevenir, respondre i recuperar-se d’amenaces o incidents cibernètics a gran escala. A més de crear la possibilitat de certificar els serveis de seguretat gestionats, ajudarà a garantir un alt nivell comú d’aquests serveis de ciberseguretat a tota la Unió, facilitant la seva prestació transfronterera en benefici dels ciutadans i les empreses europees.

El nou reglament estableix les capacitats de la UE per fer que Europa sigui més resistent i reactiva davant les ciberamenaces, alhora que reforça els mecanismes de cooperació. Principalment té els objectius següents:

  • Donar suport a la detecció i la consciència d’amenaces i incidents de ciberseguretat importants o a gran escala.
  • Reforçar la preparació de les entitats crítiques i els serveis essencials, com ara hospitals i serveis públics, i protegir-los.
  • Reforçar la solidaritat en l’àmbit de la Unió, la gestió concertada de crisis i les capacitats de resposta entre els estats membres.
  • Contribuir a garantir un paisatge digital segur per als ciutadans i les empreses.

Per detectar les principals amenaces cibernètiques de manera ràpida i eficaç, el nou reglament estableix un sistema d’alerta de ciberseguretat, que és una infraestructura paneuropea formada per cibercentrals nacionals i transfrontereres a tota la UE. Són entitats encarregades de compartir informació i de detectar les ciberamenaces i actuar-hi. Han d’enfortir el marc europeu existent i, al seu torn, les autoritats i les entitats rellevants podran respondre de manera més eficient i eficaç als incidents importants.

La nova normativa també preveu la creació d’un mecanisme d’emergència de ciberseguretat per augmentar la preparació i millorar les capacitats de resposta a incidents a la UE. Es donarà suport a:

  • Accions de preparació, inclosa la prova d’entitats en sectors molt crítics (sanitat, transport, energia, etc.) per a possibles vulnerabilitats, basades en escenaris i metodologies de risc comuns.
  • Una nova reserva de ciberseguretat de la UE que consisteix en serveis de resposta a incidents del sector privat disposats a intervenir a petició d’un Estat membre o d’institucions, òrgans i agències de la UE, així com de tercers països associats en cas d’un incident de ciberseguretat important o a gran escala.
  • Assistència mútua en termes financers.

Finalment, la nova normativa estableix un mecanisme d’avaluació i revisió per valorar, entre d’altres, l’eficàcia de les actuacions en el marc del mecanisme d’emergència cibernètica i l’ús de la reserva de ciberseguretat, així com la contribució d’aquesta normativa a l’enfortiment de la posició competitiva de les empreses, la indústria i els serveis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell europeu adopta una nova normativa per uns serveis públics digitals més eficients a tota la UE

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell europeu ha adoptat una nova regulació sobre mesures amb un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic a tota la UE (Acta d’Europa Interoperable), a fi de crear una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i d’accelerar-ne la transformació digital.

El reglament té com a objectiu establir un nou marc de cooperació per a les administracions públiques de la Unió per tal de garantir la prestació òptima de serveis públics a través de les fronteres i preveure mesures de suport que promoguin la innovació i millorin l’intercanvi d’habilitats i coneixements.

Així mateix, permet crear un ecosistema de solucions d’interoperabilitat compartides per al sector públic de la UE, sobretot mitjançant l’establiment de reguladors. D’aquesta manera, les administracions poden contribuir i reutilitzar aquestes solucions, innovar i crear valor afegit.

Els principals elements de la nova normativa es resumeixen en:

• Concepte i definició de “serveis públics digitals transeuropeus” d’acord amb els principis de subsidiarietat i proporcionalitat.

• Disposicions que garanteixen una cooperació estructurada de la UE que emmarca els projectes compartits per les administracions públiques i els estats membres,  per regions i ciutats.

• Un marc de governança multinivell dirigit pel portal “Europa Interoperable”, que és el nucli de la nova estructura creada pel reglament.

• Possibilitat de compartir i reutilitzar solucions d’interoperabilitat, impulsades per una finestreta única per a solucions i cooperació comunitària –portal Europa Interoperable– juntament amb mesures que promoguin la innovació i millorin l’intercanvi d’habilitats i coneixements.

• Objectius i condicions principals de l’avaluació obligatòria d’interoperabilitat, d’acord amb el principi de proporcionalitat per evitar sobrecàrregues a les administracions nacionals i locals.

• Coherència amb les disposicions de la Llei d’intel·ligència artificial i del Reglament general de protecció de dades, pel que fa a l’establiment i la participació en reguladors d’interoperabilitat.

En els últims anys, els governs digitals i els experts en dades han desenvolupat pràctiques comunes de cooperació d’interoperabilitat àmplia basada en l’actual Marc europeu d’interoperabilitat (EIF).

L’EIF és el model conceptual d’interoperabilitat àmpliament reconegut a Europa. Tanmateix, avaluacions recents han posat de manifest greus limitacions d’aquest enfocament de cooperació totalment voluntari.

Els estats membres de la UE han subratllat, cada cop més, la necessitat d’enfortir la cooperació europea en interoperabilitat. Les declaracions ministerials signades el 2017 a Tallin i el 2020 a Berlín, entre d’altres, donen fe d’aquesta necessitat. En conseqüència, per atendre aquestes necessitats, la Comissió va adoptar la proposta d’una “Acta d’Europa interoperable” el 18 de novembre de 2022.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou pas del Consell i el Parlament Europeu en seguretat marítima

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir viatges marítims més segurs a Europa, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament Europeu van arribar a un acord per revisar la directiva de l’any 2009 sobre la investigació d’accidents en el sector del transport marítim. La nova legislació forma part de l’anomenat ‘paquet legislatiu de seguretat marítima’.

La directiva revisada pretén simplificar i aclarir el règim existent que regula la investigació d’accidents en el sector del transport marítim. L’ampliació del seu àmbit d’aplicació per incloure els vaixells pesquers més petits, juntament amb altres canvis relacionats amb aquests vaixells en les directrius relacionades amb el control de l’estat del port, pot millorar la seguretat dels vaixells de pesca a les aigües europees. La nova directiva pretén:

• Millorar la protecció dels vaixells pesquers, les seves tripulacions i el medi ambient, amb els vaixells pesquers de menys de 15 metres d’eslora ara inclosos dins de l’àmbit d’aplicació de la directiva, la qual cosa significa que els accidents amb víctimes mortals i pèrdua d’embarcacions s’investigaran de manera sistemàtica i harmonitzada.

• Aclarir les definicions i les disposicions legals perquè els organismes d’investigació d’accidents dels estats membres investiguin tots els accidents que s’han d’investigar de manera oportuna i harmonitzada.

• Millorar la capacitat dels organismes d’investigació d’accidents per dur a terme investigacions d’accidents i informar-ne de manera oportuna, experta i independent.

• Actualitzar diverses definicions i referències a la legislació de la UE i els reglaments per garantir-ne la claredat i la coherència.

Els colegisladors han introduït diverses esmenes a la proposta de la Comissió, amb l’objectiu principal de permetre que els organismes d’investigació d’accidents puguin dur a terme investigacions d’accidents de manera harmonitzada a tota la Unió, per fer que les normes siguin més clares i més coherents amb la normativa internacional. Més concretament, l’acord provisional cobreix, entre d’altres, els aspectes següents:

• Alineació amb el codi d’investigació de sinistres sobre l’obligació d’informar les autoritats de seguretat marítima si l’organisme d’investigació d’accidents sospita que s’ha comès un delicte.

• Enfocament voluntari pel que fa al sistema de gestió de la qualitat per a les autoritats nacionals d’investigació acompanyat d’una guia per a la seva implementació.

• Introducció d’un termini de 2 mesos per a l’avaluació preliminar en cas d’accidents amb embarcacions pesqueres més petites.

En conjunt, la directiva revisada aconsegueix un difícil equilibri entre, d’una banda, la necessitat de garantir un alt nivell de transport marítim i, de l’altra, la necessitat de salvaguardar la competitivitat del sector marítim europeu, alhora que manté uns costos raonables per als operadors i les administracions dels estats membres.

L’acord provisional haurà de ser avalat pels dos colegisladors abans de l’aprovació definitiva de l’acte legislatiu. Els estats membres tindran 30 mesos després de l’entrada en vigor de la directiva revisada per transposar-ne les disposicions a la seva legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell i el Parlament Europeu arriben a un acord sobre la violència contra les dones

Notes de seguretatDeixa un comentari

La presidència belga del Consell Europeu i el Parlament Europeu han acordat la primera directiva de la Unió Europea sobre violència contra les dones i violència domèstica. La nova reglamentació estableix normes mínimes per a la definició de delictes i sancions penals específiques per fer front a aquestes formes de violència. També estableix els drets de les víctimes de totes les formes de violència contra les dones o de violència domèstica, i preveu la seva protecció.

Per a moltes dones a Europa, la violència sexual, la violència domèstica, l’assetjament al carrer o l’abús en línia són amenaces diàries. A més, les dones sovint paguen amb la seva vida per ruptures de relacions. Fins i tot els matrimonis forçats i la mutilació genital no han estat completament erradicats de la nostra societat.

La nova regulació preveu penalitzar els següents delictes a tota la Unió:

  • Mutilació genital femenina
  • Matrimoni forçat
  • Intercanvi o difusió no consentit d’imatges íntimes
  • Assetjament cibernètic
  • Incitació a l’odi o la violència a la xarxa

Un cop aprovada, la nova directiva establirà normes comunes sobre la definició d’aquests delictes i les sancions relacionades.

La regulació també introduirà circumstàncies agreujants, com ara l’exercici reiterat de la violència contra les dones, la comissió d’un acte de violència contra una persona vulnerable o un menor i l’ús de nivells extrems de violència.

Així mateix, la nova directiva facilitarà l’accés a la justícia de les víctimes d’aquests delictes i obligarà els estats membres a oferir un nivell adequat de protecció i suport especialitzat.

Els estats membres han de garantir, per exemple, que les víctimes puguin denunciar actes de violència contra les dones o violència domèstica a través de canals accessibles i fàcils d’utilitzar, inclosa la possibilitat de denúncies en línia, així com presentar proves en línia, almenys per als delictes cibernètics.

D’altra banda, quan els infants siguin víctimes d’aquestes infraccions, els països de la UE hauran d’assegurar-se que rebin l’assistència de professionals formats per treballar amb menors. I si l’acte de violència implica el titular de la responsabilitat parental, la denúncia no ha d’estar condicionada al consentiment d’aquesta persona. De fet, les autoritats primer hauran de prendre mesures per protegir la seguretat de l’infant abans que aquesta persona sigui informada de la denúncia.

Així mateix, quan una víctima de violència sexual o de violència domèstica entra en contacte per primera vegada amb una autoritat, s’ha d’avaluar el risc que suposa l’agressor o el sospitós. Sobre aquesta base, les autoritats hauran de proporcionar les mesures de protecció adequades. Aquestes  mesures poden incloure ordres d’exclusió i restricció o protecció d’emergència.

Per tal de protegir la privadesa de la víctima i evitar la repetició de la victimització, els estats membres també han de garantir que les proves relacionades amb la conducta sexual passada de la víctima només es permetin en els procediments penals quan siguin rellevants i necessàries.

Finalment, la directiva preveu que les víctimes tindran dret a reclamar una indemnització íntegra als delinqüents pels danys derivats del delicte de violència contra les dones o violència domèstica. Les víctimes també haurien de poder obtenir una indemnització en el context de procediments penals, si s’escau.

La presidència del Consell i el Parlament de la UE van acordar que els països de la UE han de prendre les mesures adequades, com ara campanyes de sensibilització, per prevenir la violència contra les dones i la violència domèstica. Aquestes mesures preventives estan orientades a augmentar la conscienciació i la comprensió social de les diferents manifestacions i causes de totes aquestes formes de violència, així com a desafiar els estereotips de gènere nocius i promoure la igualtat de gènere.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français